2 LIMPERIALISME I LES SEUES CAUSES n n

2. - L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES. n n n Imperialisme: ideologia i pràctica política que propugna el domini polític, econòmic i militar dels estats industrialitzats sobre altres pobles. Es desenvolupat entre la segona meitat del segle XIX i l’actualitat. Colonialisme: doctrina i pràctica política que defensa l’ocupació efectiva d’un territori (colònia) per part d’un altre (metròpoli). 2. 1. - Causes econòmiques. 2. 2. - Causes demogràfiques i socials. 2. 3. - Causes polítiques i estratègiques. 2. 4. - Justificacions ideològiques.

2. 1. - Causes econòmiques. 2ª R. I. Augment de la producció i la productivitat Crisi de sobreproducció: les empreses produeixen massa i acumulen excedents que no poden vendre Les empreses necessiten llocs on vendre els seus productes, invertir els capitals i aconseguir matèries primeres i aliments barats La burgesia pressiona els governs per a conquerir colònies que funcionen com a “mercats reservats” “El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món (. . . ). Anglaterra va “L’imperialisme colonial unaper de impedir les formes l’imperialisme prendre la davantera (. . . ). és Però quedel’empresa econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en mercats l’estricteque sentit britànica obtingués un profit exclusiu dels nous de la paraula, les seues raons no són interessos polítics, s’estan obrint perquè als productes d’Occident, Alemanya combat amb sinó econòmics. ” Anglaterra (. . . ) per tot el món. La política colonial és C. A. JULIEN: L’imperialisme i les rivalitats l’expressió internacional de les lleiscolonials de la competència”. Internacionals, 1947. JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria, 1890.

2. 2. - Causes demogràfiques i socials. Fort augment de la població europea ANY 1800 1850 1870 URGENT: Qualsevol que vullga vindre cap a les riques i pròsperes terres de la 1900 colònia d’Austràlia, com a camperol, criat o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe. (Comissió d’emigrants de les colònies). Anunci publicat al Northampton Herald (1849) Augment de l’atur, la pobresa i la misèria. Perill de revolució social POBLACIÓ 180. 000 Solució: emigrar a les colònies, on hi ha terra i treball (grans migracions) Emigrants europeus (1850266. 000 LES JUSTIFICACIONS DE L’IMPERIALISME 1914) en milions Britànics 17 “Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar 10 pa, Italians 310. 000 vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme. . . El que em preocupa més és la solució al problema Alemanys 5 social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, Balcànics 4’ 5 430. 000 de la política colonial han d’obrir els responsables nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Espanyols 4’ 4 Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”. Altres 13 CECIL RHODES: Carta al periodista Stead (1895)

2. 3. - Causes polítiques i estratègiques. Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi de l’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes interns Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies coma forma d’ascendir (medalles) Factor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallament arreu del món i controlar els punts estratègics ELS INTERESSOS DE LA POLÍTICA EXTERIOR BRITÀNICA “Quan l’interés d’Europa es centrava en els conflictes d’Espanya, Anglaterra va ocupar Gibraltar; quan els conflictes d’Itàlia, Anglaterra va ocupar Malta. Ara que l’interés d’Europa es centra a l’Àsia Menor i Egipte, Anglaterra ha ocupat Xipre. ” Discurs de John Salisbury (1879)

2. 4. - Justificacions ideològiques. L’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nous Teoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixeran front a les més fortes Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea, que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles, . . . ) Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de la pròpia raça o nació sobre la resta, les quals s’han de sotmetre al desig de l’home blanc Principals expedicions: JUSTIFICACIÓ NEODARWINISTA DEque L’IMPERIALISME. “Sense negar els negres es puguen civilitzar, és cert, · 1841 -71: Expedicions per Àfrica però, que la seua civilització sempre serà inferior a la (Livingstone, Stanley, . . . ). “Laun qüestió de serperquè resoltalaúnicament el sentit de l’evolució força de laenment d’aquella gent és “És un fet incontestable els negres tenen cervelldels mésindígenes lleuger hanostra, · 1878: Descobriment deque l’estret natural de aquesta la història universal. És a dir, que la. Creiem moralitat superior d’estara per realment inferior. que la raça ha superior qualidemenys voluminós el ide l’espècie blanca. Però, supe. Bering, pas entreque Àsia Amèrica. damunt de laacivilització modern, enqual tant dependrà que potència colonial, sevol L’Estat altra, aquella de la sempre el destí rioritat intel·lectual, ens dóna blancs dret de reduir l’escla- inferior. · 1895 -1908: Expedicions per als l’Àsia comet, cara als seues ciutadans, el major delsblanca. ” crims quan, deixant-se portar del món, és la raça vatge la raça inferior? . No i mil vegades no. Si elsdenegres s’acosten Central. i hipnotitzar per confoses a· 1909: certes Arribada espècies animals per (Peary). les seues formes anatòmiques, pels idees humanitàries, tracta bé a expenses dels seus al pol Nord propis súbdits a les races condemnades desaparèixer” FARMOCHI: Cursa de geografia universal, 1850. seus instints grollers, i s’aproximen als blancs en negres · 1910: Arribada al polse’n Suddistancien (Amundsen) altres aspectes que cal tindre en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a ella poden tindre relacions intel·lectuals i morals (. . . ). “Un país com França, quan ocupa una terra bàrbara, ha La inferioritat intel·lectual dels negres, lluny de conferir-mos el d’acontentar-se sols amb l’afany de guany? dret d’abusar de la seua debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los No, aquesta nació generosa ha rebut de la Providència i protegir-los. ” una més alta missió, la de l’emancipació, la de portar les llums, la civilització i la llibertat a les races i als “Negre”, article del Grand Dictionaire Universal Larousse du XIXé pobles encara esclaus de la ignorància. ” Siècle” (1872). Discurs de Garnier, intel·lectual francès (1864).

3. - CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES. Colònies d’explotació: les empreses de les metròpolis extrauen les primeres matèries barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrials Índia, la major part de colònies africanes, . . . Des del punt de vista econòmic Colònies de poblament: llocs rics i poc poblats on emigren els europeus per ocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctona Canadà, Austràlia, . . . Àmbits geogràfics de dependència econòmica: antigues colònies que són independents, però estan controlades econòmicament per la metròpoli Argentina, Xina, . . . Colònies d’ocupació efectiva: la metròpoli ocupa militarment la colònia i envia un govern, subordinat al govern metropolità (Índia, . . . ) Des del punt de vista politicoadministratiu Dominis: són colònies que depenen del govern de la metròpoli, però tenen cert grau d’autogovern per ser població emigrant de la metròpoli (Canadà, Austràlia, . . . ) Protectorats: territoris que conserven en teoria un govern propi, però en la pràctica és un “govern titella” sotmés a la metròpoli (Egipte, Marroc) Àrees d’influència política: països independents, però el seu govern no pot prendre decisions contràries als interessos de la metròpoli que els controla econòmicament (Argentina, Portugal, . . . )