Per tal de millorar la comprensi del fil

Per tal de millorar la comprensió del fil argumental de l’article, que consta de més d’un centenar de diapositives d’imatge i de text, podeu descarregar-vos els capítols setmanals al vostre ordinador, i obrint-los amb el Power Point refer l’article sencer. Geografia Política Protoespanyola Marques de domini territorial als atlas i portolans geopolítics peninsulars del segle XV al XVII. 4ª part Marques de domini territorial a les Canàries Jordi Grau i Bartomeu

1423? Mecià de Viladesters. Portolà. Biblioteca Laurenziana de Florencia.

1423? Mecià de Viladesters. Biblioteca Laurenziana de Florencia. Montpeller senyera bibarrada amb punt, Creu St Jordi provençal a Narbona, Pavelló barceloní, senyera coronada valenciana, regne de granada assenyalat pel rius Guadalquivir i Segura. Vinyeta de Castell del Segura. Bandera amb lleons i quarters vermells a Sevilla. Bandera esborrada amb un quina a Porto. Vinyeta de Catedral de Compostel·la amb bandera amb Petxina del pelegrí, Vieira dibuixada i sense pintar. Quarterada Mallorquina amb Castells i faixes. Bandera d’Orà vermella.

1428? Joan de Viladesters. Istambul Topkapi Sarayi Müzesi. Pavelló barceloní, senyera coronada valenciana, regne de granada assenyalat pel rius Guadalquivir i Segura. Vinyeta de Castell del Segura i Granada amb una gran bandera vermella. Quarterada amb lleons i quarters vermells a Sevilla. Bandera vermella am dos quines a Porto. Mallorca quarterada amb senyeres i els castells de l’Almudaïna. Vinyetes de Toledo envoltat pel riu Tajo, gran catedral de Compostel·la, i vinyetes de les catedrals de León, Burgos i Santo Domingo de la Calzada que assenyalen la ruta Xacobea.

1423? Mecià de Viladesters. Biblioteca Laurenziana de Florencia. Banderes de sant Jordi genoveses a tot el Mar Negre. Senyeres repintades en blau a Ephesus i Filadelfia. Resulta curiosa la semblança d’aquestes banderes medievals amb la bandera grega actual.

Catedral de León Catedral de Burgos El camí de Santiago va establir un flux de gent i de mestres d’obres que faran que les grans catedrals lleoneses i castellanes segueixin l’estil del gòtic francès, com la Pulchra de León amb una planta igual que les de Reïms o Amiens. Catedral problemàtica pels terrenys de cimentació i la pedra emprada, que obligaran a anar la pedaçant fins a l’actualitat. Un dels costums i tradicions lleoneses, molt probablement, relacionat amb la ruta Xacobea són les desfilades de Gonfanons i gallardets.

1410. Anònim. Bibliothèque Nacional de France. Portolà mediterrani. Vinyeta amb les muntanyes de Serra Nevada delimitades pels rius Guadalquivir i Segura. Bandera vermella amb dos triangles blancs a Sevilla. Bandera a Lisboa. Senyeres a Mallorca, Sardenya i Sicília. Bandera groga a Bona.

1410. Anònim. Bibliothèque Nacional de France. Portolà mediterrani. Barcelona bandera groga, València coronada amb el blau, Mallorca, Sardenya i Sicília. Representació de l’illa de Pantelària al Sud de Sicília.

illa de Pantelària (Pantelleria) Situada entre Tràpan i les costes de Tunísia. Pere III és cridat pels Sicilians. Constança la seva dona era la darrera Hohenstaufen. A Tràpan hi arriben 400 vaixells de l’armada, l’any 1311. L’almirall Requesens hi establirà una dinastia fins a l’invasió dels turcs el 1553. In 700 the Christian population was annihilated by the Arabs, from whom the island was taken in 1123 by Roger of Sicily. In 1311 a Spanish fleet, under the command of Requesens, won a considerable victory here, and his family became princes of Pantelleria until 1553, when the town was sacked by the Turks

1375 Atlas de portolans, Abraham Cresques, Bibliothèque Nacional de France. L'Atlas Català es l’introductor del Realisme crític i s’anticipa als mapes i descobertes del Renaixement. Delimita amb precisió les seves línies costaneres, però veu la Terra com a una gran enciclopèdia visual. Com els mapamundis medievals, que el precedien, fa servir persones i animals però, a diferència de les quimeres medievals, tots els animals i personatges que hi surten sempre estan basats en l’evidència.

Map of Western Europe, Near east and North Africa Map of Arabia, the Caucasus and Central Asia Map of Southeast Asia and China Aquest mapa va ser encarregat a Abraham Cresques per Joan I (13871396), quan encara era Príncep, com a regal al seu cosí Carles V rei de França. Descriu geogràficament des del Meridià de les Canàries fins el mar de la Xina i des del Tròpic de Càncer, fins el paral·lel 60 N. També inclou molta informació política, comercial, creences, costumaris i llegendes de l’època. En un mapa globalitzador on mitjançant la interpretació gràfica, es pren possessió de l’espai, la història i el temps.

Totes les banderes de les colònies mercantils genoveses, al Mar Negre, han estat tapades amb tinta blava. Les senyeres, barrejades amb creus de Sant jordi i de David, de les ciutats d’ Ephesus i Philadelphia conquerides pels almogàvers l’any 1304, i de Xipre també estan tapades amb tinta blava. Creu Sant Jordi a la bandera de Bizanci dels Paleòlegs Creus de David de les colònies jueves a la costa nord d’Anatòlia

Bandera bibarrada amb la vera Creu de Jerusalem. Tapada amb tinta blava Illa de Xipre: Any 1315. Jaume II matrimonià amb Maria, filla d’Hug de Lusignan, rei de Xipre i també posseïdor del títol de Rei de Jerusalem. D’aquí la senyera catalana bibarrada (tapada amb tinta blava), acompanyada amb la verdadera creu de Jerusalem sobre l’illa. A través del Comtes catalans el títol de rei de Jerusalem ha arribat, al nostres dies, fins a l’actual titular del tron hispànic.

http: //www. xpoferens. cat/ Ferran Cortès en la presa de Mèxic. Destaca una senyera i una vera creu de Jerusalem. En Diego Landa , a la Relación de las Cosas del Yucatán, ens innova que “arribat En Cortès a la Nova Espanya va començar a poblar i al primer poble li digué Vera-Creu (actual Veracruz), de conformitat amb el blasó de la seva bandera. Font: Bilbeny Jordi, Brevíssima relació de la destrucció de la Història, Ed Set-ciencies, 2 º ed 1999, pàg 82.

1375 Atlas de portolans, Abraham Cresques, Bibliothèque Nacional de France. Pavelló barceloní, Senyera a València bibarrada, quarterada mallorquina amb les torres de l’Almudaïna, portuguesa a Porto i del pelegrí a Compostel·la. Gran pavelló amb quarters i lleons a Sevilla amb diferència cromàtica, del color roig, respecte la bandera Nazarí de Granada amb inscripcions àrabs. Lletres blaves i vermelles sobre León amb la incripció Chast_L ( Castilla? ) Vinyetes de catedrals castellanes, de Granada i del Castell del Segura. Al mapa peninsular, tot i estar, probablement retocat, els censors han estat més subtils que amb les banderes de la Mediterrània Oriental. Resulta estrany que un autor de nació catalana ressalti únicament les lletres de Castella.

A l’atlas català del 1375 hi trobem els noms de les Illes Fortunades: Graciosa, Rocho, Lanzaroto, Maloxelo, Megi mari, Forte Ventura, Gomera i (sic) Lo Fer 0. I curiosament l’Illa de Lanzaroto marcada amb una creu de Sant Jordi com a colònia possiblement genovesa. I el vaixell del navegant Jacme Ferrer de Blanes sota les Illes canàries i en front de les costes d’Àfrica. Aquesta nissaga de navegants va cartografiar la costa africana fins al Golf de Guinea al S XIV.

Al mapa hi ha la inscripció. . . ”Partich luxer dn Jacme Ferrer per anar al riu Sen Lorens quj a X de agost de MCCCLXVI”. (1366) Malgrat això la historiografia actual europea, oficialment, afirma que els portuguesos en sobrepassar el Cap Boixador a Mauritània durant l’expedició d’en Gil Anes del 1433, van ser els primers europeus en arribar al golf de Guinea. Gairebé un segle més tard que els Ferrer de Blanes.

1339 Angelino Dulcert, Bibliothèque Nationale de France, el primer document cartogràfic medieval, en el que trobem una inscripció que es informa de l’autoria del mapa 'hoc opus fecit Angelino Dulcert ano M CCC XXX VIIII de mense Augusti in civitate maioricarum'. www. sullacrestadellonda. it/. . . /spagna 1. htm

El Portolà signat per Angelino Dulcert a Mallorca el 1339, és la primera carta portolana elaborada a Mallorca. Està molt relacionada amb dos documents, l’un ha estat localitzat al palau Corsini de Florència data dels anys 1223 – 1330 signat, segons que diuen per Angelino Dalorto. L’altre, conservat a la British Library, no està datat ni signat. Degut a la gran similitud entre les cartes de París i Florència, sembla que l’autor sigui el mateix, és a dir que hauríem d’assimilar Dulcert i Dalorto, com un mateix cartògraf. www. uoc. edu/in 3/hermeneia/exemples/atles_catala/dulcert. htm - 12 k

Si el descarregueu-ho a la següent diapo teniu el mapa original sencer amb 1, 6 M de resolució, del 1339 d’Angelino Dulcert, a la Bibliothèque Nationale de France. Amb Pavelló barceloní, senyera valenciana, quarterada sevillana amb castells i rectangles vermells i bandera de Lisboa només dibuixada. Senyera mallorquina quarterada amb castells a Perpinyà. Senyeres a Sardenya, Sicília, Montpeller i Neopatria. Vinyetes de Granada, Serres Nevada i del Segura. Toledo envoltat pel Tajo, catedrals de Compostel·la, lleoneses i castellanes a la ruta Xacobea. Fixeu-vos que, al igual que el d’en Cresques, també porta la paraula “CASTELA” en lletres blaugranes. Torna a resultar extrany que un autor, de nació catalana, el 1339 únicament assenyali les lletres de Castella al mapa peninsular.

1339 Angelino Dulcert, Bibliothèque Nationale de France.

A part de ser el portolà mallorquí més antic que ha arribat al nostres dies, té importància perquè és dels primers, sino el primer mapa, en que apareixen les lles Canàries. Només hi veiem representades dues illes: Lanzarotus Marocellus, marcada amb una Creu de Sant Jordi com a colònia mercantil genovesa i l’illa de Forte Ventura.

Segons la HISTÒRIA “OFICIAL”. . Les Canàries van ser conquerides pels Castellans quan un aventurer francès anomenat Jean de Bethancourt les va oferir el 1402 a Enrique III i al llarg del S XV i forn incorporades al regne de Castella. Jean de Béthencourt, conquistador de Lanzarote, Fuerteventura, El Hierro y La Gomera. Source: La conquista de Canarias http: //desinfonacional. crearforo. com/image-est 3236. html

El proceso conquistador es lento (durará casi todo el 1400 y se realizará, en dos fases: La fase inicial es la identificada como fase señorial, ya que(. . . ) van a serlo por parte de nobles europeos (franceses como Jean de Béthencourt o castellanos como Hernán Peraza o Diego de Herrera) al servicío de los monarcas de Castilla. . La segunda fase (…) los reyes de Castilla se implican de forma directa, colocando a las islas (…) bajo su directo control (…) Hacia el año 1496, con la culminación de la conquista de Tenerife, la última en ser sometida, se integra el Archipiélago Canario en la Corona de Castilla. Source: La conquista de Canarias http: //desinfonacional. crearforo. com/image-est 3236. html

Segons recerques historiogràfiques del S XX. Cap al 1312 un genovès anomentat Lancilotto Maloxelo desembarca en una illa anomenada pels guanxes: Tytheroygatra. Els genovesos hi establiran fonts de comerc amb els nadius. Els noms d’arrels itàliques ligurs de les illes i la creu de Sant Jordi sobre “Lanzaroto” denoten que els primers europeus que hi van comerciar, i en van conquerir alguna, foren Genovesos. El primer relat fiable sobre la llengua guanxe prové de l'explorador genovès Nicoloso da Recco, del 1341 describin el sistema numèric del 1 al 16 usat pels guanxes de Forteventura, fortament relacionat amb el sistema numèric amazic (bereber) http: //www. infocan-aria. com/Lanzarote/Historia%20 de%20 Lanzarote. htm

1473 - Gratiosus Benincasa. Biblioteca Universitaria di Bologna. Gènova i Barcelona seran les 2 grans metròpolis mediterrànies de les dues potències europees dels segles XIII al XV. Posteriorment Gènova acabarà sent un protectorat de la corona catalana.

Curiosament, el portulà d’Angelino Dalorto del 1325, no registra l’existència de les illes Afortunades. En canvi, la carta de, l’alter ego, el mallorquí Angelino Dulcert sí que ho fa: hi apareixen l’illa de Lanzarotus Marocellus i la de Forte Ventura. El 1342, el mallorquí Francesc des Veler encapçala una expedició mallorquina a les Canàries. El 1344 el Sant Pare concedí les illes a Luis de la Cerda, comte de Clermont i almirall de França, en qualitat de Principat de la Fortuna com a regne feudatari de la Santa Seu i exhorta als monarques cristians a ajudar-lo. Lluís s’entrevista l’agost de 1346 a Poblet amb en Pere III. Els preparatius s’allargaren i la mort va sorprendre a Luis de la Cerda. www. histocat. cat/pdf/5 e_armand_sanmamed. pdf

La Gomera “Per l’evangelització de les Canàries es preparà una expedició missionera i comercial a càrrec d’en Joan Dòria i Jaume Sagarra, poderosos comerciants mallorquins. El rei Pere III, després de reintegrar Mallorca i el Rosselló a la corona Catalana el 1349 en destronar el seu cosí i cunyat Jaume III de Mallorca, agafà el control de l’expedició que sortí el 1352 sota el comandament d’Arnau Roger prendre possessió de les Canàries, amb la benedicció del papa Climent VI que el 7 de novembre de 1351 havia expedit la butlla Coelestis sex regnum nomenant el carmelita mallorquí fra Bernat Font primer Bisbe de les Canàries. http: //www. histocat. cat/pdf/5 e_armand_sanmamed. pdf. Comunicació de l’Armand Sanmamaed al 5è congres de la descoberta americana

Els primers bisbes del bisbat del Telde foren: 1) Fra Bernat Font, carmelità mallorquí (1351 -1354) 2) Francesc, franciscà (1354 -1369 ? , 1377) 3) Fra Bonamat Tarí, franciscà menorquí (1369 -1392) 4) Fra Jaume Olzina, dominic mallorquí (1392 -1411) Antonio Rumeu de Armas, El Obispado de Telde, Misioneros mallorquines y catalanes en el Atlántico, editat per l’Ajuntament de Telde, segona edició ampliada. Madrid, 1986, p. 5. Font: Carles Camp a la secció Sabies que. . . ? Histocat » Num. 18 : El primer bisbat de les Canàries

El 1351 vivien i s’educaven a Mallorca 12 guanxes de Gran Canària que eren instruïts en la fe amb la intenció que esdevinguessin el primer nucli de missioners nadius a les canàries. Els bisbats de Barcelona i Tortosa van ser, a partir de 1362, els nuclis missionals d’evangelització més importants El 1370 s’organitza una missió amb protectors seglars entre els quals destaquen els barcelonins Bertran de Marmand i Pere d’Estrada http: //www. histocat. cat/pdf/5 e_armand_sanmamed. pdf. Comunicació de l’Armand Sanmamaed al 5è congres de la descoberta americana i Carles Camp a la secció Sabies que. . . ? Histocat » Num. 18 : El primer bisbat de les Canàries

Xaxos o mòmies guanxes Els guanxes canaris foren pobles amazics (berebers) emigrats abans de la islamització. La paraula guanxe prové, segons Núñez de la Peña, d’una deformació fonètica de Guanxinet, terme indígena que significava home (Guan), de Tenerífe (Xinet) atès que allà i a la Gomera van quedar les poblacions ètnicament més homogènies. El Xaxos guanxes són nobles, atès que el procés de momificació es reservava a la noblesa. El Silbo Gomero llengua en que a través de xiulets de diferents tons permet comunicar-se, dins les llargues valls a 10 quilòmetres, és un llegat cultural guanxe que s’ensenya a les escoles canàries.

La cultura guanxe tenia un imaginari cultural força avançat i una tecnologia neolítica per la manca de matèries primeres. Poble de pastors, recol·lectors i pescadors amb força variabilitat entre les Illes. D’una autocràcia política hereditària en unes a sistemes electius en d’altres, i d’unes societats poliàndriques a unes de monògames. Quan van arribar el europeus moltes illes estaven dividides en regnes anomenats Menceiatos, la qual cosa en facilità la colonització a l’enfrontar-los entre ells. La guerra, les malalties importades, i l’esclavització els arranaran. A inicis del S XVI només un terç de la població de les Canàries era guanxe.

La lengua que hablaban los guanches desapareció después de la conquista al igual que el resto de su cultura. Hoy no es posible hablar o escribir en esta lengua, aunque perduran en el lenguaje diario algunas palabras de aquella época. Así, en Tenerife, al cabrito se le sigue llamando baifo, como hacían los guanches. O el famoso Gofio (alimento a base de cereales tostados) o la tabaiba (especie vegetal ) son otras palabras que han pervivido a lo largo de los siglos. Vénus Guanche, Museo Canario, Las Palmas Source: photo Rémi Stosskopf www. webtenerife. com/. . . /LA+LENGUA+GUANCHE. htm Altar guanxe a Garajony, La Gomera Leonardo Torriani, Die Kanarischen Inseln und Ihre Urbewhoher [1590].

1502. Mapa d’Albert Cantino. Bibloteca Estense, Mòdena, Pavelló amb quarters blancs i senyeres a Canàries

1504 - Pedro Reinel. Bavarian state library, Munich. Illa de Gran canària ratllada amb els pals de la Senyera i Lanzarote amb la Creu St Jordi.

1511 - Salvat de Pilestrina. Bibliothèque Nationale de France. Bandera armorial portuguesa amb 5 quines a les Terceiras/Açores. Senyera a les Canàries.

1519 – Jorge Reinel. Bayerische Staatsbibliothek, Munich. Pavelló quarterat amb senyeres i torres sobre les Canàries.

1519 - Pedro Reinel i Lopo Homen. Bibliothèque Nationale de France. Escuts quarterats amb senyeres i quarters daurats a les illes canàries