rees del desenvolupament ms afectades en els TGD

Àrees del desenvolupament més afectades en els TGD n Habilitats de comunicació social. n Habilitats de relació social. n Les capacitats de ficció i d’accés a la simbolització. Rigidesa del comportament.

L’alumnat amb TGD presenta deficiències greus en el: n Coneixement de sí mateixos. n Coneixement dels demés. n Coneixement del món que els envolta.

El Manual Diagnòstic del DSM IV identifica 5 trastorns sota la categoria diagnòstica de TGD n n n L’autisme. La síndrome de Rett. El trastorn desintegrador de la infància. La síndrome d’Asperguer Els T. G. D. no especificats o autisme atípic.

El diagnòstic en els infants petits. n Els termes TGD i TEA, s’utilitzen habitualment de forma sinònima per referir-se a un ampli espectre de trastorns neuroevolutius, fins que es troben marcadors biològics i psicològics més clars.

Representació gràfica de la relació entre els termes: TEA, TGD i autisme (Martos 2001). TEA TGD Autisme

Principis en la concepció de la simptomatologia de l’espectre autista n L’espectre autista, en el sentit més estricte, és només un conjunt de símptomes, que pot associar-se a diferents trastorns neurobiològics i a nivells intel·lectuals molt variats.

Aspectes interns i externs en el procés diagnòstic dels TGD. n Aspectes neurobiològics implicats. n Les conductes observables (i els mecanismes psicològics subjacents).

Aportacions a l’etiologia de l’autisme. Aspectes neurobiològics. n n n La genètica. El cervell masculí en extrem. La teoria de la infraconectivitat. Les neurones de mirall. Afectacions neurofisiològiques. Bases neuroquímiques: - Increment de serotonina. - Teoria opioide.

Aportacions a l’etiologia de l’autisme. Psicologia del desenvolupament n Les investigacions més actualitzades posen de manifest que allò que està primàriament alterat en l’autisme és la base de les funcions de coneixement i de l’afecte i aquesta base és la interacció. n En els nadons amb autisme es poden detectar alteracions en les capacitats de provocar la interacció amb els altres, una manca d’intencionalitat en les seves accions.

n L’estudi de l’autisme entès com un efecte de la fragilitat de les capacitats intersubjectives aporta una mirada no estàtica del trastorn. n Es senyala la importància d’identificar, d’avaluar, les diferències individuals en les modalitats de processament de les informacions sensorials i motores, així com el tipus d’interacció que l’infant estableix amb els demés (Muratori 2008. )

El desenvolupament de les capacitats intersubjectives. Intersubjectivitat Primària (interaccions diàdiques). De 0 a 8/9 mesos Mecanismes Bàsics Precursors de respostes observables Intersubjectivitat Primària. (interacció diàdica) Interacció cara a cara Primeres respostes socials. Aferrament Preferència per la veu i la cara materna. Imitació Primeres imitacions d’expressió.

Intersubjectivitat Secundària (interaccions triàdiques). . De 9 a 18 mesos Mecanismes Bàsics Intersubjectivitat Secundària Precursors en les respostes observables. Atenció conjunta Busca i comparteix l’atenció amb l’altre. Referència social Busca i reclama l’opinió de l’altre. Acció conjunta Reconeix i actua al costat de l’altre.

n Els infants afectats d’autisme manifesten dificultats significatives per donar el pas a les interaccions triàdiques. n El desenvolupament dels aspectes relacionats amb la comprensió emocional, es donen de manera molt limitada o desviada amb els infants amb autisme.

Diagnòstic i avaluació dels TEA/TGD n El diagnòstic determina les característiques que un subjecte comparteix amb altres en relació a una categoria diagnòstica determinada. n L’avaluació tracta de recollir informació detallada sobre les dificultats, potencials d’aprenentatge, interessos, habilitats, estil relacional i receptiu, etc. , del subjecte avaluat, l’avaluació defineix en sí el tractament.

n El nucli del tractament estaria en l’augment de modalitats interactives vives apropiades a les dificultats específiques de l’infant en el processament de les informacions. n Afavorint les connexions entre emocions, processament de la informació (afectiva i cognitiva) i la planificació de seqüències motores (adequació de la resposta) es millorarà el procés de conscienciació de sí mateixos i de l’altre.

n Des d’aquesta perspectiva l’infant integrarà funcionalment les àrees clàssiques del desenvolupament (cognitiva, llenguatge, motora i socio-emocional, a mesura que va desenvolupant les habilitats funcionals que li permeten interactuar amb intencionalitat amb els cuidadors i persones properes per comunicar afecte, necessitats, desitjos, idees, emocions i pensament, així com resoldre problemes de la vida quotidiana (Breinbauer C. 2006)

Comprensió del funcionament autista n Baixa tolerància a la frustració. n Hipersensibilitat. n Alteracions en la integració sensorial. El procés de mentalització de les sensacions, ajudarà a la diferenciació de l’objecte i aquest a connectar les sensacions entre sí amb la seva procedència.

La intervenció psicomotriu d’ajuda dins del marc escolar. n Està orientada a oferir un espai acollidor a aquelles problemàtiques que presenten els infants vinculades a demandes de reconeixement, de comunicació i d’afecte. Es tracta de donar una resposta ajustada a aquells alumnes amb comportaments excessius o repetitius als que no es pot atendre de forma adequada dins els grups nombrosos.

Intervenció d’ajuda psicomotriu Identificar les diferències individuals en el processament de les informacions sensorials i motores. Augmentar les interaccions de forma ajustada a les capacitats relacionals, interessos i estil relacional de l’infant. Significar la vivència i l’experiència compartida. Afavorir la representació de la mateixa i l’accés a la simbolització.

Bibliografia n Alcantud Marín, F. (Coordinador). 2003. Intervención psicoeducativa con niños con TGD. Madrid. Pirámide. n Aucouturier, B. (2004). Los Fantasmas de acción y la práctica psicomotriz. Barcelona. Graó.