Mari Fortuny 1838 1874 Autoretrat 1858 Retrat de

Marià Fortuny (1838 -1874) Autoretrat 1858 Retrat de Fortuny fet per Federico de Madrazo 1867

Estudi per a una crucifixió 1860 Ramon Berenguer III a la torre del castell de Fòs 1856 -1857 Aconsegueix la plaça de pensionat de Pintura a Roma, creada per la Diputació de Barcelona.

Té com a compromís lliurar a la Diputació diverses composicions: diversos dibuixos acadèmics, còpia d’un quadre d’autor clàssic i un oli sobre un assumpte de la història general de Catalunya. L’odalisca 1861

Cronista de la guerra hispanomarroquina La batalla de Tetuan. Oli sobre llenç 300 x 972 cm. 1862 -1864 Pensionat per la Diputació de Barcelona, el 12 de febrer de 1860 Fortuny arriba a Tetuan. El motiu d’aquest viatge a Àfrica és la realització d’una sèrie d’obres on es reculli les gestes del general Prim en la guerra de Marroc.

Gràcies a aquests estudis va obtenir una pensió de la Diputació per poder viatjar a tota Europa i poder estudiar els quadres més importants de temàtica de batalles Paisatges marroquí, estudis per a La batalla de Tetuan 1860

El col·leccionista d’estampes 1866 El col·leccionista d’estampes 1863 -1865 L’elecció de la model 1873 -1874 Escenes de gènere Com “La vicaria” pertanyen a l'anomenada pintura de casaques “casacón”.

Escenes orientalistes Músic àrabs 1872 El marroquí (aquarel·la) 1869 El venedor de tapissos (aquarel·la) 1870

Etapa granadina 1870 -1872 Pati en l’Alhambra 1870 -72 Un gran canvi - llum i color andalús - Vista de Granada 1870 -72 Jardí de la casa Fortuny 1870 -72

Platja de Portici 1874 Els fills del pintor en el saló japonès 1874 Senyora Agrasot 1874 Portici 1874 Impressionisme i japonessisme Nu a la platja de Portici 1874

Marià Fortuny (1838 -1874) La vicaria Marià Fortuny MNAC. Barcelona 1867 -1870 Realisme “fortunyisme” Oli sobre fusta 60 x 94 cm

Apunt per a la primera versió de “La vicaria” 1867 La vicaria es va inicia l’hivern de 1867 quan Fortuny va haver de visitar un diverses ocasions la sagristia de l’església madrilenya de Sant Sebastià amb motiu del seu casament amb Cecília de Madrazo.

Lagartijo en la capella (aquarel·la) 1867 Fortuny va utilitzar aquesta figura per a la realització de “La vicaria” Primera versió de “La vicaria” 1867 Aquerel·la “La vicaria” 1868 1867 -

Tableautin de 60 x 94 cm El juny de 1868 i instal·lat a Roma pinta la versió definitiva. Increïble virtuosisme tècnic. Tècnica de treball de miniaturista que aquí es fa evident en el vestit del torero.

Línia compositiva horitzontal Capellà i home conversant discretament Acció principal desplaçada a l’esquerra (capellà, testimoni, nuvi, núvia i noia) Marcada concentració de personatges a la dreta (convidats parlant entre ells, dama girada cap al penitent, toreros)

Espai arquitectònic fictici on Fortuny reuneix elements de diferents llocs. S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Goupil a París. La gent feia cua al carrer poder-lo contemplar i els principals periòdics van comentar llargament el fet. A tall anecdòtic, hem de dir que Goupil va vendre el quadre per 70. 000 francs. pintura pot ser el martiri d’un Sant làmpada Reixa i biblioteca còpia d’una església romana reflexos dels metalls catifa vella i desarrelada paper oblidat fusta dels banc gastada per l’ús

Isabel (la núvia) la cunyada del pintor Nicolina (la "maja") la model romana Raimon (el nuvi) el germà d’Isabel Meissonier (el militar) pintor realista francès, aleshores molt cèlebre, de Arlequino (el torero) qui és sabut com s'enorgullia d'haver posat per a aquesta model habitual de Fortuny obra Cecília esposa del pintor

RIQUESA DE COLORS, PREDOMINI DELS CÀLIDS SOBRE ELS FREDS LLUM REPARTIDA HOMOGÈNIAMENT LES OMBRES SITUEN ELS PERSONATGES EN L’ESPAI

ESTIL • REALISME BURGÉS: TEMES ANECDÒTICS I JOVIALS, LLUNY DE TOTA CRÍTICA SOCIAL • REALISME OPOSAT AL DE COURBET • FORTUNYISME • PRECIOCISME (TRAÇ MINUCIÓS, DETALLISME) • PINZELLADA RÀPIDA, TAQUES DE COLOR (GOYA: LA LLETERA DE BURDEUS) • ESTUDI DE • LLUM I COLOR • EXPRESSIONS DELS PERSONATGES • ESPAIS AMPLES • PRECURSSOR DE L’IMPRESSIONISME

INTERPRETACIÓ • Dins d’una vicaria (possiblement la madrilenya de Sant Ginés on es va casar Fortuny amb Cecília Madrazo) s’està signant un contracte matrimonial. • Apareixen diversos tipus socials que acompanyen la boda. • Tema costumista ambientat en el segle XVIII (nostàlgia de l’Antic Règim) • Tipologia de pintura per a decorar cases burgeses, ja que la burgesia vol distreure’s i no veure les misèries de la societat industrial. • S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Goupil a París. La gent feia cua al carrer poder-lo contemplar i els principals periòdics van comentar llargament el fet. A tall anecdòtic, hem de dir que Goupil va vendre el quadre per 70. 000 francs. • Fortuny tingué molts imitadors i falsificadors, fins i tot en vida. • Morí als 36 anys a Roma, probablement de malària, complicada per una malaltia gàstrica derivada del vici de xuclar els pinzells de l’aquarel·la.