Pelegrinatge i cam de Santiago a lpoca Medieval

Pelegrinatge i camí de Santiago a l’època Medieval Fet per Francesc Moreno

Significat del pelegrinatge �Etimològicament, peregrí (pelegrinus) significa expatriat o exiliat. �El peregrí és un estranger allà on va , un desconegut menyspreat pels sedentaris. �Al segle XIII, a Flandes, s’imposava com a càstig recórrer el camí de Sant Jaume. �Hi havia gent que feia testament abans del viatge, també era simbòlic, ja que representava abandonar la teva antiga vida i començar a ser una altra persona. �També era una ofrena a Déu, agraint el sacrifici de Jesús.

Història de la Catedral �La catedral de Santiago de Compostel·la està situada a la ciutat del mateix nom, al centre de la província de la Corunya, a Galícia �Acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume �Això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume. �Era un dels principals punts de pelegrinatge del món, després de Roma i Jerusalem. �La catedral és d’estil barroc feta a l’any

Catedral

Història de Sant Jaume �Jaume conegut com sant Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v. 44 d. C), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret. �Era fill de Zebedeu i Maria Salomé, i germà gran del també apòstol Joan. �Els evangelis segons Mateu (Mt. 4, 21 -22) i segons Marc (Mc, 1, 19 -20) narren que Crist els va trobar amb el seu pare a la ribera i que els cridà llavors perquè el seguissin, anomenant-losboanergues, que significa "fills del tro". �Morí decapitat per ordre d’Herodes I a Judea.

Sant Jaume

Origen del pelegrinatge a Compostela �Es troba a la llegenda de la predicació per Espanya de l’apòstol Santiago, llegenda elaborada entre els segles VII i XII. �Aquesta llegenda és recolzada pels descobriments d’unes relíquies entre els anys 788 i 838, que van ser considerades les restes de l’apòstol. �Aquesta llegenda va ser recollida per un poeta anònim asturià del segle VIII. �Actualment cap historiador creu que Santiago hagués arribat a Espanya.

Rutes de pelegrinatge �Segons els hospitals o santuaris que volien visitar o les inclemències climàtiques decidien quina ruta agafar. �Els itineraris preferits van ser recollits per la Guía del peregrino. �La tradició definí les quatre grans rutes que travessaven França i convergien els Pirineus.

Les grans rutes

Via Tolosana �La primera la via tolosana, que sortia d’Arlés, passava per San Gil, San Guillermo del Desierto i per el port de Somport. �Aquesta ruta la prenien els pelegrins procedents de l’est d’Europa i d’Itàlia.

Via Podensis �La Via podensis sortia de Puy i reunia als borgonyons i als alemanys.

Via Lemovensis �Travessava Llemosí. Començava a Vezelay i , a través de Nevers o la Charite-sur-Loira, passava per Bourges, San Leonardo, Limoges i Perigord on veneraven a San Frontón.

Via Turonensis �És la ruta més important. �La prenien els peregrins procedents del nord de França i dels Països Baixos. �Passava per Poitiers, on veneraven a Sant Hilari, per Saintes i després per Burdeos. �Passant els Pirineus els quatre camins s’unien al ‘Puente de la Reina’ donant inici al camí francès.

Perills �Els peregrins eren víctimes de diferents perills com: - Mal de peus - Set - Gana - Inclemències climàtiques - Travessar rius i fronteres - Lladres

Malalties �Suor de l’anglès: Actualment conegut com a grip. �Escorbut: Falta de vitamina C. �Hèrnia abdominal. �Hipopresia: Malaltia al fetge amb inflamació de les extremitats, flatulència i inflor del ventre. �Entre d’altres. . .

Ritus �Al arribar al final del camí, al santuari, el peregrí del segle XIV no es demora un moment: Ø Confessa Ø Participa a l’Eucaristia Ø Circumval·la l’altar Ø Besa l’estàtua de fusta de l’apòstol (actualment prohibit pel bé del manteniment d’aquesta estàtua) Ø I se’n va amb el certificat de peregrinació signat pel canònic.

Peregrins il·lustres �El rei Lluis XI: va ser el més prestigiós pelegrí del segle XIV. �Rodrigo Díaz de Vivar (El Cid): En nombroses llegendes s’anomena al gran heroi cristià defensant als peregrins del camí. Aquesta data encara no està confirmada. �Felip II: A Ligonde, Lugo, hi ha una placa commemorativa assegurant que el rei d’Espanya va parar a descansar. �Matilde, filla del rei d’Anglaterra Enric I al 1125; Guillermo X, duc de Aquitania, al 1137; Alfons VII al 1138; el rei de França, Lluis VII, al 1154, i al 1325, Santa Isabel de Portugal, entre d’altres.

Lluis XI

El Cid

Bibliografia �Diccionario razonado del Occidente medieval por Jacques Le Goff.

FI