5 Poetes de Finlndia Sanna Karlstrm Merja Virolainen

5 Poetes de Finlàndia ____________________ Sanna Karlström Merja Virolainen Jyrki Kiiskinen Jouni Inkala Saila Susiluoto

SANNA KARLSTRÖM Arquitecte Arkkitehti Architect Traducció de Carolina Nadal ____________________________________________ I Darrere teu la ciutat va canviant, al mig del cel una grua gronxa peces prefabricades. La corbata divideix la camisa blanca de l’arquitecte, els seus membres emparellats i òrgans individuals, dos carrils, esquerre i dret. Tu i jo estem dissenyats amb precisió. Ara mateix estem al cantell d’un regle. La ciutat es clou, una tanca s’alça al voltant d’un espai buit, hi ha nens que seuen a fora, amb por de ser descoberts in fraganti.

SANNA KARLSTRÖM Arquitecte Arkkitehti Architect Traducció de Carolina Nadal ____________________________________________ II Tota la nit els fulls fan fressa com si volguessin cridar l’atenció. el dibuix de l’arquitecte se surt dels límits, l’habitació s’enfosqueix com un bosc. Sembla que existeixi algun tipus d’ordre, diu, i s’adorm com una autopista.

SANNA KARLSTRÖM Arquitecte Arkkitehti Architect Traducció de Carolina Nadal ____________________________________________ III Dormim cara a cara, el senyor A i jo. Ell mai no parpelleja, mai no dorm, s’han de construir ciutats, s’ha de moure la gespa de lloc a lloc, no sap qui escollir, si el sol o la lluna, no sap com escollir, i sobre el full uneix la nit i el dia sense costures. Es necessitaran cent homes almenys, el mateix nombre de granotes blaves contra el cel blau. Dormim entre els renecs dels treballadors. Quan ell descansa, els objectes són blancs i inerts, fa un glop de cafè i el color a poc comença a fluir.

SANNA KARLSTRÖM Arquitecte Arkkitehti Architect Traducció de Carolina Nadal ____________________________________________ IV Diu una paraula cada cop i un bloc de pisos s’alça sobre el prat ombrívol, un zum-zum d’ales d’insecte i l’habitació s’instal·la entre les parets. Obro i tanco la finestra, ell parla en va a través del vidre, la mà que dibuixa s’atura al punt cardinal de la foscor en la foscor. L’abraço, és inexpressiu i buit, em deixa un rastre molt més petit que ell mateix.

SANNA KARLSTRÖM Arquitecte Arkkitehti Architect Traducció de Carolina Nadal ____________________________________________ V Amb les mans a les vores del full, em demana que el dibuixi amb un sol traç i que no tingui por. Dient-ho, adopta una postura diferent que no reconec. Penso en l’aigua que de cop t’inunda els pulmons, l’aigua que t’empasses sense adonar-te’n quants membres té, l’he observat de prop mentre es mou per l’habitació i sense moure’m jo mateix no t’ho sé dir s’ha aturat davant del cel per molestar-me, la grua es mou a l’alçada de les seves espatlles, llegeix en veu alta el manual d’escales metàl·liques. Avui ha sostingut camps entre el dit polze i l’índex diu que són llocs ventosos i boirosos.

MERJA VIROLAINEN Per les escletxes de la paret de fusta Seinälaudoituksen raoista – Dusty light seeps through Traducció de Nausica Solà ____________________________________________ Un raig de llum polsegosa s’escola per les escletxes dels taulons de la paret, escarabats negres brillen al terra del graner catedralici, vidre flint, pedres precioses caigudes del calze, es belluguen cul amb cul, i tot d’una sento una pressió jo també entre les cames,

MERJA VIROLAINEN Per les escletxes de la paret de fusta Seinälaudoituksen raoista – Dusty light seeps through Traducció de Nausica Solà ____________________________________________ una búgula querubí esmuny el trombó entre els taulons, entonant Mendelssohn en porpra, s’arremolina encens sobre el tou de fems, i l’àvia oreneta des del capdamunt de la porta m’empeny a fer la promesa solemne: sí sí sí! i s’esdevé una cosa innegablement sagrada, una pietat despietada descendeix i s’aixeca la pols, germanes i germans en la fe, cossos celestials, ardents mentre es cobreixen l’un a l’altre

MERJA VIROLAINEN Per les escletxes de la paret de fusta Seinälaudoituksen raoista – Dusty light seeps through Traducció de Nausica Solà ____________________________________________ i jo recolzo el front contra la forca, n’enfonso les puntes dins la palla, un casament amb res, on la núvia pot carregar el cos durant tota la cerimònia la copa més fràgil.

MERJA VIROLAINEN Testimoni Todistaja Witness Traducció de Nausica Solà ____________________________________________ I Et despertes un parell de cops abans de l’alba. ¿Senties sorolls en somnis, xiuxiueigs, gemecs escanyats, la porta estremir-se ? ¿El vent, branques? que bateguen dins teu: ¿que hi ha algú altre a l’habitació? Pares l’orella, amb ulls que filtren la nit per veure l’intrús que s’acosta. Però la foscor tot just espurneja, floreix, carrisquejant com si et trobessis sota les parpelles, a punt de despertar-te.

MERJA VIROLAINEN Testimoni Todistaja Witness Traducció de Nausica Solà ____________________________________________ II Entreobres la porta, vigilant que no grinyoli i et delati, surts de la teva cursi habitació cap al passadís llarg i fosc, i recorres amb peus gelats la casa adormida tan a prop que ho puc veure: la foscor ha fet que les pupil·les se’t dilatin, t’ha engolit els ulls.

MERJA VIROLAINEN Testimoni Todistaja Witness Traducció de Nausica Solà ____________________________________________ La nit respira a través de les cortines com un cavall, una ràfega d’aire calent et fueteja la pell com la meva mà, el terra trontolla, el mirall del tocador s’esgarrifa, tremola, quan fas un pas cap al teu reflex, jo faig un pas enrere: llisques pel meu costat, cap a mi endins de la foscor que floreix.

MERJA VIROLAINEN Testimoni Todistaja Witness Traducció de Nausica Solà ____________________________________________ III ¿Hi ha un assassí a l’armari? ¿Que apareix quan tanques els ulls? ¿Què hi ha rere les poncelles de la dolçamara? ¿Un vampir? ¿És un lladre sobre un cavall de cartró brandant un sabre de coixí de sogra? Plecs de negra foscor plena de centpeus i tot plegat sóc jo, et tinc tan a prop, que noto la vida tremolosa que es desperta dins teu

MERJA VIROLAINEN Testimoni Todistaja Witness Traducció de Nausica Solà ____________________________________________ quan t’espanten els sorolls de la nit, el sospir del vent, la rialla, bruixa que xiscla sota la capa esfilagarsada, ruixant-te la cara amb cucs, teranyines, arrencant-te el pijama amb dits de branques roges. ¿Havies vist el mussol abans que els teus ulls l’esborressin? Ho veus: els sorolls provenen de sota els teus peus de la roba del teu pijama quan respires, tu els dónes vida.

MERJA VIROLAINEN Testimoni Todistaja Witness Traducció de Nausica Solà ____________________________________________ IV T’esmunys a l’habitació dels pares. Vols comprovar que estan bé, que no els ha passat res del que t’imaginaves. Et segueixo amb les marees de la nit per la calor fragant de l’habitació, per l’aire respirat tantes vegades, cap al lloc on jeuen de costat en el llit que comparteixen: la roba de dormir els ha deixat nus, les ones dels cabells, la llacuna que remoreja. La mama jeu estesa amb les cames separades, entre les parpelles del papa cau una gota clara, perduda.

MERJA VIROLAINEN Testimoni Todistaja Witness Traducció de Nausica Solà ____________________________________________ Qui són quan dormen? No els despertaràs mai, mai a propòsit. I com si subjectessis una altra mà dins la teva, te n’adones: ells sempre tindran aquesta edat, només tu et faràs gran. Mai més, fort com ets, podràs tancar ràpid la porta inflada.

MERJA VIROLAINEN Penjada de la branca de l’Antonovka Riipun Antonovkan oksasta Hanging from the Antonovka branch Traducció d’Anna Aguilar-Amat ____________________________________________ Sóc penjada de la branca de l’Antonovka [1], cap per avall, el meu cabell penjant a l’inrevés, em gronxo, la gespa s’ha m’ha tornat el cel i està plovent troncs d’arbre, el peix porta l’avi del llac, el ramat de vaques du l'àvia de les pastures, la pasta del pa prem la mà de sobre la taula. Les patates ens aixequen de terra, els camps em llauren, l’herba s’enfila cap a Missu, els ossos roseguen Sultà, sota els matolls de grosella els cucs becarren les gallines. [1] Tipus de pomera

MERJA VIROLAINEN Penjada de la branca de l’Antonovka Riipun Antonovkan oksasta Hanging from the Antonovka branch Traducció d’Anna Aguilar-Amat ____________________________________________ La poma ha mossegat Eva, la fam em devora amb cada mos, i la mort també ve, respira l’aire dels meus pulmons, i passa: em deixo anar sobre els palmells i m’alço en un saltiró sobre els peus.

MERJA VIROLAINEN Vas fer fora el meu cor, com una cigarreta Stumppasit roskikseen sydämeni - You put out my heart, like a cigarette Traducció d’Anna Aguilar-Amat ____________________________________________ Vas fer fora el meu cor, com una cigarreta, al cendrer. Va continuar encès: va brogir per l’aire de l’escala del metro, una cobra de fum que es descargola del niu i desperta Kali, qui balla dins el temple en un cercle de flames. Els pelegrins de l’estació de Sörnäinen llisquen sobre el carrer dins les seves pasteres, s’apleguen a la costa, s'immergeixen en les restes vacil·lants del foc. Quan feliçment crema la brossa, com t’escalfen les seves flames quan les cendres suren cap amunt, disperses. Com il·luminen festivament la gris albada d’un dia laborable.

JIRKI KIISKINEN Viatge d’anada i tornada Menopaluu Roundtrip Traducció de Pep Salvat Devesa ___________________________________________ No sabia que estava a la tercera planta d’un bloc de pisos, vora un pont en una Europa enfosquida, aquí em trobava, dempeus a la ciutat il·luminada al mig d’una època glacial, en una península que s’endinsa en el mar. Apuntant-hi, hi havia una volta de míssils nuclears. El radar no detectava la nostra alegria mentre jo esquinçava el paper de l’embolcall que em projectava una silueta dentada en blanc i negre sobre les mans, una serp, una zebra. “La mateixa mena de pantalons que els que duia el papa”, vaig dir a la vora de l’arbre de Nadal, fora de la fotografia. Llavors el riure comença a enfonsar-se. S’enfonsa fins a una profunditat de trenta anys o potser més, en unes aigües verdes i tèrboles, l’hisso en una xarxa lluent i en trec un camal de pantalons apedaçats

JIRKI KIISKINEN Viatge d’anada i tornada Menopaluu Roundtrip Traducció de Pep Salvat Devesa ___________________________________________ La punta de la península resplendia en el tumult de les aigües negres en el murmuri de la sang un canelobre de cristall dringa i espurneja en el vent negre no puc veure-hi res fora del cercle de llum floto dins d’una enorme ameba elèctrica en l’univers refulgent hi veig llavis lluents per què em parlen només a mi tenen les butxaques foradades veig els costats nus de l’edifici a través de la neu veig cortines vermelles que amaguen el cel veig cafeteres exprés d’acer veig sabates aerodinàmiques pantalles que vibren veig el bastard engendrat per la jungla i l’acer que descansa resplendent sense camisa en un ample llit l’ameba palpitant de la pantalla escup mots però per què aquesta tremolosa neu elèctrica tatua la pell negra per què el bastard branda l’arma prop del mur dels grafits

JIRKI KIISKINEN Viatge d’anada i tornada Menopaluu Roundtrip Traducció de Pep Salvat Devesa ___________________________________________ en una altra pantalla hi veig un guant de goma que s’apropa la boca d’un dictador tasta la seva llengua de vellut obre la boca com un nen la barba falsa ja no ens pot enganyar veiem a través d’ell m’encega la lluentor del cristall el guspireig del ventre de l’ameba l’halo de la ciutat no puc veure-hi enfora no veig els peixos negres aplegant-se en eixams per damunt dels caps de la gent per cantar el cant eixordador de la parada nupcial que un dia ens fecundarà no puc veure els herois embarcant-se en l’escuma descobrint la càrrega il·legal amagada sota l’escotilla

JIRKI KIISKINEN Viatge d’anada i tornada Menopaluu Roundtrip Traducció de Pep Salvat Devesa ___________________________________________ l’udol de les serres les cares brutes de sutge i els troncs de la caoba en perill d’extinció els pulmons de la jungla traspuen fum a la pantalla un moment abans el cirurgià sutura l’esquinç no veig els herois portats davant del tribunal però per què veig de tant a prop la cara humiliada del dictador

JOUNI INKALA He tingut raó massa vegades Olen ollut liian monta kertaa oikeassa - I have been right too many times Traducció de M. Elena Carné _______________________________________________ He tingut raó massa vegades per recordar res d’una sola. Recordo altres vegades, quan les reflexions més tard s’instal·laven en un somriure tardà, allargaven els llavis durant força estona dins el meu cap i esclataven en una rialla fàcil i alliberadora. Recordo totes aquelles vegades que em posseïen. Se’n van anar sense fer sorolls, sense alçar la veu. A qui acompanyen ara, qui han triat per a jugar-hi, ara.

JOUNI INKALA Les tres germanes, deu anys després Kolme sisarta kymmenen vuotta myöhemmin - The Three Sisters, ten years later Traducció de M. Elena Carné _______________________________________________ L’Olga s’atura una estona més en el turó ventós del cementiri, on sembla que una tempesta de tardor s’hagi entretingut esqueixant branques dels arbres. Acaben de colgar la tomba de Masha i de Kulygin. Els van trobar fa cinc dies al seu llit, els gots d’aigua buits, enverinats. Tothom estava segur que era Masha qui va posar el verí a la gerra de la tauleta de nit. Ja no podia més! Però d’altres pensaven que havia estat Kulygin que no suportava pensar que no el promourien, mai, de la simple oficina municipal a l'ajuntament. L’Olga s’hi està palplantada. Comença a ploure. Un esquirol saltirona pel camí, s’atura i mira fixament, amb un posat ben estúpid. Els altres acompanyants criden l’Olga des d’on s’esperen els cavalls, però no es belluga, encara. Mou el cap i pensa angoixada com ho dirà a la Irina que fa vuit anys que és en un manicomi de Moscou. L’Olga arrufa les celles, pensa. Dins les seves temples, un picot invisible, tal vegada fugit, un cop més, de l’infern, comença a espicassar-la. Tot d’una, l’esquirol surt corrents. No veu que l’Olga no plora, ni mica ni gens.

JOUNI INKALA Brodsky, in memoriam Brodskyn muistolle In memoriam Brodsky Traducció de M. Elena Carné _______________________________________________ Com és allà on ets ara? Et piquen les ales? Que ja han esculpit una pila de busts de tu, lleugers com els núvols? Qui t’has trobat fins ara? Amb qui t’has aturat a fer una cigarreta? Qui llegeixen? Qui hi està de moda ara mateix? Ha aconseguit sortir dels llimbs, Virgili? Li podries donar records meus? Suposo que enyores Venècia, oi? Que et puc enviar cap paquet? Podries fer-me unes ratlles i dir-me què trobes a faltar, què t’agradaria? T’anirien bé uns mitjons de llana? Que potser t’han posat al sector hivernal? O en un altre lloc, potser? És cert que hi pots sentir Bach, tothora? Quants acudits bons t’hi expliquen cada dia? Quan fan una encaixada, les mans de la gent s’arriben a tocar? I com ho faré per reconèixer-t’hi, un dia?

JOUNI INKALA Conte per anar a dormir. Jackarby Iltasatu. Jackarby – Bedtime story. Jackarby Traducció de M. Elena Carné _______________________________________________ L’alè aspre del pa de sègol a la llengua també se’n va adonar, va fer que el gra de comí xiuxiués de dins a la tassa del cafè matinal ple d’un coneixement ja familiar i més fred. Què hi pensava, allà, abandonat des del prat fins a la massa, després al forn, aixafat per mans i per màquines amables, per recordar, en el pa, el seu viatge en la hibridació de tassa i llavis. Em va transportar cap a un temps en què jo repetia el meu nom encara més celestial, lleuger com l’alga marina i la sal, com l’olor de totes dues de les roques vora la mar, fins a les roques

JOUNI INKALA Conte per anar a dormir. Jackarby Iltasatu. Jackarby – Bedtime story. Jackarby Traducció de M. Elena Carné _______________________________________________ i el prat de darrere casa, on una pell d’escurçó s’havia cargolat com un signe d’interrogació airós i xiuxiuant, que s’espiga exactament al final de la mena de dia que hom passa i les plantes del peu no senten el dolor que li hauria agradat sentir. En un moment, sol, dividit en parts iguals i contemplat en una taula buida on les llesques es decanten i cauen. En un univers en expansió en un minut i mig on els segons giren, fins que arrelen i granen.

JOUNI INKALA Dolor fantasma Aavesärkyä Phantom Pain Traducció de M. Elena Carné _______________________________________________ A W. H. Auden I si el mal d’esquena és un dolor fantasma per la cua que abans teníem? El coll ens fa mal per la cuirassa desapareguda fa molt de temps. Les espatlles se’ns carreguen, sobretot després d’escriure una llarga estona, adolorides per la manca d’ales. I si els cabells són reminiscències de les plomes, i el pèl del cos del pèl animal? Tenim els peus plans pel pes que suportaven les peülles? Les orelles ocupen el lloc de les vermelles cavitats porno de les ganyes? Així, pot ser que les espines ens hagin marcat el passat? I que llisquéssim, sense adonar-nos-en, cap a un temps afegit. Cap a les onades i la calma dels oceans d’avui. Ben mirat, no hi ha manera de saber quins vents continuen esperonant els ciclons. Qui sap per què hauríem de passar de dos peus a un de sol? Per què les natges se’ns haurien ajuntat a la part posterior dels genolls? I per què hauríem de viure tant per veure el dia en què les nostres mares són closques d’ou, dins les quals naixeran i creixeran criatures, fins que les trenquin quan atenyen la majoria d’edat?

SAILA SUSILUOTO L’habitació de la cançó celestial Taivaanlaulun Huone The room of the sky song Diversos traductors* _______________________________________________ Aquesta habitació és groga i lluminosa, la noia té un para-sol, estels a l’ombra. Del ventre del cel brollen sang blava i guspires, el que és pur, diu la noia, és ple de ferides. Ha mirat el cel tot el dia. Ha vist com un elefant es transformava en pantera i desapareixia, com els peixos brillants lliscaven pel mar temperat. Ha vist néixer les als ocells i perdre-les. Les cares dels éssers estimats navegar com gegants, cadascun dels amors. Com deambulaven les imatges, de la memòria al quadre del cel, i com tornaven. Ha vist que l’amor no té mai marc. La noia ha mirat al cel tot el dia, ha mirat fins que ja res no sembla accidental.

SAILA SUSILUOTO El pont Silta The bridge Diversos traductors* _______________________________________________ Mira que rovellat està el pont, un arc iris de contenidors al port, rengles cruixents de blocs de lego, com si el món pogués ser encaixat a lloc. El pont grinyola com una articulació cansada, les grues fan una reverència al vent, degoteig de pluja. Mira, som sobre aquest pont, entre dos móns, en un paisatge tot en moviment, vacil·lants ens hi acostem o ens n’allunyem. Sobre aquest pont, al límit de dos móns: cims, globus, trossos de mars accidentats entre nosaltres. Som sobre aquest pont, onegen senyeres al port, per partences sense retorn, per la nostra partença. Aquí el viatge és una distància entre dues penes, l’amor un viatge cap a dues penes. I les senyeres sempre són blanques.

SAILA SUSILUOTO En un món on encara es fa fosc a poc Yhä hiljalleen hämärtyvässä maailmassa – In a world still slowly dimming Diversos traductors* _______________________________________________ En un món on encara es fa fosc a poc, amb flocs de neu com estels lluminosos amb núvols esbiaixats que es desfan sota el pes del viatge el mar, onatge d’un gris vigorós on naveguen rais de colors vistosos en cerca constant, aquells que aprenen a patir. En un món on encara es fa fosc a poc hi havia un capvespre, cinema a l’aire lliure, llums i cadires resplendents trossos de bombetes i cors dringadissos, la poderosa maquinària del vent, tot es converteix en una vela si bufa prou fort.

SAILA SUSILUOTO En un món on encara es fa fosc a poc Yhä hiljalleen hämärtyvässä maailmassa – In a world still slowly dimming Diversos traductors* _______________________________________________ En un món on encara es fa fosc a poc, Com si veiéssim només les ombres de les coses una essència inútil, tan sols moviment silenciós de llum i foscor i profusió de punts i línies defugint la forma, una gerra rosada s’esmicola, els noms desapareixen, i més reals que els dits són els blaus que hi ressonen. En un món on encara es fa fosc a poc, un llençol groc de flames tardorenques el feble pèndol dels joncs contra el fil metàl·lic de l’aigua. En un món on encara es fa fosc a poc. De fet el cel és plexiglàs blau l’agafes entre les mans quan t’avorreixes el deixes anar i el plàstic tibant se’n va volant.

SAILA SUSILUOTO En un món on encara es fa fosc a poc Yhä hiljalleen hämärtyvässä maailmassa – In a world still slowly dimming Diversos traductors* _______________________________________________ I és això una bola blau cel o un forat en el paisatge, tot em recorda un altre per tant jo sóc la clau per al teu patiment, o potser, mig per accident el gel ens fa emmudir. En un món on encara es fa fosc a poc, faig cops de cap contra l’aixeta contra parets contra cantonades per fer que tot el que sempre s’interposa en mi es faci enrere i no torni més. Els blancs i negres llampants de la cruïlla En els carrers els colors de tardor, foscor, ferro i plugim que no s’adona aquella noia que té la brusa macada, la faldilla xopa de sang.

SAILA SUSILUOTO En un món on encara es fa fosc a poc Yhä hiljalleen hämärtyvässä maailmassa – In a world still slowly dimming Diversos traductors* _______________________________________________ Si ni tan sols la pèrdua pot sostenir-nos qui podrà en un món on encara es fa fosc a poc. Quan el vent bufa perles d’argent en la nit que m’envolta, emplomallada, miro fixament l’ambre parpellejant del semàfor. Digue’m llum. Quin és el propòsit avançar o aturar-se reflexos fugaços del sol en el carrer per on corre l’aigua pluja que en dius negre hi pots veure a través com tot el que realment fa mal.

SAILA SUSILUOTO En un món on encara es fa fosc a poc Yhä hiljalleen hämärtyvässä maailmassa – In a world still slowly dimming Diversos traductors* _______________________________________________ Com una porta que s’obre esquinça la pell de la mà en un món on encara es fa fosc a poc Mentre paraules i significats s’esvaeixen i la vibració és moviment que no sap cap a on va en flames que anhelen aire, en núvols ennegrits de l’horitzó en el silenci ominós dels carrers, camps ventosos, al cor mateix d’avions estavellats en el moviment queixós de l’eix del món en el camí d’estels congelats, en el floc de neu que cau sobre una mà oberta encara a poc, encara a poc Traducció de Manda Alemany, Xavier Barberà, Mònica Dominguez, Laia Escribano, Borja Giménez de Azcárate, Aloña Gorostidi, Sandra Luque, Silvia Martínez, Marta Montagut, Carolina Maralón, Elisenda Riera, Yolanda Rodríguez, Isabel Román, Judith Zalvy. Coordinadora: Dolors Udina