La pintura Pintura al fresc Pintura al tremp

La pintura

Pintura al fresc

Pintura al tremp

Pintura a l’oli

Aquarel. la

collage

Gravat

Predomini de la linea

Predomini del color

Clar obscur • Caravaggio

Sfumato

Perspectiva jeràrquica

Perspectiva corba o naturalis • Utilitzada en la pintura grega i romana i després a la flamenca del segle XV. • La mida dels objectes és proporcional a la seva proximitat i les linees del quadre tendeixen a confluir en el centre de la composició.

Perpectiva lineal • Es basa en la confluència de totes línies de la composició en un punt, anomenat punt de fuga

Perpectiva aèria • Definida i utilitzada per Leonardo da Vinci. • Segons ell, s’ha de tenir en compte la variació dels colors en relació a la distància i la pèrdua de nitidesa del contorn dels objectes amb la llunyania. • Molt utilitzada pels pintors del Barroc en les seves obres.

Perpectiva il. lusòria • Consisteix a utilitzar diversos sistemes perpectius combinats i tota mena de recursos per a fer veure com a real allò que està pintat. • Molt utilitzada per als decoradors de cúpules del Barroc, que simulaven obrir els sostres per damunt dels espectadors per tal de deixar veure escenes d’ascensió al cel dels sants.

Composició tancada / oberta • La tancada s’organitza a l’entorn d’un eix central cap al qual semblen dirigir-se tots elements del quadre. • L’oberta s’organitza a partir d’un element lateral o exterior a l’obra. Els elements del quadre semblen sortir dels seus limits.

Tancada / estàtica / unitària • La mare de Déu de les roques de Leonardo. Els persontges queden inscrits en un triangle el vèrtex del qual se situa al cap de la verge. Els gestos de les mans i les mirades relacionen els personatges en una composició unitària.

Oberta / dinàmica / • El rapte de les filles de Leucip de Rubens. • Composició marcada per la diagonal definida pels cossos de les dones, que amb la gestualitat expansiva dels seus braços semblen sortir del quadre per tal d’escapar als seus segrestadors.

No unitària • La natura morta de Zurbarán es pot considerar no unitària perquè els diferents elements que la composen estan tractats de forma individualitzada i no tenen cap relació significativa entre si.

Els gèneres