LPOCA DE LIMPERIALISME LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL LA

L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL LA REVOLUCIÓ RUSSA

Context i causes de l’imperialisme Context: Segona Revolució Industrial → innovacions tècniques, noves formes d’organització del treball, creixement de la banca. augment producció i del comerç + millora dels transports Cronologia: útlim terç s. XIX – princ s. XX CAUSES • econòmiques. Necessitat de comprar matèries primeres a bon preu. Vendre excedent de producció (compte!) i invertir capital (infraestructures per benefici propi) • demogràfiques. Excedent de població europea (industrialització → atur). Emigració a zones ja conegudes. • polítiques. Importància d’ampliar fronteres, controlar grans territoris (rivalitats entre països) + excusa per tapar conflictes interns (conflictes laborals) • ideològiques. Defensa en la superioritat d’unes races i el deure de civilitzar les inferiors. Racisme. Poques veus en contra.

"La política colonial se impone en primer lugar en las nociones que deben recurrir o la emigración, ya por ser pobre su población, ya por ser excesiva. Pero también se impone en las que tienen o bien superabundancia de capitales o bien excedente de productos ésta es la forma moderno actual más extendida y más fecunda (. . . ). Desde este punto de vista, lo repito, la fundación de una colonia es la creación de un mercado (. . . ). En el tiempo en que estamos y con la crisis que pasan todas las industrias europeas, la fundación de una colonia es la creación de una salida. Allí donde permanezca el nudo colonial entre la madre-patria que produce y las colonias que ella fundó, se tendrá el predominio de los productos: económico, y también político (. . . ) Hay un segundo punto que debo igualmente abordar: es el lado humanitario y civilizador de la cuestión. Es preciso decir abiertamente que, en efecto, las razas superiores tienen un derecho con respecto a las razas inferiores porque existe un deber para con ellas. Las razas superiores tienen el deber de civilizar a las razas. Sr. Maigne: ¿Se atreve usted a decir eso en el país donde se han proclamado los derechos del hombre? Sr. Guilloutet: Es la justificación de la esclavitud y de la trata de negros. Jules Ferry: Si el honorable Sr. Maigne tiene razón, si la Declaración de los Derechos del Hombre ha sido escrita para los negros de África ecuatorial, entonces, ¿con qué derecho van ustedes a imponerles los intercambios, el tráfico? Ellos no los han llamado. . . Las razas superiores tienen el deber de civilizar a las razas inferiores. ¿Y existe alguien que pueda negar que hay más justicia, más orden material y moral en el África del Norte desde que Francia ha hecho su conquista? " Discurso de Jules Ferry ante la Cámara, París. 1885.

Conquesta, organització i explotació de les colònies Exploració i conquesta -Viatges científics i exploracions geogràfiques + curiositat per descobrir noves terres. - 1859. Charles Darwin. L’origen de les espècies. - escriptors com Jules Verne - exploració de grans rius africans: Congo, Níger, Nil, Zambeze. Protagonistes missioners i periodistes: Livingstone i Stanley. - s’arriba al pol nord (expedició de Peary, 1909) i al pol sud (Amundsen, 1911) - Conquesta fàcil per la superioritat militar dels europeus. Organització colonial Colònia controlada i administrada per la metròpoli. Colònies d’explotació Colònies de poblament Protectorats -NO govern propi - Govern autònom (govern blanc) - majoria població blanca (immigrants) - població indígena maltractada (reserves índies) -Govern indígena i administració pròpia. - política d’ocupació - Explotació econòmica - control govern de la metròpoli (govern paral·lel)

El repartiment del món Repartiment d’Àfrica -1870: inici colonització d’Àfrica. Ocupació ràpida i brutal. Tot el continent excepte Libèria i Abissínia. - s. XVIII: primeres bases a Àfrica - tots els països volen colònies. Itàlia i Alemanya arriben tard → tensions - Rivalitats França i Bèlgica per la zona del Congo. - 1885: Conferència de Berlín: • Necessitat d’ocupar físicament un territori, no només el litoral. • Notificació establiment colònia a altres potències. • Prohibició de monopolis. • Lliure navegació pel riu Níger i Congo. • Prohibició de l’esclavitud. • En teoria, respecte a la cultura dels indígenes. • Congo passa a ser colònia belga, propietat del rei Leopold II.

Discurs de Jules Ferry davant el Parlament francès el 1884, justificant el protectorat de Tunísia. Mantindrem a Tunísia aquesta situació de protectorat, de potència protectora, perquè té grans avantatges. Ens evitarà instal·lar en aquest país una administració francesa, és a dir, imposar a l’erari francès unes despeses considerables. Ens permetrà supervisar i governar sense assumir la responsabilitat de tots els detalls de l’administració, de tots els petits errors, de totes les petites friccions que puguin sorgir del contacte de dues civilitzacions diferents. Als nostres ulls, és una situació adequada, útil, que salvaguarda la dignitat del vençut, qüestió gens indiferent en un país musulmà, qüestió que té una gran importància en terra àrab. Salvaguardar la dignitat del vençut és consolidar la seguretat de la possessió. Exemples de protectorats: - Marroc - Egipte - Tuníssia (1881 – 1956) - Sierra Leone - Malaisia http: //blogs. sapiens. cat/socialsenxarxa/categoria/historia/ 6 -historia-contemporania/6 -1 -historia-del-moncontemporani/08 -imperialisme-i-colonialisme/

IMPERI BRITÀNIC - Imperi + gran. Es comença a formar el s. XVIII. Objectiu: control rutes marítimes - gran expansió durant el regnat de la reina Victòria I (1837 – 1901) - Àsia: - Índia (joia de la corona). Des de 1777 Companyia de les Índies Orientals. Revolta dels sipais. - Beluchistan (Pakistan) - Afganistan - Malacca - Singapur - Birmània (Myanmar). Accés terrestre a la Xina - Xina. Manté independència. Guerres de l’opi. Tractats de Nankin (1842) - Mediterrani: - Malta, Suez i Xipre -Àfrica: - Sud-Àfrica (el Cap) al Sudan. Incident a Fashoda - Nigèria, Somàlia, Kenya i Uganda - Oceania: - Nova Zelanda (1841). Maories treball d’esclaus. - Austràlia. Presó durant s. XIX - illes Pacífic - Amèrica: - Canadà (domini, 1867) - Honduras, Jamaica i Guaiana

Ferrocarril a la Índia. www. claseshistoria. com Plantació de te a l’Índia Esclaus encadenats. Treballadors de plantacions.

Inauguració Canal de Suez, 1869

IMPERI FRANCÈS -2 n gran imperi - extensió. - Àfrica: - projecte Oest – Est. Incident Fashoda - Argèlia, Tuníssia, Marroc, Senegal, Txad, Guinea, Costa d’Ivori, i Benin; Marroc, part del Congo i illa de Madagascar. └ conflicte amb Alemanya (preludi I GM) -Àsia: - Indoxin: part de Birmània, Laos, Cambodja, Vietnam, Tailandia, Malàsia. - tractats favorables amb Xina - Oceania: - Nova Caledonia - Amèrica: - Illes del Pacífic: Tahití, Illes Marqueses - costes Canadà: arxipèlag Miqueló - sud: Guaiana

Els imperis colonials

Conflictes colonials - Guerres de l’opi (1839 – 1842; 1856 – 1860). Tractat de Nankin. Tractats desiguals. - Revolta dels sipais. Soldats hindús i musulmans. Nou armament. Grassa de porc. Resultat: intervenció militar G. Bret. 1876: Victòria I emperadriu de l’Índia. - Incident de Fashoda (G. Bret i França). Solució: França es retira. 1898 - Revolta dels bòxers (1899). Resposta a la intromissió occidental. Bòxers eren una societat secreta. Objectiu: expulsar estrangers de Xina. Resultat: forta repressió occidental. 1911: fi dinastia manxú, república.

GUERRES DE L’OPI (18939 -42 / 1856 -60) Batalla naval. 1841 Comissionat imperial Lin Zexu Port de Hong Kong, en mans britànics fins el 1997. Tractat de Nanking 1842

Conseqüències de la colonització Avenços europeus i transformacions econòmiques - construcció d’infraestructures - conreus de noves terres i construcció de noves indústries Modificació del paisatge i hàbitat natural └ pèrdua de conreus tradicionals - introducció de grans plantacions (benefici metròpoli) - indígenes treballen a les plantacions a canvi de salari baix. Ara han de comprar aliments i estris economia de monetària i de mercat - fi artesania local - construcció hospitals + mesures higièniques → augment de la població, trenca equilibri - aculturació: escoles + cristianisme → pèrdua de cultura autòctona (nous valors), pèrdua d’identitat (ex. Indis nord-americans) - canvi estructura social - ritme de treball, vida urbana - funció dels ancians, estructura familiar - NO igualtat → segregació (apartheid)

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL Stormtroops Advancing Under Gas. Otto Dix, 1924

Causes de la Primera Guerra Mundial Colonialisme i nacionalisme 1. Rivalitats entre potències colonials - crisi marroquines (1905 i 1911) - Alemanya vol tenir territori. Vol mercats per col·locar la seva producció. Política naval agresiva, rivalitat UK. - França vol un protectorat. Negativa Alemanya. - Anglaterra (àrbitre): accepta protectorat francès per no interferències a Egipte - Espanya aconsegueix petit protectorat Marroc (zona Rif) - Inici de pactes: - 1904: Entente Cordiale → França i G. Bretanya - 1907: Triple Entente → França, G. Bretanya + Rússia (ampliació 1904) - 1911: nova crisi Marroc. França – Alemanya - solució: part Congo francès per Alemanya: amplia Camerun - Protectorat francès 2. Exaltació nacionalista - França – Alemanya. Guerra francoprussiana (1871). Pèrdua Alsàcia i Lorena. Liderar hegemonia continental. - sistema aliances Bismarck → aïllar diplomàticament França - Alemanya – G. Bretanya. Rivalitat per control de rutes marítimes └forta inversió en armament (submarins) 3. Conflicte dels Balcans

3. Conflicte dels Balcans → zona amb estats amb multinacionals - Imperi Turc. Països independents: Grècia, Sèrbia, Romania, Bulgària i Montenegro. - Imperi Austríac vol dominar la regió - minoria germànica mana - hongaresos, txecs, italians, croats, serbis…. - Sèrbia (estat independent). Suport a serbis sotmesos imperi austríac. - Rússia (interessos a la zona) - paneslavisme (protegir pobles eslaus) - poder a la zona i ocupar estret del Bòsfor i els Dardanels -1908: Àustria ocupa Bòsnia - reacció russa: si cal conflicte armat

Els Balcans abans de la guerra

Cursa armaments i aliances (1890 -1914) -Inversió en indústria armamentística (canons, obusos, avions, submarins, metralladores, gasos químics…. ) - Aliances: - 1882: Triple Aliança. Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia - 1907: Triple Entesa. França, G. Bretanya i Rússia Itàlia. Pretensions colonials al nord d’Àfrica, zona Tunísia. La Triple Aliança 1882 - 1915. http: //blogs. sapiens. cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6 -historia-contemporania/6 -1 -historia-delmon-contemporani/09 -europa-al-tombant-de-segle-del-%E 2%80%9 Csistemabismarck%E 2%80%9 D-a-la-%E 2%80%9 Cpau-armada%E 2%80%9 D/

Esclat conflicte -28 juny 1914: assassinat hereu imperi autrohongarès. - protagonista: estudiant bosnià (Gavrilo Princip) amb relació a nacionalistes serbis. Últimatum d’A-H. Sèrbia NO accepta. - resultat: - Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia - Rússia intervé per protegir Sèrbia - Alemanya declara la guerra a Rússia i a França - G. Bretanya declara la guerra a Alemanya quan aquesta envaeix Bèlgica per atacar França. -Finals de l’agost de 1914: - Triple Entesa era formada per França, Gran Bretanya i Rússia més un país petit com Sèrbia. - Bèlgica i Espanya van declarar-se neutrals (empresaris catalans venen als dos bàndols. Barcelona plena d’espies) - Bulgària, Romania i Turquia esperaven el moment idoni per prendre bàndol en el conflicte - altre bàndol format per Àustria-Hongria i Alemanya (TA) - Itàlia canvia de bàndol a canvi de promeses territorials.

La Gran Guerra de moviments - FRONT OCCIDENTAL - Alemanya. Atac a França per Bèlgica i Luxemburg. Objectiu: no tenir 2 fronts oberts - PLA SCHLIEFFEN (atac ràpid) - Bèlgica s’havia declarat neutral !!! - principi setembre 1914 alemanys a 40 km de París -Reacció aliats: batalla del Marne ( 6 – 13 setembre 1914) FRONT ORIENTAL - Ofensiva russa. Batalla de Tannenberg. Derrota russa. Alemanys desplacen soldats. Bé victòria Marne. - Avenç ràpid alemany. - reacció russos: arriben a fronteres de l’imperi austríac Guerra de trinxeres (1914 -1916) -Fronts immòbils. - Front occidental: trinxeres de Suïssa al mar del Nord. Durs combats. Molts morts - necessitat de nous aliats: - 1915. Itàlia passa als aliats (TE). Bulgària i Imperi Turc a favor d’imperis centrals -1916. Ofensiva alemanya per trencar front francès - batalla de Verdun. Guanya França. Molts morts

Crisi de 1917 i fi de la guerra - Rússia. Triomf de la revolució bolxevic. Signa pau de Brest-Litovsk amb Alemanya. - incident amb EUA: Alemanya enfonsa un transatlàntic. Resposta: entrar a la guerra. └ guerra comercial submarina (aturar subministres aliats) - FRONT ORIENTAL. 1918: - derrota Àustria i aliats. - resultat: imperi austríac i turc demanen armistici - FRONT OCCIDENTAL. 1918: - derrota Alemanya + revolta a exèrict i manifestacions contra la guerra - por a revolució (bolxevic) - 9 novembre: kàiser abdica, exili als Països Baixos. Govern provisional: república - demana pau: 11 novembre 1918 es signa armistici

Mapa de la Primera Guerra Mundial© Fototeca. cat

Guerra a la reraguarda - Mobilització de molts recursos i implicació de població civil. - reclutament d’homes en edat militar (lleves) - 70 milions de combatents (participació colònies) - nous mitjans tècnics: més morts - reconversió indústries per fabricar armament (economia de guerra) - dones treballen a les fàbriques. Substitueixen els homes. - canvis socials: dones responsables i independents - problema: poden fer la mateixa feina i NO tenen els mateixos drets - moviments sufragistes (dret de vot) - ús de propaganda per mobilitzar l’opinió pública

http: //unsiglollamaalapuerta. wordpress. com/category/i-guerra-mundial/

L’organització de la pau - Gener 1919. Conferència per establir condicions de pau. 32 països. Només 4 opinen, vencedors (EUA, França, G. Bret i Itàlia) Tractat de Versalles - Pau amb Alemanya → imposada i humiliant Ganes de revenja - Condicions molt dures: - Alemanya culpable de la guerra. Pagar deutes de guerra (diners i productes). Beneficiaris: Bèlgica i França. Fi del deute: octubre 2010 - exèrcit retallat. Prohibit el rearmament. Fora imperi colonial. - retorn territoris ocupats: - Alsàcia i Lorena per França - Schelswig per Dinamarca - 2 cantons per Bèlgica - Posnània i part de Prússia occidental per Polònia + corredor Danzig.

Carictaura del Tractat de Versalles. Els líders dels aliats (Clemenceau per França, George pel Regne Unit i Wilson pels EUA, porten a Alemanya davant la guillotina – signatura del Tractat – Caricatura publicada el juny de 1919.

http: //ghescuela. blogspot. com. es/2011_04_13_archive. html

Nou mapa d’Europa - Proposta president Wilson, 14 punts: cada nació té dret de formar un Estat independent - Altres tractats de pau: - imperi rus perd part de la costa bàltica i cedeix terreny a Polònia. - imperi turc es redueix a l’actual Turquia. Antics territoris d’Orient Pròxim seran protectorats britànics o francesos (Iraq, Síria, Palestina) - imperi autrohongarès desapareix. - nous països: Txecoslovàquia, Hongria, Àustria i Iugoslàvia (centre del nou Estat) -Objectiu del nou mapa: - aïllar la Rússia revolucionària. Es creen 2 estats taps: Polònia i Romania. - problema: estats taps amb diferents nacionalitats (problemes)

Europa el 1914 i el 1920

La Societat de Nacions - proposta Wilson: organització per garantir la pau → Societat de Nacions (1920) - objectius: - garantir la pau - fomenta cooperació internacional - vigilar compliment dels tractats - resoldre conflictes per la via diplomàtica - seu: Ginebra - estructura: - Assemblea: formada per tots els membres - Consell: potències vencedores -problema: situació molt complicada: destrucció, deutes, interessos…. - EUA no s’integra a la SDN (!!!) - tampoc països descontent com Alemanya i Itàlia (volia + territori) - resultat: no imposa les decisions

http: //cicle 2 socials. wordpress. com/2012/10/17/stph-2 -colonialisme-imperialisme/

Informació complementària No només Europa va veure’s implicada en el conflicte. Així, la guerra va tenir repercussions en els altres continents i fins a 35 estats van acabar intervenint en la conflagració. Els contendents van cercar nous aliats a Europa i el conflicte s’estendria cap a les colònies del Pròxim Orient, Àsia i Àfrica esdevenint així un conflicte mundial. Era la primera vegada que una guerra afectava un territori tan ampli, fet que va influir decisivament en l’allargament del conflicte. Els imperis centrals –Alemanya i Àustria– van tenir el suport de Bulgària i Turquia. Els búlgars volien refer-se de les seves pèrdues a les guerres balcàniques i els turcs recelaven davant les aspiracions russes sobre els estrets. Els aliats –Anglaterra, França, Sèrbia i Rússia– van tenir el suport d’Itàlia, que va canviar de bàndol amb la promesa de territoris, Romania, Japó, Portugal i Grècia que va entrar a la guerra el 1917. Els japonesos van entrar a la guerra amb l’objectiu d’ocupar els dominis alemanys a Àsia. Els Estats Units van intervenir a partir del 1917 i, seguint el seu exemple, van entrar a la guerra al costat dels aliats un bon nombre de països d’Amèrica Llatina com Bolívia, Perú, Brasil, Uruguai i petits estats d’Amèrica Central.

- Noves armes.

LA REVOLUCIÓ RUSSA

RÚSSIA. Enorme imperi: 22 milions de km². Moltes ètnies diferents (llengües i religions). 90% població camperola, serfs fins 1861. - Fins 1861: aristocràcia té privilegis feudals - propietària de grans extensions de terreny - viu de renta. Alt nivell de vida (≠ camperols) - pagesos organitzats en MIR (unitats de població) - burgesia: escassa, poc pes social i polític. - classe mitjana. Escassa. Gruix de funcionaris de l’Estat tsarista - viuen a ciutat - professionals liberals i comerciants - camp: pagesos acomodats, propietaris de terres. No servitud. - proletari industrial: escàs. Poca industrialització. Capital estranger - molt polititzat. Consciència de classe. Influència Marxisme i Anarquisme

REVOLUCIÓ DE FEBRER -Primera Guerra Mundial → condicions esclat revolució - no preparats per una guerra llarga i dura - desastres militars (batalla Tannenberg) - pagesos a la guerra → descens producció agrícola - fam a les ciutats - malestar obrers i pagesos Organització de la població en SOVIETS - pressionen per retirar-se de la guerra i fi tsar Oposició política: - burgesos (liberal i kadet) - pagesos (socialrevolucionaris) - obrers (menxevics i bolxevics) FEBRER 1917 -Manifestació a Sant Petersburg: PAU I PA - Vaga general i motins en les casernes militars. Exèrcit es nega a reprimir vaguistes. - constitució govern provisional Kerenski. - 3 març. Abdicació del tsar Nicolau II → República Democràtica (govern provisional) LENIN: líders dels bolxevics. Al febrer estava a l’exili. Torna a la primavera “tot el poder per als soviets”

REVOLUCIÓ D’OCTUBRE -PROBLEMES NO RESOLTS amb el govern provisional: - es manté la guerra - lenta reforma agrària - Descontentament popular + influència bolxevic = voler derrocar govern i instaurar socialisme Govern soviets i pagesos Programa bolxevics: - aconseguir la pau (Brest-Litovsk) - repartir les terres entre els pagesos - obtenir la direcció de les fàbriques pels obrers - nacionalitzar la banca i els mitjans de transport 25 octubre. Soviets es revolten. Aconsegueixen el poder - fora govern provisional - formació govern obrer (Lenin). Suport del Congrés dels Soviets de Rússia └ porten a terme el programa dels bolxevics

- Govern obrer. Problemes → guerra civil (1918 -1921) - Exèrcit Blanc: part exèrcit tsarista, classes privilegiades i pagesos benestants + potències europees (capital indústria i por al contagi de la revolució) - Exèrcit Roig (Lev Trotski). GUANYA - País destrossat. Fam i fora producció -1918. Partit bolxevic canvia de nom: Partit Comunista de la Unió Soviètica └ monopoli del poder. Exclou altres partits (democràcia? ? ? ) -execució família reial (juliol 1918) -1922: creació URSS. Estat federal amb diferents nacionalitats - estructura: - Parlament: SOVIET SUPREM - partit únic: PCUS (control vida política) → dictadura del proletariat