La crisi final de la Restauraci la Dictadura

La crisi final de la Restauració: la Dictadura de Primo de Rivera Apunts i imatges de la Dictadura

El règim de la Restauració i Alfons XIII Fill pòstum del rei Alfons XII i de Maria Cristina d’Habsburg, nascut a Madrid el 17 de maig de 1876. Coronat Rei d’Espanya el 1902. El 1906 es va casar amb l’anglesa Victòria Eugènia de Battenberg. L’abril de 1931, a rel de les eleccions municipals, van renunciar del tron espanyol i es va exiliar, establint finalment la seva residència a Itàlia. Va morir a Roma el 28 de febrer de l’any 1941. El seu cadàver fou repatriat a Espanya el 1980, i enterrat al Panteó dels Reis al monestir d’El Escorial.

Miguel Primo de Rivera Va néixer a Jerez de la Frontera (Cádiz) el 8 de gener de 1870. De família de tradició militar, va estar destinar a Filipines, Cuba i a Marroc, on va arribar a General. El 1922 fou nomenat Capità General de Catalunya. El setembre de 1923 va protagonitzar un cop d’Estat militar. El cop d’Estat va comptar amb el suport del Rei i d’àmplies capes de l’oligarquia econòmica i política del país, i va posar fi al darrer govern constitucional, encapçalat pel liberal Manuel García Prieto. Retrat oficial del general Primo de Rivera

Per què un Cop d’Estat? Les causes Factor socials Factors polítics Factors militars Forta inflació i augment dels conflictes laborals Descomposició del sistema polític de la Restauració Derrota militar al Marroc (Desastre d’Annual) Problemes d’ordre públic (Pistolerisme) Expansió dels nacionalismes “perifèrics” Problemes interns de l’Exèrcit (“Juntas”)

Per què un Cop d’Estat? Les causes II El Context Internacional: L’ASCENS DELS FEIXISMES A EUROPA L’octubre de 1922, Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista havien obtingut el poder polític a Itàlia. Un grup de “camises negres” feixistes

L’establiment de la Dictadura i les seves fases 13 de setembre de 1923 El general Miguel Primo de Rivera protagonitzà un cop d’Estat militar contra l’ordre constitucional vigent a Espanya Suport o inhibició de les principals forces polítiques, socials i econòmiques del país, inclosa la pròpia Corona. Establiment d’una DICTADURA MILITAR. Suspensió de la Constitució i del règim parlamentari. Fases de la Dictadura (1923 – 1931) ► DIRECTORI MILITAR (1923 – 1925). Govern exclusivament militar ► DIRECTORI CIVIL (1925 – 1930). Govern de la Unión Patriótica i creació de l’Asamblea Nacional Consultiva (1927) fins a la dimissió de Primo de Rivera (gener de 1930) ► La “DICTABLANDA” (1930 – 1931). Governs militars de transició.

El Directori Militar Alfons XIII, Miguel Primo de Rivera i els membres del “Directorio Militar”

Un règim de “partit únic”: la Unión Patriótica Partit polític fundat l’abril de 1924 per Miguel Primo de Rivera com a “asociación de todos los Hombres de buena voluntad”. De caràcter personalista i fortament lligat al seu líder. Ideologia basada en el conservadorisme, el nacionalisme i la defensa del catolicisme. El seu lema fou “Patria, Religión y Monarquía”. o Fou l’únic partit legal a Espanya durant la dictadura o El seu òrgan de difusió fou el diari “La Nación”. o Es va dissoldre el 1931. (molts dels seus membres fundarien més tard la Unión Monárquica, integrada després a Falange Española.

La política exterior de la Dictadura Reivindicació de Tànger per al Protectorat Espanyol del Marroc Intent de tenir un lloc permanent a la Societat de Nacions Bones relacions amb Portugal i Llatinoamèrica Aliança estratègica amb la Itàlia feixista. Pacte militar amb França per la qüestió marroquina Desembarcament d’Alhucemas de 1925

El desembarcament d’Alhucemas Es va produir el 8 de setembre de 1925 com una acció combinada hispano – francesa per acabar amb la guerra del Marroc. Uns 10. 000 soldats espanyols van desembarcar, juntament amb carros de combat i artilleria. Les operacions van acabar la primavera de 1926, amb la derrota d’Abd-el-Krim i l’ocupació militar total del Protectorat del Nord del Marroc.

El desembarcament d’Alhucemas

La política interior del règim La formació d’una dictadura La política “anticatalana” ORGANITZACIÓ DE L’ESTAT A PARTIR DELS PRINCIPIS IDEOLÒGICS DEL FEIXISME ITALIÀ ◙ Abolició de totes les institucions democràtiques i representatives. ◙ Suspensió de la Constitució. ◙ Prohibició de tots els partits polítics, sindicats i organitzacions obreres. ◙ Dissolució dels Ajuntaments i substitució de Juntas Locales. ◙ Repressió contra la CNT i els comunistes POLÍTICA ULTRANACIONALISTA ESPANYOLA I HOSTILITAT ALS “SEPARATISMES” Emblema del “partit únic”, la Unión Patriótica ◙ Prohibició de l’ús públic de la llengua catalana i dels símbols i signes d’identitat catalana ◙ Nomenament gubernamental d’Alfonso Sala com a president de la Mancomunitat, i supressió a partir de 1925. La política anticatalana de la dictadura va fer perdre el suport inicial de la burgesia catalana i de la Lliga a Primo de Rivera

La política econòmica de la Dictadura Conjuntura econòmica mundial favorable dels anys 20 Model de política econòmica i social inspirada en la feixista italiana. Intervencionisme estatal en el sistema econòmic Ø Política fiscal favorable a les empreses Ø Concessió d’ajuts i subvencions Ø Política econòmica PROTECCIONISTA Ø Creació de la “Organización Corporativa Nacional” per regular les relacions laborals Nacionalització de grans empreses en sectors clau o Sector energètic, miner, comunicacions. . . o Concessió de grans MONOPOLIS estatals (Telefònica, CAMPSA. . . ) Foments de les grans obres públiques ► Construcció de carreteres, ponts envasaments. . . ► Edificis públics (política d’imatge del règim)

L’Exposició Universal de 1929 Es va celebrar del maig de 1929 al gener de 1930 Va ocupar un ampli recinte al sud de la ciutat, a la muntanya de Montjuïc, segons un projecte de Puig i Cadafalch. Primo de Rivera va recuperar el projecte d’una nova EXPOSICIÓ INTERNACIONAL A BARCELONA, amb la intenció de: - Obtenir el suport de la burgesia catalana. - Mostrar l’èxit de la política econòmica del règim S’hi van construir edificis emblemàtics com l’Estadi Olímpic, la Font Màgica, el Teatre Grec, el Palau Nacional o la Plaça d’Espanya.

L’Exposició Universal de 1929

Les Oposicions a la Dictadura L’acceptació o la inhibició inicial davant el Cop d’Estat i l’establiment de la Dictadura va donar pas a una oposició creixent i plural. Els Republicans Comunistes i anarquistes Dura repressió contra comunistes i anarquistes. 1927 – Creació de la FAI. El PSOE, que havia col·laborat amb el règim, canvia de postura en els darrers anys Els sectors més liberals de l’Exèrcit Intent de “pronunciamiento” militar per substituir a Primo de Rivera. Moviment liderat pels generals Aguilera i Weyler. Va tenir lloc la nit del 24 de juny de 1926 (la “Sanjuanada”) Món intel·lectual i universitari Els Catalanistes Creació de la FUE (Federació Universitària Espanyola) com a sindicat universitari de signe republicà. Exili d’importants intel·lectuals i professors contraris al règim I alguns destacats polítics dinàstics Intent d’invasió armada per la frontera francesa, de part del partit catalanista d’esquerres Estat Català l’any 1926, per Prats de Molló i liderat per Francesc Macià. (detingut i jutjat a França)

Caiguda i exili de Primo de Rivera Pèrdua de suport en el si de l’Exèrcit Pèrdua de la confiança del Rei Alfons XIII Problemes greus de salut (diabetis) Primo de Rivera va abdicar el dia 28 de gener de 1930, i es va exiliar a París, on va morir el 16 de març. El Rei va nomenar nou Cap de Govern al general Berenguer, amb l’encàrrec de tornar a la “normalitat constitucional” anterior a 1923. Aquest període (1930 – 1931) fou conegut com la “DICTABLANDA”