IES TERRES DE PONENT Mollerussa SEMINARI DE GEOGRAFIA

IES TERRES DE PONENT Mollerussa SEMINARI DE GEOGRAFIA i HISTÒRIA El segle XIX espanyol La crisi de l’Antic Règim Configuració de l’Estat liberal 1808 - 1874

ÍNDEX Etapes Personatges Fets destacats

De la crisi de l’Antic Règim a la configuració de l’Estat liberal - ETAPES - Amadeu I 1800 1805 1810 1815 1820 JOSEP BONAPARTE 1825 1830 FERRAN VII 1835 1840 1845 1850 Espartero 1860 1865 1870 1874 ISABEL II REGÈNCIES M. Cristina 1855 Narváez O’Donnell - Narváez Sexenni Guerra del francès (independència) Govern provisional Restauració absolutista Dècada ominosa Governs moderats 1ª REPÚBLICA Trienni liberal Bienni progressista Tornar a l’index

Constitució 1876 De la crisi de l’Antic Règim a la configuració de l’Estat liberal -FETS DESTACATS- Constitució republicana 1873 En els requadres blancs i en algunes etapes apareix una mà. Clica per ampliar Estatut Reial Revolució La Gloriosa Llei de ferrocarrils Cop d’Estat de Riego Constitució de Cadis Constitució progressista 1837 Constitució moderada 1845 1805 1810 1815 1ª guerra de CUBA Cent mil fills de St. Lluís 2ª guerra Carlina Matiners 1ª guerra carlina 1800 Llei de d’educació Moyano 1820 1835 FERRAN VII Absolutisme Trienni liberal 1845 1850 Dècada ominosa M. Cristina Espartero 1855 Narváez Bienni progr 1865 1870 O’Donnell - Narváez I República Desamortització Madoz 1874 Sexenni Govern provision. Revolta “La jamància” Reformes progressistes. Desamortització de Mendizábal 1860 ISABEL II REGÈNCIES Naixement Isabel II Alçaments reialistes Reposició de l’absolutisme Manifest dels Perses 1840 Amadeu Savoia JOSEP BONAPARTE 1825 3ª guerra carlina Constitució moderada 1869 Crisi econòmica Tornar a l’index

La constitució de Cadis 1812 Principis generals: caràcter ideològic Compromís entre liberals i absolutistes. Controla l’actuació del Rei Crea la Milícia Nacional en defensa dels principis liberals Estableix el servei militar obligatori. Les Corts El Senat Unicameral 1. Monarquia limitada Elaboren les lleis. Pren decisions respecte la successió de la Corona Tractats internacionals Fixa les contribucions anuals Controla l’Exèrcit Sobirania nacional No n’hi ha Cap de l’Estat Els diputats són per 2 anys i són inviolables. Declaració de drets Relació entre poders Típicament liberals: Separació estricta de poders Llibertat civil 2. El Rei dirigeix el govern (poder executiu) Propietat Igualtat jurídica 3. Intervé en les lleis per iniciativa i per sanció Inviolabilitat del domicili. 4. Posseeix dret de veto ( 2 anys) Dret a l’educació elemental 5. Les decisions han de ser refrendades pels ministres Llibertat impremta La justícia compet exclusivament als tribunals: Codis civil i penal únics; fur únic; inamobilitat dels jutges. . . Relació Església i Estat La Religió Catòlica com a “única verdadera” Tipus de sufragi Universal masculí i indirecte El Consell d’Estat és l’òrgan consultiu i resol problemes de competències. Garanties penals i processals 1. Exemple de constitució liberal inspirada en la Revolució Francesa i en la seva constitució de 1791 L’obra de Cadis: 2. Accepta el sufragi universal masculí indirecte, la igualtat entre ciutadans, àmplia garantia de drets… 3. Aprova Decrets per instaurar un règim liberal: supressió de senyorius, anul·lació de gremis, Llibertat de treball, abolició de la Inquisició, inici de la desamortització i la reforma agrària… 4. Poca incidència a la pràctica. La guerra va impedir l’aplicació efectiva. Tornar a l’esquema

Estatut Reial de 1834 (carta atorgada) Principis generals: caràcter ideològic Les Corts Es fonamenta en les lleis tradicionals de la monarquia i rebutja la base liberal. Bicameral: El seu objectiu: organitzar un règim polític oligàrquic. Funcions consultiva i mig legislativa. No pot debatre assumptes no plantejats per la Corona No diu res de la sobirania, per tant, per deducció resideix en el Rei Procuradores del Reino (cambra baixa) elegits Relació Església i Estat El Senat Cap de l’Estat Declaració de drets Relació entre poders Próceres del Reino (una mena de Senat) format per nobles en nombre il·limitat. Monarquia poc limitada • No fa esment a cap mena de drets. No regula la relació entre les Cambres i el govern. , però. . . Els seus membres han de posseir grans rendes i són nomenats per la reina. Convoca, suspèn i dissol les Corts. Nomena el President de les Corts Per dissoldre-les cal la signatura President del Consell de ministres. No diu res Tipus de sufragi • Censatari i molt restringit per als “Procuradores” • Nomenament directe de la reina per als “Próceres” Té dret de Petició al Rei. Les lleis s’han d’aprovar a les dues Cambres i pel Rei. Tornar a l’esquema

La constitució progressista de 1837 Principis generals: caràcter ideològic Pretén trobar un terme mig entre la Constitució de Cadis i l’Estatut Reial. Les Corts Bicameral Relació Església i Estat Tipus de sufragi Separació de Confessional Vot censatari poders però més oberta. El Rei dirigeix Però atorga majors Es compromet directe pel Congrés dels Diputats el govern (poder executiu) poders al Rei a mantenir el culte. Senadors triats El Senat Cap de l’Estat Declaració de drets • El Senat és Monarquia • Els mateixos que semielectiu limitada. la de Cadis i una mica ampliats. Aproven les lleis Aproven el pressupost anual. Consensuada per progressistes i moderats. Sobirania Relació entre poders No regula el sistema Poden censurar el Elaboració de govern (això actua com a contrapès a la potestat reial de nomenar ministres) lleis amb les Corts. nacional Fa esment al “poder Posseeix veto absolut Nomenen el Regent. Convoca, No existeix la “moció de censura”, però era una pràctica consuetudinària. electoral (com la de Cadis) suspèn i dissol les Corts. pel Rei d’una terna entre els elegits per procediment limitat. judicial” i estableix la independència i exclusivitat dels jutges. Jurats Elecció d’ajuntaments Nomena els ministres Tornar a l’esquema

La constitució moderada de 1845 Principis generals: caràcter ideològic L’objectiu és fer un règim polític moderat que asseguri el domini polític i social de l’oligarquia. l’hegemonia de l’oligarquia agrària i financera i margina la burgesia. Sobirania compartida entre el Rei i les Corts. Relació Església i Estat Tipus de sufragi Bicameral • El Senat vitalici Incrementa les • Els semblants Supressió dels Confessionalitat Vot totalment nomenat pel rei entre altes categories (noblesa, exèrcit, església, alts càrrecs etc) competències, ara molt més àmplies. als de 1837 (però limitats per lleis posteriors) jurats, la Milícia i els ajuntaments democràtics. de l’Estat. censatari nomenar Regent. No existeix la Consolida Relació entre poders El Senat No poden “moció de censura”, però era una pràctica consuetudinària. Cap de l’Estat Declaració de drets Les Corts Nomena i separa lliurement els ministres. 1851 Se suprimeix Corts a voluntat. l’expressió “poder judicial” i es limita l’autonomia dels tribunals Nomena Cap del Nomenen els Govern a qui vol (independentment de les majories) ajuntaments més grans de 2000 h. Pot dissoldre les Concordat de Tornar a l’esquema

La constitució progressista de 1869 Principis generals: caràcter ideològic Les Corts Pot considerar-se Bicameral la primera Constitució democràtica. Sobirania nacional Congrés dels diputats elegit per sufragi universal i directe sense condicions per a ser elegible. Posseeix la El Senat Cap de l’Estat Declaració de drets Relació entre poders Relació Església i Estat Tipus de sufragi • El Senat elegit Monarquia Els semblants als • Estricta • Llibertat de Vot per sufragi universal però amb algunes condicions (tenir 40 anys, haver ostentat un càrrec important, tenir títol superior, ser un gran propietari agrari. . . ) constitucional de 1837 (però limitats per lleis posteriors) separació de poders. cultes, universal (masculí) Exerceix el poder a través dels ministres, que poden ser censurats per les Corts. facultat legislativa. Ben regulats el calendari de reunions. Anar a la diapositiva del sexenni democràtic culte i el clergat. Amplia i detallada declaració de drets. I a més, nous: • Les Corts són el Inviolabilitat de la correspondència • El poder judicial centre del poder. és veritablement independent. Llibertat de treball per a estrangers. • Judicis per jurats. Dret de reunió • Ajuntaments Interpel·len i censuren el govern • L’Estat manté el • Descentralització. democràtics Drets d’associació Tornar a l’esquema

La constitució republicana de 1873 Principis generals: caràcter ideològic 1. Constitució Les Corts El Senat Bicameral que no es va aprovar. • El Senat: El Congrés, amb 2. L’interès més poders legislatius superiors al Senat càmara territorial (4 representants per cada Estat) gran és que proposa una estructura federal de l’Estat. Trenca amb el centralisme dels moderats. 3. S’organitza en règim intermedi entre presidencialista i parlamentari. • No té capacitat legislativa Té capacitat suspensiva per 1 any. Controla la constitucionalitat de les lleis. Cap de l’Estat Declaració de drets Relació entre poders Relació Església i Estat Tipus de sufragi President de la Molt semblants 1. Separació dels • Tracta de forma Vot República elegit de forma indirecta. als de 1869 tres poders clàssics. més democràtica la qüestió religiosa universal (masculí) El President no pot 2. Afegeix un altre intervenir en la funció executiva, que correspon al govern. poder: el del President, que anomena “relacional” La funció és la de 3. L’Executiu mantenir la unió i l’equilibri entre els Estats de la Federació l’ostenta el Govern i el seu president. 4. El Govern posseeix capacitat legislativa. 1. Sobirania 5. El poder Judicial popular. és independent, hi ha jurats 2. Hi ha 17 Estats federats i cada un pot fer la pròpia Constitució. Torna a la 1ª República Tornar a l’esquema

La constitució de 1876 Principis generals: caràcter ideològic Constitució de Les Corts El Senat Bicameral caire conservador Cap de l’Estat són les de la Constitució de 1845 amb alguns drets de 1869 Estableix un model que permet el predomini del monarca, la corrupció electoral i la fabricació de majories artificials. potestat legislativa junts amb el Rei. Relació entre poders Molt semblants als • Separació fictícia • Confesionalitat Sufragi de 1869 però regulats i limitats per lleis posteriors. dels tres poders clàssics. catòlica. censatari El Rei manté tot el Les Corts tenen dret de veto, junt • Tolerància • Iniciativa Els més importants d’altres religions legislativa del Rei i les dues cambres. amb el Rei. Dirigeix l’exèrcit Són convocades, suspeses o Nomena i separa dissoltes pel Rei. ministres pels quals és refrendat. Sanciona i promulga lleis amb petits districtes controlables pels “cacics”. Té dret de veto • Exclusió dels - Els de dret propi: noblesa, alts càrrecs de l’exèrcit i de l’Església. Tots vitalicis - Nomenats per les corporacions i grans contribuents. Tipus de sufragi limitada. poder executiu. Hi ha diversos tipus de senadors: Relació Església i Estat Monarquia poc El Congrés i el Senat posseeixen la Les línies mestres Declaració de drets podien ser suspesos pelñ govern en situacions especials. • Sistema electoral partits no monàrquics. Tornar a l’esquema

El trienni liberal 1820 -1823 • El cop d’Estat de Rafael Riego obliga el Rei a acceptar de convertir-se en monarca constitucional. • En nomena un nou govern • Es proclama una amnistia 1. Reformes: • Restauració Constitució de Cadis • Supressió règim senyorial • Disminució de delmes 2. Dificultats Reformes de liquidació del feudalisme • Reforma del sistema fiscal • Llibertat d’indústria i comerç • Venda de terres de monestirs • Abolició dels gremis • Reforma codi penal • Modernització administrativa • Creació de la Milícia Nacional • Es convoquen eleccions Reformes de liberalització econòmica Reformes de modernització administració • Oposició de la monarquia a totes les reformes • Conspiració del Rei contra el govern • Oposició de bona part de la pagesia: els antics senyors són ara els nous propietaris • Els pagesos perden els seus drets tradicionals i s’empobreixen → oposició als liberals • Aixecaments de partides absolutistes animades per l’Església i la noblesa tradicional • Divisió entre els liberals en moderats i exaltats Tornar a l’esquema

El carlisme i la 1ª guerra carlina (1833 -1839) • El carlisme representa una de les dues concepcions de la societat de principis del s. XIX, favorable a l’Antic Règim i la seva estructura política, social i religiosa. L’altra ideologia, a la qual s’enfronta, és el liberalisme. • La guerra no va ser només un conflicte dinàstic, sinó, principalment, per com veien i volien el món, perquè tenien… 1. Dues concepcions enfrontades: C A R LI S M E LI B E R A LI S M E QUI? Noblesa rural + majoria del clergat + pagesos d’algunes zones PER QUÈ? • Tradicionalista i antiliberal • Pagesia: frustració perquè són expulsats de les terres pel nou sistema liberal. Proletarització • La qüestió foral • Lema: Déu Pàtria i Furs QUI? Alta noblesa + funcionaris+jerarquia militars + burgesia + bases populars de la ciutat PER QUÈ? • Noblesa: mantenir el poder econòmic i la propietat • Burgesia: aspira a imposar reformes liberals • Bases populars ciutadans: millorar la situació de misèria i marginació 2. Desenvolupament de la guerra: • Implica tota la societat • 1833. L’aixecament s’inicia a Catalunya. Minoritari al principi. L’exèrcit lleial sufoca la revolta • 1835. S’estèn a Navarra i P. Basc. General Zumalacàrregui. Els carlins catalans es reorganitzen. • General carlí Ramon Cabrera té el control de bona part de Catalunya interior, Maestrat i Baix Aragó • Tàctica de guerrilles. Perpetració d’actes de bandolerisme i delinqüència rural • 1835. Mort de Zumalacàrregui. L’exèrcit liberal a càrrec del general Espartero acorrala el carlí. • 1837. Fracàs de l’expedició carlina per assetjar Madrid. • 1839. Conveni de Bergara: acord entre liberals i carlins. Fi de la 1ª guerra carlina → manteniment de furs i incorporació militar dels carlins Tornar a l’esquema

La 2ª guerra carlina 1846 -1849(guerra dels Matiners) • El carlisme continua sent una força de greu oposició a l’Estat liberal (moderat o progressista) • Els aixecaments carlins es van revitalitzar durant l’etapa 1846 -1849 a Catalunya • Crisi agrària produïda per unes males collites seguides Augment del preu del pa • Crisi cojuntural de la indústria tèxtil Malestar a les ciutats • Diferència amb la 1ª guerra: ara és un aixecament camperol + revolta de sectors urbans. Recolzats pel • Sufragi universal masculí • Abolició de les quintes Defensen Partit Demòcrata • Abolició dels impostos de consums • Reconstitució de la Milícia Nacional Recull les aspiracions democràtiques i republicanes de les classes populars urbanes • Reconstitució de llibertats individuals i col·lectives • Les millores econòmiques + increment de soldats = final de la revolta però NO del problema !! Tornar a l’esquema

Reformes progressistes (1835 -1837). La desamortització de Mendizábal • Mendizábal i els progressistes assumeixen la tasca de desmantellar les institucions de l’Antic Règim. 1ª Dissolució del règim senyorial: Els senyors perden les atribucions jurisdiccionals (impartir justícia). Però mantenen la propietat de les terres que els pagesos no poguessin acreditar com a seves. 2ª Abolició delme eclesiàstic: Significarà la fi de la submissió de la pagesia al domini eclesiàstic. L’Església, però, rebrà compensacions econòmiques de l’Estat. 3ª Desvinculació: Supressió de primogenitures, patronats i fideïcomisos: S’alliberen les terres patrimonials vinculades. Ara es podran vendre sense traves. 4ª Desamortització de terres: • 1836. Mendizábal decreta la dissolució dels ordes religiosos (menys ensenyants i hospitalaris). • Incauta les terres de les comunitats religioses afectades i són venudes en subhastes públiques. • 5ª Altres mesures legislatives: Pretén recaudar recursos per: 1. Sufragar la guerra carlina 2. Disminuir el dèficit de la Hisenda 3. Crear grups socials de compradors que recolzarien el liberalisme. Per aconseguir la liberalització de l’economia (economia capitalista): • Abolició dels privilegis de la Mesta. • Llibertat d’arrendaments agraris • Dret de vallar les terres. • Llibertat de preus i de comerç interior. Tornar a l’esquema

Els moderats al poder: Configuració del règim (1843 -1868) • A la caiguda d’Espartero(1843) es proclama reina Isabel II i els moderats protagonitzen un cop d’Estat 1ª Promulgació d’una nova Constitució (1845) moderada. 2ª Intenta crear un Estat liberal sobre tres eixos: Centralització a) Estructura piramidal i jeràrquica. Cada província depèn de Madrid. b) Enfortiment dels governadors civils c) Nomenament d’alcaldes per la Reina d) Reforma fiscal: centralització dels impostos a mans de l’Estat Unificació a) Codi Penal de 1851. b) Projecte de Codi Civil. Control ordre públic a) Dóna importància cabdal a l’exèrcit i militaritza la vida pública. c) Competències educatives passen a mans de l’Estat. Plans d’estudis únics per a tot el territori (Llei Moyano) b) Predomini dels governadors militars per sobre dels civils, amb poder omnímode: sovint al marge de la Constitució d) Sistema únic de pesos i mesures. (Sistema mètric decimal) c) Supressió de la Milícia Nacional d) Creació de la Guàrdia Civil Tornar a l’esquema

El bienni progressista (1854 -1856) Manifest del Manzanares 1854 Pronunciament militar (Vicalvarada) de progressistes + sectors moderats Intenta instaurar els principis progressistes • Elabora una nova Constitució (1856) que no es va promulgar Demanen: • Compliment de la Constitució • Reforma de la Llei electoral • Reducció dels impostos. • Respectar els mereixements dels càrrecs militars i civils. • Disminuir la centralització. • Reconstrucció de la Milícia Nacional • Represa de la desamortització (Madoz) • Afecta a béns de l’Estat, Església, ordes militars, confraries i principalment dels ajuntaments • Volum desamortitzat molt superior al de 1837, de Mendizàbal. • Es pretén obtenir recursos per la Hisenda i inversions públiques • 1855 Projecte d’ampliació de la xarxa ferroviària (Llei General de Ferrocarrils) Mesures reformistes no donen solucions a les demandes populars Crisi econòmica + Febre groga Aixecaments obrers (1855) Greu conflictivitat social Demanen Govern aprova Llei del treball = millores laborals i permetia associacions obreres • Reducció d’impostos (consums) • Abolició de quintes No acaben les protestes. Al contrari: s’estenen per tot el país amb crema de fàbriques i collites i aldarulls popupalrs. • Millores dels salaris. Dimissió d’Espartero Tornar a l’esquema Isabel II confia en O’Donnell • Reducció de la jornada laboral

Els moderats novament al poder (1856 -1868). Crisi del moderantisme 1856 La reina confia el poder a O’Donnell i el seu partit Unión Liberal O’Donnell restableix els principis del moderantisme • Restableix la Constitució de 1845 Es duu a terme una política exterior activa i agressiva per desviar l’atenció dels problemes interns i acontentar l’exèrcit. • Anul·lació de part de la legislació progressista: - Atura la desamortització - Anul·la llibertat impremta. - Restableix impost dels consums - Etc Expedició a Indoxina Intervenció a Mèxic Intervencionisme a Marroc 1863 El govern unionista no pot fer front a la crisi econòmica Dimiteix O’Donnell + l’oposició de republicans, demòcrates i progressistes Nomenament de Narváez governa de forma autoritària, al marge de les Corts i de tots els grups polítics. • Autoritarisme • Crisi financera europea (1866) • Incapacitat de resoldre la crisi econòmica Desig de canvi de règim. Amplis sectors conspiraran per fer caure els governs moderats i la pròpia monarquia d’Isabel II Tornar a l’esquema

El sexenni democràtic (1868 -1874) Causes de la revolució 1860 + Crisi econòmica 1ª crisi política Crisi política del moderantisme. Actitud antidemocràtica i autoritària del darrer període (1856 -1868) del govern de Narváez. Crisi financera • No rendibilitat de les inversions ferroviàries. Fa caure el valor de les accions a la Borsa • Caiguda de les cotitzacions del Deute Públic. 2ª Crisi Industrial • Caiguda de les importacions de cotó americanes. Degut a la guerra de Secessió. Augment de preus 3ª Crisi de subsistències Contracció demanda • Males collites Agost. Pacte d’Ostende: General Prim Demòcrates Unionistes 1868 Fallida empreses Augmenten els preus de l’aliment bàsic, el blat. Progressistes 1866 Greu inestabilitat Setembre. Inici de la revolució “La General Serrano Gloriosa” Fam + Atur Clima de greu violència • Fi de la monarquia borbònica • No precisa la forma de govern (Monarquia o República) • Demana el Sufragi universal (m) • Democratització vida política • Abolició de quintes i consums Tornar a l’esquema

El sexenni democràtic (1868 -1874) Govern provisional (1868 -1870) • Presidit pels generals Serrano i Prim posa en marxa un programa de reformes: Convoca eleccions a Corts, per primer cop a Espanya per sufragi universal masculí. Promulguen una nova constitució. R Ø Polítiques: E F O R M E Ø Econòmiques: S Manté la monarquia, en qui recau el poder executiu. Però ho fa a través dels ministres Es proclama la independència del poder judicial. Sistema d’oposicions a jutge. Es restableix el jurat. Objectiu principal: reorientar la política econòmica per tal d’implantar definitivament el capitalisme. Se suprimeixen les contribucions de consums, substituïda per un impost personal i universal. Venda o concessió de part del patrimoni miner. Per solventar la caòtica situació de la Hisenda Liberalització dels intercanvis exteriors. Llei de Bases aranzelàries. Millorar la competència Però… Tranformar i donar rentabilitat a les estructures comercials i industrials 1. Amplis sectors no accepten la forma monàrquica Frustració de moltes aspiracions populars 2. Rebutgen el manteniment del culte i del clergat 3. Queda intacte el model socioeconòmic. Forta conflictivitat social • Es demana el repartiment de terres • Es demana la supressió de consums i quintes Insurreccions a favor de la República federal Introducció de les idees Internacionalistes Expansió de l’anarquisme i del socialisme Tornar a l’esquema

El sexenni democràtic (1868 -1874) Monarquia d’Amadeu de Savoia (1870 -1873) • Victòria electoral dels partits monàrquics Amadeu de Savoia Tasca de trobar un nou rei per substituir els Borbons • Té una concepció democràtica del paper de la monarquia. • Pertany a una família molt popular artífex de la unificació italiana. 1870 Novembre. Elegit per les Corts 1870 27 de desembre: Assassinat del general Prim, el principal defensor i conseller del nou rei. OPOSICIÓ A LA NOVA MONARQUIA REGNAT AMB DIFICULTATS CONSTANTS 1. Els moderats, que són fidels als Borbons 1. Revolta carlina el 1872 ( iniciada al P. Basc i estesa a Navarra i Catalunya) 2. L’Església: queixosa del decret que obliga el clergat a jurar la Constitució del 1869 2. 3. Les elits del diner: perquè són contràries a l’abolició de l’esclavitud i la regulació del món del treball. Continua la revolta a Cuba, iniciada el 1868, perquè els sectors econòmics espanyols volen mantenir la situació de control de Cuba. 3. Insurreccions federelistes. 4. Distanciament de la població en general respecte de la monarquia amadeista. 5. Retraïment contra el sistema per part del món obrer 6. Desintegració de la coalició governamental. 4. 5. Sectors republicans Carlins t: lta su Re Amadeu I abdica el 10 de febrer de 1873 Tornar a l’esquema

El sexenni democràtic (1868 -1874) La Primera República (1873 -1874) 1873 L’ 11 de febrer es proclama la República. La majoria de les Corts és, però, monàrquica. PROBLEMES DE LA I REPÚBLICA ALGUNES IDEES GENERALS Neix amb escasses possibilitats d’èxit: • Només n’eren partidaris 70 parlamentaris federals • Partidaris de: supressió de les “quintes” i consums, abolició de l’esclavitud i del laïcisme de l’Estat. • Defensen la fórmula federal majoritàriament. Rep el suport de Petita burgesia Classes populars urbanes Part del moviment obrer i camperol La República és rebuda a Catalunya amb entusiasme: • S’ocupen les corporacions municipals. • Es constitueixen Juntes Revolucionàries. • Es proclama l’Estat Català dintre de la República espanyola. Estanislau Figueres, primer president, pacifica la situació, dissol les juntes i convoca eleccions. Eleccions: guanyen els republicans: abstencionisme del 70% Nova Constitució 1873: semblant a la de 1869 3 gener 1974. Per evitar un nou govern d’esquerra: 1 desembre 1974. Manifest de Sandhurst 29 desembre 1974. 1. La República va accelerar i animar el conflicte carlí 2. La República es veu incapaç de millorar la situació a la guerra de Cuba, iniciada el 1868. Els funcionaris i les autoritatats espanyoles de l’illa eren hostils al règim republicà. 3. El cantonalisme de zones amb forta implantació republicana: Cartagena, Sevilla, Cadis, Castelló, Salamanca, València…etc Presidents republicans Estanislau Figueres Francesc Pi i Margall Nicolàs Salmerón Emilio Castelar, sense majoria a les Corts, governa de forma autoritària. Finalment ha de dimitir. F. Pi i Margall Cop d’estat del general Pavia i la Guàrdia Civil Pronunciamiento de Martínez Campos Tornar a l’esquema Restauració monarquia borbònica. Alfons XII

La guerra dels Deu Anys (1868 -1878). Cuba 1868 Inici de la Revolta a Cuba 1878 Pau de Zanjón • Els criolls hisendats cubans encapçalen la revolta • El poble la recolza en prometre la fi de l’esclavitud El govern d’Amadeu I vol abolir l’esclavitud i proposa reformes polítiques, C A U S E S Però ! • Oposició frontal dels sectors econòmics i patronals proteccionistes, amb interessos a Cuba. • Defensen la guerra com a fórmula per imposar els seus interessos • Defensen el manteniment de l’esclavitud • Defensen el mercat unitari espanyol • Defensen el manteniment de la situació cubana sense canvis. Tornar a l’esquema