Anlisi del text i s de la llengua

Anàlisi del text i ús de la llengua Unitat 1 Josep Rosell Lluís Homs Ignasi Llompart

Anàlisi del text i ús de la llengua LECTURA: Les paraules primeres, de Jesús Tuson ÚS DE LA LLENGUA: Comunicació i llenguatge § Factors que intervenen en la comunicació § Les funcions lingüístiques § Classes de signes § El signe lingüístic

Lectura Les paraules primeres, de Jesús Tuson Si el salt de la naturalesa a la cultura es produí gràcies al llenguatge, quines condicions físiques permeteren a l’Homo sapiens assolir aquesta facultat? ; quins avantatges tenen les paraules perquè el nostre avantpassat fes aquesta opció en el moment que cercava una comunicació eficaç? Aquestes preguntes troben resposta en el text que llegireu, un dels vint-idos assaigs que, en forma de relats breus, componen el llibre Històries naturals de la paraula. Amb aquesta obra i d’altres del mateix estil, el professor Jesús Tuson s’ha proposat divulgar entre el gran públic qüestions relatives als fenòmens del llenguatge, i hi ha reeixit plenament, sobretot gràcies a la forma tan amena i entenedora amb què s’adreça al lector. Els seus arguments s’entenen i, precisament per això, convencen. Índex

Lectura Les paraules primeres, de Jesús Tuson Índex

Comunicació i llenguatge La comunicació consisteix en el pas d’informació d’un emissor a un receptor a través d’un senyal. La comunicació no és exclusiva de la societat humana. Tanmateix, la capacitat de crear sistemes de comunicació sí que és específica de l’espècie humana, i aquesta facultat és la que designem amb el nom genèric de llenguatge. Índex

Comunicació i llenguatge Factors que intervenen en la comunicació a) L’emissor. És la persona que transmet a una altra persona una informació a través d’un codi compartit (la llengua comuna). b) El receptor. És la persona que rep la informació transmesa per una altra a través d’un codi compartit. c) El codi. És el sistema convencional de signes i de regles de comunicació. d) El missatge. És una seqüència de signes lingüístics combinada segons unes regles determinades. e) El canal. És el medi a través del qual es transmet un missatge. f) El referent. És la realitat a la qual fa referència el missatge, és a dir, allò de què es parla. g) El context situacional. Comprèn les circumstàncies extralingüístiques que condicionen les opcions lingüístiques de l’emissor i que són necessàries perquè el receptor pugui interpretar correctament el missatge, ja que poden modificar-ne el significat. Índex

Comunicació i llenguatge Factors que intervenen en la comunicació Índex

Comunicació i llenguatge Les funcions lingüístiques Índex

Comunicació i llenguatge Les funcions lingüístiques Índex

Comunicació i llenguatge Classes de signes Tot sistema de comunicació requereix l’existència d’un codi comú entre els membres d’una societat determinada. Un codi es compon d’un conjunt de signes que es combinen i s’oposen entre si, i a través dels quals el missatge adquireix un significat. El signe és un tipus de senyal que pren un valor significatiu gràcies al codi del qual forma part. S’adscriuen a la categoria de signe tant els senyals comunicatius no intencionats que rebem de l’ambient: els signes naturals; com els senyals intencionats produïts per les persones: els signes artificials. Índex

Comunicació i llenguatge Classes de signes Segons la relació entre el signe i el referent, distingim diferents signes naturals: a) Els símptomes, que tenen contigüitat física i relació de causa-efecte amb el referent (la febre és símptoma d’una infecció; les taques a la pell, d’una al·lèrgia). b) Els índexs, que poden ser empremtes (per exemple: les petjades a la sorra indiquen la causa del referent: els peus) o bé indicis (per exemple: la classe d’explosiu emprat en un atemptat pot assenyalar, per contigüitat, un grup terrorista determinat). Índex

Comunicació i llenguatge Classes de signes Pel que fa als signes artificials, distingim: a) Les icones, que tenen una relació de semblança amb el referent (com la mà que imita el gest de disparar una pistola, el dibuix d’un objecte, etc. ). b) Els símbols, que són arbitraris (no estableixen cap relació de semblança amb allò que representen) i convencionals (s’estableixen per acord exprés o tàcit entre els membres d’una comunitat), com els signes lingüístics, les banderes, els himnes, etc. La varietat de signes artificials que la societat humana pot utilitzar és molt àmplia i dóna lloc a sistemes de comunicació diversos. N’hi ha que es realitzen mitjançant codis no verbals (aquells que no utilitzen paraules); i d’altres es realitzen mitjançant codis verbals (aquells que utilitzen paraules), com ara les llengües naturals. Índex

Comunicació i llenguatge El signe lingüístic és una unitat de caràcter simbòlic que és producte de l’associació d’un significant (aspecte material, perceptible) i un significat (concepte o imatge mental), amb la qual representem una part de la realitat (el referent). Si prenem, com a exemple, el signe lingüístic papallona, tenim: El fet que un mateix concepte o imatge mental s’expressi amb diferents significants segons la llengua (mariposa, en castellà; papillon, en francès; butterfly, en anglès; etc. ) demostra el caràcter arbitrari i convencional del signe lingüístic. Índex