2 Lidealisme absolut de Hegel Pgina 318 Biografia

2. L’idealisme absolut de Hegel Pàgina 318 Biografia Pàgina 318 § La filosofia kantiana esdevé un punt de referència inevitable: havia estat una filosofia crítica que, en marcar els límits del coneixement, havia eliminat les pretensions metafísiques d’un coneixement absolut. § L' idealisme alemany posterior no estarà disposat a acceptar aquests límits i tractarà de superar-los en una clara passió metafísica. § Els seus representants, per ordre, són: 1. J. G. Fitche (1762 -1814). 2. F. W. J. von Schelling (1775 -1854). 3. G. W. F. Hegel (1770 -1831). José Vidal González Barredo

2. L’idealisme absolut de Hegel 2. 1. La filosofia com a saber absolut Intenció: construir un sistema filosòfic seguint el model de la metafísica racionalista: únic principi → categories → tot el saber. Aspiració: explicar la realitat en la seva totalitat → no accepta els límits que Kant havia imposat al coneixement → la filosofia ha de ser ciència, és a dir, saber absolut. Objectiu: articular en un únic sistema que abasti la totalitat del que és real els dos grans conceptes de reflexió filosòfica de la història del pensament occidental: La natura • L’objecte, en termes kantians • Tema de reflexió de la filosofia grega L’esperit • El subjecte, en termes kantians • Tema de reflexió de la filosofia moderna Obstacle: però abans s’havien de superar els límits que Kant havia imposat al coneixement metafísic. Pàgina 318

2. L’idealisme absolut de Hegel 2. 2. L’error de la crítica del coneixement de la filosofia moderna Manera d’exercir la crítica del coneixement de la filosofia moderna Tasca preventiva i propedèutica prèvia a l'elaboració de qualsevol sistema filosòfic → analitzar l’instrument amb el qual l’havien de construir. S’havia d’analitzar el funcionament i la fiabilitat de les diverses facultats implicades en el procés del coneixement per evitar caure en l’error. Segons Hegel aquest plantejament ha estat un error, per què? Havia portat a la impossibilitat d’un coneixement de la realitat en la seva totalitat, d’un saber absolut. A partir de Kant, només podem conèixer de les coses allò que són per a nosaltres (el fenomen), però no allò que són en si mateixes (el noümen), que es declarat incognoscible. Acceptar que hi ha una part de l’objecte que el subjecte no pot arribar a conèixer, distingir entre fenomen i noümen, ens porta a una paradoxa: Per a Hegel, només l’absolut és el veritable Con que el nostre coneixement és fora de l’absolut també és fora de la veritat. Pàgina 319

2. L’idealisme absolut de Hegel 2. 2. L’error de la crítica del coneixement de la filosofia moderna Text pàgina 319 1. L’acceptació acrítica de la representació del coneixement com a instrument i mitjà. 2. Podem fer aquesta anàlisi amb quelcom diferent que no sigui el mateix coneixement? 3. Aquest plantejament kantià és només un moment en l’evolució del mateix coneixement que ha de ser superat. 4. La crítica del coneixement ha d’utilitzar un criteri intern al propi coneixement (immanent). 5. Aquest serà observar la pròpia experiència de la consciència, el seu moviment en el procés d’avenç del coneixement. Pàgina 319

2. L’idealisme absolut de Hegel Pàgina 2. 3. La concepció dialèctica del coneixement 320 La dialèctica com a mètode crític immanent El coneixement avança seguint un procés en què se succeeixen tres moments que descriuen la pròpia experiència de la consciència que és dialèctica: Simplicitat (tesi) Escissió (Antítesi, negació o alienació) Reconciliació (Síntesi o articulació) Consciència de l’objecte: immediatesa. Consciència del subjecte: mediació. En saber que aquest “en si” és solament “per a si”, l’objecte ja no és el mateix. Primer moment de veritat: “En si”. Un moment de saber: “Per a si”. Nou moment de veritat: “Ser per a ella d’aquest en si”. Moment ingenu en què descobrim o coneixem una cosa. Descobrim que hi ha un desajust entre l’objecte (veritat) i el nostre saber sobre aquest objecte. Descobrim que allò que crèiem que era la veritat és només el nostre saber sobre l’objecte. El moviment continua en passos successius buscant anul·lar les diferències entre la veritat (l’objecte) i el nostre saber (sobre aquest objecte).

2. L’idealisme absolut de Hegel Pàgina 2. 3. La concepció dialèctica del coneixement La crítica del coneixement es fa des de l’interior i per la pròpia consciència ja que tot succeeix en aquesta: Simplicitat (tesi) Text pàgina 320 Escissió (Antítesi, negació o alienació) Reconciliació (Síntesi o articulació) 320