SEXENNI DEMOCRTIC 1868 1874 LA REVOLUCI DEL 1868

  • Slides: 16
Download presentation
SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868 -1874) LA REVOLUCIÓ DEL 1868 (“La Gloriosa”) • CAUSES: -La crisi

SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868 -1874) LA REVOLUCIÓ DEL 1868 (“La Gloriosa”) • CAUSES: -La crisi econòmica (agrària, industrial i financera) -El deteriorament polític dels moderats (impopularitat per la forma de governar) -Unió de l’oposició (PACTE D’OSTENDE) • DESENVOLUPAMENT: -Pronunciament militar a Cadis (setembre del 1868) sota el comandament de Topete extensió a altres ciutats (Prim, Serrano) victòria en Alcolea exili d’Isabel II -Recolzament popular i creació de Juntes revolucionaries (progressistes, demòcrates i republicans) -Progressistes i unionistes controlen la revolució i frustren les aspiracions de les classes populars dissolució de les Juntes i desarmament de la Milícia Nacional creació d’un govern provisional • ETAPES del Sexenni: Govern Provisional 1868 - 1869 Regència de Serrano 1869 - 1870 Monarquia democràtica d’Amadeu I 1871 - 1873 Primera República 1873 - 1874

LA REVOLUCIÓN DE 1868 (La Gloriosa) Al·legoria de la revolució Exili d’Isabel II

LA REVOLUCIÓN DE 1868 (La Gloriosa) Al·legoria de la revolució Exili d’Isabel II

SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868 -1874) GOVERN PROVISIONAL (1868 -1869). Prim / Serrano. Format per unionistes

SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868 -1874) GOVERN PROVISIONAL (1868 -1869). Prim / Serrano. Format per unionistes i progressistes amb suport dels demòcrates. Constitució del 1869 (democràtica) forma de govern Monarquia democràtica • • REGÈNCIA DE SERRANO (1869 -1870) Mesures econòmiques dutes a terme (política de liberalització econòmica): • - Lliurecanvisme i entrada de capital estranger Llei de Mines (desamortització del subsòl) La pesseta, unitat monetària. sanejar el deute públic • Problemes: 1. Esclat de la guerra de Cuba (1868 -1878): peticions de la burgesia criolla, amb suport popular (autonomia i abolició de l’esclavitud) oposició dels sector espanyols amb interessos en Cuba. Insurreccions republicanes (Andalusia, València, Catalunya, Aragó) reprimides amb força. Insurreccions de llauradors (Andalusia, Extremadura) difusió de les idees internacionalistes, sobretot anarquistes i desenvolupament del moviment obrer. Recerca d’un candidat per ocupar el tron espanyol. Prim Amadeu de Savoia. 2. 3. 4.

Les Corts juren la Constitució del 1869 La Guerra de Cuba La Constitució i

Les Corts juren la Constitució del 1869 La Guerra de Cuba La Constitució i l’Església

Recerca d’un rei. Caricatures de LA FLACA “Isabel II busca treball” “Els candidats” “Prim,

Recerca d’un rei. Caricatures de LA FLACA “Isabel II busca treball” “Els candidats” “Prim, Serrano i Topete subhasten la corona d’Espanya”

SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868 -1874) • • MONARQUIA DEMOCRÀTICA D’AMADEU I (1871 - 1873) Escàs

SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868 -1874) • • MONARQUIA DEMOCRÀTICA D’AMADEU I (1871 - 1873) Escàs suport popular i oposició de l’aristocràcia, el clero i part de l’exèrcit. Oposició de la major part dels partits polítics: Republicans (protagonitzen insurreccions), moderats (“alfonsins”), carlins • Dificultats del nou rei: -Assassinat de Prim, el seu principal valedor. -Crítica situació econòmica -Conflictes bèl·lics: Continua la guerra de Cuba Esclata la 3ª Guerra Carlina (1872 -1876) -Inestabilitat i ruptura de la coalició governant per discrepàncies internes entre progressistes, unionistes i alguns demòcrates. Renuncia al tron davant les Corts (11 de febrer del 1873) Compromís entre diputats monàrquics (majoria) i republicans (minoria) per omplir el buit de poder Proclamació de la República

MONARQUIA DEMOCRÀTICA D’AMADEU I Amadeu I Assassinat de Prim

MONARQUIA DEMOCRÀTICA D’AMADEU I Amadeu I Assassinat de Prim

MONARQUIA DEMOCRÀTICA D’AMADEU I Tercera Guerra Carlina

MONARQUIA DEMOCRÀTICA D’AMADEU I Tercera Guerra Carlina

Renuncia d’Amadeu I i proclamació de la República

Renuncia d’Amadeu I i proclamació de la República

SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868 -1874) • • - PRIMERA REPÚBLICA (1873 -1874) Aïllament internacional Divisió

SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868 -1874) • • - PRIMERA REPÚBLICA (1873 -1874) Aïllament internacional Divisió entre republicans: FIGUERAS (1 r president): primeres mesures Republicans unitaris (minoria) Republicans federals (majoria) dividits en dues tendències: a) “benèvols” (dirigents; via parlamentària, legal) convoquen eleccions a Corts Proclamen la República Federal Projecte de Constitució (1873) PI I MARGALL (2 n president, juny) b) “intransigents” (bases; via insurreccional) • revoltes populars Juntes Insurrecció cantonal: proclamació de cantons independents (Andalusia, Murcia, València), lligades a aspiracions de revolució social (AIT) • • Radicalització i extensió de la guerra carlina Extensió de la guerra de Cuba SALMERON (3 r president, juliol) Gir conservador de la República CASTELAR (4 t president, setembre) repressió

Presidents PRIMERA REPÚBLICA Divisió entre republicans unitaris i republicans federals

Presidents PRIMERA REPÚBLICA Divisió entre republicans unitaris i republicans federals

PRIMERA REPÚBLICA Conflictes: guerra carlina Insurreccions cantonals Proclamació del Cantó de Cartagena

PRIMERA REPÚBLICA Conflictes: guerra carlina Insurreccions cantonals Proclamació del Cantó de Cartagena

SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868 -1874) PRIMERA REPÚBLICA (1873 -1874) CASTELAR (4 t president) Partidari d’una

SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868 -1874) PRIMERA REPÚBLICA (1873 -1874) CASTELAR (4 t president) Partidari d’una república unitària i centralitzada Suspensió garanties constitucionals, tancament de Corts i amplies atribucions als militars • Reobertura de Corts (3 de gener del 1874) moció de censura a Castelar dimissió • Colp d’Estat de Pavia • REPÚBLICA PRESIDENCIALISTA DE SERRANO (gener- desembre 1874) (període de transició per a preparar la restauració borbònica) Govern de coalició d’unionistes i progressistes • 29 de desembre del 1874 pronunciament militar de Martínez Campos Alfons XII rei

PRIMERA REPÚBLICA Colp d’estat de Pavia (3 de gener 1874) Pronunciament de Martínez Campos

PRIMERA REPÚBLICA Colp d’estat de Pavia (3 de gener 1874) Pronunciament de Martínez Campos (29 de desembre 1874). Sagunt.