Per tal de millorar la comprensi del fil

Per tal de millorar la comprensió del fil argumental de l’article, que consta de més d’un centenar de diapositives d’imatge i de text, podeu descarregar-vos els capítols setmanals al vostre ordinador, i obrint-los amb el Power Point refer l’article sencer. Geografia Política Protoespanyola Marques de domini territorial als atlas i portolans geopolítics peninsulars del segle XV al XVII. 3ª part Elements fixes, malgrat les maniobres de tramoia, al decorat del teatre peninsular dels segles XV i XVI. Jordi Grau i Bartomeu

Els portolans fets als segles XV i començaments del XVI, quan dibuixen la península, tots són molt semblants. Són com un decorat de teatre amb elements fixes. Senyeres a Barcelona i València. La bandera de la petxina del pelegrí a Santiago de Compostel·la, com si en volgués assenyalar la importància que tingué en la coronació de molts dels reis àstur galaic lleonesos. Uns altres element obligats són els rius que envolten la vinyeta de Serra Nevada amb el Castell del Segura al capdamunt i Sevilla a l’esquerra del Guadalquivir, com si tot el decorat estigués focalitzat cap a Granada.

També són fixes les bandeires de Lisboa i Porto amb la forma Pº Gallo. I Curiosament anirem veient que les ciutats castellanes són pràcticament inexistents! Malgrat que els primers portolans, hiperrepresenten les ciutats costaneres i, deixen grans espais en blanc a l’interior, la absència repetida al llarg del temps de Ciutats com Burgos, Valladolid, Salamanca o Toledo és desconcertant! Sobretot tenint en compte, la importància que la historiografia espanyola actual dóna, a la Cort de Valladolid i, al paper que diuen que va jugar Castella com a nervi i nació vertebradora de la, suposada, unitat política hispànica a finals del segle XV.

Trobem banderes de tots colors: roges, grises, blavoses, esborrades, guixades. Quarterades de lleons amb: senyeres, quarters vermells, castells. . . Però, tot i suposant que fossin autèntiques banderes castellanes com és que sempre les trobem al Castell del Segura i a Sevilla? Quin sentit té trobar una bandera castellana al sud peninsular quan les vinyetes i les banderes de les grans capitals castellanes són inexistents? La cartografia dissenteix de la historiografia oficial. Els diferents cartògrafs del S XV ens assenyalen, repetidament, una consolidació catalana i lusitana a nivell peninsular que contrasta amb una, més que notable, absència castellana.

1466? Petrus Roselli (Pere Rosell), James Ford Library, Portolà Mediterrani. Fixeu-vos en que les banderes de la ribera africana occidental corresponents a Melilla, Orà, Bugia (tapada amb tinta vermella), La Goleta i Trípoli han estat tapades amb tinta blava.

1466? Petrus Roselli (Pere Rosell). James Ford Library. Senyera a Sardenya, Mallorca barrada, pavelló barceloní respectat , coronada d’en Pere III a València. Bandeiras armorials portugueses a Lisboa i Porto. Closca del pelegrí a Compostel·la. Quarterades amb lleons i torres a Castell d’el Segura i a Sevilla (dos quarters esborrats). Vinyetes d’Avinyó, Castell del naixement del riu Segura, Serra Nevada, i la Catedral de Compostel·la.

1439? Gabriel de Vallseca, Museu Marítim de Barcelona. Reials Drassanes. Portolà Mediterrani.

1439? Gabriel de Vallseca. Museu Marítim de Barcelona Reial Drassanes. Banderes de Venècia i Florència i Gènova tapades amb blau. Bandera de Marsella conservada. Avinyó bandera blau cel i Narbona tapada amb tinta blava. Escuts quarterats a Anglaterra i Irlanda quarterat en blau cel i granats, sense cap mena de significació vexil·lològica. Bandera de Bruges, Anvers (inscripció: Colònia al mapa) esborrades i en color sèpia.

1439? Gabriel de Vallseca. Bandera d’Avinyó amb tinta blau cel ¿? Bandera de Narbona amb la creu de St. Jordi provençal tapada completament amb tinta negra. Pavelló de Barcelona amb els dos quarters dels pals dels comtes reis esborrats. Senyera coronada valenciana esborrada la corona d’en Pere III el cerimoniós i esborrats el pals del comtes reis. Vinyeta del castell del Segura (inscripció) , els dos rius Segura i Guadalquivir i Serra Nevada amb a la inscripció “Granada”. Bandera quarterada amb lleons i quarters vermells sobre Sevilla mancats de cap significació vexil·lològica, ni castellana ni catalana. Bandera portuguesa mig esborrada a Lisboa. Vinyeta de la Catedral romànica de Santiago de Compostel·la. Mallorca barrada i mig enfosquida.

1439? Gabriel de Vallseca. Museu Marítim de Barcelona. Reials Drassanes. Banderes portugueses a Agadir i Tànger (descol·loca la datació del mapa atès que va ser conquerida pels portuguesos el 1471). Banderes d’Orà, Tremetzen, Bugia (tapada en vermell), Alger, la Goleta i Trípoli tapades amb tinta blava. Bona amb bandera de mitja lluna. Mallorca, Sardenya i Sicília amb els escuts del pals dels comtes rei esborrats.

1450 Carta catalana anònima de la Biblioteca Estense de Mòdena. Bandera portuguesa a Agadir. Banderes de Tremetzen, Orà, Bugia (tapada en vermell) , La goleta, Bona i Trípoli tapades amb tinta blava. Les peninsulars esborrades les senyeres de Barcelona i València, quarterades amb lleons i castells al Castell del Segura i a Sevilla i bandera portuguesa amb quines i castells.

Boston (USA) USS Constitution Museum Recordeu la visita, publicada al CCH, que va fer el Magí Lluch i Arieti a Bòston (USA) el 10. 05. 07. Ens va sorprendre amb la senyera penjada al Museu del primer vaixell cuirassat nord-americà, el USS Constitution, i als gravats del museu on veiem el vaixell cuirassat castigant les fortaleses pirates de les costes de Barbaría a Tripolitana (actual Líbia).

“The Mediterranean service was the school where our navy received its first lessons, and its influence has remained to this day and will continue as long as the navy exists. ” Thomas Macdonough, 1822 The Barbary War. In 1793 American merchants sailed to ports in the Mediterranean Sea hoping to make great profits, but pirates from the Barbary coast threatenend the sucess of each voyage. Learn how treat, piracy, and politics in the faraway Mediterranean Sea gave birth to USS Constitution and the United States Navy.

La ocupació hispànica de la vila algeriana d'Orà el 1. 509 segons la historiografia oficial la van fer els castellans, però mirant els mapes de l’època i les seves banderes, en podem estar segurs? Quin sentit té que els castellans defensessin el interessos de la Corona d'Aragó? Al segle XIX i fins ben entrat el segle XX a moltes localitats algerianes s’hi parlava català (Veure "Excursions i viatges" de Jacint Verdaguer). Quan els francesos van ocupar Algèria es van sorprendre que hi havia una població considerable d’origen espanyol, a Alger i especialment a Orà. Segons les estadístiques del Cércle Algérianiste l'any 1845 en moltes localitats els habitants d’origen espanyol triplicaven els d’origen francès. http: //redescobrint. blogspot. com/2007/02/estimat-sr-verdera. html

1535 Jacobus Russus Fundació March Severa 1550 – Anònim Portuguès Biblioteca Vallicelliana 1537 - Gaspar Veigas. Biblioteca Riccardiana - Entenze 1554 –Lopo Homen Instituto e Museo di Storia della Scienzia

1456? Jacob Bertran i Berenguer Ripoll. National Maritime Museum. En aquest portolà fet a Barcelona hi trobem la inscripció en llati “Jachobus bertran et berengarius ripol composuit hanch cartam in civitatis barchioe, anno a natiutate dnj M. CCCC. L. sexto”

Bandera de Compostel·la esborrada en negre, pavellons quarterats barcelonins enfosquits, senyera valenciana enfosquida. Gran Vinyeta de Castell del Segura amb pavelló quarterat amb castells i lleons. Bandeira sobre Lisboa i Porto amb color vermells i castells. Vinyeta de Barcelona i de Compostel·la. Taques al mapa per les tintes sobreafegides. El Censor unifica i centralitza la península amb la bandera de Castell del Segura, tot respectant les repintades bandeiras portugueses homogeneïtzades amb el color roig del ¿repintat? pavelló Castellà

Creu de St Jordi de Gènova esborrada, àliga bicèfala a Flandes esborrada, lleò de la Bretanya esborrat, Creu de St Jordi Provençal a Narbona esborrada. Bandera amb els 3 lleopards a Dinamarca respectada. Megavinyeta de Venècia, Gènova i Barcelona , Avinyó i Bruges.

Bandera portuguesa a Agadir i Tànger. La bandera amb l’aspa imperial dels Hasburg, model ikurrinya, a Melilla sorprèn, per la datació del mapa el 1456. També sorprèn la bandeira portuguesa a Tànger atès que no fou conquerida pel portuguesos fins al 1471. Sobta que la data del mapa “M. CCCC. L. sexto” sigui mixta amb números romans i lletres. L’estratègia de treure el mapes, de l’època d’en Ferran II, fora del seu temps i del seu context la veurem sovint.

Probablement perquè els censors intenten projectar el seu sentiment, d’espanyolitat castellana focalitzada al centre peninsular, centenars d’anys cap enrere. I els mapes de l’Espanya d’en Ferran II ens mostren una Espanya d’absolut predomini perifèric, portuguès i català, i una completa absència de marques de domini castellà a excepció de les inefables, i molt possiblement retocades, banderes quarterades del Castell del Segura i de Sevilla. Mancades, moltes vegades, de significació vexil·lològica atès que una bandera quarterada amb dos lleons i dos quarters vermells, com la veiem a molts dels manipulats portolans, no es pot considerar cap emblema de representació, ni castellà, ni català.

Es evident, que a l’època d’en Ferran II existia un gran sentiment d’hispanitat sinó fora inexplicable què En Colom posés el nom d’Hispaniola a la l’i. Ila, o què En Cortès anomenés Nova Hispania al territoris nord-americans, o que En Colom escrivís a En Jaume Ferrer anomenant “aquesta nostra Spanya”, o que El rei Ferran II sortís als portolans, que veurem en propers capítols, amb el títol de “Re de Ispania o Rex Hispaniae. O, fins i tot, fora impossible que l’adjectiu i substantiu toponímic, introduït pel romans i mantingut pels àrabs i els sefardís: “Hispanus (-niensis), Al-isbānís, Aspanis”, fent referència als pobles peninsulars, agafés projecció mundial a l’inici de l’Era Moderna, arran de les exploracions geogràfiques dels pobles ibèrics, justament amb el sufix català: “ol”.

Evidentment què existia el sentiment d’hispanitat atès que foren els pobles peninsulars els que en aquesta època jugaren un paper polític important al món. Però amb “els petits detalls” que encara faltaven, uns cent anys perquè els Hasburg centralitzessin la Corona a Madrid i, uns tres o quatre cents anys perquè anés madurant l’apropiació, total i exclusiva, de l’espanyolitat pels part del pobles peninsulars de matriu castellana amb l’ajut dels inestimables: Felips I, comtes ducs d’Olivares, Carles III, Felips V, Fernandos VII, Isabeles II, Esparteros, Primos de Ribera, Azañas i Francos. . . Fins arribar, a l’eufemisme actual en què castellà equival a espanyol. I un Estat fortament centralitzat que invisibilitzarà, política i històricament, a tota la resta de pobles peninsulars. Fins i tot, el portuguesos durant l’ocupació dels Hasburg.

1426? Battista Beccario, Bavarian State Library, Munich. Portolà genovès que sembla manipulat en dos temps. Probablement al principi van enfosquir moltes banderes i posteriorment, o anys més tard el mateix o un altre censor, va aplicar el típex de l’època, el guaix (guazzo, gouache) blanc i van tornar a repintar els colors d’algunes de les banderes a sobre, probablement per donar-li més credibilitat. Places africanes homogeneïtzades amb banderes de color grisos.

¿ 1426? Battista Beccario, Bavarian State Library, Munich. Claus papals a Avinyó, Creu St Jordi provençal repintada a Narbona, pavelló barceloní repintat sobre guaix blanc, coronada d’en Pere III a València repintada sobre guaix blanc. Mallorca barrada. Bandera vermella a Granada sense caràcters islàmics. Bandera quarterada al Castell del Segura mig esborrada però encara si aprecien els lleons i els quarters vermells. Quarterada també gairebé esborrada a la Fortalesa de Santarem. Trossada de Bandera: esborrada, enfosquida, tipex tejada i estripada sobre Sevilla. Bandeiras armorials portugueses a Lisboa retocades amb 2 escuts. Closca del pelegrí a Compostel·la. Vinyetes de Granada, Serra Nevada, Castell del Segura, Sevilla, Fortalesa de Santarem, Lisbona, Porto i la Catedral de Compostel·la i. . . al·leluia: “Toledo” !!!

Al final del portolà, sobre les costes atlàntiques de la península, en lloc de la Madona o Nostra Senyora del Mar hi trobem dos lleons rampants subjectant un escut coronat i quarterat. El quarters dels escuts estan esborrats tant els blancs com el vermells. Revisem la vexil·lologia dels reis portuguesos i no en trobem cap amb aquest escut quarterat, si revisem la dels reis catalans previs a Ferran II tampoc. Si hagués estat un escut castellà amb castells i lleons de segur que l’haguéssim trobat intacte. El fet de que estigui esborrat fa pensar en vexil·lologia d’en Ferran II: escut quarterat amb senyeres i lleons. I fins i tot, la llegenda al·legòrica de sota l’escut ha estat esborrada amb guaix blanc, el típex de l’època.

Torre del Oro a Sevilla

La Torre del Oro de Sevilla, es una torre militar albarrana, es decir separada del resto de la muralla. Debe su nombre a su primitivo recubrimiento de azulejos dorados. Construida en el primer tercio del siglo XIII por orden del gobernador Abù l-Ulà. Desde ella se echaba una cadena que cruzaba hasta la Torre de la Fortaleza, en la otra orilla del río, protegiendo así la entrada del puerto. Sobrevivió al terremoto de Lisboa de 1755. (¿Recordeu aquell terratrèmol tant selectiu que va fer desaparèixer les muralles amb els fonaments i les seves restes arqueològiques de Palos de la frontera: “Cuna del descubrimiento”? ) El último cuerpo circular de la torre fue añadido por Sebastián Van der Borcht en 1760.

Santiago de Compostela, catedral barroca que en els portolans veiem com a romànica, aquí s’hi coronaven el reis àsturs galaics i lleonesos.

Segundo a tradición medieval, como aparece por primeira vez na Concordia de Antealtares (1077), o eremita Paio alertado por luces nocturnas que se producían no bosque de Libredón avisou o bispo de Iria Flavia, Teodomiro, quen descubriu os restos de Santiago o Maior e de dous dos seus discípulos, no lugar que posteriormente se levantaría Compostela, topónimo que podería vir de Campus Stellae, isto é "campo de estrelas", ou máis probabelmente de Composita Tella, "terras ben axeitadas", eufemismo por cemiterio. A descoberta propiciou que Afonso II, necesitado de cohesión interna e apoio externo para o seu reino, fixera unha pelegrinaxe que anunciou no interior do seu reino exterior, a un novo lugar de pelegrinaxe da cristiandade nun momento no que a importancia de Roma decaera e Xerusalén non era accesible por estar en poder dos musulmáns.

Lugar de coroación de monarcas do Reino de Galiza e do Reino de León, a cidade foi destruída por Almanzor o 10 de agosto do ano 997, que tan só respectou o sartego do apóstolo. Tras a volta dos habitantes comezou a reconstrución, o bispo Cresconio a mediados do século XI dotou á cidade dun cinto de foxos e unha muralla como medida defensiva. No ano 1075 o bispo Diego Páez deu comezo a construción da catedral románica. O aumento da pelegrinaxe fai de Compostela un lugar de referencia relixiosa en Europa.