EFECTES DE LA TV EN NENS I ADOLESCENTS

EFECTES DE LA TV EN NENS I ADOLESCENTS

Quins efectes té veure la TV. en l’estil de vida dels nens? Pareix ser que a dosis moderades alguns estudis demostren que no influeix negativament. Altres estudis, indiquen que alteren els patrons de descans i menjades, impedint conductes com: conversacions, eixides, jocs de taula. . . Un estudi sobre l’impacte de la TV. en una ciutat aïllada, demostrà que el nens mostraven una disminució en la seva creativitat, així com menor participació en la comunitat i un increment espectacular de l’agressió i en els estereotips de gènere.

Quina capacitat tenen el nens per comprendre i interpretar allò que apareix en la petita pantalla? Concepte d’alfabetització televisiva: Capacitat de comprendre com es transmet la informació en la televisió i de interpretar-la adequadament.

Abans dels 8 ó 9 anys: Procediment per parts, els atrauen l’acció ràpida, la música alta i les veus infantils. Es centren en les accions més que en els motius i metes que dirigeixen l’acció dels personatges, per la qual cosa no són capaços de construir una cadena causal dels fets de principi a fi de la història. Confusió de la fantasia amb el món real. Fins a l’adolescència: Comencen a comprendre i a interpretar el “codi televisiu”, cosa que ajuda a inferir els motius dels personatges i enllaçar escenes no contigües. Cada vegada són més capaços d’establir inferències precises sobre escenes molt separades en el temps.

Influeix negativament la violència en la televisió? Acord general en que existeix molta violència en televisió, de fet es constata que els programes més violents són els dedicats als nens. Violència exercida per herois i de vegades en clau d’humor.

DUES TEORIES CONTRARIES: NO. Hipòtesis de la catarsis, els subjectes, al tenir pensaments agressius (agressions imaginaries), experimenten una descàrrega dels seus pensaments agressius, al proporcionar material fantàstic. SI. Teòrics de l’aprenentatge social d’Albert Bandura (1973). Hi ha proves fisiològiques de que els nens s’activen emocionalment quan veuen barallar-se a altres. Ira que promouria conductes agressives. Els actors televisius serveixen de models agressius que ensenyen actes agressius. “Si l’aprovació social legitima la conducta agressiva d’un actor, els espectadors poden assumir que les solucions agressives per als conflictes són acceptables o inclús socialment perdonades”.

Els investigadors estan d’acord en que els efectes instigadors a l’agressió de la violència televisada: Es donen tant en nens com en nenes. Són més intensos quan la violència apareix justificada. Són suficientment poderosos per a desensibilitzar als espectadors cap a l’agressió (hipòtesis de la desensibilització). Generen “la creença en un món dolent”: la idea fomentada per la violència televisada de que el món és un lloc més perillós i aterroritzador de lo que en realitat és. Promouen hàbits agressius i conductes antisocials entre els espectadors que veuen molt la TV.

ADVERTÈNCIA!!! La violència televisada és sols una de les moltes contribucions a la conducta hostil i antisocial dels nens, existeixen altres aspectes: llar coercitiva, identificació amb nens antisocials. . . És difícil sostenir que tinga efectes saludables a llarg plaç, sent considerable la seva capacitat de fer mal. No existeix recolzament científic a la teoria de la catarsis.

Altres efectes indesitjables La TV font d’estereotips socials (de gènere o de les minories ètniques). Manipulació que incita al consumisme sobre tot en menors de 9 anys, que no entenen la intenció manipuladora dels anuncis. Subestimar les conseqüències de les conductes arriscades com beure alcohol.

Com podem reduir els efectes de l’exposició a la TV? L’educació com ferramenta educativa: Pot promoure la conducta prosocial dels nens. Poden contribuir al desenvolupament cognitiu (EX: Barrio Sésamo) Ara bé, es necessiten inplicacions polítiques importants de gran alcans: esforç i diners per promocionar i crear nous programes d’entreteniment amb continguts educatius i prosocials.