La msica al Barroc ndex Context histric Msica

La música al Barroc

Índex • Context històric • Música vocal profana • Música vocal religiosa • Música instrumental • Principals formes instrumentals • Principals autors

Context històric • Cronologia: 1600 (primera òpera) – 1750 (mort de Johann Sebastian Bach) • Es sol dividir en tres periodes: primerenc (fins 1630), madur (1630 -1680) i tardà (1680 -1750) • En l’àmbit social, el poder dels reis s’enfortix → monarquies absolutistes. Aquest fet és especialment notable en França, que es convertix en la primera potència sota el regnat de Lluis XIV (el rei Sol) • La societat continua organitzada en estaments: noblesa, clergat i poble pla, encara que la burgesia tindrà cada vegada més importància • En l’àmbit cultural, els mecenes promocionen la música i les arts com a mostra de la seua grandesa i poder davant la resta de la societat (l’art es convertix en instrument propagandístic). • A Espanya, el segle XVII suposarà un periode de greu crisi política, econòmica i social. • A nivell artístic trobem un gust per l’ornamentació, amb formes més dinàmiques i efectistes.

Característiques musicals del barroc • Sustitució de l’armonia modal per la tonal • Ús del baix continu • Equiparació de la música vocal i la instrumental • Naixement de l’orquestra • Naixement de l’òpera • Gust per el contrast (policoralitat, estil concertant) • Aparició de la monodia acompanyada (estil recitatiu) • Aparició de noves formes musicals

Música vocal profana: l’òpera • Naix a Florència com a intent de fer un espectacle semblant al teatre grec clàssic (on es barrejaven poesia, música i dansa). • La òpera és una representació teatral íntegrament musicalitzada, en la que es succeixen quatre tipus de números: – Recitatius: en ells predomina l’acció dramàtica sobre la música – Aries: en elles predomina la música sobre l’acció dramàtica – Cors: en ells intervé un grup nombrós de cantants – Parts instrumentals (obertura, ballets, interludis): en ells no es canta, són instrumentals • La necessitat d’entendre l’acció propicià el naixement de la monodia acompanyada. • Fet decisiu: creació del 1 r teatre d’òpera públic a Venècia: S. Cassià (1637) → l’òpera es convertix en un espectacle de mases. • 1ª òpera conservada: “Eurídice”, de Jacobo Peri. Principal compositor 1ª etapa, Claudio Monteverdi (“Orfeu”, “Arianna”, “la coronació de Popea”); en la 2ª etapa destacarà Haendel (Rinaldo, Alceste, Xerxes).

Música vocal religiosa • Continua la divisió entre l’esglesia catòlica i la protestant. • Naixen noves formes vocals religioses: – Oratori: és l’equivalent de l’òpera en context religiós. Al igual que l’òpera, conta una història, però a diferència d’aquesta no es representa teatralment. Els va crear san Felip Neri, i hi trobem tant catòlics (Carissimi, Stradella) com protestants (Schütz, Haendel i Bach). El compositor d’oratoris més important és G. F. Haendel – Passió: És un tipus d’oratori on es conta la passió i mort de Crist. Les més importants són les de J. S. Bach – Cantata: A diferència de l’òpera o l’oratori no conta cap història, sino que posa música a textos religiosos (habitualment de la Biblia). Les més importants són les de J. S. Bach

Música instrumental • Gran desenvolupament, a causa de: – El perfeccionament en la fabricació d’instruments (Stradivarius, Guarnieri, Amati) – Les innovacions de tipus compositiu derivades dels nous plantejaments estètics – La especialització dels intèrprets • Fruit d’aquesta especialització, apareixen els primers virtuosos: persones amb un gran domini del instrument (o la veu), la qual cosa els permet interpretar fragments de gran dificultat • Naixement de l’orquestra • Noves formes musicals: concert, suite de danses, sonata i fuga – – Concert (concerto grosso i concert per a solista) Suite de danses (temps característics: allemanda, courante, sarabande, giga) Sonata: a trio i per a solista Formes imitatives: fuga

Formes instrumentals (I) • El concert. És una forma musical basada en el contrast entre un gran grup (tutti) i un més menut (concertino). Hi ha dos variants: – Concerto grosso: el concertino està integrat per un conjunt d’instruments. És el primer tipus de concert que va sorgir, i els compositors més representatius són Corelli, Albinoni, Haendel i Bach (concerts de Brandemburg) – Concert per a solista: és una evolució del anterior, on el concertino és reduix a un únic instrument (incrementant el virtuosisme de la part solista). El compositor més important de concerts al Barroc és Vivaldi • La suite de danses: consistix en una sèrie de danses que tenen 2 coses en comú: – Tenen la mateixa estructura formal: forma binaria tipo suite – Estàn escrites en la mateixa tonalitat De les danses que composen una suite, distingirem entre: – Moviments característics: han d’estar presents a la suite, i són 4: allemande, courante, sarabande i giga – Altres moviments (són opcionals): minuetto, bourée, gavota, pavana, siciliana, …

Formes instrumentals (II) • La sonata: és una peça instrumental de caràcter camerístic. Hi ha dos grans tipus: – Sonata per a solista – Sonata a trio • La fuga: és la forma contrapuntística per excelència. Es diferencia del canon en que en el canon només apareix la melodia que és repetida per les diferents veus, mentre a la fuga apareixen temes secundaris que li donen major complexitat. El màxim exponent d’aquest gènere és Johann Sebastian Bach

Principals autors (I) • Johann Sebastian Bach (1685 -1750) - ALEMANYA – El clave ben temperat – 6 concerts de Brandemburg – 4 suites de dansa – Suites instrumentals per a cello, violí, flauta i llaüt – Més de 200 cantates – Més de 150 corals – Oratori de Nadal – Missa en si menor – Passió segons san Mateu – Passió segons san Joan

Principals autors (II) • Georg Friedrich Haendel (1685 -1759) - ALEMANYA – Música per als reials focs d’artifici – Música acuàtica – 12 concerts per a orgue – 18 concerti grossi – 43 òperes, entre les que destaquen Alceste, Rinaldo i Xerxes – 30 oratoris, entre els que destaquen El Mesies, Israel en Egipte o Judes Macabeu

Principals autors (III) • Antonio Vivaldi (1678 -1741) - ITÀLIA – 46 òperes – 70 sonates – 447 concerts, entre els que destaquen 228 per a violí, 38 per a fagot, 27 per a violoncello, 25 per a flauta, 23 per a oboè, … – 14 coleccions de concerts de càmera, entre els que destaquen els concerti grossi, especialment les coleccions l’estro armonico, la stravaganza, il cimento della armonia (on s’inclouen les 4 estacions) – Més de 50 peces de música sacra, on destaquen el Gloria i el Salve Regina

Altres autors • Claudio Monteverdi (Itàlia) • Arcangello Corelli (Itàlia) • Tomaso Albinoni (Itàlia) • François Couperin (França) • Jean Baptiste Lully (França*) • Johan Pachelbel (Alemanya) • Dietrich Buxtehude (Alemanya) • Georg Philipp Telemann (Alemanya) • Henry Purcell (Anglaterra)