LA CLLULA UNITAT ESTRUCTURAL Cllula Unitat morfolgica i

LA CÈL·LULA. UNITAT ESTRUCTURAL • Cèl·lula = Unitat morfològica i funcional de tots els éssers vius = part més senzilla de matèria viva capaç per si sola de dur a terme les funcions vitals bàsiques • Tenim organismes Unicel·lulars i pluricel·lulars • Estructures bàsiques d’una cèl·lula: – Membrana plasmàtica • Làmina prima que recobreix la cèl·lula. • Constituïda per una bicapa de fosfolípids on s'insereixen proteïnes • Regula el pas de substàncies entre l’interior i l’exterior de la cèl·lula – Citoplasma : medi líquid que conté orgànuls – Material genètic : molècules d' ADN (informació genètica) • Segons el grau d’organització tenim: – Procariotes : cèl·lules menudes d’organització senzilla amb una única molècula circular d'ADN que s'ubica en una regió del citoplasma anomenada nucleoide. Careixen d'un nucli envoltat d'una membrana que separi el material genètic del citoplasma. Tenen pocs orgànuls cel·lulars – Eucariotes: Cèl·lules amb l’ADN al nucli. Més complexes, amb molts orgànuls i de major tamany.

Membrana de Danielli

Models Davson i Danielli Bicapa de lípids amb extrems hidròfobs enfrontats i dues capes de proteïnes associades a ambdós costats.

Modelo de micelas en bicapa

Benedit i Emmelot. - Estructura micelar amb celdes hexagonals de fosfolípids envoltades per proteïnes que donarien un aspecte pavimentós.

Mosaico fluido de Singer y Nicholson

Singer i Nicolson Model mosaic fluid - Fosfolípids de la bicapa en constant moviment. - Proteïnes: perifèriques o interiors, poden atravessar la membrana i formar canals de permeabilitat selectiva ( permeasses). Membrana semipermeable i amb permeabilitat selectiva.

Cèl·lula procariota Li manca un nucli envoltat d'una membrana Forma esfèrica, de bastó o espiral Dimensions microscòpiques ( entre 1 i 10 µm) Poden estar envoltats d'una càpsula que protegeix la paret cel·lular. Pocs orgànuls cel·lulars: ribosomes, ADN simple.

CÈL·LULA PROCARIOTA Bacteris i Cianobacteris

Cèl·lula eucariota Nucli envoltat per una membrana De major tamany (des dels 7, 5 m d’un glòbul vermell fins els 50 mm de les cèl·lules musculars) Presenten una major complexitat i un major nombre d'orgànuls cel·lulars

CÈL·LULA EUCARIOTA ANIMAL Animals i Protozous • No tenen cloroplasts ni paret cel·lular • Posseeixen centríols i vacúols(de menor tamany)

CÈL·LULA EUCARIOTA VEGETAL Plantes, fongs i algues • Tenen cloroplasts • Tenen paret cel·lular que els hi dóna forma polièdrica • Grans vacúols

Pared celular de una célula vegetal

Paret cel·lular - Característica de la cèl·lula vegetal. - Membrana externa de la cèl·lula produïda per secreció. - Estructura: làmina mitja, secundària. (conté molta aigua) paret primària i paret - Composició: cel·lulosa i altres polisacàrids. - Presenta porus (canals) que comuniquen amb el citoplasma ( plasmodesmos ). Funció: dóna forma i rigidesa a la cèl·lula i impedeix la seva ruptura. Evita la pèrdua excessiva d'aigua. Conté una elevada concentració de molècules que a causa de la pressió osmòtica, originen un corrent d'aigua cap a l'interior cel·lular que acabaria per inflar-la i la trencaria si no fos per la paret cel·lular.

ELS TEIXITS (ANIMALS)

EPITELIAL cèl·lules molt juntes sense espai intercel·lular isense material d’unió

El pàncrees és una glàndula mixta i com a tal té dues funcions, una funció endocrina i una exocrina. L’endocrina és l’encarregada de produir i segregar dues hormones importants: la insulina (produïda per les cèl·lules alfa) i el glucagó (produïda per les cèl·lules beta) La funció exocrina consisteix en la síntesi del suc pancreàtic que s’aboca a la segona porció del duodè a través dels conductes excretors i que intervé en el procés digestiu. El suc pancreàtic està format per aigua i nombrosos enzims digestius.

Microvellositats intestinals

Interior intestí

CONNECTIU

CONNECTIU • Serveixen d'unió, suport, protecció. . a les estructures del cos • Substància intercel·lular : aigua, minerals, proteïnes i polisacàrids • Cèl·lules poc especialitzades envoltades d’una substància abundant en fibres proteiques (matriu extracel·lular). Aquestes fibres poden ser de col·lagen, elastina o reticulars. • Tenim:

• Teixit sanguini • Funció: transport d'oxigen i nutrients a totes les cèl·lules i recollida de substàncies de rebuig. Transport de les hormones fins els òrgans on han d'actuar com a senyal desencadenant de la resposta. Regulació de la temperatura corporal (distribució calor). Defensa de l'organisme enfront patògens (leucòcits) • Composició: • - matriu o espai extracel·lular (plasma sanguini): dió d'aigua, sals, aa. . . - cèl·lules sanguínies: - eritròcits, glòbuls vermells o hematies (transport oxigen i nutrients (hemoglobina), recollida C 02 i rebuigs -leucòcits o glòbuls blancs ( defensius: fagòcits o productors d'anticossos) – plaquetes (fragments citoplasmàtics que intervenen en la coagulació de la sang) •

Teixit ossi 1. Os compacte 2. Os esponjós 3. Capil·lars 4. Nervis

Teixit ossi compacte

Morfologia neurona

Components neurona

ÒRGANS, SISTEMES I APARELLS (ANIMALS) Associació de teixits Òrgans Associació d’òrgans semblants Sistemes Associació d’òrgans diferents que actuen coordinadament Aparell

ELS TEIXITS VEGETALS Formen part dels cormòfits (plantes amb arrel, tija i fulles) No posseeixen substància intercel·lular. Recoberts per cel·lulosa amb porus (plasmodesmes) intercanvi substàncies amb cèl·lules veïnes.

CLASSIFICACIÓ Teixits meristemàtics o embrionaris: Provenen de les cèl·lules de l'embrió. Poden dividir-se i diferenciar-se durant tota la vida de la planta. Donen origen a la resta de teixits de la planta. Tipus: apicals o primaris i secundaris o laterals. Teixits adults: Es formen per divisió i deferenciació de les cèl·lules dels teixits embrionaris. Tipus (Segons la seva funció): parenquimàtics, protectors, de sosteniment, conductor.

Endoderma: a interior arrel. Format per una capa de cèl·lules vives, amb les parets recobertes de lignina i suberina que les impermeabilitza. Funció: regula l'entrada d'aigua i ions de l'exterior cap els teixits conductors.

TALL TRANSVERSAL D’UNA FULLA

Tipus de teixits en la secció transversal d'una fulla: (1) = cutícula; 2) = epidermis; (3) = parènquima en palissada; (4) = parènquima esponjós; (5) = epidermis; 6) = estoma; (7) = cèl·lules de tancament; (8) = xilema; (9) = floema; (10) = vasos de la fulla/feix vascular

Imatge x 10 d’una rel amb meristemes 1) caliptre; 2) centre quiescent; 3) epidermis; 4) còfia; 5) cilindre vascular Epidermis i estoma en una fulla de tomaquera

Parènquima d’una arrel de Ranunculus Col·lènquima angular en una tija d‘api

Tall transversal d'una tija: 1) medul·la; 2) protoxilema; 3) xilema; 4) floema; 5) esclerènquima; 6)escorça; 7) epidermis

Rel primària d'una mongetera amb la disposició radial dels feixos conductors

MODELS D’ORGANITZACIÓ • Tenim dos tipus d’organització: – Tal·lofítica: • cèl·lules molt semblants no organitzades en teixits • no tenen òrgans • Ex: algues i fong – Cormofítica • la presenten les plantes (pteridòfits i espermatòfits) • agrupació en teixits no aïllats que s’associen amb altres per formar òrgans: – Fulles » Forma aplanada » Funcions: Realitzen la fotosíntesis, intercanvi de gasos, transpiració i produeixen substancies orgàniques – Tija » Part aèria i dura de la planta sobra la que s’hi desenvolupen les fulles » Funcions: Conduir la saba bruta (aigua i sals minerals) des de l’arrel a les fulles, i conduir la saba elaborada (substàncies orgàniques) per total la planta – Arrel » Funció: Fixar la planta al sòl, absorbir l’aigua i les sals minerals dissoltes en el sòl i com a òrgan de reserva • Cada òrgan posseeix un sistema vascular constituït per vasos conductors del xilema i el floema • El conjunt d’arrel, tija i fulles s’anomena CORM • La flor és un conjunt de fulles modificades i especialitzades en la funció reproductora

ANEMA INTERNET …. http: //recursos. cnice. mec. es/biosfera/alumno/1 bachillerato/organizacion_sv/contenidos 10. htm http: //www. bioanim. com