LES AVANTGUARDES Valenci 4 t ESO CONTEXT HISTRIC

LES AVANTGUARDES Valencià 4 t. ESO

CONTEXT HISTÒRIC La situació social i política (Revolució Russa, Primera Guerra Mundial) a Europa a començaments del segle XX va conduir a una crisi de valors que obrí pas a postures ideològiques extremes, des de l’anarquisme fins el feixisme.

APARICIÓ DE LES AVANTGUARDES Des del punt de vista artístic, apareixen les avantguardes, que són un intent de rebel·lió i de ruptura amb la tradició i amb tot allò establit. Els moviments d’avantguarda més destacats són: Cubisme. Va introduir un punt d’inflexió en la pintura. Els objectes es trenquen, s’analitzen i es reconstrueixen. Pablo Picasso, Juan Gris. � Futurisme. La seua intenció és trencar totalment amb l’art del passat. Per a expressar moviment, repeteix la mateixa imatge, com si fóra una successió fílmica. Umberto Boccioni, Carlo Carra. � Dadaisme. Proposa la negació de tot. La destrucció per la destrucció. Marcel Duchamp, Van Doesburg. � Surrealisme. Busca l’alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i de l’inconscient. Dalí. �

CUBISME Senyoretes d’Avignon, Pablo Picasso La guitarra, Juan Gris

FUTURISME Visions simultànies, Umberto Boccioni El genet roig, Carlo Carra

DADAISME Urinari, Marcel Duchamp Dadamatinée, Theo van Doesburg

SURREALISME La persistència de la memòria, Salvador Dalí El gran masturbador, Salvador Dalí

JOAN SALVAT-PAPASSEIT És el més important dels poetes avantguardistes. Fou un poeta de formació autodidacta. El 1919 publica Poemes en ondes hertzianes, i el 1921, L’irradiador i les gavines, on combina avanyguarda i tradició. El seu llibre més famós és el Poema de la rosa als llavis (1923), en que inclou diversos cal·ligrames.

POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS SI LA DESPULLAVA Si la despullava oh, la meva amor! un botó queia ja em donava goig –ara la bruseta i el cinyell tot pret, mel rosada i fresca la sina després: al mig de la toia clavellets vermells:

CARLES SALVADOR Carles Salvador (València, 1893 -1955) fou mestre, gramàtic i poeta. Com a mestre, va ser un innovador i va defensar, en aquella època, l’ensenyament en valencià. Com a gramàtic va publicar Ortografia valenciana (1934) i Gramàtica valenciana (1951). Fou membre del Centre de Cultura Valenciana i de Lo Rat Penat.

CARLES SALVADOR La seua obra poètica té dues etapes: � La primera etapa, de to clarament avantguardista i en part seguidora de Salvat-Papasseit, amb obres com Vermell en to major o El bes als llavis, es caracteritza per l’ús renovador de la metàfora i la introducció de neologismes propis del lèxic futurista, com: furtidos de gasolina, jazz-band, saxofó, etc. � La segona etapa, durant la postguerra, és més intimista i configura una meditació sobre l’home i l’amor.

EL BES ALS LLAVIS Dins l’amagatall del cor hi ha una galta pàl·lida, la tebior d’un bes molt fi i una paraula punxaguda qua tu mai no vas dir-me. El teu llavi s’esbadella. Tremola al vent el desig, el teu cor… I l’Amor, un i fredolic, cus i recús, per cobrir-se, les sedes dels nostres records; Dins l’amagatall del llavi hi ha desiguals petjades d’unes dents amorosides: –Tot el somni d’un Amor dorm, caut, al trébol dels llavis–. (la primera rosa que vas prendre’m, el primer bes que et vaig collir, tota la primera nit de noces i aquell plorde primala que va fer, en nàixer, el nostre fill). Dins l’amagatall dels ulls nia la teua mirada ben farcida de guspites com el cel replé d’estrelles… (“Poema de tu i jo”, dins l’obra El bes als llavis. Castelló de la Plana. )