HUMANISME I RENAIXEMENT CONCEPTES DE LA UNITAT n

HUMANISME I RENAIXEMENT

CONCEPTES DE LA UNITAT n n n n n Humanisme Renaixement Erasme de Rotterdam Joan Lluis Vives Protestantisme Anglicanisme Calvisnime Inquisició Contrarreforma Bíblia Vulgata Luteranisme Quatroccento Cinquecento Manierisme Edat Moderna Concili de Trento Congregació de l’Índex Companyia de jesús

Prehistòria Edat Antiga Edat Mitjana s. II a c – IV s. V – XV Edat Moderna Edat Contemporània s. XV-XVIII s. XIX- XX

EDAT MODERNA n DEFINICIÓ n SEGLES QUE INCLOU n ESDEVENIMENTS QUE MARQUEN L’INICI I LA FI n CARACTERÍSTIQUES D’AQUEST PERÍODE

CAUSES DEL RENAIXEMENT I L’HUMANISME n Ø Per què apareix el Renaixement i l’Humanisme al segle XV? Recuperació econòmica, després de la Crisi de l’Edat Mitjana (Crisi del segle XIV) v Augment de la població v Resorgiment de la ciutats v Recuperació del comerç i l’indústria

Ø Crisi dels valors de l’Edat Mitjana basats en la religió Ø La fugida a Itàlia d’escriptors grecs davant la conquesta turca de Constatinoble suposà l’arribada textos clàssics de Grècia. Ø Descobriments de nous mons ØDesenvolupament de la burgesia i la fi de la societat feudal

n Tots aquests factors canviaren LA FORMA DE COMPRENDRE EL MÓN I L’ÉSSER HUMÀ HUMANISME I RENAIXEMENT Representen una nova forma de comprendre el món basat en: Ø Recuperació del món clàssic (Grècia) i de tots el seus valors. ØAntropocentrisme (davant el teocentrisme de l’Edat Mitjana) Ø Es basen en la raó i busquen la felicitat de l’home. ØIndividualisme ØAfectaran a l’art, la ciència, l’educació, la llengua, la literatura, la filosofia…

n n n Ø Ø L’Edat Moderna és el tercer dels períodes en què es divideix la història de la Humanitat. És el període que compren des del segle XV fins al segle XVIII El seu inici es produeix arran de : Descobriment d’Amèrica (1492) Pressa de Constantinoble per part dels turcs (1495), suposant la fi de l’Imperi Bizantí (hereva de l’Imperi Romà)

Aparició de l’Imprempta § La fi de l’Edat Moderna i l’inici de l’Edat Contemporània es produeix arran de: Ø Revolució Francesa Ø Revolució Industrial Ø

Aquesta etapa vindrà definida per: Ø Aparició de noves formes de concebre la realitat i l’ésser humà (HUMNISME) Ø Canvis religiosos (REFORMA) que suposarà la fi de la unitat del cristianisme i aparició de diferents branques dins d’aquest (PROTESTANTS, ANGLICANS, CLAVINISTES…) Ø Canvis artístics (RENAIXEMENT I BARROC) n

n n APARICIÓ DELS PRIMERS ESTATSNACIONS FORMACIONS DELS PRIMERS IMPERIS CANVIS POLÍTICS AMB L’APARICIÓ DE LA MONARQUIA AUTORITÀRIA, ABSOLUTA I ELS PRIMERS PARLAMENTARISMES. GRANS DESCOBRIMENTS CIENTÍFICS I GEOGRÀFICS

LA CULTURA EN EL S. XV Y XVI Dos moviments culturals que recuperen la cultura clàssica de Grècia i Roma EL RENAIXEMENT L’ HUMANISME Apareix a itàlia L’ésser humà és el centre de l’univers Avanços científics Dos períodes La imprempta com a mitjà de difusió Quattrocento (S. XV) Cinquecento (S. XVI) S’exten per Europa

1. L’HUMANISME n n Què és? Quina relació té amb el Renaixement? Quines són les seues característiques? Com es va difondre?

ORIGEN DE L’HUMANISME I EL RENAIXEMENT Génova XV Florencia XVI Roma

L'humanisme Segle XIV i primera meitat del XV L'humanisme va ser un corrent cultural dintre del Renaixement, que va arribar el seu ple desenvolupament en el segle XV i principis del XVI. El renaixement Període històric que va de mitjan s. XV a mitjan s. XVI. Refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i de qualsevol altra activitat humana. Roís de Corella, Joan Lluís Vives, Erasme de Rotterdam.

n Ø Ø Ø 1 DEFINICIÓ I TEMPORALITZACIÓ L'humanisme va ser un corrent cultural dintre del Renaixement, que va arribar el seu ple desenvolupament en el segle XV i principis del XVI. 1. 2 CARACTERÍSTIQUES Rebuig dels principis del coneixement medieval Els humanistes van col·locar al ser humà com centre de l'univers com ésser lliure i racional. Els mestres es van inspirar en l'Antiguitat clàssica, (Grècia i Roma) i en els autors clàssics, com Aristòtil o Plató Recerca de la veritat a través de la investigació. Ús escrit de les llengües populars, considerant-les tan aptes per a la cultura com el llatí i el grec.

3. MITJANS DE DIFUSIÓ n La invenció de la impremta va permetre publicar un gran nombre d'obres. El preu dels llibres va descendir i cada vegada més gent va començar a tenir la seua pròpia biblioteca. n Les acadèmies van ser el lloc en el qual es van desenvolupar i van difondre els estudis humanistes. n Les universitats estaven controlades per l'Església, Algunes universitats, com les de Bolonya, Florència, Salamanca o Lovaina, van incorporar l'humanisme. n Els humanistes viatjaven per Europa difonent i intercanviant els seus pensaments

4. AVANÇOS CIENTÍFICS Ø Desenvolupament de la teoria heliocéntrica en el segle XVI per Nicolás Copérnico Defensava que el Sol era el centre de l'univers mentre que la Terra i els altres planetes giraven entorn d'ell. Ø Van impulsar ciències com: la geografia, la zoologia, la cartografia i la botànica. Ø Avanços en el coneixement del cos humà els estudis d'anatomia d'Andrés Vesalio la circulació sanguínia de Miguel Servet. n

n �< Si els arbres i les bèsties salvatges creixen, els homes, < creieu-me, es modelen. Els que antigament vivien als boscos guiats per meres necessitats i desigs, naturals eren més bèsties salvatges que homes. Perquè la raó, fet de la Humanitat, sobre allà on tot el domina l'instint. És indiscutible que un home no instruït per la raó de la filosofia i cultura és una criatura inferior a l'animal. Per això, es pot concloure que aquell que no permeta que el seu fill siga instruït de manera convenient, no és un home ni un fill d'home. La naturalesa, amb donar-nos a un fill, vos presenta, permeteu-me dir-lo, una criatura rude, informo, la que per la vostra part heu de modelar perquè es convertisca en un home de veritat. Si no teniu en compte aquests preceptes, continuareu tenint un animal; si al contrari, el realitzeu seriosament i sàviament, tindreu, una criatura semblant a Déu>> Erasme de Rotterdam (1592) § Quina importància atorgaven els humanistes a l'equació? Quin paper assignava l'humanista Erasme de Rótterdam a l'educació

http: //www. youtube. com/watch? v=GEYg. Cpn. Jris

REFORMA RELIGIOSA DOCTRINES LUTERANS CALVINISTES Personatge més important Martí Luter Joan Calví (Hugotons, Puritans i esglèsia presbiteriana) Enric VII Papa Doctrina de la salvació Només amb fe, s’aconsegueix la salvació de Déu Les persones naixen predestinades a la salvació o a la comdena DOCTRINA PREDESTINACIÓ La salvció s’aconsegueix per mitjà de la fe La salvació s’aconsegueix per mitjà de les bones obres Fuente de la fe La Bíblia que serà interpetada lliurement La Bíblia Sacraments Baptisme i Eucaristia Set sacraments Sacerdoci Universal (Pastors sense celibat) Sacerdots amb celibat Veneració de la mare de Déu i dels Sants Només a Jesús Organització No hi ha bisbes ni cardenal Universal (Pastors sense celibat) ANGLICANS CATÒLICS Només a Jesús Veneració de la mare de Déu i dels Sants No hi ha bisbes ni cardenal Sí hi ha bisbes. Rei, màxim dirigent Jerarquia eclesiàstica (bisbes, cardenals i Papa)

REFORMA RELIGIOSA n Reforma protestant: S’anomen reforma al procés iniciat a principis del segle XVI, de la mà de martí Luter

Assenyaleu sobre el mapa següent els països en què es practica el catolicisme, el luteranisme, el calvinisme i l’anglicanisme

Catòlics Luterans Calvinistes Anglicans

Martí Luter

Joan Calví

Enric VIII

PAPA PAU III – PROTAGONISTA DE LA CONTRARREFORMA CATÒLICA- n

LA CONTRAREFORMA n n Per frenar el protestantisme l’Església catòlica va protagonitzar un moviment de renovació: la Contrareforma. Mesures: n n n Reorganització del Tribunal de la Inquisició. Es crea la Congregació de l’Índex. Sant Ignasi de Loiola crea la Companyia de Jesús

n n n Lluites entre catòlics i protestants durant més de cent cinquanta anys. Entre 1545 i 1563 es convoca el Concili de Trento per posar fi a la crisi del catolicisme. La Biblia Vulgata és l’única interpretació vàlida.

La Contrarreforma catòlica n n n Ø Ø Ø Va ser un moviment religiós renovador de l'Església catòlica per a plantar cara a la crisi religiosa i inici del protestantisme en l'Europa occidental. Com va reaccionar l'Església catòlica davant el protestantisme? El Papa Pau III va convocar el Concili de Trento. ( 1545 - 1563, va durar 18 anys) Per què va reaccionar l'Església catòlica davant el protestantisme convocant el Concili de Trento? Perquè el protestantismo afirma tres coses: 1) La predestinació ( salvació només per la fe) 2) Lliure interpretació de la Bíblia ( no s'admet cap autoritat suprema) 3) La naturalesa humana està corrompuda ( de res serveixen els sagraments)

§ Ø Ø Conclusions més importants del Concili de Trento 1) Es defineixen els dogmes de fe: Autoritat suprema del Papa. La importància dels set sagraments. El culte a la Verge i als sants. 2) La veritable traducció de la Bíblia era la realitzada per sant Jerónimo ( La Vulgata) Ø 3) Per a obtenir la salvació es necessita la fe i també les bones obres. Ø 4) Quant a la disciplina i costums eclesiàstics: s'obliga als bisbes a residir en les seues diòcesis. ? Es creen seminaris per a formar als futurs sacerdots. Ø I es prohibeix l'acumulació de càrrecs eclesiàstics

§ Principal representant de la Contrarreforma: Ø Va ser el fundador de la Companyia de Jesús (1540), Ignacio de Loyola. Ø Els jesuïtes van ser els principals propagadores o difusores de la doctrina del Concili de Trento. § Les principals aportacions d'Ignacio de Loyola van anar: Ø Necessitat de formar al clergat ( pietat i coneixement) ? Ø És imprescindible formar al poble pla i per això crea institucions dedicades a l'ensenyament.

La primavera Cupido 9 Viento 1 3 Mercurio Tres gracias 8 1 3 Venus Diosa de la fertilidad Ninfa

Leonardo Da Vinci (1452 - 1519) Fue un destacado artista, autor de obras como La Gioconda y La Última Cena, realizo estudios sobre anatomía y arquitectura

Importancia de la anatomía para sus dibujos Estudio de la proporción en el ser humano Aquí vemos el estudio de las proporciones del hombre y unas anotaciones al respecto

Idea de luz y sombra a través de pasos continuos Elemento de esta obra que causa admiración: sonrisa Crea el esfumado (idea de esfumarse, transparencia) De fondo aparece un paisaje Gioconda, de Leonardo Da Vinci

Miguel Ángel (1475 -- 1564) Arquitecto, escultor, poeta y pintor. Vivió en Florencia y en Roma, en esta última recibió el apoyo de los Papas Julio II y León X.

Cristo juez Virgen María Es una escena de cuatrocientas figuras. La desnudez de Cristo provoco acusaciones de paganismo y la incomprensión de sucesivas generaciones

La piedad Hoy se encuentra en la Iglesia de San Pedro

L’ART DEL RENAIXEMEN T

1. L’ART DEL RENAIXEMENT Moviment artístic basat, en la recuperació de l'art clàssic de Grècia i Roma. n Va aparèixer a Itàlia en el segle XIV i abasta fins el segle XVI n Es divideix en tres períodes: n El quattrocento, que inclou les obres que van ser creades durant el segle XV. La seva capital artística va ser Florència. n El cinquecento que inclou les obres creades en la primera meitat del segle XVI. La capital artística durant aquest període va ser Roma. n Manierisme, en la segona meitat segle XVI () § Des d'Itàlia es va estendre a la resta d'Europa al llarg del segle XVI, arribant fins Espanya o França. . n

n n n Durant el Renaixement l’art es converteix en un element de prestigi. Es considera que els escultors i els pintors desenvolupen un treball intel·lectual -no merament manual com a l'edat mitjana- i són apreciats com artistes. L’art del Renaixement es caracteritza pels següents trets: L’ésser humà es converteix en el tema central dels artistes. Es considera la natura i l’individu com un tot harmònic i perfecte i se’l representa ressaltant-ne les qualitats estètiques. Els artistes del Renaixement pensen que el món està sotmès a regles i combinacions que li donen bellesa, harmonia i proporció. Es recuperen els models de l’antiguitat clàssica i pagana. Els artistes representen la figura humana, els cossos es representen nus i hi ha un gran interès en captar els sentiments de l’ésser humà. Es tracten els fets històrics i mitològics i es continuen treballant temes religiosos.

capitell fust base

frontó

2. ESQUEMA ARTISTES I ETAPES DEL RENAIXEMENT ETAPES Arquitectura RENAIXEMENT Escultura Pintura Quattrocento Brunelleschi Alberti Ghiberti Donatello Fray Angélico Botticelli Piero de la Francesca Cinquecento Bramant Miquel Àngel Leonardo da Vinci Rafael Manierisme Miquel Àngel

3. L'art del Quattrocento n n Florència es va convertir durant el Quattrocento en el bressol de l'art, gràcies a la prosperitat econòmica i a l'existència d'importants mecenes, entre els quals va destacar la família Médicis. Nobles i burgesos competien per contractar als millors artistes. La ciutat es va omplir de bells palaus, pintures i escultures del nou estil.

4. L’art del Cinquecento n n n En el segle XVI el centre artístic es va traslladar a Roma El mecenatge dels papes. Els papes d'aquesta època, especialment Alexandre VI, Juli II, Lleó X i Clement VII, es van convertir en importants mecenes. Van embellir Roma amb noves construccions i la van dotar de la grandiositat que exigiria la seua condició de capital de la cristiandat.

5. Característiques arquitectura del Renaixement n n n Els artistes del Renaixement es preocupen pel domini de l’espai en el que tendeixen a introduir elements simples, ordenats i proporcionats per crear així un espai organitzat i racional. Es prefereixen aquells elements arquitectònics i decoratius propis de l’art de l’antiguitat i es prenen com a model les runes romanes per imitar l’arquitectura clàssica. Recuperació dels ordres arquitectònics clàssics en les columnes Formes geomètriques en els edificis Arc de mig punt La volta de canó Grans cúpules i sostres allindats Els monuments més importants són les esglésies, inspirades en la basílica cristiana, i el palau, que és creació renaixentista. Hi ha un important arquitectura civil (hospitals, palaus…) En les plantes es prefereixen dos tipus de plantes: planta de creu grega o centralitzada i la planta basilical. Decoració clàssica (medallons, cassetons, frontons, guirnaldes…)

AUTORS MES IMPORTANTS n Quatroccento Els màxims exponents del quattrocento són Filippo Brunelleschi (Cúpula de Santa Maria del Fiore) (Filippo Brunelleschi) Leon Battista Alberti (Leon Battista Alberti) n Cinquecento Els autors més importants d’aquest període són Miquel Àngel i Brunelleschi

5. 1. ARQUITECTURA DEL QUATTROCENTO Brunelleschi i Alberti

BRUNELLESCHI CÚPULA DE SANTA MARIA DE FLORÈNCIA

Catedral gótica había dejado enorme espacio en el crucero. Su cubrición implicaba retos técnicos muy grandes Doble juego perspectívico: Interior cúpula: un espacio vacío, sin nervios los plementos curvados focalizan atención y dirigen punto de fuga hacia hueco de linterna Exterior de cúpula: volúmenes llenos: La masa de paños reforzadas por las líneas de fuerza de los nervios blancos dirigen atención hacia linterna Sobre tambor octogonal armazón de ocho castillos de ladrillo en las aristas del octógono y dos más en cada paño entre aristas. A ciertas alturas tramos horizontales reforzaban el esqueleto. Para aligerar peso, además de usar ladrillos huecos en lugar de macizar creó una doble cúpula, la interior más esférica y baja (con tendencia a abrirse hacia fuera por presiones laterales) y la exterior más peraltada que servía de contrafuerte, al tender a abrirse por su parte superior y cerrarse por la base. En la base los dos cascos se unían con gruesas piedras La linterna permite iluminar interior, pero, a diferencia del Panteón de Roma, no se ve el cielo Fusión de concepción dinámica de la tectónica gótica y de la visión estática arquitectónica del mundo clásico Cúpula se alza majestuosa sobre ciudad y se fusiona con el paisaje alomado de la Toscana Bicromía de tejas naranjas y blanco del mármol de nervios (4 metros de grosor) y de linterna que remata conjunto Modillones sirvieron de base para andamios (cúpula autoportante, no necesitaba de andamiajes desde el suelo Cúpula de la Catedral de Florencia. Brunelleschi Tambor octogonal con placas de mármol verdes y blancas y con óculos circulares Catedral de Santa Maria da Fiore

BRUNELLESCHI Volver

FILIPPO BRUNELLESCHI, Cúpula de la catedral gótica de Santa María (1420 -36)

FILIPPO BRUNELLESCHI, Cúpula de la catedral gótica de Santa María de (1420 -36)

FILIPPO BRUNELLESCHI, Nau central de la basílica de Sant Llorenç 1419 (Florencia) Ø Recuperació dels ordres arquitectònics clàssics en les columnes Ø Formes geomètriques en els edificis ØArc de mig punt Ø La volta de canó Ø Grans cúpules i sostres allindats Ø Els monuments més importants són les esglésies, inspirades en la basílica cristiana, i el palau, que és creació renaixentista. Ø Hi ha un important arquitectura civil (hospitals, palaus…) Ø En les plantes es prefereixen dos tipus de plantes: planta de creu grega o centralitzada i la planta basilical. Ø Decoració clàssica

Estructurada respecto a distintos ejes ortogonales Eje transversal: Arcos de medio punto dan a tramos cúbicos de nave lateralen cuyos muros se abren capillas con arcos. Los arcos de nave central y los de la capilla guardan una relación 5 a 3, es decir están desarrollados en proporción perspectívica Eje longitudinal y axial (simetría). Es el principal, los distintos elementos estructurales dirigen sus líneas de fuerza hacia el punto de fuga en el fondo de la nave Elementos arquitectónicos clásicos: arcos medio punto, casetones, bóvedas de cañón en capillas, pilastras acanaladas corintias en paredes naves laterales, óculos, etc Luz uniforme, proporcionada especialmente por grandes ventanales de nave central y óculos de laterales Eje en altura: Columnas corintias de fuste liso en arquerías trozo de entablamento y arranque de arcos que conducen a estructura adintelada Naves laterales y cabecera a distinta altura separada por escalinata Cubierta de navel central adintelada con casetones que potencian líneas de fuerza de eje longitudinal Planta de cruz latina, con tres naves con capillas adosadas Cubierta de naves laterales vaídas separadas por arcos de medio punto Bicromía: “pietra serena” gris para elementos estructurales (representa primer término) y paramentos blancos (simboliza profundidad infinito) Organización racional, armoniosa y equilibrada basada en el módulo y en la perspectiva Brunelleschi. Iglesia de San Lorenzo. Florencia • Església de Sant LLorenç

FILIPPO BRUNELLESCHI, Sacristía de la basílica de San Lorenzo, 1419 (Florencia)

FILIPPO BRUNELLESCHI, Basílica del Espíritu Santo, 1436 (Florencia)

FILIPPO BRUNELLESCHI, Palacio Pitti (Florencia)

ALBERTI Sta. Mª Novella San Esteban San Andrés Volver

Església de Santa Maria la Novella Simetría, equilibrio, armonía, etc. Remate con frontón triangular Segundo cuerpo: rectángulo central con pilastras adosadas y con divisiones rectangulares, respeta rosetón y, para disminuir transición en altura y para disimular naves laterales coloca dos grandes volutas en los laterales Construcción a partir de un módulo (ver diapositiva anterior) cuadrado Bicromía: paneles de mármol blanco y verde Entablamento retraído Fachada cubre una iglesia gótica (tramo inferior respeta aperturas góticas) Columnas clásicas adosadas Puerta principal con arco enmarcado con dintel Santa María Novella. Alberti

5. 2. ARQUITECTURA DEL CINQUECENTO Miquel Àngel i Bramant

ØMIQUEL ÀNGEL Cúpula de la Basílica de Sant Pere de Vaitcà

BRAMANT Basílica de Sant Pere del Vaticà n n El papa Juli II li va encarregar la basílica de Sant Pere del Vaticà. Va projectar una església de creu grega amb voltes de mig canó i una cúpula al centre de la creu. El monument més important del Cínquecento, i la construcció del qual i decoració va atraure nombrosos artistes. Bramant va ser l'arquitecte encarregat del projecte. En els anys posteriors a la seua mort, en 1514, les obres van progressar poc El treball es va reprendre més tard sota l'adreça de Miguel Ángel. La resta de l'església va ser obra de Maderno

SAN PIETRO IN MONTORIO

6. Escultura del Renaixement n n n L’escultura s’inspira Grècia i Roma i es defineixen pel realisme, idealisme, harmonia, equilibri, proporció. Es dóna molta importància a l’equilibri, a la perfecció, simetria, al moviment i a l’expressió dels rostres. Els escultors del Renaixement utilitzen el marbre i el bronze. El tema religiós continua estant present, encara que els nus i els temes mitològics són els temes principals en les escultures, ja que els artistes creuen que mostra la perfecció de l’ésser humà. Representen una bellesa idealitzada ja que es considera que l’ésser humà és el centre de la natura i n’és l’obra més perfecta. En el quattrocento destaquen Ghiberti i Donatello mentre que l’escultor més important del Cinquecento és Miquel Àngel. Les seves escultures es caracteritzen per l’expressivitat i la majestuositat.

LORENZO GHIBERTI, 6. 1. ESCULTURA DEL Portes del Paradís del Baptisteri de la Catedral de Florencia QUATROCCENTO n Guiberti L’escultura s’inspira Grècia i Roma i es defineixen pel realisme, idealisme, harmonia, equilibri, proporció. Es dóna molta importància a l’equilibri, a la perfecció, simetria, al moviment i a l’expressió dels rostres. Els escultors del Renaixement utilitzen el marbre i el bronze. L´ésser humà, els nus, els temes mitològics, i en menor mesura el religiós són els temes principals en les escultures, ja que els artistes creuen que mostra la perfecció de l’ésser humà. Representen una bellesa idealitzada ja que es considera que l’ésser humà és el centre de la natura i n’és l’obra més perfecta. En el quattrocento destaquen Ghiberti i Donatello mentre que l’escultor més important del Cinquecento és Miquel Àngel. Les seves escultures es caracteritzen per l’expressivitat i la majestuositat (Florencia). Detall de tres escenes: la creació d’Eva, la història de Josep i el Sacrifici d’Isaac

Rodeados los recuadros por franjas con adornos vegetales y cabezas de profetas Se le adjudicaron sin concurso y dedicó veinticinco años para su confección Marco exterior con frutos, hojas, flores y animales Con los recursos perspectívicos las escenas sugieren grandes distancias entre el primer plano y el fondo División en diez recuadros: cinco en cada batiente Al tener que representar veintiocho temas del Antiguo Testamento, tuvo que fusionar varios en cada recuadro Historia de José Terceras puertas del Baptisterio de Florencia. Puertas del Paraiso Ghiberti Distribución equilibrada de las multitudes que se agrupan e interrelacionan con gestos naturales

División en veintiocho compartimentos cuadrilobulados a semejanzas de las primeras puertas de estilo gótico Al hacer prácticamente la obra en un único bloque, gastar menos bronce y dar una gran calidad artística, Ghiberti ganó el concurso convocado para hacer las puertas con el tema del sacrificio de Isaac. Brunelleschi, que finalista, quedó derrotado y se orientó hacia la arquitectura Bronce sobredorado Canon, formas anatómicas, gestualidad de reminiscencias clásicas, detalles anecdóticos, etc. Protagonismo absoluto de los personajes sobre el paisaje Sacrificio de Isaac Segundas puertas del Baptisterio de Florencia Ghiberti

n Donatello L’escultura s’inspira Grècia i Roma i es defineixen pel realisme, idealisme, harmonia, equilibri, proporció. Es dóna molta importància a l’equilibri, a la perfecció, simetria, al moviment i a l’expressió dels rostres. Els escultors del Renaixement utilitzen el marbre i el bronze. L´ésser humà, els nus, els temes mitològics, i en menor mesura el religiós són els temes principals en les escultures, ja que els artistes creuen que mostra la perfecció de l’ésser humà. Representen una bellesa idealitzada ja que es considera que l’ésser humà és el centre de la natura i n’és l’obra més perfecta. En el quattrocento destaquen Ghiberti i Donatello mentre que l’escultor més important del Cinquecento és Miquel Àngel. Les seves escultures es caracteritzen per l’expressivitat i la majestuositat DONATELLO, David en bronze (Detall)

DONATELLO, Sant Jordi

DONATELLO, El Condottiero Gattamelata,

6. 1. ESCULTURA DEL CINQUECENTO n MIQUEL ÀNGEL

La pietat

MIGUEL ÁNGEL, Moisés

MIGUEL ÁNGEL, David

PINTURA DEL RENAIXEMENT

Leornardo da Vinci n http: //www. youtube. com/watch? v=h__Y 9 FXn Zk 0

n n n n n La pintura renaixentista apareix en el segle XIV (Quattrocento), però el seu màixm apogeu es produirà en el segle XV, però sobretot en el segle XVI. L’ésser humà és el tema principal que pot aparèixer de manera tradicional com ho pinten Fra Angelico i Boticelli, és a dir, amb roba, un gest i un color molt elegant i cuidant molt els detalls. O pot aparéixer un o amb força i solemenitat. La pintura és la disciplina més innovadora amb respecte l’arquitectura i l’escultura. És realista: les figures humanes o d'animals, i els objectes inanimados estan reproduïts amb la major cura perquè se semblin en tot als seus models reals. És narrativa: exposa històries isuccessos, reals o ficticis, trets de la religió, la histporia o la mitologia. . Aparició de noves tècniques i intruments com la pintura al’oli, el llenç o els esbossos anteriors a l’obra. Domini del dibuix sobre la línia. En alguns casos, la línia arribarà a difuminar-se (sfumato de Leonardo da Vinci) Temàtica variada. Continua desenvolupant-se una temàtica religiosa. Passatges de la Bíblia, els sants, però sobretot la mare de Déu amb Jesús. Paral·lelament, la mitologia grega i romana serà el segon dels temes més destacats a causa de la recuperació de l’Antiguitat Clàssica que fa el Renaixament. Els retrats, els paisatges, les al·legories són altres dels temes més importants. Obres amb una composició ordenada, harmònica i simètrica basada en formes geomètriques senzilles (triangulars)

n n Ø Ø La perspectiva, el moviment, la composició, el color, la llum…. Són elements que preocupen els artistes. Els pintors renaixentistes es plantegen el problema de la representació de l’espai, de la profunditat i de la tercera dimensió. Açò s’aconseguirà mitjançant: Perspectiva linial (segle XV): segons ella els objectes s'escurcen per a produir en l'espectador la sensació d'estar més allunyat. · Perspectiva aèria (segles XVI i XVII): els colors es difuminen quan estan més lluny.

NAIXEMENT DE VENUS (BOTTICELLI)

El tributo de la monedad de Masaccio

LA PRIMAVERA (BOTTICELLI)

DESPOSORIS DE LA VERGE (RAFAEL)

ESCOLA D’ATENES (RAFAEL)

LA GIOCONDA O MONA LISA ( LEONARDO DA VINCI)

L’ÚLTIM SOPAR (LEONARDO DA VINCI)

LA VERGE DE LES ROQUES (LEONARDO DA VINCI)

ANA, LA VERGE I EL XIQUET (LEONARDO DA VINCI)

CAPELLA SIXTINA (MIQUEL ÀNGEL)