NOVELLA CAVALLERESCA CURIAL E GELFA Annim TIRANT LO

NOVEL·LA CAVALLERESCA CURIAL E GÜELFA, Anònim TIRANT LO BLANC, Joanot Martorell

La Cavalleria Institució medieval que constituïa un dels ordes de la societat feudal. Organització paramilitar. Els cavallers hi ingressaven mitjançant cerimònia. En un principi la institució era oberta a tot home lliure cristià amb recursos per mantenir l’armament i el cavall. Cap a mitjans del s. XII començaren a haver disposicions que exigien ascendència cavalleresca i, finalment, cap a la meitat del s. XIII, aquesta s’imposà.

La cavalleria era regulada per un conjunt de regles i deures als quals hom s’adheria per jurament. No hi havia un codi escrit. L’ideal cavalleresc ha estat exposat en obres doctrinals com Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull (1275) Ø Ø Ø fidelitat al senyor menyspreu del sofriment i de la mort anhel de glòria i llibertat defensa del senyor i de Déu protecció dels febles, les vídues i orfes L’església convertí en un ritual religiós l’acte d’armar cavaller.

Des de la 2ª ½ del s. XII, la cavalleria inspirà els autors per a la creació de la narrativa de tema cavalleresc : Matèria de Bretanya – recreació del mite del cavaller errant aventurer. Alhora aquesta literatura influí en els costums dels cavallers reals que imitaren les novel·les. A partir de la 2ª ½ del s. XV la institució comença a ser desplaçada pels exèrcits professionals. Tot i així, fins ben entrada l’Edat Moderna, segueix sent tema literari.

Comparació Llibres de cavalleria Ø 2ªmeitat s. XII en octosíl·labs apariats (S. XIII Chrétien de Troyes en prosa ) Matèria de Bretanya. Novel·les cavalleresques Ø S. XV en prosa. Ø Ressò de les transformacions Ø Fixen literàriament l’ideal sociopolítiques i de la crisis de cavalleresc i cortesà de l’Alta Edat valors de la Baixa Edat mitjana i de mitjana. la influència de l’Humanisme. Ø No proporcionen coneixement real Ø Intencionalitat verista. del passat històric. Ø Qüestionen els valors medievals. Ø El que no es pot explicar per la raó s’explica per la màgia. INVERSEMBLANÇA

Llibre de cavalleries ESPAI: Ø Bretanya francesa i el sud de la Gran Bretanya (entorn del Canal de la Mànega) Ø Apareixen llocs inventats, no reals (Tintagel). Ø Arquitectura utòpica (Camelot) TEMPS: Ø Mític ( orígens Edat mitjana) i imprecís ( no es concreta) Ø Veiem incongruències temporals (usos i costums del s. XIII atribuïts i temps més foscos i remots) Novel·la cavalleresca Ø Ø ESPAI: L’escenari geogràfic s’amplia a tot el món conegut: Mediterrani, nord d’Àfrica…) Els palaus són magnífics, però autèntics. TEMPS: Proper a l’època contemporània de l’autor. Fets reals com els Setges de Rodes (1444) i Constantinoble (1453) conviuen amb fets ficticis.

Llibres de cavalleries FETS FABULOSOS I SOBRENATURALS : Ø Éssers meravellosos i irreals procedents del món màgic (gegants guardians de castells, dracs contra els quals es baten els herois i altres prodigis) Novel·les cavalleresques ABSÈNCIA D’AQUESTS: Ø L’únic ésser contra el qual es bat Tirant és un alà (un gos) L’HEROI: Ø Les seves forces són de mesura humana tot i L’HEROI: l’exageració de les seves Ø De les altes capes de la societat, proeses. desconeix els seus orígens i el Ø Són bons estrategues, dominen recupera gràcies a les seves l’art de la cavalleria i estan qualitats sobrenaturals millor preparats ( per exemple Ø Són éssers mítics, semidéus, Tirant reté l’alè ) Guareixen de invencibles. La seva mort és les seves ferides i la seva mort llegendària és natural. Curial no té origen nobiliari sinó burgès.

Escenaris de la Matèria de Bretanya

Curial e Güelfa Escrita entre 1435 i 1462, dividida en tres llibres. El manuscrit, trobat el s. XIX, no tenia ni títol ni autor. Es localitza geogràficament a Itàlia, França, nord d’Àfrica… i i cronològicament al s. XIII. Narra la història de l’ascens social d’un jove de baixa condició a través de la cavalleria i l’amor. Curial, prototipus de la novel·la cavalleresca; protegit per Güelfa, demostrarà ser el millor cavaller en combats i torneigs. Esdevé “model” de cavalleria: instruït en l’exercici de les armes, educat en el domini de la poesia i en el comportament refinat a la cort. Rep una instrucció pròxima a la del cavaller renaixentista. És un heroi “modern”. Llenguatge versemblant: modismes, frases fetes, imatges elaborades. . .

JOANOT MARTORELL Nascut a Gandia el 1413, en una important família de la noblesa; va morir a València el 1468. Cavaller bregós, aventurer i viatger, abans de Tirant lo blanc només va escriure unes lletres de batalla i una novel·la inacabada: Guillem de Varoic (incorporada a la 1ª part de Tirant ) Guillem de Varoic refà una versió francesa en prosa del romanç anglès Guy de Warwik afegint-hi parts teòrico-doctrinals del Llibre de l’Orde de Cavalleria de Ramon Llull. Tant Guillem de Varoic com Tirant lo Blanc són la representació de la cavalleria ideal al moment cronològic en què viu, l’autor: l’entrada a l’Edat moderna.

Lletres de batalla: Cartes de repte, de vegades a ultrança (mort), entre -A tu, Tirant lo Blanc, que has estat cavallers. principi de la destrucció de la sang militar: Joanot Martorell és autor de Si el teu ànim esforçat gosa mirar el lletres de batalla i a la perill de les armes que entre novel·la n'hi ha algunes: cavallers s'acostumen, armat o • Entre Tirant i el cavaller de Vilasermes, a les festes d'Anglaterra. • Entre Tirant i el rei d’Egipte, abans de la gran batalla contra els turcs. desarmat, a peu o a cavall, vestit o despullat, en la manera més segura per a tu, posa't d'acord amb mi, amb la condició que la teva espasa i la meva es puguin ajustar a mort determinada. Escrit per la meva mà i segellat amb el segell secret de les meves armes. EL SENYOR DE LES VILESERMES. (Capítol LXII)

Tirant lo blanc Escrita entre 1460 i 1468. En morir Matorell, fou enllestida per Martí Joan de Galba qui la va fer imprimir el 1490 a València. Els seus cinc nuclis episòdics, coincidents amb els espais geogràfics, són: Tirant a Anglaterra, Tirant a Sicília i Rodes, Tirant a l’imperi bizantí ( Constantinoble ) Tirant al nord d’Àfrica, Tirant retorna a Constantinoble. Narra la història del jove cavaller bretó Tirant des que és armat a Anglaterra. Demostra ser el millor cavaller del món als torneigs i justes i com a cavaller integrat als exèrcits militars, esdevenint capità general. L’heroi és de mesura humana, és més enginyós que forçut, guanya perquè sap dosificar els esforços, planifica les batalles i posa paranys als adversaris.

La novel·la s’estructura a partir de les trames argumentals amorosa i cavalleresca. Aporta, a més, una gan varietat temàtica: • esdeveniments històrics (setges de Rodes i Constantinoble) • escenes eròtiques (Tirant i Carmesina, amors il·lícits d’Hipòlit i l’emperadriu…) • plantejaments d’estratègia militar • descripcions sociològiques (són presents tots els estrats socials i el seu comportament) • retrats psicològics… Mario Vargas Llosa la qualificà de novel·la TOTAL. Remarquem el component humorístic i el to irònic d’algunes escenes. Pel que fa al llenguatge, hi trobem els nivells adients a totes les situacions viscudes pels personatges.