TITLE Les persones sn ms importants que les

TITLE Les persones són més importants que les coses

Història “Treballem bàsicament en el tema de la marginació social, la pobresa i l’exclusió social i, treballant aquests temes ens vam trobar la presó, ja que la situació social en la que es troba la persona el predisposa més o menys a patir la presó. La presó ens la vam trobar pel camí i ara ocupa tota la nostra feina” (Pedro Carrión – Secretari de l’entitat als seus començaments). A mitjans dels anys 80 del segle passat, els moviments de joves per trobar unes condicions socials i laborals dignes van adquirir una força i ressó especials entre nosaltres. Al barri Riera de Cornellà de Llobregat va néixer un conjunt d’iniciatives solidàries, que van ser l’origen de la Coordinadora Contra la Marginació. Aquesta es va iniciar el 1985 per un grup de persones sensibilitzades pels problemes que porten a l’exclusió social i a la marginació i es va constituir legalment com a associació el 1990,

Title • Title

Actualitat Entén la marginació com a privació dels drets fonamentals de la persona i té la finalitat d’ajudar a les persones que es troben amb dificultats per accedir als recursos existents, promovent, o elaborant iniciatives de treball per a cada problemàtica específica. També vol promoure un petit moviment social per tal de denunciar les situacions d’exclusió i marginació, reclamar més recursos socials i aconseguir que els propis afectats s’organitzin per a exigir els seus drets. • Vis a vis amb reclusos • Atenció social a familiars de reclusos • Intervenció jurídica • La Nova K-Feta • Empresa d’Inserció Recibaix • Programa INCORPORA • Fundació La Carena

• Missió i Finalitats Les persones són més importants que les coses és el lema que dirigeix la vida i activitats de la Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà de Llobregat. La finalitat de la Coordinadora és ajudar a ajudar-se. Totes les situacions personals de marginació o d’exclusió de Cornellà que es presenten a la Coordinadora són acollides, però sempre amb la condició que les persones afectades per algun problema s’impliquin a cercar les solucions tot aprofitant els recursos existents. Amb tot, la mateixa Coordinadora es mobilitza per promoure col·laboracions o generar mitjans. • • • Promoure l’organització dels diferents sectors afectats per cada problemàtica com un pas necessari per prendre una postura activa davant les anomenades problemàtiques. Elaborar iniciatives de treball en cada problemàtica específica i donar suport a qui les treballi. Potenciar tot tipus d’activitats culturals relacionades amb sectors i col·lectius marginals i exclosos de la societat. Elaborar, distribuir i publicar tot tipus d’informació que faci referència a la marginació i a les iniciatives de treball per combatre-la. Promoure la reflexió i el debat públic sobre la marginació social i els nous signes de pobresa que apareixen en el context econòmic actual. Aconseguir de les institucions tant públiques com privades, un canvi d’actitud davant els processos de marginació i exclusió, es manifesti en forma de col·laboració, serveis i ajudes.

La Coordinadora Contra la Marginació té com a finalitat l’acompanyament del reclús i l’exreclús i la seva família. Per a aconseguir-ho treballa en tres vessants: el reclús i l’exreclús, com a persona que ha de reintegrar-se a la comunitat desenvolupant comportaments prosocials; la família per a que sigui una eina de reinserció en sí mateixa; i la Comunitat, com destí de la persona subjecte d’intervenció, la qual ha de facilitar aquesta reintegració. Sentir-se integrat en una Comunitat és sentirse acceptat per aquesta, acceptar que som un tot, que hem de conviure amb drets i deures, amb respecte, tolerància…

Què fem? Dicen, escucho yo, que se ayuda al preso para su reinserción… Yo es que no lo veo, no lo veo. Sales y te encuentras tirao y… ahí está la sociedad, como ellos dicen, y arréglatelas. Y si no sabes hacer otra cosa, pues te pones a robar ¿entiendes? Y no esperes ayuda de nadie.

Programa d’Atenció a Persones Preses Les presons haurien de ser en molts casos centres de règim obert i potenciar molt més el compliment en semi-llibertat que el compliment tancat. Per què? Perquè el compliment tancat en moltes ocasions impedeix que la persona es pugui sociabilitzar i pugui, d’alguna forma, reconciliar-se amb el medi social Gemma Calvet – advocada El programa d’Atenció a Persones Preses acompanya al reclús i exreclús i les seves famílies. Un equip de voluntaris i voluntàries visiten un cop al mes a un grup d’interns que ho han sol·licitat prèviament, de tal manera que no perdin el contacte amb l’exterior. En aquestes trobades, a més de qüestions penitenciàries, també es debaten qüestions externes d’interés en el moment de l’acció. Els voluntaris i voluntàries estan recolzats per la Treballadora Social, la qual informa sobre qüestions penitenciàries i fa un suport emocional. Les famílies disposen d’un espai personal i un altre de grupal al qual dirigir-se. L’objectiu és fer de pont entre el pres, la presó i ells, i traduir el llenguatge penal i penitenciari. A l’espai grupal es presenten i debaten temes que són del seu interés que van, des d’allò que estan vivint, fins l’entorn en el que estan convivint.

La Nova K-Feta és un conjunt d’activitats, mitjançant les quals es reparen i/o adquireixen les habilitats socials adients per desenvolupar comportaments prosocials a la Comunitat de destí. Per a tal, necessiten un component cultural fonamental per ampliar els seus horitzons, fins llavors restringit dins un món deliqüencial i, en molts casos, de toxicomania, que els aïlla i exclou. El Club de Lectura, el Teatre, el Ball, la Informàtica, les Dinàmiques de Grup, les sortides trimestrals, … són les que incideixen directament en aquesta vessant. En aquestes activitats també poden participar familiar i voluntaris, permetent, així, l’accés a formes de desenvolupament desconegudes o no experimentades.

Sensibilització Com que els problemes que es tracten tenen molt sovint causes o ramificacions socials o polítiques, la Coordinadora és també un moviment social que vol fer arribar als diferents àmbits polítics de l’administració els problemes, les queixes i les denúncies que calguin. La sensibilització és vital per a garantir la finalitat del projecte. Amb aquesta, no tan sols pretenem que la Comunitat conegui la realitat de la problemàtica penitenciària, sinó crear complicitats amb el nostre entorn, per a que participin en les nostres activitats com a referents culturals i com a forma de compartir experiències que serveixin com a models als nostres beneficiaris.

Cóm ho fem? Fases d’intervenció en el procés d’acompanyament i suport de la persona presa i la seva família

Primera Fase • Ingrés al Centre Penitenciari pel compliment de la pena privativa de llibertat – Vis a vis amb els interns i les interne que ho demanen – Coordinació amb l’Equip de Tractament del Centre Penitenciari – Participació de la família en les sessions grupals i en espais personalitzats – Coordinació amb els Serveis Socials d’Atenció Primària

Segona fase • Progrés penitenciari – Sortides penitenciàries – intervenció jurídica – Acompanyament durant els permisos de sortida – Progressió de grau

Tercera fase • Llibertat Condicional – Desvinculació penitenciària – Activitats sòcio-educatives – Inserció laboral

Quarta fase • Un cop complerta la pena privativa de llibertat – L’objectiu del projecte és que el subjecte hagi adquirit les habilitats i competències, tant socials com laborals, que li permeten dotars’hi per si sol dels medis necessaris per un bon desenvolupament social.

Què ha estat aquest 2013 Canvis, consolidació, compromís, confiança, obertura, aliances

Objectiu del 2013 L’objectiu principal d’intervenció ha continuat essent que, les persones que han comés un acte delictiu, afrontin les conseqüències de la manera més terapèutica possible, evitant el màxim que el compliment d’aquestes suposi un retrocés en l’evolució vital de la persona i que vagi a tractar allò que l’ha empès a cometre l’acte delictiu. Les diferents intervencions s’han efectuat després de les demandes que ens feia arribar l’afectat, ja sigui de manera presencial, per la seva família, com mitjançant els vis a vis. Ja fos d’una o altra forma, s’ha potenciat la implicació de tot el nucli, ja que és en aquest on la persona afectada trobarà, no només un suport material, sinó emocional, base indispensable per mantenir vincles amb l’entorn en el que es viu.

Programa d’Atenció a Persones Preses S’ha mantingut vis amb 48 persones en compliment de penes privatives de llibertat, a les presons de Brians II, Brians, Quatre Camins i Lledoners, un cop al mes. Moltes de les demandes ens han arribat per aquest mitjà, sobretot demandes que es refereixen a la seva situació penitenciària.

La Nova K-Feta A La Nova K-Feta han participat 48 persones en les activitats d’Horts, Teatre, Informàtica, Club de Feina, Dinàmiques de Grup, Club de Lectura, Sortides Trimestrals i Assemblees. Hem d’agrair la col·laboració de l’Esplai Mowgli, els quals ens han permès l’accés a les seves instal·lacions i recursos humans pel Club de Feina, i a la Biblioteca de Sant Ildefons, on realitzem el Club de Lectura. Per descomptat als que ens han cedit els diferents terrenys on estem realitzant l’activitat de l’Hort.

Sensibilització Per tal de complir l’objectiu reivindicatiu i de sensibilització, hem participat en l’acord social promogut per l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, en el Pla d’Inclusió Social, en el Consell Comunitari d’Acció Social i en la Mostra d’Entitats del mateix municipi.

Assemblees Les Assemblees setmanals continuen amb l’objectiu descrit anteriorment, però, a més, s’ha de destacar que les primeres Assemblees de mes serveixen per informar als familiars dels interns als Centres Penitenciaris dels vis a vis que hem mantingut amb ells. També ha servit com un espai d’intercanvi d’experiències amb altres entitats.

Actuacions Passem als números, part tediosa, però que ens permet, d’alguna manera, avaluar les activitats.

Durant l’any 2013 s’han atès a la Coordinadora 106 persones: 48 en el programa de vis a vis, el mateix nombre de persones a La Nova K-Feta i la resta en actuacions puntuals que han anat des de problemàtiques judicials, a problemes d’habitatge, i problemes d’inserció laboral. En 30 d’aquests casos ha intervingut l’Equip Jurídic, format pel Gabriel Miró i Miquel i la Núria Sastre Domènech. La Treballadora Social ha mantingut 31 entrevistes a la presó amb 25 persones privades de llibertat per problemes en la situació processal, per sortides programades, per denegacions de permisos, per manca de medi extern o per preparar la sortida en Llibertat Definitiva, entre d’altres. En 37 d’aquests casos ens hem coordinat amb els Serveis Socials de l’Entorn Penitenciari, referents dels interns. 15 dels nois i noies que han gaudit de permisos penitenciaris han assistit al nostre Centre per fer un acompanyament durant els mateixos. S’han dut a terme 1427 intervencions, amb una durada mitja de 145 dies d’intervenció persoa. 44 dels nois i noies atesos continuen durant el 2014; la resta han causat baixa per diferents motius: la majoria per ser demandes puntuals i per resoldre’s la situació per la qual van demanar la nostra intervenció. En 19 dels casos s’han donat de baixa sense assolir els objectius plantejats.

L’empresonament té conseqüències físiques, psíquiques i socials en qui la pateix. El temps és el factor decisiu de l’empresonament: no només pel temps de condemna, sinó també com el control de l’ús del temps que en fan terceres persones, amb el que despersonalitzen l’intern, aquest sent que està malgastant la seva vida i, per últim, que el temps és molt més temps que el temps de la societat. Tot això afecta en el moment de la Llibertat Definitiva, sortint totalment desorientat. Per últim, així com el temps és l’eix vertebrador a l’empresonament, també forma part de la reinserció quan surt en Llibertat Definitiva. Necessita (l’exintern) de temps per situar-se, temps per aprendre a ser responsable dels seus actes i pensar un projecte de futur. Temps per posar en marxa aquest projecte i sentir-se útil. Temps per adaptar-se a una família diferent a la que s’esperava. I finalment, temps per sentir-se una persona única amb les seves virtuds i els seus defectes.

Qui ha estat el nostre receptor Persones, persones, persones……

Subjectes De les 72 persones que hem atès durant el 2013 90 d’ells eren homes, amb una edat mitja de 45 anys i amb un temps d’empresonament mig de 8 anys. 44 d’aquestes persones compten amb família, però amb recursos econòmics insuficients i 91 de nacionalitat espanyola. Sense haver finalitzat els estudis, disposen d’experiència laboral en treballs mal qualificats i inestables. Persones sense recursos econòmics. Sense malalties, però amb problemes de toxicomania. Situació penitenciària Cetre de procedència 1 r grau 2 on grau 1 Brians 17 36 Brians II 22 3 r grau 8 Lledoners Condicional 3 Quatre Camins Definitius 19 6 25 Model 13 Provisional 2 Lleida 1 Preventiu 3 Wad-Ras 7 11 Fora d’Espanya 2 Sense vinculació penitenciària 7 Castelló 2 1 Amb causes pendents 6 Ponent 1 MPA Tarragona 1

Amb el suport de Agraïments: Xarcuteria Moliner Biblioteca Sant Ildefons Mon PC