ALLAU LA MASELLA 15012010 Jose Antonio Rosell Serra

ALLAU LA MASELLA 15/01/2010 Jose Antonio Roselló Serra Climatologia de situacions de risc 27/05/2010

ÍNDEX 1 - INTRODUCCIÓ 2 -EXPLICACIÓ DEL FENOMEN. TEORIA DELS ALLAUS 2. 1 -Que és una allau? 2. 2 -Factors que influencien l'estabilitat del mantell nival. 2. 3 -Tipus d'allaus 2. 4 -Causes del desencadenament de les allaus 3 -ESTUDI DE CAS: ALLAU MASELLA 15/01/10. 3. 1 -Contextualització 3. 2 -Anàlisi de la situació meteorològica. 3. 2. 1 Dades del Servei Meteorològic de Catalunya. 3. 2. 2 Butlletí climàtic 3. 2. 3 Butlletí de Perill d’Allaus 3. 2. 4 Radiosondatges 3. 2. 5 Recopilació 4 -IMPACTES I RESSÒ: 5 -PREVENCIÓ I INFORMACIÓ 6. 1 -Preparació prèvia 6. 2 -Sobre el terreny 6. 3 -Recomanacions 6 -CONCLUSIONS

1 -INTRODUCCIÓ • Risc natural que més incideixen en l'actualitat sobre les infraestructures i la població que freqüenta l'alta muntanya. • Amb l'increment de la indústria turística (especialment en les estacions d'esquí) es freqüenten zones que antigament estaven destinades a usos únicament estivals, això fa que tant infraestructures com persones estiguin exposades al fenomen de les allaus. • Malgrat tenir a dia d’avui, les eines i els coneixements per realitzar una predicció del perill d’allaus, segueixen havent desenes de víctimes anuals només a les muntanyes peninsulars.

2 -EXPLICACIÓ DEL FENOMEN. TEORIA DELS ALLAUS 2. 1 Que és un allau? S'entén per allau el despreniment d'una massa de neu, de dimensions i recorregut variables, en un pendent. 2. 2 Factors que influencien l'estabilitat del mantell nival: Factors variables • Precipitació de neu • La temperatura de l'aire • Precipitació d'aigua • El vent • Metamorfisme del mantell nival Factors constants • L'altitud • La pendent del vessant • Concavitat i convexitat del vessant • Orientació del vessant • Rugositat del sòl • La vegetació

2. 3 Tipus d'allaus Allaus de sortida lineal o de placa • Allaus de placa friable: Moviment neu de feble cohesió, però suficient per propagar una cicatriu lineal.

• Allaus de placa dura: Posen en moviment una neu on la cohesió de sinterització és molt forta. Les plaques dures van molt sovint associades al transport de la neu pel vent (plaques de vent).

Allaus de sortida puntual • Allaus de neu seca amb sortida puntual: Es produeixen durant o poc desprès de les nevades i són formades per una neu sense cohesió humida.

• Allau de neu humida amb sortida puntual: Involucren una neu amb un alt contingut d'aigua. Es produeixen en èpoques càlides, o períodes d'escalfament en mig de l'hivern.

2. 4 Causes del desencadenament de les allaus

3 -ESTUDI DE CAS: ALLAU MASELLA 15/01/10 3. 1 -Contextualització • • • Accident el 15 de gener del 2010. Tres esquiadors fora pista a l’estació de la Masella. Comarca pirenenca de la Cerdanya, en el municipi d’Alp, a la vessant nord-oriental de la serralada del Cadí-Moixeró. Sector accident: Coma Pregona (2400 m) Danys allaus: Dos ferits lleus i un greu amb resultat de paraplegia. Estació sense equip d’artificiers. Mapa pistes estació la Masella. En vermell zona de l’allau. Font: www. masella. com

Topografia del sector de Coma-Pregona. En vermell, lloc de l’allau. Font: www. icc. cat

3. 2 -Anàlisi de la situació meteorològica. 3. 2. 1 - Dades del Servei Meteorològic de Catalunya.

3. 2. 2 - Butlletins climàtics: Dia 13 • Baixa atlàntica situada a l’oest de la Península Ibèrica. • Pirineu oriental: -pressions superficie: 1010 h. Pa vent poca intensitat de l’oest. -850 h. Pa: circulació zonal de sud-oest a nord-est. Pujada relativa de temperatures.

Dia 13 • 500 h. Pa: circulació zonal oest-est. Tàlveg illes Britàniques i nord de França.

Dia 14 • Superficie: depressió 994 h. Pa al sud de França i nord de Catalunya. Vents forts i poc humits de component nord-est a la zona estudiada. • 850 h. Pa: temperatures positives al Pirineu oriental.

Dia 14 • 500 h. Pa: s’observa també la depressió que adopta forma de tàlveg. • Imatge meteosat, s’aprecia clarament la depressió

Dia 15 • Superficie: Depressió debilitada i desplaçada cap a Sicilia. S’intal·len altes pressions al pirineu oriental (dorsal). Disminució intensitat del vent. • 850 h. Pa: temperatures positives. Dorsal

Dia 15 • 500 h. Pa: Dorsal sobre la península ibèrica, configuració sinòptica en forma de omega.

3. 2. 3 -Butlletí de Perill d’Allaus • Perill marcat (3) d’allau pel vessant nord del Cadí-moixeró, amb possibilitats de passar a fort (4) el dia següent. • Distribució irregular de la neu, amb gruixos d’entre 50 i 110 cm, que presenta deflacions a lloms i acumulacions importants a zones resguardades. • Vent del nord i nord-oest previst erosionarà les parts altes i els lloms d'aquestes orientacions • Precipitacions del dia anterior acumulades d’entre 10 i 20 cm. Presència de plaques de vent fredes amb nivells interns febles que les fan molt inestables, a les orientacions sud, est i nord, on són probables allaus de placa per sobrecàrrega feble i inclús de forma espontània.

• Perill marcat (3) • Distribució irregular del mantell nival amb deflacions a lloms i acumulacions importants a les zones resguardades. S’han acumulat uns 10 cm de neu nova a la vessant nord del Cadí-Moixeró. • El vent ha treballat molt la neu, deflactant les orientacions nord i oest, i deixant acumulacions importants principalment a les orientacions est, sud i sud-est i també a les zones resguardades de les orientacions nord-est. Les plaques són principalment inestables a les orientacions est i nord-est. • L’augment de les temperatures previstes fins a cotes altes, farà que el mantell s’humitegi i sigui especialment inestable, amb probables allaus de placa a les orientacions sud, est i nord, per sobrecàrrega feble i inclús de forma espontània.

3. 2. 4 - Radiosondatges Al ser un fenòmen de microescala, s’utilitzen els radiosondatges com a complement de reforç de la situació sinòptica. Nimes-Courbessac (França) • El dia 14 l’aire esdevé estable i saturat des de superfície fina a 400 h. Pa (2030 m), vents forts humits de component sud-est a superfície, que roden cap a sud a mesura que es guanya altura • El dia 15, aire estable en tots els estrats, situant-se el nivell de saturació a molt poca alçada (uns 700 m) i rolant el vent a component nord en les capes baixes de la troposfera.

Saragossa (Espanya) • El 14 de gener mostra una situació d’estabilitat atmosfèrica, fins aproximadament els 600 h. Pa, on s’observen dos estrats d’inestabilitat en aire humit, que generen inestabilitat condicional entre 600 i 580 h. Pa, i 550 i 450 h. Pa. Aire molt humit que es satura als 850 h. Pa fins els 600 h. Pa. Vent de component sud-est a superfície, rolant en altura (800 h. Pa) cap a l’oest. • Dia 15 ja mostra un aire més sec (pel seu pas per la serralada pirinenca i recorregut interior). La massa d’aigua precipitable ha passat aproximadament de 20 litres a 12, respecte el dia anterior. L’aire sec mostra estabilitat en tots els estrats. No és així amb l’aire humit, que s’inestabilitza entre 870 -770 h. Pa i 480 -455 h. Pa, on es dona inestabilitat condicional. Vent de component nordoest des de la superfície fins els 750 h. Pa on canvia a direcció nord.

3. 2. 5 - Recopilació • Causes allau: – l’elevat escombrat de la neu que exerciren els forts vents del dia 14 i 15, formant acumulacions de neu a l’altre banda de les cornises, generant les anomenades plaques de vent – en menor mesura, el lleu augment de temperatures que es produeix del dia 13 a 15, que amb la humidificació de la neu incrementa el pes de la capa superficial, augmentant la seva inestabilitat – la càrrega que suposa el pas d’una taula de surf de neu, • Al mapa topogràfic, s’aprecia un relleu idoni per la formació de plaques ventades amb un vent de component nord-est, en la zona on s’inicià l’allau. Topografia del sector de Coma-Pregona. En vermell, lloc de l’allau. Font: www. icc. cat

4 -IMPACTES I RESSÒ • Difusió per tot tipus de mitjans de comunicació, tant d’àmbit local com estatal. • La noticia ocupava un lloc “privilegiat” de la secció de successos en les edicions del dissabte 16,

5. Recomanacions i informació Escala europea de perill d’allaus.

• Abans de sortir: – Consultar el butlletí de perill d'allaus i la previsió meteorològica. – A partir de la informació obtinguda, planificar l'itinerari adaptant-lo a la situació de perill prevista. – Si es possible consular a les persones que coneguin la zona. – Mai oblidar el material de seguretat ARVA, pala i bastons sonda. – Adaptar l'excursió a les dimensions del grup i la seva preparació tant tècnica com física • Durant l’itinerari, circular sempre per zones segures: – Per carenes i lloms, difícilment ens caurà una allau de més amunt. – Les zones ventades (situades a sobrevent), malgrat que sempre hi haurà menys neu. Les vessants a sotavent, sovint indicats per la presència de cornises, donen lloc a possibles plaques de vent. – Zones de relleu ondulat abans que per zones de gran pendent. Els Pendents més drets dels vessants i zones convexes, són on la tensió dins del mantell nival és major. – El bosc proporciona ancoratges al mantell. És preferible un bosc dens abans que un bosc esclarissat.

En cas de signes d'alarma : – Respectarem una distància de seguretat (almenys 10 m a l'ascens). – En cas de pujar o baixar ho farem per la línea de mínim pendent i, si cal, ens traurem els esquís. – Al descens evitarem caigudes (tot i que no sempre ho aconseguim!). – Abans de travessar un vessant sospitós buscarem una ruta alternativa. En cas que no sigui possible, ho farem per la zona més alta possible d'un en un, mentre el grup espera en lloc segur. Ens descordarem les corretges dels esquís, ens traurem les corretges dels pals i un tirant de la motxilla i ens taparem el nas i la boca amb un mocador. En cas de ser atrapats per una allau – Cal mantenir la calma i intentar-ne fugir pel lateral més proper. – En cas de no poder-ne fugir, intentarem alliberar-nos dels esquís i bastons i mantenir-nos a la superfície mitjançant moviments natatoris. – Si l'allau ens colga adoptarem la postura d'una bola i quan notem que s'atura, amb el braç davant de la cara i els genolls intentarem fer una cambra d'aire. En cas de recerca d'una víctima: – Els companys l’hauran de trobar el més ràpidament possible (utilitzar ARVA) – No podem perdre temps anant a buscar ajut fins que haguem localitzat la víctima.

6 -CONCLUSIONS • No subestimar el risc dels allaus. Important formar-se. • Importància del temps meteorològic en la formació dels allaus. • Consultar els butlletins de perill d’allaus abans de sortir a la muntanya. • Anar ben equipat, encara que sembli innecessari. • Els afectats es confiaren pel seu nivell tècnic i coneixement de la zona. • La placa de vent era invisible. Grata sensació d’esquí. • Disposar d’un equip d’artificiers hagués evitat l’accident.

Bibliografia • • • Llibres consultats: Rodés i Muñoz, P. (1992). Aludes. Ed. Ergon. Barcelona Vilaplana, J. M. (1989). Los aludes un riesgo mal conocido. Encuentro internacional • Webs consultades: • • • Servei Meteorològic de Catalunya. www. meteocat. cat Institut Geològic de Catalunya. www. igc. cat Institut Cartogràfic de Catalunya. www. icc. cat Institut Estudis Andorrans. www. iea. ad/crecit/les%20 allaus. html#factors Fotografies allaus. www. avalanches. org Butlletí Perill Allaus 14 -15/01/10. www. igc. cat Butlletí nivològic i d’allaus temporada 2007 -2008. www. igc. cat Butlletí climàtic mensual. gener de 2010. www. meteocat. cat Radiosondatges: Universitat de wyoming (USA). http: //weather. uwyo. edu Mapes de pressió, geopotencial i imatges per satel·lit. www. meteocat. cat Estació esquí la Masella. www. masella. com