La msica al Renaixement ndex Cronologia Context histric

La música al Renaixement

Índex • Cronologia • Context històric • Música vocal religiosa • Música vocal profana • Música instrumental • Principals escoles • Principals autors

Cronologia

Context històric • Cronologia: segles XV-XVI • El Renaixement sorgeix a Italia, i s’estén per la resta d’Europa • La paraula Renaixement reflectix el desig de recuperar els ideals de la cultura i l’art grecs i romans, abandonant l’obscurantisme de l’Edat Mitjana. • L’Humanisme serà el moviment filosòfic del Renaixement: s’abandona el teocentrisme medieval (Déu el centre de totes les coses), substituint-lo per l’antropocentrisme (l’home passa a ser el centre de totes les coses). • La ciutat es convertirà en el centre d’aquest moviment, com a conseqüència del naixement d’una nova classe social: la burgesia, sense poder polític (no són aristòcrates), però amb gran poder econòmic. • L’esglèsia patirà una greu crisi interna com a conseqüència de la Reforma de Lutero (1533) i de la separació de l’esglèsia anglicana (1536). La resposta de Roma serà el concili de Trento (1545 -1563), que originarà la Contrarreforma. • És una època de grans fites científiques (Galileo, Copérnico, Kepler, Guttemberg, Servet) i geogràfiques (Colón, Magallanes, Elcano, Núñez de Balboa, Vasco de Gama ) i artístiques (Miguel Angel, Rafael, Brunelleschi)

Música vocal religiosa La disgregació del cristianisme com a conseqüència de la Reforma. Contrarreforma, maracarà l’evolució de la música religiosa, que en cada lloc evolucionarà de forma diferent: • No obstant, en tots els casos continua considerant-se que la música és una ferramenta pedagògica, per ensenyar la paraula de Déu. • Tant els protestants com els anglicans, en el seu intent d’apropar-se als fidels, utilitzaran les llengües vulgars, mentre la esglèsia catòlica continuarà emprant el llatí. • La presència de la música és molt més gran en la litúrgia protestant i anglicana, buscant que el poble participe de la mateixa. • Els cants protestants (corals) són més senzills que els catòlics, ja que es busca que el poble puga participar activament en la seua interpretació.

Música religiosa: principals formes CRISTIANISME PROTESTANTS El coral ANGLICANS El anthem CATÒLICS El motet i la misa -Himne estròfic de 4 versos, basat en melodies populars. -Textura homofònica a 4 veus - Escrit en alemany -S’assembla als motets a 4 veus, amb textura i harmonització més senzills. -Escrit en anglés. -Textura polifònica a 4 o més veus a capella -Caràcter dramàtic i imitatiu. -Escrit en llatí.

C O R A L

A N T H E M

M O T E T

Música vocal profana • El desig de posar a l’home en el centre del univers provoca un fort desenvolupament de la música profana, especialment al segle XVI. • Els temes habituals eren l’amor, la festa, la bellesa de la natura, … • Al segle XV imperarà un estil internacional, originari de Borgonya i Flandes. A partir del segle XVI cada país desenvoluparà una mena d’escola pròpia, amb característiques diferenciadores: – Italia: madrigal, frottola i vilanella – França: chanson – Espanya: villancico i ensalada – Anglaterra: madrigal anglés – Alemanya: lied i quodlibet

M A D R I G A L

M A D R I G A L

M A D R I G A L

M A D R I G A L A N G L É S

C H A N S O N

F R O T T O L A

E N S A L A D A

E N S A L A D A

V I L L A N C I C O

Música instrumental Inicialment els instruments sols intervenen en danses, o bé doblant o substituint a les veus en peces vocals. Al segle XVI creixerà l’interés pels intruments, amb una progressiva independència de la música vocal. Això provocarà: - Perfeccionament tècnic - Especialització dels intèrprets - Tractats teòrics i noves notacions per als instruments Las familias instrumentales se dividen en dos categorías según su potencia sonora: - Música alta: instrumentos de gran potencia sonora, para interpretación al aire libre en acontecimientos públicos. - Música baja: instrumentos de suave intensidad, para interpretación en espacios interiores. Principals formes instrumentals: fantasia, variació, sonata i els moviments de dansa (pavana, gallarda, pasamezzo, saltarello, …)

Música instrumental – nous instruments espineta vihuela virginal trompeta natural clavecí trompa natural

Principals autors europeus Escola borgonyona Escola italiana • Gilles Binchois • Giovanni Pierluigi da Palestrina • Antoine Busnois • Andrea Gabrieli Escola franco-flamenca • Giovanni Gabrieli • Guillaume Dufay • Carlo Gesualdo • Josquin Des Prez • Luca Marenzio • Adrian Willaert Escola anglesa • Orlando di Lasso • William Byrd • John Dowland

Principals autors espanyols • Escola castellana • Escola catalana – Tomás Luis de Victoria – Mateu Fletxa “el Vell” – Juan del Encina – Mateu Fletxa “el Jove” – Antonio de Cabezón • Escola andalusa • Escola valenciana – Cristóbal de Morales – Joan Baptiste Cabanilles – Francisco Guerrero – Joan Baptiste Comes – Luis de Milán