EVOLUCI PSICOLGICA I MADURATIVA DELS NENS I ADOLESCENTS

EVOLUCIÓ PSICOLÒGICA I MADURATIVA DELS NENS I ADOLESCENTS

NO ÉS LA MATEIXA ARA QUE ABANS: • Canvis en la societat actual: d’ordre i de valors • Canvis de rols preestablerts: pare/mare • Canvis de costums. Acomodació societat del benestar EDUCAR AVUI ÉS MÉS DIFÍCIL? SÍ PODEM EDUCAR COM NOSALTRES VAM ESTAR EDUCATS? NO Acceleració de la història Millora de la qualitat de vida: + informació i + recursos Canvis familiars: autoritat vs. diàleg educatiu DESCONEIXAMENT? QUÈ EN SABEM DELS NENS?

PSICOLOGIA EVOLUTIVA Canvis psicològics que ocorren al llarg de tota la vida humana Canvis que es relacionen amb: ü Processos de desenvolupament de les persones. ü Processos de creixement. ü Experiències vitals significatives. Relacionats amb 3 grans factors: ü Etapa de la vida en la que es troba. ü Circumstàncies culturals, històriques i socials per les que transcorre la seva existència. ü Experiències particulars privatives de cadascú no generalitzables.

ELS NENS I ELS ADOLESCENTS…. EDAT MITJA: A partir dels 7 anys es convertien en aprenents. Plasmació en l’art. S. XVII i XVIII: Il·lustració i Protestantisme: descobriment de la infància com a etapa diferent de l’adulta. ÚLTIMS DECENIS DEL S. XIX: gran avanç per alliberar als nens de les feines pesades. S. XX: afiançament definitiu de la infància. Sorgeix concepte d’adolescència: ü Disminució de la mortalitat infantil ü Prolongació de la vida humana ü Extensió de l’educació obligatòria ü Sobreabundància de ma d’obra adulta

DIVISIÓ DE LES ETAPES EVOLUTIVES DEL NEN: Primera infància (0 a 3 anys) Segona infància (3 a 6 anys) Tercera infància (7 als 11/12) Adolescència (12/13 als 20>) Recurs descriptiu per referir-nos a alguns dels grans salts qualitatius que es produeixen en el desenvolupament.

PRIMERA INFÀNCIA (0 -3 anys) Caracteritza: desenvolupament físic/psicomotor i dels processos cognitius. Desenvolupament físic i psicomotor: Ve determinat pel control del procés de creixement: ü Fet altament organitzat amb calendari maduratiu. ü Continu i gradual. ü Controls interns + mecanismes correctors (problema o trastorn). ü Processos de recuperació: temps i intensitat. ü Factors externes: influència notable però limitada. ü Marge de reacció: previst per l’herència però amb un marge d’influència: alimentació, hàbits, salut, etc.

Etapes: Creixement prenatal üEtapa embrionària (2 a a 8 a setmana). üEtapa fetal (fins el naixement). üNaixement i 1 a infància: Creixement molt ràpid. Al 1 er any l’estatura augmenta el doble que al 2 on. Es x 3 el pes del naixement. El cervell es la base física de tots els processos psíquics ) ex t r ó (c centre-perifèria (cap) céfalo-caudal (eix corporal) LLEIS: pròxim-distal

Desenvolupament cognitiu: ü Sentit de la vista funcional = poca agudesa visual i poca acomodació del cristal·lí. ü Escolten normalment. ü Intel·ligència § Estadi sensoriomotor: pràctica, lligada a lo sensorial i a l’acció motora. S’aconsegueix: § Conducta intencional. § Construcció objecte permanent. § Accés funció simbòlica. § Adquisició del llenguatge – fins als 5 anys de vida-.

SEGONA INFANCIA-ANYS PREESCOLARS (3 -6 anys) ü Augmenten regularment el pes i la talla (més lent). ü S’afina el control sobre el cos i els moviments. ü Es va completant la maduresa del còrtex cerebral. (regular atenció, planificar conductes). ü Augmenten la qualitat i la discriminació perceptiva del seu cos. üIntel·ligència: Afermençar funció simbòlica: llenguatge, imaginació, joc, imitació diferida. ü Son egocèntrics. ü Llenguatge: § Domini complet del repertori fonètic. § Augmenta i enriqueix el seu vocabulari. § Accedeix al llenguatge escrit. § L’utilitza per l’entorn social.

Socialització: ü Coneixen les característiques dels altres basats en lo extern i l’aparença – caràcter global de sentiments pensaments i intencions-. ü Paper primordial de la família: mare-pare-fill/s Autoestima: ü Pares autoritaris: alt control/baix afecte. ü Pares permissius: baix control/alt afecte. ü Pares democràtics: alt control/alt afecte. Relacions entre germans: reajustaments familiars Escola: + important context de socialització

ANYS ESCOLARS (7 -11/12 anys) ü Es fan conscients de que els altres els poden conèixer d’igual manera (jocs i estratègies). ü Es capaç d’adoptar la perspectiva d’una 3 a persona. ü Es pot posar en el lloc de grups amplis. ü Tenen concepcions integrades i poden reconciliar característiques aparentment oposades (Pot semblar. . . Però. . . ). ü Passen de recolzar-se en característiques externes i concretes a internes i abstractes. ü Passen de relacions basades en interessos parcials a concebre-les com a satisfactòries per a tots els implicats. ü Es concep la societat com a sistema de múltiples en interacció, reconeixent que el que li passa a un d’ells te repercussions sobre els altres.

ü Comprensió de la causalitat com a relacions causals objectives i inferides. ü Es descriuen a si mateixos com persones amb pensaments, desigs i sentiments diferents a la resta. ü La fundamentació de l’autoconcepte depèn cada vegada menys de l’adult. Es fa en base dels propis judicis i a l’avaluació de l’evidència. ü El control estricte sense explicació de les normes pot donar nens agressius (-afecte), sobretot amb el càstig físic i amb les ambivalències. ü Tendeixen a imitar inconscientment els patrons familiars: § Mares: emotives, sensibles en situacions impersonals, acceptadores § Pares: independents, assertius i competents § Pare/mare: rols diferenciats (cura-joc)

ü Escola com a model de socialització: § Desenvolupament de relacions afectives. § Habilitats per participar en relacions socials. § Desenvolupament del rol sexual. § Pròpia identitat personal. ü Comencen relacions d’amistat perdurables.

ADOLESCÈNCIA (12/13 – 20>anys) Transició infància-edat adulta ü Pubertat: és universal: § Nens: 12/13 – 16/18 § Nenes: 10/14 -14/16 ü Adolescència: - ni universal ni igual en totes les cultures. - no té límits cronològics clars. ü L’adolescent turmentat i problemàtic existeix, però NO PREDOMINA (11%). ü 57% transició positiva i saludable. ü 32% problemes intermitents.

ü Tenen molta més autonomia i rigor de pensament. ü Existeixen estereotips sobre els que es valora l’adolescent. ü Disintonia: física i psicològicament adult – socialment no adult: §Depenen dels pares §No s’incorporen al mon laboral §Prolongació de l’escolaritat §No poden independitzar-se ü Recapitulació de la infància i construcció de projectes. ü Vol definir d’una manera explícita qui és ell mateix: activitats, afeccions, aspiracions i amors. ü Cada cop mes independents dels pares i més a prop dels amics. ü Sol coincidir amb època de crisi dels pares.

Pares: “ÉS QUE NO SABEN EL QUÈ VOLEN!!” Els adolescents opinen que NO SABEM QUE OFERIR-LOS