LEVOLUCI DE LA PERSPECTIVA ETNOGRFICA EN ELS ESTUDIS

  • Slides: 13
Download presentation
L’EVOLUCIÓ DE LA PERSPECTIVA ETNOGRÀFICA EN ELS ESTUDIS DE JOVENTUT Eduard Ballesté Isern Universitat

L’EVOLUCIÓ DE LA PERSPECTIVA ETNOGRÀFICA EN ELS ESTUDIS DE JOVENTUT Eduard Ballesté Isern Universitat de Lleida i Universitat Pompeu Fabra Membre de JOVIS. COM

Etnografia: “Su principal característica sería que el etnógrafo participa (…) en la vida diaria

Etnografia: “Su principal característica sería que el etnógrafo participa (…) en la vida diaria de las personas durante un período de tiempo, observando qué sucede, escuchando qué se dice, haciendo preguntas; de hecho, haciendo acopio de cualquier dato disponible que sirva para arrojar un poco de luz sobre el tema en que se centra la investigación” (Hammerlsey y Atkinson, Etnografía. Métodos de investigación, 1994).

Stanley Hall 1904 Margaret Mead 1928

Stanley Hall 1904 Margaret Mead 1928

L’ESCOLA DE CHICAGO F. M. Trasher 1926 W. F. Whyte 1943

L’ESCOLA DE CHICAGO F. M. Trasher 1926 W. F. Whyte 1943

L’ESCOLA DE BIRMINGHAM SUBCULTURES JUVENILS Hall y Jefferson 1975 D. Hebdige 1979 P. Willis

L’ESCOLA DE BIRMINGHAM SUBCULTURES JUVENILS Hall y Jefferson 1975 D. Hebdige 1979 P. Willis 1977

ETNOGRAFIA I JOVENTUT A CATALUNYA • 80’s: de tribus urbanes a cultures urbanes Punks,

ETNOGRAFIA I JOVENTUT A CATALUNYA • 80’s: de tribus urbanes a cultures urbanes Punks, mods, rockers, etc. (Muñoz; Feixa; etc. ). • 90’s de cultures a subcultures fins la performativitat Drogues, violència, okupació, skins, etc. (Adán; Feixa; Pallarés; Casals; Costa; etc. ) • 2000’s: l’entrada de les cibercultures Identitats juvenils, moviments socials i escena “festiva” (Romaní; Martínez; Delgadoc. ; etc. ) • 2010’s: els joves i lo polític Indignats i l’explosió etnogràfica (Feixa; Nofre; Sánchez; etc. )

PAPER ”HISTÒRIC” DE L’ETNOGRAFIA • Pluralitzar • Problematitzar • Mostrar heterogeneïtats • Despendre’s dels

PAPER ”HISTÒRIC” DE L’ETNOGRAFIA • Pluralitzar • Problematitzar • Mostrar heterogeneïtats • Despendre’s dels grans marcs reguladors: • • Adultcentrisme Eurocentrisme Masclisme Etnocentrisme • Deconstrucció categòrica

EL PAPER DE L’EDAT On situem la variable edat en els nostres estudis? 1.

EL PAPER DE L’EDAT On situem la variable edat en els nostres estudis? 1. De les generacions com a “nou” motor històric fins a les teories interseccionals 2. De la joventut a les joventuts 3. Del trànsit a la vida adulta a la ”vida” com un espai construït per adults 4. El paper de l’investigador i el paper dels joves

LA JOVENTUT COM A ESPAI O COM A EDAT? • Què significa ser jove.

LA JOVENTUT COM A ESPAI O COM A EDAT? • Què significa ser jove. . . • A Catalunya? • Al món? • A la vida laboral? • A la vida familiar? • A la societat? • Com a període de trànsit? La rellevància de la categoria i la seva funció política. On estan els límits?

L’ETNOGRAFIA: ENTRE EL MÈTODE I LA METODOLOGIA • Mètodes: • Investigacions de llarg recorregut

L’ETNOGRAFIA: ENTRE EL MÈTODE I LA METODOLOGIA • Mètodes: • Investigacions de llarg recorregut • Observació participant, entrevistes, grups de discussió, histories de vida, etc. • Metodologies: • • Punt de vista Reflexió del investigador El paper en el camp Ètica i reflexivitat Posició “política” Construcció de coneixement Entre lo local i lo global

JOVIS. COM CENTRE D’ESTUDIS SOBRE JOVENTUT, SOCIETAT I COMUNICACIÓ • Concepció del grup: •

JOVIS. COM CENTRE D’ESTUDIS SOBRE JOVENTUT, SOCIETAT I COMUNICACIÓ • Concepció del grup: • La interdisciplinarietat i la complementació d’apropaments científics • Quantitatiu i qualitatiu • Projectes recents: • • Generació Indignada (GENIND) #e. Movix: Joves catalans emigrants. SAHWA: joves al nord d’Àfrica (http: //www. sahwa. eu/) La Garantia Juvenil (GARJUVE) • Tesis doctorals: • Tanja Strecker, Miquel Úbeda, Kattia Núñez, Clara Rubio i Eduard Ballesté.

JOVES POLÍTICS I POST-15 M • I després del 15 M: On són els

JOVES POLÍTICS I POST-15 M • I després del 15 M: On són els joves? • Els joves “dins” els moviments socials: • Rols, jerarquies i estructures de poder • Pràctiques polítiques • No a la institució • Límits de la política: entre la política i lo polític • La normalització activista: bons i mals manifestants • La posició de l’investigador en: • Els moviments socials • (amb) els joves.

EXEMPLE ETNOGRÀFIC

EXEMPLE ETNOGRÀFIC