pica castellana medieval Caracterstiques generals Realisme historicitat Hi

Èpica castellana medieval

Característiques generals • Realisme (historicitat). Hi apareixen dades històriques i geogràfiques reals. Els elements meravellosos i fantàstics són mínims o inexistents perquè la propagació joglaresca de les gestes era relativament recent als fets i el públic ja els coneixia en part. • Resistència al temps. Mentre que a França els temes èpics desapareixen en acabar l’Edat Mitjana, a la literatura castellana reapareixen en altres formes literàries: romanços, teatre, etc. • La rima és assonant, la mètrica és irregular i els versos no s’estructuren en estrofes, al contrari de l’èpica francesa, que optà pel decasíl·lab, la rima consonant i l’estrofisme.

Les prosificacions La historiografia erudita, tant en castellà com en català, va incorporar fragments de cançons de gesta mitjançant el procediment de la prosificació: eliminació de rimes i alteració de paraules per esborrarne la mètrica i convertir el text de la gesta en capítol d’una crònica. De vegades, els autors ho tan bé que n’esborraven l’estructura origina; però d’altres, per sort, les reproduïen amb molt poques alteracions. Gràcies a això s’ha pogut salvar alguns centenars de versos de la perduda gesta sobre els set infants de Salas (o de Lara) i coneixem diverses versions del Cantar del Cid, i d’altres no conservats en la forma versificada genuïna.

Les obres En castellà només ens han arribat: • El Cantar de Mío Cid. • Els cent versos del fragment del Roncesvalles en la seua forma genuïna. • Hi podem afegir el tardà Rodrigo. • La refundició culta del dedicat a Fernan González. • Els extensos fragments sobre els set infants de Salas (o Lara), aïllats a la prosa d’Alfons el Savi.

Roncesvalles A mitjans del segle XI una primitiva versió de la Cançó de Rotllan assolí popularitat a Navarra. A mitjans del segle XIII hom compongué una cançó d’uns 5000 versos, dels quals es conserven cent en un fragment que rep el nom de Roncesvalles. El fragment tracta el plany de Carlemany davant els cadàvers de l’arquebisbe Turpín, d’Oliver i de Rotllan, i del duc Aymon davant del seu fill Reinald de Muntalbà.

Cantar de los siete infantes de Salas. • És la més bella, dramàtica i violenta gesta castellana que es coneix. • S’ha pogut reconstruir gràcies a les prosificacions a les cròniques d’Alfons X de Castella Argument: • El poema narra com les disputes familiars entre el Salas i els Bureba són l’origen d’una sagnant història: Doña Lambra de Bureba es casa amb Don Rodrigo de Lara, oncle dels infants. • Davant la set de venjança de la núvia, el marit trama un pla per desfer-se dels seus nebots i del propi germà (Don Gonzalo Gústioz). Els set infants moren en enviar-los a lluitar contra l’exèrcit d’Almansur. • Aquest sent llàstima del pare i el manté presoner en lloc d’executar-lo. Li dóna per muller una germana amb la qual té un fill, el bord Mudarra, que al capdavall serà el venjador dels seus germans.

Gonzalo Gustioz i Almansur Alicante pasó el puerto, comenzó de más andar, por sus jornadas contadas a Córdoba fue a llegar. Viernes era ese día, viéspera de Sant Cebrián. . . «Ganamos ocho cabezas de homnes de alta sangre, mas tales ganancias caras nos cuestan asaz: tres reys e quinze mill de otros perdiémoslos allá, si me yo allá más llegara, otro troxera el mensaje. » e díxol: «Gonzalo Gustios, bien te quiero preguntar: lidiaron los míos poderes en el campo de Almenar, ganaron ocho cabezas: todas son de gran linaje; e dizen míos adalides que de Lara son naturales: sí Dios te salve, que me digas la verdat. » Respondió Gonzalo Gustios: «Presto os la entiendo declarar: si ellas son de Castiella, conocer he de qué logar, otrosí de alfoz de Lara, ca serán de mi linaje. . » Violas Gonzalo Gustios vueltas en polvo e en sangre; con la manta en que estaban comenzólas de alimpiar; tan bien las afemenció, conosciólas por su mal. Llorando de los sus ojos, dixo entonces a Almanzor: «Bien conosco estas cabezas, por mis pecados, señor; conosco las siete, ca de los míos fijos son. . »

Poema de Fernán González • Del segle XIII. Se’n conserva un fragment escrit en “cuaderna vía” (mester de clerecía). La part que hi manca es pot reconstruir a partir de la prosificació de l’esmentada crònica d’Alfons el Savi d’una versió anterior (Cantar de Fernán González). • Exalta el sentiment de croada del protagonista, comte de Castella des de l’any 932. • Castella apareix oposada al món musulmà, competint amb Navarra i pretenent separar-se de Lleó. Argument: Argument Relata les reiterades campanyes contra els musulmans en defensa del comtat de Castella de Fernán González, les guerres contra el rei de Navarra, els plets amb el rei de Lleó i la protecció al monestir de San Pedro de Arlanza, on finalment reposen les seues despulles.

El Cantar del Cid • El Cantar de Mio Cid destaca per la proximitat entre l’existència de l’heroi i l’aparició de la gesta. • El text transmet les paraules de Rodrigo Díaz en el mateix idioma que parlava l’heroi, a diferència de Rotllan, que s’expressa en anglonormand de finals del segle XI, en lloc del parlar germànic amb què s’expressava l’heroi, que va viure al segle VIII. • Aquesta gesta és el millor exemple de poesia heroica que naix a partir d’uns fets. Molt possiblement, els seus versos van ser escoltats per ancians que, de joves, van conéixer l’heroi en persona.

Cantar de Mio Cid: el text • • • Va existir un primitiu Cantar del Cid, que podria haver recollit notícies sobre les gestes del guerrer castellà. L’amanuense Per Abbat en transcriu una còpia joglaresca del 1207, que fins al segle XIV va perviure arranjat i refós en vers, recitat i llegit en públic per joglars i aprofitat, prosificant-lo, per redactors d’obres històriques. El text copiat per Per Abbat correspon a una primitiva versió d’un joglar de Medinaceli que actuava cap a l’any 1140, i que podria tenir com a antecedent la tasca d’un joglar de San Esteban de Gormaz, uns trenta anys anterior.

Cantar de Mio Cid: l’acció • Recull la part de biografia de Ruy Díaz de Vivar del final de la seua vida (1081 -1094) per fer-la gesta. • El Cid és desterrat pel rei (don Alfonso). Llavors, s’ha de guanyar “les garrofes” amb un grapat de fidels lluitant contra el moros com contra els cristians. Les peripècies culminen amb la conquesta de València. • Es reconcilia amb el rei, però els infants de Carrión deshonren les seues filles. Finalment, la seua actitud a les corts de Toledo i la victòria en combat singular –gràcies a Déu, que l’ajuda perquè té raó- li donen el necessari final feliç amb el casament de les filles amb els infants d’Aragó i de Navarra: “los reyes d'España vos parientes son”, diu el joglar.

Cantar de Mio Cid: historicitat I • Els joglars divulgaven el Cantar del Cid entre trenta i quaranta anys després de la mort de l’heroi-, i per les mateixes terres per on havien passat els fets. No disposaven de la llibertat dels divulgadors de la Cançó de Rotllan, que treballaven molt lluny en el temps i en l’espai en relació amb els fets narrats. • El Cantar del Cid que s’escoltava no podia explicar la història amb errors i falsedats en la geografia ni en la veracitat d’allò narrat davant d’un públic coneixedor de la història i de la geografia.

Cantar de Mio Cid: historicitat II • Els moros que hi apareixen, n’hi ha d’amics i d’enemics, d’acord amb la percepció que els cristians hispànics en tenien, ja que els veien i tractaven amb ells. • La majoria dels nombrosos personatges són històrics. No hi apareixen éssers fabulosos ni persones que visqueren en altres èpoques, cosa que sí que succeeix a la Cançó de Rotllan. • Els escassos elements no històrics contribueixen a donar-li l’estil de l’epopeia: l’episodi dels jueus i les arques d’arena, el del lleó fugit de la gàbia i, potser, el de l'afronta de Corpes. • La quotidianitat és remarcable en escenes inventades, però creïbles com el comiat de la dona i les filles, la mirada a la catedral de Burgos, els diàlegs amb els companys d’armes i altres detalls d’absoluta normalitat, que donen epicitat al text.

Cantar de Mio Cid: Estructura • L’estructura de l’obra està determinada per unes corbes de pèrdua-restauració i pèrdua-restauració de l’honor de l’heroi: – L’exili és la pèrdua; i la restauració, el perdó reial i les noces de les filles amb els infants de Carrión. – Després hi ha una nova pèrdua de l’honor amb la violació i l’abandonament de les filles; la restauració de l’honor es produeix amb el judici i el casament amb els infants d’Aragó i Navarra. I aquesta restauració supera la primera. • L’obra va ser pensada per a ser escoltada en tres sessions o “cantares” ( «Las coplas deste cantar aquí's van acabando» [v. 2276]): – “Cantar del destierro” (vv. 1 -1084). – “Cantar de las bodas (vv. 1. 085– 2. 277) – “Cantar de la afrenta de Corpes” (vv. 2. 278– 3. 730)

“Cantar del destierro” (vv. 1 -1084) • • El Cid, desterrat de Castella, ha d’abandonar l’esposa i les filles, i inicia una campanya militar acompanyats dels seus fidels en terres no cristianes. Per cada victòria envia un present al rei i se’n declara vassall, tot renovant-li el vot de fidelitat. Per poder fer-ho, enganya uns jueus, als quals ven unes arques plenes d’arena per sis-cents marcs d’or. A San Pedro de Cardeña s’acomiada de la dona i les filles. Abans de passar al regne moro de Toledo, té un somni on l’arcàngel Gabriel li profetitza que tot eixirà bé. A Toledo inicia una campanya per obtenir un botí de guerra mitjançant saquejos i el cobrament de tributs de protecció als musulmans.

“Cantar de las bodas” (vv. 1. 085– 2. 277) • El Cid conquereix València, en poder dels moros i envia el seu home confiança (Álvar Fáñez) a la cort de Castella amb nous regals perquè el rei li permeta reunir-se amb la seua família a València. • El rei hi accedeix i el perdona, i li demana casar els infants de Carrión amb les seues filles, que les pretenen moguts per la fortuna del Cid. Les noces se celebren malgrat la malfiança del Campeador.

“Cantar de la afrenta de Corpes” (vv. 2. 278– 3. 730) • Els infants de Carrión mostren llur covardia, primer davant d’un lleó que s’escapa i del qual fugen espaordits; després, en la lluita contra els àrabs. Humiliats, decideixen venjar-se. • Viatgen a Carrión amb llurs mullers i, en arribar a la roureda de Corpes, les assoten i les abandonen mig mortes. • El Cid demana justícia al rei. El judici se soluciona amb el duel entre els infants i els representants del Cid, que els vencen. • S’anul·len les noces i les filles del Cid es comprometen amb els infants de Navarra i Aragó.

L’estil • El més característic és l’ús d’una variant arcaïtzant. • També, com en qualsevol poema èpic, són freqüents els recursos eufònics (rimes internes i al·literacions) i repetitius com anàfores, paral·lelismes (sintàctics i lèxics), bimembracions i enumeracions. • No hi ha estrofisme, sinó una tirada de versos monorims (de rima assonant) d’art major i de mida irregular entre 10 i 20 síl·labes amb cesura, encara que la majoria oscil·la entre 14 i 16. Són escassos els encavallaments. • Els recursos semàntics (metonímies, metàfores i símils) són els característics del registre col·loquial (“como la uña de la carne”). • Més freqüents són els epítets èpics (“el que en buen hora cinxó espada”, “el que en buen hora nasció”, “el de la barba vellida”, etc. ) tan característics del gènere.

Lectures a la xarxa És possible llegir les obres en aquests enllaços: • http: //www. ciudadseva. com/textos/poesia/roldan. htm [traducció íntegra al castellà i en prosa de la Cançó de Rotllan] • http: //www. spanisharts. com/books/literature/epica. htm [clicant les pàgines manuscrites hi ha la versió de Roncesvalles] • http: //www. sewanee. edu/Spanish/santiago/7 infants. html [versió prosificada de Los siete infantes de Salas] • http: //www. cervantesvirtual. com/servlet/Sirve. Obras/05812752100547273089079/inde x. htm [versió en “cuaderna vía” del Poema de Fernán González] • http: //www. cervantesvirtual. com/bib_obra/cid/ [interessant portal del Cantar de Mío Cid amb la versió actualitzada i la munuscrita]