ESCULTURA MODERNISTA CATALANA Lestaturia modernista catalana rep la

ESCULTURA MODERNISTA CATALANA L’estatuària modernista catalana rep la gran influència de Rodin. Els constants viatges a París dels autors entren en contacte amb l’obra rodiniana. La confusió entre la pedra i les formes atreuen més als nous artistes que el realisme imperant. Els ulls tancats, les tonalitats vagues, les fusions entre el real i l’irreal, cossos caiguts o doblegats, rostres expressius es converteixen en els nous cànons JOSEP LLIMONA (1864 -1934). Escultor pertanyent al Cercle Artístic de sant Lluc, organisme regionalista i catòlic inspirat en la ideologia de Torras i Bages Josep Llimona (1864 - 1934)

El Desconsol Museu d’Art Modern de Barcelona. (MNAC). Josep Llimona Una rèplica es troba al centre de l’estany de davant del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella de Barcelona. 1903

Representació de l’estat de l’ànima de l’artista És el resultat del dolor, la desesperació, la tristesa i la melangia de Josep Llimona, després de la mort de la seva esposa, Mercè Benet, el dia 5 de març de 1901, amb només trenta-cinc anys.

Presentada a la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona l’any 1907, el Desconsol obtingué el premi d’honor. Joaquim Renart, amb motiu de la mort de l’escultor, al 1934, la descrivia així: «Figura femenina que es vesteix de dolor i s’emmiralla en les aigües quietes, que verdegen entre les fulles, davant del Palau del Parlament de Catalunya. Mirant aquell marbre impecable, harmoniós i sentidíssim, sentiu la besada del dolor planant damunt la bellesa del marbre magnífic»

Llimona vol reflectir l’eternitat de la fugitiva joventut femenina. La model que ha utilitzat envellirà i morirà però el marbre eternitzarà la joventut i la bellesa.

nu femení cos suau cap amagat entre els braços i la sinuosa cabellera l’artista n’amaga el rostre per no caure en allò descriptiu i concret actitud de feblesa i fragilitat cos inclinat cap endavant agenollada sobre tres graons mans entrelligades en un clar gest d’abatiment

Contrast entre textures amb finalitats expressives La suavitat dels perfils ondulats del seu cos i la llisor de la talla de marbre plenament modernista ressalta encara més en relació amb la rectilinitat i asprositat del suport rocós. La Danaide 1885 Auguste Rodin El Desconsol mostra la gran influència de l’artista per part de Auguste Rodin. El Desconsol imita La Danaide de Rodin, datada l’any 1885 i que té igualment el modelat suau, la composició, l’esforç per aconseguir el moviment i la màxima expressió, així com la correctíssima utilització de la llum.

La Recompensa Monument al Dr. Robert Plaça de Tetuàn 1903 -1910 Fris Arc de Triomf 1888 Ramon Berenguer el Gran Plaça de Ramon Berenguer (Via Laietana) 1880

ÈPOCA DE LES PRIMERES AVANTGUARDES. Amb el canvi de segle es produeixen uns fenòmens força importants, la fotografia, el cinema, els progressos matemàtics, la psicoanàlisi que convulsionen el pensament artístic. L'espai és una realitat curvilínia, la psique és un mon a descobrir i la matèria conté una estructura força complexa. A tot això cal afegir els problemes colonials, de la El segle XX es caracteritza per uns enfocaments molt individuals de les tècniques i oficis. El problema de la matèria com a element significant en sí, neix amb el cubisme quan el quadre deixa de ser la representació d’alguna cosa per convertir-se en una composició o construcció autònoma. industrialització, blocs militars, etc. Aquest marasme de canvi ocasiona un canvi de la mentalitat artística, l'aparició dels ismes.

PAU GARGALLO (1881 -1934). Vinculat a Picasso, Hugué, Gris o Nonell, s’instal·la a París al 1923, encara que sempre manté lligams clars amb el noucentisme català i arriba al cubisme i els plantejaments espirituals de l’expressionisme. Va descobrir les possibilitats de les planxes de ferro i el joc dels forats a mig camí entre el cubisme, el noucentisme i El segle XX es caracteritza per uns enfocaments molt individuals de les tècniques i oficis. El problema de la matèria com a element significant en sí, neix amb el cubisme quan el quadre deixa de ser la representació d’alguna cosa per convertir-se en una composició o construcció autònoma. l’expressionisme. Pau Gargallo (1881 -1934)

Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia. Madrid. 1933 Gran Profeta Pau Gargallo

el braç esquerre, amb la mà oberta, l’aixeca amb força desafiadora cobert el cos amb una pell Dempeus amb les cames obertes i ben fermada a terra gest terrible i amenaçador rostre ferotge porta un bastó en el braç dret de grans proporcions (2, 35 m. ) Profeta = figura que té poders supraterrenals i ens comunica missatges de bon o mal auguri

nou llenguatge escultòric, nou concepte d’espai escultòric és un dibuix de ritmes en l’espai, on el buit es torna ple i allò massís esdevé silueta tan important és l’espai ple com les formes intuïdes ocupades pels forats Estètica cubista i llenguatge expressionista joc harmoniós de línies parabòliques, de corbes i contracorbes, de formes ovals, còncaves i convexes

EIX CENTRAL COMPOSITIU

La seva aportació a l’escultura avantguardística és el treball en metall no fos (xapa de metall). El repte que planteja Gargallo és, doncs, el de donar volum i diversitat de punts de vista a la xapa, totalment aliena al concepte de massa. Mascara de Greta Garbo 1930 Museu Nacional Reina Sofia. Madrid

Gran ballarina 1929 ferro retallat MNAC Gargallo utilitzà cartons retallats a partir del quals talla les peses en metall

L’ÈPOCA DE LES SEGONES AVANTGUARDES. Les relacions entre l’art i la societat, a partir de la segona guerra mundial, han estat difícils a causa de la implantació d’una societat que s’autodefineix de consum i al fet que el consum més perfecte i total, la guerra, és contrari a la creació, que hom considera una de les aspiracions tradicionals de l’art. En l’escultura del segle XX i, en particular, des de 1945, s’aprecien tres grans tendències: 1. Figurativa. Segueix l’evolució clàssica de les formes i els procediments tècnics i materials. Destaquen Zadkine, Richier, Henry Moore i Giacometti. 2. Informalista. S’abandonen els conceptes convencionals de l’escultura, al mateix temps que s’empren tècniques (soldadures) i materials industrials (acer i ferro). Hi destaquen Paolozzi, Anthony Caro, Chillida i Oteiza. . 3. Minimalista o Estructuralista. Es caracteritza per la producció d’un tipus d’objectes simplificats sense cap pretensió artística. De materials diversos (fusta premsada, fibra de vidre, plàstics, neons). El moviment sorgí a Amèrica i destaquen Le Witt, Bell i Judd.

ESCULTURA FIGURATIVA. HENRY MOORE (1898 -1986). Inspirat en les obres surrealistes i en la recerca dels arquetipus de Brancusi, va començar a emprar l’esculpit i la talla amb pedra i fusta per acabar treballant amb bronze com a mitjà d’expressió. La temàtica es redueix a variacions sobre la figura humana amb models atemporals com les maternitats on la figura es tractada amb un aspecte monumental Henry Moore (1898 -1986) Figura jacent. Tate Gallery, 1938

cap petit en relació al cos figura femenina reclinada sense faccions gran forat sota els seus pits Els buits, els forats són una constant en la seva producció. Els tracta com a forma positiva i proporcionen a les escultures una multiplicitat d’aspectes i les omplen d’un significat simbòlic. sense arestes - formes esquemàtiques i arrodonides -

Amor per la natura, pels materials, per les seves formes i per les textures «No falsificaré la pedra per fer-la imitar una pell suau» «He descobert a la natura, en les pedres, en les roques, en els arbres i les plantes principis de formes i ritmes» . «L’observació de la naturalesa forma part de la vida d’un artista; augmenta el seu coneixement de la forma, li permet conservar la seva frescor, el preserva de treballar únicament a partir de fórmules i l’alimenta la seva inspiració» l’aire penetra en l’escultura i l’obra s’integra a l’entorn «prefereixo una escultura meva en un paisatge inclòs indiferent, abans que en el edifici més bonic»

Henry Moore s’interessà per la figura maia, el déu de la pluja Chac. Mool (Chichén-Itzá, Yucatán), que va veure en una exposició del museu del Trocadero a París Venus prehistòrica de Willendorf (Àustria), ídol de fecunditat “Gran Mare” “Mare Universal” figura materna, símbol de fecunditat, imatge de la dona com a font de vida. Els Chac-Mool són unes escultures antropomòrfiques emprades en les cerimònies rituals de sacrifici Ella bressola en el seu ventre -buit de llibertat- una humanitat castigada per guerres i misèries

Escultura Informalista-abstracta L’escultura es deslliga del domini del cos i camina cap a l’abstracció amb l’ajut dels nous materials com la soldadura de metall. Encarna la filosofia de l’escultura cinètica, disciplina semblant a l’enginyeria i inspiradora d’obres que se sostenen d’una manera inestable sobre un punt de suport precari, que giren amb el vent o que es mouen de manera ininterrompuda. Renovació de la concepció abstracta amb la dimensió temporal i el dinamisme Alexander Calder

Perquè ha de ser estàtic, l’art? Stabile-mobile Art cinètic • Construccions fetes de ferro, filferro i plaques de metall. • Pintades amb esmalts de color vermell, negre, o colors primaris • Que es mouen amb un cop d’aire, petit impuls. (inicialment el moviment era aconseguit per motors, fins a 1934). • Varien constantment de forma. L’atzar juga un paper important - es crea una nova obra cada vegada -. El moviment és natural, lleuger, similar al que produeix l’aire en moure les fulles d’un arbre.

Alexander Calder Escultor, pintor i dibuixant nord-americà. Estudià enginyeria mecànica, i pintura a Nova York. Fill i net d’artistes aquest americà de Nova York aterra a París l’any 1926 i estableix relació amb el grup surrealista. El 1926 féu a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades (El circ), que el portaren a fer escultures de filferro. El repte de Calder fou el donar a l'art moviment, no aparent, el moviment que ell cercava era real,

Figures articulades d’animals i pallassos, construïdes amb fusta , filferro, tela, cartolina, suro, botons. . . Alexander Calder Circus, 1926 -31 Whitney, Nueva York La formació de Calder com a enginyer mecànic l’ajuda a solucionar els problemes tècnic.

Piet Mondrian “Stabiles”= escultures pesades fetes amb ferro i que suggereixen moviment. Nom donat per Hans Arp Abstracció neoplasticisme Les seves formes abstractes foren motivades per una visita al taller de Piet Mondrian. Moment decisiu on decideix, com ell mateix deia, fer: “mondrians en moviment” Les formes biomòrfiques de Miró podien sortir del quadre i prendre vida Us de colors primaris i formes orgàniques abstractes “Mobiles”= nom donat l’any 1931 per Marcel Duchamp. Es diu que les seves obres són pintures de Miró convertides en escultures Joan Miró

Oshkosh, 1965 Alexander Calder Stabile-mobile (mòbils estables) Forjats amb la precisió de l’enginyer i modelats amb la sensibilitat de l’artista

moviment físic Al. legoria del moviment de translació SOL LLUNA Representa la TERRA al costat del seu satèl·lit, la LLUNA, tot girant ambdues al voltant del SOL Així l'obra que estem comentant és una metàfora, una al·legoria del moviment de translació que al voltant del sol fa la Terra amb el seu satèl·lit, la Lluna. TERRA filferros que sostenen plaques de metall, generalment policromades amb colors primaris, en aquesta obra podem veure que són blancs). planxes de ferro pintada de color negre que serveixen de base solidesa contrarrestada pel moviment de les plaques de ferro

Calder va participar l'any 1937 al pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París LA FONT DE MERCURI el mercuri té dos significats: actua d'agent activador del moviment accionant un mecanisme de posada en marxa de la font ret homenatge als habitants d'Almadén, Ciutat de Castella la Nova (Ciudad Real), fortament castigada per la guerra civil. Aquest era un poble del qual hom extreu una quantitat de mercuri que la situava entre les primeres del món La Font de Mercuri li donà la fama perquè el consideressin pioner en l'art cinètic

Suposa el darrer pas cap a l’abstracció plena a Espanya. Esculpeix enormes blocs de ferro on sembla trobar el punt d’unió entre l’arquitectura i l’escultura Eduardo Chillida Escultor donostiarra (1924 -2002) Mutació 1959 -1963 Art abstracte exempta monocroma Forja - acer Galeria Maeght, París

Mutació: Transformació Costat esquerra la matèria es recargola i domini de la línia corba canvi constant o metamorfosi gran dinamisme= sensació de estar en moviment constant canvi de ritme Costat dret les formes són més suaus i més rectilínies • Formes senzilles i elementals. • Dibuix en l’espai: fet a partir de la interrelació de formes corbes i rectes. • L’artista estableix una relació entre massa i buit - L’espectador aconsegueix copsar l’aspecte extern i intern de l’obra. L’objectiu de l’artista és provocar la reflexió Metàfora de la “mutació universal” procés de canvi que afecta a tots els objectes i éssers

Figura clau de les arts plàstiques espanyoles del segle XX. Eduardo Chillida nasqué a Sant Sebastià, Donòstia, l’any 1924. L’any 1948 es trasllada a París per a dedicar-se a l’escultura. L’any 1950 exposa la seva obra per primer cop a París. Fou un dels artistes més premiats en vida. Finalitzada la seva etapa escolar, amb 19 anys es trasllada a Madrid per començar la carrera universitària d'Arquitectura. Adquireix gran reputació com a porter de futbol de la Real Sociedad. Quatre anys més tard una lesió l'obliga a abandonar el futbol. També interromp els seus estudis d'Arquitectura. Continua residint a Madrid i assisteix a classes de dibuix a una acadèmia privada. Comença a fer escultures. A 10 quilòmetres de Sant Sebastián CHILLIDA-LEKU és el museu a l’aire lliure que recull l’obra de Eduardo Chillida.

Porter de futbol. Real Societat 1942 -43 "Elogio del horizonte“ Gijón, Cerro de Santa Catalina

“Peines del viento” 1972 -1977 Platja d’Ondarrieta. Sant Sebastià. 1º 972 -1977 Tres escultures de grans dimensions integrada en el paisatge, que pentinen el vent, sovint huracanat del Cantàbric.

Projecte de Tindaya. Fuerteventura. Islas Canarias. “Las críticas de los ecologistas no me afectan, porque nunca he creído que fueran verdad. Lo único que ha habido es un grupo de envidiosos que ha querido arruinar la idea. Yo sé que tengo un proyecto que es perfectamente realizable y ahora parece que lo reconoce todo el mundo“ “. . . mi única ambición es crear un espacio útil para toda la humanidad, que cuando un ser humano entre en ese cubo vacío de 50 por 50 metros sienta en su plenitud la pequeñez humana. . . ”

Topos V CHILLIDA A BARCELONA Elogio del agua