LES QUATRE GRANS CRNIQUES CONTEXT HISTRIC Les quatre

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

CONTEXT HISTÒRIC • Les quatre grans cròniques se situen cronològicament en els segles XIII i XIV i són, entre altres documents, les que permeten seguir i comprendre el desenvolupament de la societat catalana en els aspectes polítics, econòmics, socials i militars. • Catalunya, en aquesta època, comença a ser considerada una nació gràcies a la seua estabilitat política i social, a la incorporació a la Corona d’Aragó del Regne de València i les Illes i, sobretot, a la creació de l’aparell institucional i al fet que la llengua parlada pel poble i per la cort esdevé un element de cohesió nacional.

QUÈ ÉS LA HISTORIOGRAFIA? • És el registre escrit de la història, la memòria fixada per la pròpia humanitat amb l'escriptura del seu propi passat. • Aleshores, la tendència a enregistrar fidelment els fets importants de la vida de la nació es fa sentir com una necessitat: aquest és l’origen de la Crònica.

CRÒNICA DEL REI JAUME I. EL LLIBRE DELS FETS • És la primera de les quatre grans cròniques • Jaume I explica en primera persona la seva vida i els 63 anys de regnat • Va ser rei d’Aragó, València i Mallorca, comte de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller • L’any 1228 va iniciar la conquesta de Mallorca • L’any 1233 va iniciar la conquesta de València • El 1258 el rei de França el va deixar com a descendent de tots els comtats catalans.

FINALITAT • S’obre amb un preàmbul en el qual el rei que veu la mort pròxima, explica les dues raons per les quals ha escrit la crònica: • - Perquè tothom recordi les seves gestes • - Perquè serveixen d’exemple per la posteritat

CARACTERÍSTIQUES • El seu llinatge • La seva valentia • La seva generositat i lleialtat a la paraula donada • La seva defensa de la fe cristiana • Els trets humans • El sentiment religiós • La bel·licositat • L’amor del rei als seus regnes • L’ús d’un llenguatge viu i popular (refranys, dites i expressions col·loquials) i amb la • Utilització de la llengua pròpia per part dels personatges que no parlen català, d’ací que apareguen molts aïllats en provençal, castellà, francés i mossàrab. Tot i això, es demostra un gran domini del català per part de l’autor. • L’estil és lent (del qui es delecta explicant), simple (del qui té l’ànima senzilla) i sense complicacions i espontani (propi

CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT • La crònica comença dient “ ací comença lo llibre que·n Bernat Desclot dictà e escriví. . . ” • Aquesta és l’única cosa que sabem de Desclot. • A diferència de les altres cròniques en les quals la figura de l’autor és constatnt en l’obra, Desclot hi amaga qualsevol referència personal • Només una vegada apareix com a testimoni directe dels fets que narra • La crònica comença explicant els esdeveniments que van propiciar el naixements de la confederació catalanoaragonesa i continua amb els regnats dels reis: Alfons I el Cast, Pere el Catòlic, Jaume I i Pere el Gran.

CARACTERÍSTIQUES • L’esperit cavalleresc • L’heroisme • La crueltat • El patriotisme i sentiment antifrancés • Descripcions i recreació de situacions

CRÒNICA RAMON MUNTANER • El 1324 va començar a escriure la crònica • Només explicarà allò que ha vist, allò de què ha estat testimoni i quan això no sigui possible, se servirà només d’altres fonts d’informació que li siguin contemporànies • Comença amb el naixement de Jaume I perquè és el primer rei que va conèixer personalment

FINALITAT • Agraeix haver estat un home de sort per haver viscut en primera persona uns esdeveniments històrics irrepetibles • Haver sobreviscut a molts perills que se li havien presentat al llarg de la seva vida • Donar les gràcies a Déu • fer-nos partícips de tot allò que li ha tocat viure

CARACTERÍSTIQUES • El patriotisme • Exaltació dels reis del Casal de Barcelona • Elogi de Catalunya i de la llengua catalana • Presència constant de l’autor • Una llengua rica i perfecta • Muntaner s’adreça directament als seus “oïdors” mitjançant l’ús de fórmules joglaresques, com la interrogació retòrica (“Què us diré? ”) o formes com “ara oirets. . . ” • L’estil directe i un llenguatge viu, col·loquial i popular contribueix a acostar autor i públic.

CRÒNICA DE PERE EL CERIMONIÓS • Es van fer dues redaccions de la crònica: la 1 a entre 1375 i 1383, i la segona (degut a la revisió d’uns capítols) el 1386. • Rei d’Aragó, Catalunya, València i Sardenya • La Crònica historia tot el regnat de Pere III i el del seu pare, Alfons el Benigne. des de la seua coronació el 1336 fins els casaments dels seus fills i els fets de Sicília (1370 -1382).

INTENCIÓ I CARACTERÍSTIQUES • INTENCIÓ: justificar la seua política. • Aquesta crònica presenta unes característiques que la diferencien de la resta de cròniques: • · L’heroisme èpic • Usa un llenguatge menys ric que en les altres cròniques • Quant a l’estil, trobem una prosa sempre correcta i acurada, que sovint esdevé seca i eixuta