Qu entenem per llegenda s un relat de

Què entenem per llegenda? És un relat de fets humans que es transmet de generació en generació i que es percep, tant per l'emissor com pel receptor, com a part de la història.

Les llegendes de Tarragona i de la Catedral són, en la seva majoria, desconegudes. Per què? Quina n’és la causa? Potser. . Un nou estil de vida. Desconnexió oral. Manca de difusió per mitjans moderns

Característiques de les llegendes • Presenten qualitats que li donen certa credibilitat. • Es trameten de boca en boca: ü Modifiquen ü Barregen amb històries fantàstiques • S’expliquen amb la intenció de fer creure que és un esdeveniment veritable. • Es componen de fets tradicionals i no històrics.

Les llegendes són: • Pròpies d’algun país, ciutat, regió o poble: Home dels nassos. • Compartides per tot el món: El sabater i el drac. • Compartides per edificis pròxims: La bruixa petrificada Catedral de Girona Catedral de Tarragona

Quina és la seva funció? • Difonen una part de la cultura popular de la nostra Catedral: • Es trameten de generació en generació • Relaten fets curiosos: • Personatges fantàstics que prenen vida humana • Creen una història a partir d’un element figuratiu • Permeten conèixer i enriquir el vocabulari dels elements i espais de la Seu. • En la façana. • El claustre. • A la sagristia. • En una mènsula. • En un àbac. • En l’enteixinat.

Com són • Tenen un fons de misteri: ü Embolcalla ü Transporta ü Permet gaudir de diferents escenaris • Es troba lligada a un element determinat i la integra en la història de la Catedral: ü Una imatge ü Una cadira ü Un vitrall • Se situa en un temps, precís i real: Comencen i acaben. • Generalment els personatges són ficticis però: • Parlen • Creen la seva història.

Llegenda • Paraula d’origen llatí. • Significa: xerrada o contalla. • Ajudaven a: ü Instruir. ü Divertir, al poble. ü Extreure lliçons o consells morals • Emprades en sermons: St. Vicenç Ferrer i Francesc Eiximenis. • Són peces breus i amb pocs personatges. ü Es desenvolupen en un espai curt de temps • Mostren: ü Una gran inventiva ü Riquesa imaginativa.

Llegenda • Empra la ironia per exposar els vicis i les virtuts. • Es mouen entre la realitat i la ficció. • Comporta un ensenyament. • Permeten extreure conclusions moralitzants.

Per què no està acabada la Catedral? Ø Al terme de Vila-rodona es conserva La pedra alta. Ø Hi vivia una anacoreta. Pa d’àngels la sustentava, el sol li dava calor, les flors li brinden aromes, refilets sa frescor. . . Ø Conegué els beneficis espirituals, concedits pel Sant Pare a qui ajudés en les obres de la Catedral. Ø Emprengué camí vers Tarragona amb una gran pedra. Ø El dimoni envejós se li apropà i li digué Ø La Catedral ja està acabada. Ø La donzella cau en el parany i cau al terra. Ø El capítol interpretant i acatant la voluntat de la santa, no permeté que s’acabés el frontis de la Catedral, per recordar In aeternum la mentida del diable

La festa del bisbet o del bisbetó (s. XIV) • • Documentada pel Pare Figuerola, en una consueta. Se celebrava el dia dels Sants Innocents. S’escollia entre els escolans. Se’l revestia amb atributs de pontifical: bàcul i mitra. La festa se celebrava a les segones vespres. L’ofici el celebrava un sacerdot però el dirigien els escolans. El sermó, crítica, el pronunciava el bisbetó. A Tarragona fou abolida al segle XVI. A Montserrat encara se celebra.

Les més conegudes: Els personatges de la façana. Comenten, els qui ho han comprovat, que cada vegada que comença un nou segle cau de la seva fornícula un dels apòstols de pedra que hi ha a cada costat de la façana principal de la Catedral.

Quan en caigui el darrer, s’acabarà la vida en aquest món.

Quan en caigui el darrer, s’acabarà la vida en aquest món.

Els personatges de la façana. Mestres, Apel·les: Folk-lore català. Tradicions. Barcelona, Imp. d’Espasa y Comp, 1895.

El claustre.

El joc del follet: La capella del claustre de la Mare de Déu de la Guia, mostra la Verge, asseguda, amb l’Infant a la falda. Conte la narració popular, que el bon Jesuset, a estones, baixa de la falda i juga al follet amb els escolans. Acabada la diversió retorna als braços de la Mare. Es diu que cada any se li han de mudar les sabates.

El joc del follet: Uni, dori, teri, cateri, Sopes amb veri, viró. Compta-les bé si dotze són Uni, dori, teri, cateri, Sopes amb veri, viró. Corre tú que t’agafo jo. Un, dos, tres, Follet és!!!

Comunes a altres catedrals: La bruixa petrificada Recordem que la seva paral·lela la localitzem, convertida en gàrgola, a la catedral de Girona en els jardins de la Francesa i que va ser transformada en material petri per llençar pedres el Dia de Corpus.

La bruixa petrificada: Fa anys, Tarragona era una ciutat tranquil·la. Va existir una bruixa que s’entretenia tirant pedres als tarongers del claustre i feia enfadar als canonges. Quan aquests la volien agafar, s’escapava rient i volant en la seva escombra. Un dia un canonge li cridà. . . “Pedres tires? . . . . De pedra et tornaràs!!!” Molts anys han passat però la bruixa al claustre s’ha quedat.

Les perpetuades per grans escriptors: El Salomonet de les Matines. Mossèn Cinto Verdaguer, ens ofereix un treball magnífic en el seu relat del Salomonet. Per la vigília de Nadal tres pescadors i la filla del patró, són perduts a la mar. A la Catedral els canonges celebraven matines abans de començar la missa del gall. El sagristà major aixeca el salomó del cor fins al bell mig de la rosassa. Els mariners demanaven una llum per orientar-se. Arribats a port, pujaren descalços a adorar al Nen Jesús. La noia oferí els seus cabells i es lliurà al convent de Santa Clara.

Amb referències històriques: 1. El darrer somni del rei Pere el Cerimoniós L’any 1386, la vida del rei Pere el Cerimoniós o del punyalet, s’extingia i la cobdícia de la seva dóna, Sibil·la de Fortià, augmentava. Era amo i senyor de tot Catalunya, menys la de Tarragona, per por a l’excomunió. El 28 de desembre, pres de la febre va fer presoner al capítol catedralici que havia anat a Barcelona a recordar-li els seus deures. El bisbe d’Elna retirà l’ordre. Arquebisbe: Ènnec de Vallterra El rei Pere el Cerimoniós.

Segons la tradició, la nit del dia 29, santa Tecla s’aparegué al rei i l’advertí: – Se t’acaba el temps. – No podràs fer res contra l’església tarragonina a no ser que clavis la teva daga en el meu cor. Pere, intentà agafar el punyal: A la terra i al cel atemptaria per aconseguir el meu desig. A l’instant santa Tecla li donà una fenomenal bufetada. El rei es posà la mà dreta a la galta i cridà: Confessió!!! Conseqüència d’aquest “fet”, el rei va recomanar al seu fill, Joan I, que retornés els bens a l’església tarragonina.

Biografia: Ribas, Lorenzo: Clamores de la Justícia contra el poder, ms. 56, AHA. Tarragona. Morera Llauradó, Emili: L’últim somni del Rei en Pere del punyal. Llegenda històrica, a El Album. Revista literaria Ilustrada de Tarragona, 23 -09 -1895.

2. La bufetada de Santa Tecla • 1641, els francesos posen setge a Tarragona. Per terra el general De la Motte i per mar el general Enrich de Leordes. • La ciutat acut a Santa Tecla i aquesta fa retrocedir les naus mar endins. • Passats 4 anys retornen els francesos i obren un escletxa a la muralla. • Tecla, a precs dels fidels, empeny al general francès mur avall. • El general repetí l’atac amb més força i ràbia. La Santa li donà una tremenda bufetada que el va fer rodolar mur avall. Les tropes fugiren esparverades. L'endemà la Catedral s’emplenà de fidels que donaven les gràcies a la Patrona

La cúpula de la capella del Santíssim. Al segle XVI, arran del Concili de Trento es van fer grans modificacions a la Seu. Una part del refetor de canonges es va convertí en la capella del Santíssim.

La cúpula de la capella del Santíssim. Remodelació del refetor en temps de l’arquebisbe Antoni Agustí. • Bernat de Cáceres inicià les obres i a la seva mort, el va substituir l’arquitecte Pere Blay. • Va obrir una magnífica cúpula damunt de la volta de canó. • Caurà, no caurà? • Pere estava segur de la seva obra i aguantava ferm. . Tanmateix . . . Quan s’havia de retirar el darrer tauló de la bastida, desaparegué. La cúpula encara hi és!!!!

En un gènere més comú: L’home de les tres cares En un angle d’un àbac del claustre de la Catedral hi ha esculpit el cap d’un home, barbut, que mostra tres cares tot aprofitant els trets d’una per conformar les altres. Treu la llengua, bufa, i es menja un gra de raïm. La llegenda diu si és l’artista que treballà en aquesta part del claustre o be és el retrat del mestre d’obra.

La capona És la campana que toca les hores i és la més popular i estimada pels tarragonins. «Quan toca la capona, No toca per cap fill de Tarragona »

Les tres faules: • La processó del gat i les rates • El gall i la guineu • El llop i la cabra

La processó del gat i les rates

La processó del gat i les rates

La processó del gat i les rates Quatre rates porten unes andes, amb un gat de panxa per amunt, amb els ulls i la boca oberts, ensenya les dents i té les potes encongides. A sota, una rata amb una aixadeta.

La processó del gat i les rates Davant, tres rates més que porten un asperge a manera d’escombreta, una caldereta i una banderola.

La processó del gat i les rates El gat, inesperadament salta del jaç i atrapa una rata mentre les altres fugen esverades en direccions oposades i, abandonen els objectes que portaven: l’escombreta, la caldereta o cistell i la banderola.

La processó del gat i les rates

El gall i la guineu Un gall vigilava a la branca d'un arbre. Una guineu el va veure i va pensar com s'ho podria fer per atrapar el gall. - Germà, les bèsties han la pau!! Baixa i et donaré una abraçada. - Quina bona nova!! Mira, veig dos gossos de caça, que venen a celebrar-ho. - Uffff!, tinc feina; haurem de deixar els plaers per a un altre dia. El Gall va esclatar a riure, en veure'l córrer perquè no hi ha res millor que enganyar a l'enganyós.

El llop i la cabra

El llop i la cabra L’escena ens explica com una cabra, que s’havia apartat del ramat, topa amb un llop que intenta devorar-la. Aquesta, fent gala de la seva imaginació, l’enganya tot aprofitant la debilitat d’aquest per la música i el convenç perquè balli mentre ella toca la flauta i el tamborí. La música atrau als gossos, que estranyats s’hi apropen i en apercebre’s del que passa, salven a la cabra i maten al llop.

Les reixes del claustre

La bala perduda Ø L’any 1644, els francesos ataquen la ciutat. Ø Els veïns es refugien a la Catedral. Ø El 20 d’agost una bala penetrà pel centre de la rosassa i quedà al reracor. La gent la buscà però no es va trobar mai. Ø S’atribueix a un miracle de Sta. Tecla.