ALIMENTACI I NUTRICI QU S LALIMENTACI Lalimentaci consisteix

ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ

QUÈ ÉS L´ALIMENTACIÓ? �L'alimentació consisteix en l'obtenció, preparació i ingestió dels aliments. La nutrició és el procés mitjançant el qual els aliments ingerits es transformen i s'assimilen, és a dir, s'incorporen a l'organisme dels éssers vius. Per extensió, es diu alimentació al subministrament d'energia o matèria primera necessaris per al funcionament de certes m. DIETA MEDITERRANEA Dietahttps: //www. youtub e. com/watch? v=rm. WBOj AZuz. Y mediterranea

� QUÈ ÉS LA NUTRICIÓ? � La nutrició és el conjunt de funcions que permet incorporar materials a les cèl·lules. Aquestes, en utilitzar-los, n'obtindran l'energia i les substàncies necessàries tant per al manteniment i la renovació de les pròpies estructures cel·lulars com per a la fabricació dels reactius específics de cada tipus de cèl·lula: enzims, hormones, anticossos, fibres, transmissors. . . �Engloba processos molt diversos com ara: la digestió, l'absorció, l'aprofitament metabòlic i l'excreció de les restes.

SUBSTÀNCIES NUTRITIVES �Els aliments proporcionen al èsser humá bàsicament sis substàncies nutritives: �L’aigua �Els hidrats de carboni (glúcids) �Els greixos (lípids) �Les proteïnes (pròtids) �Els minerals �Les vitamines

SUBSTÀCIES NUTRITIVES L’AIGUA

L’AIGUA �Es un compost inorgànic. H 2 O �No aporta energia �L’home necessita aigua per viure �En el aigua es troben dissolts minerals: calci, ferro, magnesi, clor, nitrats i sulfats.

L’AIGUA �Entre el 55 i el 60% del nostre cos és aigua �Les nostres cèl·lules estan formades principalment d’aigua. �Algunes verdures contenen un 90% d’aigua �Funció reguladora (dissolvent i transportadora)

SUBSTÀNCIES NUTRITIVES ELS HIDRATS DE CARBONI (CARBOHIDRATS)

HIDRATS DE CARBONI �Els hidrats de carboni són la principal font d’energia del cos humà �Són el combustible que crema el nostre cos per obtenir l’energia necessària per viure

HIDRATS DE CARBONI CLASSIFICACIÓ: �Hidrats de carboni d’absorció ràpida. Els sucres senzills �Hidrats de carboni d’absorció lenta. Sucres complexos: arròs, cereals, pasta, llegums i patates

HIDRATS DE CARBONI CLASSIFICACIÓ: �Monosacàrids: �Glucosa. - Molt utilitzada per totes les cèl·lules �Fructosa. - Prenent en fruites i mel �Galactosa. - Es troba en la llet �Disacàrids: �Sacarosa. - Glucosa + fructosa (Sucre) �Maltosa. - Glucosa + glucosa �Lactosa. - Glucosa + galactosa (sucre de la llet)

HIDRATS DE CARBONI CLASSIFICACIÓ: �Polisacàrids. - Són sucres complexos formats per llargues cadenes de mol·lècules: �Midó. - És l’únic polisacàrid absorbible pel ser humà i és una de les seves principals fonts energètiques. És insoluble en aigua freda i soluble al escalfar-se. Es troba en la major part de llavors dels cereals �Glicogen. - Sucre de reserva de les cèl·lules animals

HIDRATS DE CARBONI CLASSIFICACIÓ: �Polisacàrids no aprofitables considerats part de la fibra vegetal: �Cel·lulosa. - Present en molts cereals �Hemicel·luloses. �Pectines. - Part fibrosa dels vegetals. Propietats espessants (mel·melades) �Gomes, agar. - Espessants �Lignina. - Llenya d’alguns vegetals

HIDRATS DE CARBONI FUNCIONS: �Energètica �Combustible El nostre cos els utilitza per : �Contreure la musculatura �Mantenir la temperatura corporal �El funcionament dels òrgans vitals

HIDRATS DE CARBONI FONTS D’OBTENCIÓ: �Cereals. - Blat, ordi, arròs, blat de moro �Tubercles. - Patata, pastanaga, remolatxa, arrel api �Llegums. - Mongetes, cigrons, llenties, faves, pèsols

HIDRATS DE CARBONI APORTACIÓ A LA DIETA: �Els hidrats de carboni han d’aportar entre el 50 i el 60% del total d’energia necessària en la dieta diària. �El fetge crea una petita reserva d’hidrats de carboni, aproximadament 100 g �Els hidrats de carboni que no són utilitzats pel nostre organisme es transformen en greix

HIDRATS DE CARBONI FONTS D’OBTENCIÓ: �Verdures. - Espinacs, bledes, col-i-flor, mongeta verda �Fruits secs. Avellanes, ametlles, nous, cacauets

HIDRATS DE CARBONI FONTS D’OBTENCIÓ: �Fruita fresca. - Plàtan, raïm, figues, préssec, pera, poma, prunes, pinya, meló, maduixes �Mel �Llet

SUBSTÀNCIES NUTRITIVES ELS GREIX (LÍPIDS)

ELS GREIXOS �Els greixos són nutrients essencialment energètics �Són la reserva energètica del nostre cos

ELS GREIXOS � 1 g de greixos és igual a 9 kilocalories �El problema del món occidental és l’excessiu consum de greixos �Les calories aportades pels greixos no haurien se superar el 30 -35% de la dieta

ELS GREIXOS CLASSIFICACIÓ: �D’origen animal. Sòlids �D’origen vegetal. Líquids

ELS GREIXOS ANIMALS: �Sòlids a temperatura ambient �Contenen greixos saturats. Excepte peixos �S’obtenen dels ous, sèu de boví, greix d’aus, llard, cansalada i mantegues

ELS GREIXOS VEGETALS: �Líquids a temperatura ambient �Contenen greixos insaturats. �S’obtenen de llavors com gira-sol, cacauet, soja, ametlla �El greix vegetal més estés és l’oleic obtingut del fruit de l’olivera

ELS GREIXOS �Els greixos vegetals i els del peix contenen àcids grassos essencials que el cos humà no pot sintetitzar: �Oleic a les olives �Linoleic al blat de moro, gira-sol i soja �Linolènic als peixos �Araquidònic a les llavors

ELS GREIXOS FUNCIONS. �Reserva energètica en els animals �Aporten alguns àcids grassos essencials �Contribueixen a la formació de l’estructura cel·lular i el sistema nerviós �Donen sensació de sacietat �Imprescindibles en la cocció �Fan més gustosos els plats

ELS GREIXOS EL COLESTEROL. �El colesterol és sintetitzat pel fetge humà i circula per la sang. �Els valors elevats de colesterol obstrueixen les artèries provocant l’infart, l’angina de pit. �El consum excessiu d’àcids grassos saturats augmenta el colesterol �El colesterol es troba present en aliments d’origen animal com el rovell d’ou, les vísceres, les carns, la llet sencera marisc

ELS GREIXOS NECESSITATS DE LA DIETA. �La salut depèn en bona part de la quantitat i del tipus de greixos que consumim. �Els greixos només han d’aportar el 30 -35 % de calories d’una dieta �La distribució per tipus hauria de ser: 10% saturats i 20 a 25% entre insaturats i poliinsaturats

ELS GREIXOS DIETA MEDITERRÀNIA. Les bases de la dieta mediterrània són: �Varietat �Molta fruita �Oli d’oliva �Consum de peix �Consum de verdures �Consum de llegums �Consum de cereals

Dipòsits de greixos

SUBSTÀNCIES NUTRITIVES LES PROTEÏNES (Pròtids)

LES PROTEÏNES �Les proteïnes estan formades per molècules complexes amb gran contingut d’aminoàcids. �Les plantes tenen la virtut de poder sintetitzar les proteïnes que necessita el ser humà i altres éssers vius a partir de substàncies inorgàniques. �L’alimentació proporciona als animals i a l’home les proteïnes que necessita.

LES PROTEÏNES �Les proteïnes estan formades per la unió de milers d’aminoàcids en combinacions variables �La seva principal funció no és energètica. � 1 g de proteïna = 4 calories

FUNCIONS DE LES PROTEÏNES �La principal funció de les proteïnes és estructural o plàstica. Són la base de les nostres cèl·lules. �Funcions genètiques �Funcions immunitàries �Transporten oxigen en la sang �Poden ser energètiques

FONTS DE PROTEÏNES �La font principals de proteïnes d’alt valor biològic són els aliments d’origen animal: �Llet �Ous �Carn �Peix

FONTS DE PROTEÏNES �Alguns vegetals són rics en proteïnes però generalment el seu valor biològic és baix: �Llegums (mongetes, cigrons, llenties, soja, faves �Fruits secs (nous, avellanes, etc. �Cereals (blat, ordi, arròs, blat de moro

AMINOÀCIDS ESSENCIALS �El fetge és capaç de sintetitzar moltes de les proteïnes que necessita el nostre cos �Hi ha 9 aminoàcids essencials que el nostre cos no pot sintetitzar: �Histidina �Isoleucina –Treonina �Leucina �Lisina –Valina �Fenilalanina –Metionina –Triptòfan

LES PROTEÏNES �VALOR BIOLÒGIC �Una proteïna és considera d’alt valor biològic si conté els 9 aminoàcids essencials. �Els aliments d’origen animal contenen aquests aminoàcids essencials

LES PROTEÏNES �NECESSITATS �Les proteïnes no s’emmagatzemem per això és important tenir una alimentació variada cada dia � 44 g proteïna/dia/dona � 56 g proteïna/dia/ home �La proporció adequada és: 40% origen animal, 60% origen vegetal

LES PROTEÏNES�VEGETALS �Les proteïnes de les llegums no tenen la qualitat biològica desitjada. No disposen d’algun o molts dels aminoàcids essencials. �Es poden necessitar entre 3 i 20 kg d’aliments per aconseguir el total de proteïnes d’un kg de carn

Vitamines. Substàncies orgàniques biològicament actives i necessàries per al metabolisme i creixement de l´organisme � Classificació Hidrosolubles : solubles en l´aigua. son absorbides en l´intestí prim i passen a la sang � Vitamina C o àcid ascòrbic � Vitamina B 1 o tiamina � Vitamina B 2 o riboflavina � Vitamina B 6 0 piridoxina � Vitamina B 12 cobalamina Lipolubles � Vitamina A � vitamina D � vitamina E

Vitamines hidrosolubles

Vitamines hidrosolubles

Vitamines liposolubles en dissolvents orgànics i en els greixos Vitamina E

Vitamina A

NUTRIENTS CLASSIFICACIÓ

DIETA Una dieta correcta ha de contenir quantitats adequades de proteïnes, lípids, glúcids, vitamines i minerals. La base d'una bona nutrició resideix en l'equilibri, la varietat i la moderació de la nostra alimentació.