Les Quatre Grans Crniques Medievals n n n

Les Quatre Grans Cròniques Medievals n n n El seu origen el podem trobar en els cantars de gesta: Narracions en vers que expliquen fets heroics de la vida nacional; les cròniques, però estan escrites en prosa. De cantars de gesta en llengua catalana no ens n´han arribat; però coneixem la seva existència perquè en les cròniques n´apareixen fragments. Per contra, de cròniques ens n´han arrribat quatre exemplars de gran impostància per a la literatura catalana: Llibre dels feyts de Jaume I. Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rei Pere. Crònica de Ramon Muntaner. Crònica de Pere el Cerimoniós.

Les Quatre Grans Cròniques Medievals La crònica és un gènere informatiu que explica uns fets reals amb objectivitat. En les nostres cròniques es barregen elements llegendaris conservats per la tradició de la cavalleria. Narren les gestes del reis de la Corona d’Aragó. Què pretenen les cròniques? Deixar constància d´uns fets que han de servir d´exemple. Justificar la política reial que no sempre és prou clara. Foren escrites durant els segles XIII i XIV.

Les Quatre Grans Cròniques Medievals Entre les seves característiques cal destacar: n n n Estan escrites en català amb un caràcter narratiu remarcable. Estan situades entre la prosa de Ramon Llull i la de la Cecelleria Reial (de Bernat Metge). El gran valor literari ( més la de Ramon Muntaner). El seu gran valor com a argument històric. Els fets que relata són contemporanis a l´autor. La figura central de la narració és la del monmarca i la de tota la dinàtia regnant. L´autor dóna testimini d´allò que ens explica.

Llibre dels feits o Crònica de Jaume I, explica en primera persona els fets esdevinguts durant la seva vida i el seixanta-tres anys del seu regnat. La llengua és viva, senzilla i plena d’expressivitat. Hi predomina el medievalisme. Comença amb un preàmbul en el qual el rei explica les dues raons per les quals ha escrit el que podem considerar la seva autobiografia: perquè tothom recorda les seves gestes i perquè aquestes serveixen d‘ exemple a la posteritat.

Crònica de Bernat Desclot Se centra en el regnat de Pere II el Gran amb la intenció d’exaltar-ho. També com diu al començament de l’obra ens parla dels grans feits e de les conquestes que feren sobre sarraïns i sobre altres els nobles reis d’Aragó. Algunes de les característiques de l’obra són: l’esperit cavalleresc, l’heroisme, la crueltat, el patriotisme i les descripcions de les situacions. A més el narrador empra la tercera persona des d’un punt de vista extern als fets i el llenguatge es senzill.

Crònica de Ramon Muntaner L’objectiu de la seva obra era lloar les proeses dels reis del casal d’Aragó. Narra les seues memòries i experiències. Utilitza la primera, segona i tercera persona, a més durant l’obra hi ha una presència constant de l’autor. El patriotisme, l’exaltació dels reis del Casal de Barcelona i l’ elogi de Catalunya i de la llengua catalana són altres de les característiques de l’obra.

Crònica de Pere el Cerimoniós Narra els fets esdevinguts durant el regnat del seu pare, Alfons III, i el seu propi regnat. Empra el nós majestàtic i un llenguatge elegant i madur. L’autor no s’està d’exaltar el poder absolut del rei ni episodis que palesen la crueltat del seu govern.

Bibliografia n n Llibre de text. http: //www. xtec. cat/recursos/catala/croniques/index. htm http: //www. cervantesvirtual. com/servlet/Sirve. Obras/hgmed/9134806 4098793506388868/index. htm http: //farm 2. static. flickr. com/1253/1442240367_4 b 3 dfab 8 f 0. jpg