1 Lidealisme transcendental de Kant Pgina 306307 1

1. L’idealisme transcendental de Kant Pàgina 306307 1. 2. Origen i constitució del coneixement Com és possible el coneixement intel·lectual? (I) La analítica transcendental Objectius: 1. Analitzar les condicions que fan possible el coneixement intel·lectual. 2. Fonamentar la física. Facultat: Enteniment: és la facultat que ens permet conèixer un objecte (pensar-lo) a través de les representacions que ens ofereix la sensibilitat (espontaneïtat). Procés: * Pensar, conèixer o comprendre un objecte és poder referir els fenòmens a un concepte. Aquesta activitat es fa mitjançant un judici: Ex. : “Això és fràgil”. Quadre pàgina 307 Matèria Donada per la sensibilitat Intuïcions empíriques síntesi Forma Posada per l’enteniment Judicis* categories Les categories o conceptes purs de l’enteniment són: 1. No procedeixen de l’experiència (no són conceptes empírics) sinó que els produeix l’enteniment espontàniament i els aplica a la comprensió dels fenòmens. 2. Són, per tant, buits de contingut empíric (s’han d’omplir amb les dades provinents del coneixement sensible proporcionades per la sensibilitat). 3. Es dedueixen de les diverses formes de judicis possibles: deducció transcendental de les categories.

1. L’idealisme transcendental de Kant Pàgina 308 1. 3. Els límits del coneixement L’aplicació correcta d'intuïcions i categories Recordem que la CRP té dos vessants: 1. Un de transcendental: explicar les condicions de possibilitat del coneixement: Coneixement sensible Matèria: objecte Forma: subjecte Coneixement intel·lectual Impressions sensibles síntesi Intuïció empírica Espai i temps síntesi Judicis Categories Sensibilitat Enteniment Text pàgina 308 José Vidal González Barredo

1. L’idealisme transcendental de Kant 1. 3. Els límits del coneixement L’aplicació correcta d'intuïcions i categories 2. Però també un altre de crític: marcar els límits del coneixement humà: Quins són els usos legítims de les intuïcions empíriques i les categories? “[a] Les intuïcions sense categories són cegues, [b] les categories sense intuïcions són buides” a) Ja que serien un conjunt caòtic i inconnex de percepcions. b) Ja que les categories són conceptes purs, és a dir, buits de tot contingut empíric. Per tant, només produiran coneixement objectiu si s’apliquen a objectes d’experiència possible (fenomen) i no quan s’apliquin a objectes que estiguin més enllà de l’experiència. Pàgina 309

1. L’idealisme transcendental de Kant 1. 3. Els límits del coneixement Text pàgina 309 La distinció entre noümen i fenomen Idealisme subjectiu (Hume) versus Idealisme transcendental (Kant). Hume: només accepta com a única realitat les nostres percepcions. Kant: las categories no són aplicables més enllà de l'experiència (“allò que se’ns mostra”) però aquesta idea implica, correlativament, la idea d’alguna cosa que “no se’ns mostra”, la idea d’alguna “cosa en si”. Fenomen “Cosa per a nosaltres” Noümen “cosa en si” subjecte El “noümen” o “cosa en si” és el correlat de l’objecte considerat al marge de la seva relació amb la sensibilitat, no hi ha cap problema en acceptar-lo sempre que: 1. El prenguem com un supòsit. 2. És del tot inaccessible al nostre coneixement (és incognoscible). Pàgina 309310