EL NAIXEMENT DE CATALUNYA SEGLES VIIIX IES Can

EL NAIXEMENT DE CATALUNYA SEGLES VIII-X IES Can Puig 2 n Eso

RECORDA QUE. . . • Els musulmans en arribar a la Península el 711, van iniciar una ràpida conquesta fins que van ser aturats a Poitiers el 732 per Carles Martell. • Amb l´inici de la Reconquesta cristiana (Covadonga, 722), Al-Andalus es convertirà en terra de frontera entre dues civilitzacions (cristiana i musulmana). • El feudalisme era el sistema polític social i econòmic en què es va organitzar l´Europa feuda entre els segles IX i XIII. • La societat cristiana de l´època era estamental, és a dir, es dividia en tres grans grups: noblesa i clergat (privilegiats) i camperols i artesans (no privilegiats). • La piràmide del sistema feudal es constituïa a partir d´una complexa xarxa de relacions de vassallatge al cim de la qual hi havia el rei. • L´economia de l´època era rural i autosuficient, i girava al voltant del feu (unitat de producció agrària). • La vida de l´època estava molt influenciada per l´Església: monestirs, art romànic, croades, delme, treva de Déu, etc.

Procés de reconquesta de la Península Ibèrica.

La Península Ibèrica al segle X Línia de frontera al Duero

ELS ORÍGENS DE CATALUNYA • A la segona meitat del segle VIII Carlemany va conquerir els territoris del nord-est de la Península i del vessant nord dels Pirineus i els va convertir en la Marca Hispànica. • Lluis el Piadós, fill de Carlemany va conquerir Barcelona el 801. La Marca Hispànica constituirà l´anomenada Catalunya Vella. La resta de la Catalunya actual serà la Nova. • La Catalunya Vella va ser dividida en comtats, subdividits a la vegada en pagi. Cada comte nomenat pel rei se n´encarregava de les rendes, justícia i defensa militar. • La Marca Hispànica era plena de castells enlairats sobre turons. Els comtes, abats i reis catalans afavoriran el sorgiment de grans conjunts monàstics fortificats. • Guifré I va ser nomenat comte per Carles el Calb a finals del segle IX, i llegarà els territoris (ja autònoms) als seus fills, que seran l´origen de la Casa Comtal de Barcelona. • Les expedicions del cabdill andalusí Almansor (985), anomenades ràtzies provocaren molts captius i destrucció a la zona. Les relacions comercials es restauraren més tard. • Borrell II, comte de Barcelona i nét de Guifré, esdevindrà el primer comte català independent l´any 988. La societat feudal catalana es regia pels “usatges” (codi de dret).

La mort de Guifré el Pelós, origen de les quatre barres.

Els comtats catalans al segle IX

Els comtats catalans al segle IX

Els comtats catalans al segle IX

LA REPOBLACIÓ • La població era molt escassa i dispersa a la frontera (terra de ningú). • Amb la reconquesta es produïren capitulacions i nous repartiments de terres. • Després de la conquesta calia repoblar la zona: aprisió i cartes de població (privilegis). • Hi convivien cristians amb minories marginades de musulmans i jueus. • Els pagesos aloers (posseïen un alou) vivien humilment en masos. • Els assentaments catalans de l´alta edat mitjana eren bàsicament rurals (autarquia). • La falta d´excedent feia impossible el comerç.

ELS CASTELLS FEUDALS • Estaven disseminats per tot el territori català. • La seva funció era defensiva. • Hi residia el vicari o veguer (lloctinent del comte), amb funcions administratives i judicials. • Amb el temps, els vicaris esdevindran senyors feudals independents del comte. • Els pagesos de remença van romandre adscrits a la terra i al poder dels vicaris. Esquema d´un castell feudal

L´ECONOMIA • L´agricultura era la base de l´economia: trilogia mediterrània i petits horts. Lli i cànem per al tèxtil. • La ramaderia era predominant a les valls pirinenques: ovelles i porcs. • La vaca i el bou era una despesa molt elevada per als petits pagesos. • Al segle XI sorgeix la trashumància. Els ramats viatjaven per carrerades. • L´explotació de mines (coure, or, argent, plom i estany)és molt minsa. • Al segle XI apareix el molí hidràulic i la farga catalana (forjar el ferro). • L´obtenció de la sal va ser important.

EL MONAQUISME • A Catalunya es van construir molts monestirs benedictins (segles VIII-X). • Seguien la regle de Sant Benet de Núrsia (segle VI): ora et labora. • Els monestirs van mantenir viva la cultura clàssica i musulmana. • Els monestirs comptaven amb un escriptori per escriure i una biblioteca. • S´hi feien llibres il·luminats: les Bíblies i els Beatus. • A partir dels segles VIII i IX es comença a parlar la llengua català. Les Homilies d´Organyà (segle XII). • La febre constructora de l´abat Oliva.

Il·lustracions del Beatus de Girona (segle X)

Monestir de Ripoll, fundat el 879 pel comte Guifré.

Monestir de Sant Pere de Rodes (segle XI)

ELS COMTATS CATALANS INDEPENDENTS (SEGLES XI-XIII) • A principis del segle XI, els comptes perden poder davant una noblesa violenta. • La creixent violència feudal és aturada per l´Ésglésia: assemblees de pau i treva de Déu. • Es va declarar la sagrera com a espai inviolable al voltant de l´església. • A mitjan segle XI els comtes es recuperen i sotmeten la noblesa rebel i violenta. • Ramon Berenguer I (1050) protegeix regnes taifes a canvi de paries. • Els membres d´altres famílies comtals reconeixen la superioritat del comtat de Barcelona i se´n fan vasalls. Ramon Berenguer I i Almodis comprant amb diners els drets feudals d´altres comtats.

LA FORMACIÓ DE LA CORONA D´ARAGÓ • El 1153 finalitza la conquesta de la Catalunya Vella amb Ramon Berenguer IV. • El 1137 es va pactar el matrimoni entre Peronella, hereva d´Aragó, i Ramon Berenguer IV. Es casaren amb 15 i 37 anys. • R. Berenguer I serà príncep, i Peronella reina, d´aquí el nom Principat de Catalunya. • Neix la Corona catalanoaragonesa, essent el primer rei Alfons I el Cast. • Es tractava d´una confederació de tres Estats: el regne d´Aragó, el principat de Catalunya i, posteriorment, el regne de València (1238). Miniatura en pergamí amb la genealogia dels reis d´Aragó (monestrir de Poblet).

L´EXPANSIÓ PER LA CATALUNYA NOVA • La conquesta de la Catalunya Nova amb Ramon Berenguer IV (1131 -1162). • Territoris: Lleida, Fraga, Tortosa, la Sènia, i acabà a Prades el 1153. • Fou seguida de la repoblació amb els Lleida, conquerida el 1149. monjos del Císter (monestirs) i els ordes militars (templers, hospitalers, etc. ). • Les cartes de poblament atorgaven privilegis que atreien gent de la Catalunya Vella, França o Gènova. • Les minories ètniques (jueus i musulmans) reberen un tractament d´igualtat, vivien en llurs barris i segons les seves lleis (Torà, Alc. ). El monestir de Poblet permetè als monjos del Cister repoblar la Conca de Barberà.

LA CORONA CATALANOARAGONESA SOTA RAMON BERENGUER IV (1131 -1162)

L´EXPANSIÓ CATALANOARAGONESA • OCCITÀNIA: es buscà ampliar el territori a partir de lligams matrimonials. • Pere I és derrotat a Muret (1213) pel rei franc davant el problema dels càtars. • L´expansió fa un gir cap al sud i est. • LES ILLES: Mallorca, Eivissa, Formentera i Menorca, entre 1229 i 1287. • En mans dels musulmans, van ser conquerides per Jaume I (1213 -1276). • Van ser repoblades amb gent de la Catalunya Vella, Occitània, Aragó, Itàlia, etc. • Conquesta del País Valencià (1233 -1245) en tres etapes. Majoria musulmana. • El Papa li donà caràcter de croada.

L´EXPANSIÓ PER LA MEDITERRÀNIA • Els catalanoaragonesos establiren un tractat amb Castella en arribar al nord de Múrcia (límit). Nou objectiu: la Mediterrània. • Es tractava de conquerir nous territoris i mercats per als productes catalans. • Disposaven de mercenaris: els almogàvers. • Sicília (1282): mercat per a les teles catalanes i proveïdora de blat per a Bcna. Almogàvers • Sardenya (1323): expulsats genovesos i pisans, assegurava el domini marítim occid. • Ducats d´Atenes i Neopàtria (1311 -1390): creats a Grècia pels almogàvers, dirigits per Roger de Flor. Companyia catalana d´Orient. • Regne de Nàpols (1442): pres als francesos per Alfons IV, el Magnànim. Entrada de Roger de Flor al capdavant dels almogàvers a Cosntantinoble el 1303.

EL GRAN COMERÇ • El comerç més important era el marítim. • Gran importància de la fusta i drassanes. • Exportacions: tèxtil, artesania, paper, corall i sarà. Importacions: blat, seda, or, espècies, esclaus i goma aràbiga. • Ruta terrestre: la via francesa (antiga Via Augusta, que al sud era la via morisca. • Ruta transversal (comunicava amb Aragó) i ruta costanera. • La ruta d´Orient: Barcelona, Sardenya, Nàpols, Sicília, Rodes, Alexandria i Bizanzi. • Per influència àrab apareixen a partir del segle XIII els portulans i la bruixola. • Apareixen els canviadors de monedes, les lletres de canvi i les associacions comercials. Portulà i drassanes de Barcelona.