La Primera Guerra Mundial La Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial És un conflicte en el que participen països de tots els continents. Està considerat la primera “guerra total”. Els seu contemporanis la van nomenar “ La Gran Guerra” El conflicte es va desenvolupar entre el 28 de juliol de 1914 i el 11 de novembre de 1918.

índex 1. Causes 2. Característiques 3. Desenvolupament i fases 4. Conferència de París 5. Conseqüències

1. Causes de la Guerra

Les grans potències a Europa § § § La Rusia dels Romanov Imperi austrohogarés Imperi turc Gran Bretanya França El II Reich alemà

1. 1. Rivalitats entre les grans poténcies Reivindicacions territorials franceses sobre els territoris d’Alsàcia i Lorena, perdudes per els francesos a la guerra franco-prusiana al 1870. Disputa entre els imperis Austro-hongarés i Rússia pel control polític i econòmic dels Balcans. Rivalitat entre Regne Unit i Alemanya per l’hegemonia colonial i comercial i política naval germànica.

1. 2. Formació d’aliances internacionals La Triple Aliança estava formada per Alemanya, Àustria -Hongria i Itàlia. Va ser Creada pel Canceller Bismark a 1882, i tenia un caràcter defensiu. Objectius: Equilibri favorable als alemanys a Europa. Aïllar diplomàticament França. Asegurar als austríacs la protecció de la frontera sud en cas de conflicte amb Rússia als Balcans. Itàlia rebia garanties davant un atac francés.

Triple Aliança

La Triple Entesa, va estar formada per França, Rússia i Regne Unit, mitjançant una serie d’acords a 1907. A 1893 França i Rússia signaven un pacte militar per defensar-se enfront un atac d’un dels membres de la Triple Aliança. La Entente Cordiale (1904) entre França i Regne Unit. França renunciava a les seues ambicions a Egipte. A canvi del suport del Regne Unit a l’aspiració de França d’establir un protectorat al Marroc. A 1907 es va adherir l’imperi rus La pau armada es va denominar als anys previs a la guerra, caracteritzats per la militarització de la població civil i la millora de la tecnologia armamentística.

Triple Entesa o Entente cordiale

1. 3. Els enfrontaments colonials Les crisis marroquines: 1ª crisi marroquina (1905): El govern alemany va tractar de mantindre la independència del Marroc davant les pretensions franceses, de repartir-lo entre França i Espanya. Conferència d’Algesires (1906): independència només teòrica del Marroc ja que en realitat era un protectorat (hispanpo-francés) Crisi d’Agadir (1911): Alemanya reconeix el protectorat francés i espanyol una vegada França lliura gran part de la seua colònia del Congo. *Ambes crisis mostraren la firmesa de l’Entente Cordiale.

1. 4. Les crisis dels Balcans «Qüestió d’orient» la zona dels Balcans, estava ocupada per un imperi turc cada vegada més dèbil. Diversos pobles (Grècia, Serbia, Romania, Bolgària) van alçar-se front aquests i van aconseguir la independència. Ambicions imperialistes austro-hongaréses i russes: Els primers front al nacionalisme eslau. Que amenaçava el seu territori. Els rússos consolidar la influència sobre aquestos pobles eslaus.

El Balcans: Tres crisis (1908 -1913) Aprofitant la debilitat de l’Imperi Otomà, L’Imperi Austro-hongarés i Rússia pretenien augmentar el seu poder en la zona: (1908) l’imperi austro-hongarés es va anexar Bòsnia i Herzegovina (1912) formació de la Lliga Balcànica, amb el suport de Rússia, que derrota als turcs i els força a reconeixer la independència d’Albània i cedir territoris. (1913) El repartiment entre els membres de la Lliga origina una guerra entre Bolgària i Sèrbia. La victòria Sèrbia va afiançar la influència russa a la zona.

Caricatura que representa la qüestió de l’Orient

1. 5. L’esclat del conflicte L’assassinat de l’hereu a la corona austrohongaresa, l’arxiduc Francesc Ferran i la seua esposa a Sarajevo (Bòsnia), el 28 de juny de 1914. El govern austro-hongarés, amb consentiment alemany, es va anexar Sèrbia acusant-la d'organitzar l’atemptat, i va colpejar el nacionalisme balcànic esperant la neutralitat de la resta de potències. Rússia mobiltza les tropes el 30 de juliol. Es va posar en marxa el sistema d’aliances

Joc d’aliances Rússia declara la guerra a Àustria. Alemanya declara la guerra a Rússia i França Regne Unit intervé en el conflicte en el moment en que Alemanya invadeix la neutral Bèlgica. Italia es manté neutral.

2. Característiques: La Gran Guerra La primera guerra total, en la qual es van fer servir tots els recursos humans, econòmics i tècnics disponibles. Quasi 70 milions de soldats. Armament modern. Economia i indústria de guerra. Mundialització del conflicte: 14 països europeus més EUA i Japó. Els governs van recorrer a l’emissió de deute públic i prèstecs de l’exterior. Importància de la propaganda en la mobilització de les nacions.

Cartells que demanen el suport dels ciutadans

Màscares antigàs �

Trinxeres �

L’aviació �

� 15 � Gas

� 16 � Destrucció i mort

3. Desenvolupament: Les fases de la Guerra 1. Guerra de moviments(1914): guerra rellamp Plà Schlieffen: ofensiva en les dues fronteres: Rússia i França (per Bèlgica) Batalla del riu Marne (setembre de 1914): els alemanys van ser aturats. Batalla de Tannenberg els russos van ser derrotats però van obligar a Alemanya a traslladar tropes a l’est. • • • 1. Guerra de posicions(1915 -1916): de trinxeres Guerra de desgaste Trinxeres en les posicions en Verdún i el riu Somme • • 1. Crisi(1917) Protestes, motins, vagues, … dels soldats i oficials Propostes de pau del president del Estats Units, Wilson, i el Papa Benedicte XV Revolució russa en octubre de 1917 Entrada en el conflicte de Grècia i els Estats Units (2 -4 -1917) Ofensiva de 1918 Tractat de Brest-Litovsk (Alemanya i Rússia) 1918 revolució en Alemanya contra el kàiser Guillem II i firma de l’armistici • • 2. • •

3. 1. La Guerra de moviments (1914) La necessitat de mantindre dos fronts oberts, obligava als imperis centrals a obtindre una victòria ràpida. El pla alemany (Pla Schlieffen) pretenia vèncer ràpidament a França i centrar el seu esforç al front oriental. En un primer moment, les previsions es van complir: els exèrcits alemanys van penetrar per Bèlgica i, cap a principis de setembre, es trovaven a 40 km de París. Del 6 al 13 de setembre, els francesos aconseguiren detindre l’atac alemà a la batalla de Marne. *La estratègia alemanya havia fracasat. El resultat, la estabilització del front Occidental i la prolongació de la guerra

Plà Schlieffen

Desenvolupament de la Gran Guerra

3. 2. La guerra de posicions (1915 - 1916) La estabilització dels fronts, va crear la necessitat de recorrer a dues noves tàctiques: intentar obrir bretxes o debilitar la força de l'adversari. A 1915, una nova ofensiva austro-alemanya reconquerir la Polònia russa i Lituania. va El punt àlgid de la guerra de posicions es va produir a 1916, a la batalla de Verdún, al front occidental, on l’exèrcit alemay va intentar trencar el front. Al llarg de 1915 van perdre la vida al voltant de 1. 500. 000 de soldats.

Al front Oriental malgrat l’avanç de l’exercit alemà, les tropes russes llançaren un contratac i aplegaren a ocupar territori austro-hongarés. La guerra de trinxeres va ser llarga i àrdua, i es va convertir en el símbol de la primera guerra mundial. Senderos de gloria Stanley Kubrik (1957)

El Horror de la guerra Una y otra vez quiero deciros algo: Vosotros que permanecéis en la patria, no olvidéis cuan horrible es la guerra. No dejéis de rezar. (…) Abandonad toda superficialidad. Arrojad de teatros y conciertos a los que ríen y bromean mientras sus defensores sufren y se desangran y mueren. De nuevo he vivido durante tres días (…) la más sangrienta y horrible batalla de la historia, a doscientos metros del enemigo, en una trinchera provisional excavada a toda prisa. (…) Han caído granadas y más granadas: estallidos, silbidos y sonidos guturales, gritos y gemidos. ¡Malditos aquellos que nos condujeron a esta guerra! Carta d’un estudiant alemany des del front www. operationwardiarys. com

3. 4 De la crisi de 1917 al final de la guerra Un sentiment de frustració va recorrer Europa. La guerra semblava que no acabaria mai; la vida al front es feia insoportable; i l’entusiasme patriòtic del primers moments va deixar pas a la desesperació. Les protestes es van generalitzar a Gran Bretanya, França i Italia. Dos esdeveniments, van canviar definitivament el rumb de la contesa: La guerra submarina indiscriminada alemanya començà a perjudicar els exportadors nord-americans. El 2 d’abril de 1917 Els Estats Units intervenen en el conflicte de part dels aliats. A Rússia els bolxevics prenen el poder a octubre de 1917 i a març de 1918 signen un armistici (Brest-Litovsk) amb Alemanya que posa fí a la guerra al front oriental.

El 7 de maig de 1915, el submarí alemany U Boot va afonar el Lusitania provocant la mort de 1198 persones i l'entrada dels EUA en la guerra en 1917.

Al fron Est, entre setembre i octubre de 1918, britànics, francesos i italans derroten respectivament a turcs, bolgaresos i austriàcs. Els imperis otomà i austro-hongarés demanen armisticis i el 3 de novembre, l’imperi austiàc (Hongria es separa) es rendeix i l’emperador abdica. Les tropes alemanyes es van traslladar a l’oest i llançaren diverses ofensives. Però amb l’ajuda de les tropes nord-americanes els aliats recuperaren el terreny perdut mentre les tropes alemanyes es replegaven. A partir de setembre, el Reich comença a enfonsar-se: motins a la marina i una revolució inspirada en el model rus que es va estendre a tot el país. Guillem II abdicà el 9 de novembre i es proclama la república. El nou govern ( la República de Weimar) signa l’armistici dos dies després. La Primera Guerra Mundial havia acabat.

4. Conferència de Paris Tractat de Versalles amb Alemania TRACTATS DE PAU Altres Tractats amb la resta de contendets: Saint-Germain, Trianon, Neuilly i Sèvres Creació de la Societat de Nacions -Alemania declarada culpable -Amputació del seu territori; reparacions de guerra; prohibició d’exercit Àustria, Hongria, Bolgària i Turquia perden territoris a favor de les noves nacions eslaves -

La pau dels vencedors Les potències que menys van perdre (principalment els Estats Units) volien una pau basada en el dret i el respecte a les nacionalitats, llibertad de comerç i desarme, destrucció dels imperis i instauració de la democràcia. Per altra banda, els països europeus van estar més procupats per defendre els seus interessos particulars. En la Conferència de París es van elaborar els cinc tractacts que estipulaven les condicions de la pau i les noves fronteres

Conferència de Paris: va culminar amb el Tractat de Versalles (1919) • S’atenen algunes de les propostes de Wilson, president dels EUA. • Creació de nous estats en O. Pròxim i Europa: –Rússia: Estònia, Letònia, Lituània i Polònia –Àustria es va dividir: Àustria, Hongria i Txecoslovàquia –Turquia: Iraq, Síria i Palestina –Sèrbia va formar Iugoslàvia • Condicions molt dures a Alemanya: econòmiques, armamentístiques i territorials. • Creació de la Societat de Nacions

l l 14 punts de Wilson Alguns dels 14 punts de Wilson 1. Acords de pau negociats obertament. 2. Llibertat absoluta de navegació als mars [. . . ]. 3. Supressió, fins on siga possible, de totes les barreres econòmiques [. . . ]. 4. Garanties recíproques suficients que els armaments nacionals seran reduïts al límit [. . . ]. 5. Lliure ajust [. . . ] de totes les reivindicacions colonials [. . . ]. 6. Evacuació de tos els territoris russos [. . . ]. 7. Bèlgica [. . . ] haurà de ser evacuada i restaurada. 8. Tot el territori francés haurà de ser alliberat [. . . ]. 9. S’haurà de fer un reajustament de les fronteres d’Itàlia, seguint les línies de les nacionalitats clarament recognoscibles. [. . . ] 14. S’haurà de crear una Societat General de les Nacions [. . . ] que tinga per objecte oferir garanties recíproques d’independència política i territorial tant als estats menuts com als grans. l l Discurs del president Wilson al Congrés dels Estats Units, el 8 de gener de 1918

El més important dels tractats signats, va ser el Tractat de Versalles, que es va elaborar partint de la base de que Alemanya era la responsable del conflicte: Per tant les condicions van ser una imposició (diktat) per als alemanys.

Versalles: “Reparacions de guerra” l Retallades territorials: Alsàcia i Lorena i les conques mineres del Sarre passen al domini de França. Posnània a Polònia. Creació del corredor de Danzig per a que Polònia tinguera eixida al mar Bàltic. Les colònies passen a estar sota la tutela de la Societat de Nacions, es van convertir en mandats. l l Reparacions econòmiques: en 1921 es va establir la quantitat de 132. 000 milions de marcs d’or. l l Confiscació de bens a l'exterior i de la flota mercant. Reducció del exèrcit i sols amb caràcter defensiu i prohibició d’unió amb Àustria l

l El tractat de Versalles l Tractat de Versalles Els Estats Units d’Amèrica, l’Imperi Britànic, França, Itàlia i Japó, potències designades en el present tractat com a principals potències aliades [. . . ] d’una part, i Alemanya, de l’altra, han convingut les disposicions següents: l Art. 42. Es prohibeix a Alemanya mantindre o construir fortificacions, tant a la banda esquerra del Rin com a la banda dreta [. . . ]. Art. 119. Alemanya renuncia, a favor de les principals potències aliades i associades, a tots els drets i títols sobre les seues possessions d’ultramar [. . . ]. Art. 160. L’exèrcit alemany serà destinat exclusivament al manteniment de l’ordre sobre el territori i la policia de fronteres [. . . ]. Art. 173. Tots els serveis militars obligatoris seran abolits a Alemanya [. . . ]. Art. 231. Els governs aliats i associats declaren, i Alemanya reconeix, que Alemanya i els seus aliats són responsables, per haver-les causades, de totes les pèrdues i de tots els danys patits pels governs aliats i les seues nacions com a conseqüència de la guerra, que els ha estat imposada per l’agressió alemanya i dels seus aliats. Art. 232. Els governs aliats i associats exigeixen [. . . ] i Alemanya adquireix el compromís que siguen reparats tots els danys causats a la població civil de les potències aliades i associades, i als seus béns [. . . ]. Art. 428. A títol de garantia de l’execució per part d’Alemanya d’aquest tractat, els territoris alemanys situats a l’oest del Rin, juntament amb els caps de pont, seran ocupats per les tropes de les potències aliades i associades durant el període de quinze anys. l l l l

Altres tractats: Saint-Germain, Trianon, Neuilly i Sèvres Els Imperis Austro-hongarés i turc es demembren en diferents estats Creació d'un cordó sanitari front la revolució bolxevic: Polònia, Finlàndia i els països bàltics passen a ser estats independents.

La Societat de Nacions Es va crear després de la guerra i el seu impulsor va ser el president nord-americà T. W. Wilson. Objectius: Guarantir la pau. Fomentar la col. laboració i la cooperació internacionals Òrgans: Assemblea General integrada pels estats membres. Consell format per les potències vencedores Secretaria Tribunal Justicia Internacional establit a l’Haia *Malgrat que l’impulsor de la SDN va ser Wilson, els Estats Units no es va integrar en aquesta organització. Esta absència afegida a la dels països vençuts o Rússia , va fer de la SDN una organització sense mitjos ni força moral per imposar les decisions preses.

l Acta fundacional de la Societat de Nacions l Les altes parts contractants, considerant que per fomentar la cooperació entre les nacions i per garantir la pau i la seguretat, importa: l • Acceptar determinats compromisos de no recórrer a la guerra; • Mantindre a la llum del dia relacions internacionals, fundades sobre la justícia i l’honor; • Observar rigorosament les prescripcions del Dret Internacional, reconegudes d’ara endavant com a regla de conducta efectiva dels governs; • Fer que regne la justícia i respectar escrupolosament totes les obligacions dels tractats en les relacions mútues dels pobles organitzats; l l Adopten aquest pacte, que constitueix la Societat de Nacions. [. . . ] l Article 5. Tret que hi haja una disposició contrària expressa d’aquest pacte, les decisions de l’Assemblea o del Consell s’han de pendre per unanimitat [. . . ]. l Article 16. Si un membre de la Societat recorreguera a la guerra [. . . ] se’l considerarà ipso facto com si haguera comés un acte de guerra contra tots els altres membres de la Societat [. . . ]. Versalles, 28 de juny de 1919 l l

l Les reparacions vistes pels alemanys

Una pau inestable Gran part dels historiadors coincideixen en afirmar que els vint anys entre la Primera i la Segona Guerra Mundial van ser l’interval d’un conflicte que va quedar sense resoldre. L’exemple de la revolució russa va generar grans expectatives i un clima revolucionari va recorrer l'Europa de posguerra. Aquest clima de crispació unit a la humiliació i pressió sobre els vençuts, va contribuïr a l’ascens dels feixismes.

5. Les conseqüències 5. 1 Demogràfiques: Als 9. 000 milions de morts (sobretot alemanys, francesos i russos) hem d’afegir 6. 000 d’invàlids i gran quantitat de mutilats i ferits. Mortalitat per manca d’aliments, higiene i l’epidèmia de grip de 1918. Generacions buides.

5. 2 Econòmiques: Europa perd definitivament l’hegemonia en l’economia mundial en benefici dels Estats Units i Japó. El conflicte va empobrir als països bel. ligerants: El potencial industrial decreix un 40% i l’agrícola un 30%. La situació financera europea era molt greu. França perd el 30% de la seua riquesa Alemanya perd el 22% Els Estats Units són els grans beneficiats: L’economia americana es converteix en líder de les finances a nivell mundial. La seua flota sustitueix a la britànica com a redistribuidora del comerç mundial. El dólar sustitueix a la lliura esterlina com a referència monetària en les transaccions internacionals.

Caricatura referent a l’hegemonia dels Estats Units

El Japó va augmentar considerablement la seua producció per front a les necesitats dels països europeus, sobretot d’armament. Va diversificar la seua producció industrial, va modernitzar les infrastructures, ampliar els mercats i pujar notablement les exportacions. Desenrrollament de la seua flota que produeix una expansió comercial pel Pacific, sud-est d’Àsia i Xina front els interessos occidentals a la zona.

5. 3 Polítiques i territorials Van caure les dinasties dels principals imperis. La democràcia va guanyant terreny: Alemanya, Àustria i alguns nous estats proclamen repúbliques constitucionals i democràtiques. El sufragi universal masculí es va implantar a tota Europa, i el reconeiximent del vot femení aun gran nombre de països. 5. 4 Repercussions socials Els “nous rics” sorgiren, beneficiats dels negocis de guerra (banquers, comerciants, industrials, exportadors agrícoles) La pobresa va afectar als que posseien rendes fixes i als assalariats, que veieren com la pujada dels preus reduiren el seu poder adquisitiu. Incorporació de la dona al treball tradicionalment masculí i liberalització dels costums.

Dones en una fàbrica d’armes

-Rivalitats • Imperialisme entre potències imperialistes -Aspiracions d’Alemanya -Crisi Marroquina -Desmembrament de l’Imperi turc • Nacionalisme CAUSES -Aspiracions austríaques i russes -Reivindicacions independentistes dels pobles eslaus -Guerres balcàniques • Aliances entre països -Triple Aliança -Franco-Alemanya (Alsàcia i -Triple Entesa Lorena) -Anglo-Alemanya (competència naval) • Rivalitat entre potències -Ruso-Austriaca (hegemonia als Balcans) -Austro-Serbia (qüestió balcànica)

Detonant: Atentat a Sarajevo -Pla dels alemanys: atac ràpid per Bèlgica • Guerra de moviments -Batalla de Marne -Ofensiva russa en el front oriental -Inmovilització del front occidental • Guerra de posicions DESENVOLUPAMENT -Batalla de Verdun -Ofensiva Austroalemanya al front oriental -Eixida de Rússia de la guerra -Entrada dels E. U. A Fases • Crisi a 1917 -Onada de pacifisme -Triomf dels Aliats al front oriental -Imperis austriíac i turc demanen armistici • Final de la Guerra -Abdicació del kaiser -Armistici amb Alemania