1 Lidealisme transcendental de Kant Pgina 1 1

  • Slides: 5
Download presentation
1. L’idealisme transcendental de Kant Pàgina 1. 1. El problema del coneixement: què puc

1. L’idealisme transcendental de Kant Pàgina 1. 1. El problema del coneixement: què puc conèixer? 302303 L'anàlisi dels tipus de judicis Objectiu: analitza els diferents tipus de judicis per identificar quins són els característics de les ciències. Amplien el nostre coneixement del món o no? Com coneixem la seva veritat? Exemple: “Tots els cossos són extensos” A PRIORI Amb independència de l'experiència Basats en el principi de no contradicció Són universals i necessaris ANALÍTICS No amplien el nostre coneixement El P està comprès en el S Són no extensius o explicatius Extensius SINTÈTICS A PRIORI Universals i necessaris Exemple: “La recta és la distància més curta entre dos punts” SÍNTÈTICS Si amplien el nostre coneixement El P no està comprès en el S Són extensius Text pàgina 304 A POSTERIORI Depèn de l'experiència El P pot ser negat del S sense contradicció Són particulars i contingents Exemple: “Alguns cossos són pesants. ” José Vidal González Barredo

1. L’idealisme transcendental de Kant Pàgina 304 1. 2. Origen i constitució del coneixement

1. L’idealisme transcendental de Kant Pàgina 304 1. 2. Origen i constitució del coneixement Què és conèixer? Principis generals El coneixement és el resultat de la interacció entre dos pols: el subjecte (que coneix) i l’objecte (la realitat que el subjecte pretén conèixer): coneixement objecte subjecte 1. Principi general: Matèria Té el seu origen en l’experiència: pertany a l’objecte. Síntesi (ordenació i unificació) Forma Coneixement Té el seu origen en la subjectivitat: pertany al subjecte. 2. Nivells de síntesi: El procés de síntesi de les dades rebudes es va realitzant de manera progressiva així com van intervenint les diferents facultats cognitives.

1. L’idealisme transcendental de Kant 1. 2. Origen i constitució del coneixement Estructura de

1. L’idealisme transcendental de Kant 1. 2. Origen i constitució del coneixement Estructura de la Crítica de la raó pura Descriu aquest procés d’elaboració del coneixement i en té dues parts: Estètica transcendental, que s’ocupa del coneixement sensible (Sensibilitat). Analítica transcendental (Enteniment). Lògica transcendental, que s’ocupa del coneixement intel·lectual, es subdivideix en: Dialèctica transcendental (Raó). Pàgina 304

1. L’idealisme transcendental de Kant Pàgina 305306 1. 2. Origen i constitució del coneixement

1. L’idealisme transcendental de Kant Pàgina 305306 1. 2. Origen i constitució del coneixement Com és possible el coneixement sensible? L’estètica transcendental Objectius: 1. Analitzar les condicions que fan possible el coneixement sensible. 2. Fonamentar les matemàtiques. Facultat: Sensibilitat: capacitat de rebre representacions en ser afectats pels objectes (receptivitat). Procés: Text pàgina 305 Matèria Impressions sensibles síntesi Forma * També s’anomena: § Fenomen § Percepcions § Experiència § Coneixement sensible Allò donat: que prové de l’objecte Allò posat: que prové del subjecte Espai i temps són: 1. Formes: no són allò que percebem, sinó com percebem. 2. a priori: precedeixen i possibiliten l’experiència. 3. de la sensibilitat: facultat que fa possible el coneixement sensible. Intuïció empírica* Espai i temps a) b) Intuïcions: no són conceptes resultat d’un procés d’abstracció. Pures: són buides de contingut empíric. Són les coordenades en les quals s’ordenen les impressions sensibles.

1. L’idealisme transcendental de Kant 1. 2. Origen i constitució del coneixement Aspectes que

1. L’idealisme transcendental de Kant 1. 2. Origen i constitució del coneixement Aspectes que cal destacar 1. Crítica a l’empirisme. El subjecte no és passiu (simplement es deixa impressionar) sinó que és actiu (ordena i unifica les impressions així com les va rebent mitjançant les estructures a priori que el mateix subjecte posseeix: l’espai i el temps). 2. Gir kantià. El coneixement no és simplement l’empremta que l’objecte deixa sobre el subjecte sinó que és el resultat de l’ordenació que el subjecte fa de les dades que rep de l’objecte. 3. Fenomenisme kantià. No podem conèixer les coses tal com són (les “coses en si”) el límit del coneixement és la constitució del fenomen (allò que les coses son “per nosaltres”). Pàgina 306