GRUP DINVESTIGACI En qu consisteix La tcnica que

GRUP D’INVESTIGACIÓ

En què consisteix? La tècnica, que es remunta als treballs de Dewey, consisteix en entendre el grup-classe com una comunitat social on té lloc una investigació sobre un tema. De la mateixa manera que la comunitat científica investiga en grups de treball, i no pas solitàriament, el grup classe treballa un tema paralitzant-lo en diferents subtemes dels quals s’encarrega cada equip. La possibilitat d’elecció que ofereixen els subtemes afavoreix la motivació a partir de les pròpies curiositats. El treball autònom dels diferents equips acaba sempre amb una posada en comú al grupclasse i una reflexió del treball en equip.

Indicacions El grup d’investigació pot aplicar-se en qualsevol disciplina i també de forma interdisciplinària. Es pot usar per a assolir nous objectius, o bé per a aplicar coneixements que ja es disposen (com en el cas dels crèdits de síntesi). Una o altra opció dependrà del grau de promoció de nova informació. En tot cas, el treball a partir de l’activitat de la curiositat, de resoldre un problema o un repte a partir de noves experiències compartides amb altres companys, acostuma a ser altament motivador.

Composició de l’equip. És variada. Els equips es poden formar a partir dels interessos individuals. Però poden existir equips formats prèviament que trien entre les opcions de treball presentades. En tot cas, el professor fa el seguiment i pren l’última paraula en la formació dels equips, de forma que garanteixi el màxim d’heterogeneïtat. Variables con el nivell de coneixements previs i el gènere són summament rellevants com a criteris a tenir en compte, tant per treure profit de les diferències entre alumnes, com per compensar els equips entre ells.

Fases d’aplicació. FASE 1: El professor/a selecciona un problema, qüestió o repte i el presenta al grupclasse. Contingut seleccionat en funció del currículum i la funcionalitat, que s’ha de comentar uns dies abans per tal d’activar les idees prèvies de l’alumnat i despertar curiositat i interès. No sempre té un enfocament interdisciplinari.

Fases d’aplicació. FASE 2: L’alumnat opta entre subtemes. Per tal d’afavorir la implicació i la motivació, els alumnes proposen subtemes o concrecions sobre la base dels seus interessos. Això pot fer -se deixant que els alumne optin a partir de les propostes fetes pel professorat.

Fases d’aplicació. FASE 3: Formació d’equips de tres a cinc alumnes. A partir dels interessos, els equips seran formats pel professor/a vetllant perquè es mantingui l’heterogeneïtat, almenys de nivell de competències (o coneixements previs) i de gènere. El professor/a explica els diferents passos del treball.

Fases d’aplicació. FASE 4: Organització del treball dins de l’equip. Els membres de l’equip s’organitzen de forma autònoma en funció d’un pla de treball acordat amb el professor/a i es distribueixen les tasques, siguin individuals, en parella o grup. En tot cas, es potencia la cooperació i el concepte d’interdependència positiva a partir de la percepció d’èxit individual que depèn del de l’equip i viceversa, objectius mutus, recompenses d’equip (nota de grup) i recursos limitats.

Fases d’aplicació. FASE 5: Posada en comú. Els diferents equips exposen davant el grup classe el procés i els resultats obtinguts pel seu treball d’equip. És important preparar aquesta presentació i dotar-la d’un caràcter d’avaluació. En algunes ocasions es pot demanar als equips que preparin preguntes sobre el contingut que exposen per tal de garantir l’atenció i la comprensió per part dels altres equips. També es poden fer activitats de coavaluació.

Fases d’aplicació. FASE 6: Proves individuals per comprovar l’assoliment dels objectius per part de tots els membres de l’equip. Es pot fer en alguns casos i a partir de les preguntes de l’exposició. La nota única de grup és un bon sistema per afavorir que els alumnes amb més capacitats garanteixin l’aprenentatge d’aquells que presentes més dificultats.

Fases d’aplicació. FASE 7: Reflexió del treball en equip. Els membres de l’equip sempre han de tenir un temps per a reflexionar sobre el propi procés de treball. La presa de consciència sobre els diferents passos i la superació o no de les dificultats amb què s’han anat trobant és el que permetrà que aprenguin a ser cada vegada més autònoms com a aprenents, també dins d’un grup de treball.