TOT LENYOR DE DEM Joan Salvat Papasseit Mireia

TOT L’ENYOR DE DEMÀ Joan Salvat Papasseit Mireia Niubó Moriana

Vida: • Joan Salvat Papasseit va néixer a Barcelona el 1894 i va morir el 1924. • Va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. • És conegut com a poeta d’Avantguarda. • Va patir una malaltia anomenada tuberculosi, la causa de la mort amb 30 anys. • La seva obra es troba estretament lligada en la seva vida.

Tot l’enyor de demà Ara que estic al llit malalt, estic força content. -Demà m'aixecaré potser, i heus aquí el que m'espera: Metàfora: consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella. Unes places lluentes de claror, i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre; i la noia que porta la llet que té un capet lleuger i duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca. I encara aquell vailet que cridarà el diari, i qui puja als tramvies i els baixa tot corrent. Paral·lelisme: consisteix en la repetició literal, parcial o completa, de diversos grups de mots o unitats sintàctiques, o en la coordinació d’elements de funció idèntica o semblant. Anàfora: consisteix a repetir el mateix mot al començament de successives clàusules o versos.

I el carter i a vegades la carn, que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa i d'un altre cireres vermelles. perquè no sé el secret Epítet: remarca una qualitat inherent a la cosa designada amb el substantiu. de les altres que porta. I després l'adroguer, I també l'aeroplà que treu la torradora del cafè que em fa aixecar el cap i comença a rodar la maneta, el mateix que em cridés una veu d'un terrat. i qui crida les noies i els hi diu: -Ja ho té tot? I les dones del barri I les noies somriuen matineres amb un somriure clar, qui travessen de pressa en direcció al mercat que és el baume que surt de l'esfera que ell volta. amb sengles cistells grocs, I tota la quitxalla del veïnat i retornen qui mourà tanta fressa perquè serà dijous que sobreïxen les cols, i no anirà a l'escola. Metàfora: consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella.

I els cavalls assenyats i els carreters dormits sota la vela en punxa que dansa en el seguit de les roderes. I el vi que de tants dies no he begut. I el pa, posat a taula. I l'escudella rossa, fumejant. I vosaltres amics, perquè em vindreu a veure i ens mirarem feliços. Tot això bé m'espera si m'aixeco demà. Si no em puc aixecar mai més, heus aquí el que m'espera: -Vosaltres restareu, per veure el bo que és tot: i la Vida i la Mort. Polisíndeton: coordinació de diversos elements lingüístics mitjançant la repetició freqüent d’una conjunció. Al·literació: consisteix a repetir un mateix so en dos o més mots consecutius o situats a intervals curts. Paral·lelisme: consisteix en la repetició literal, parcial o completa, de diversos grups de mots o unitats sintàctiques, o en la coordinació d’elements de funció idèntica o semblant. Anàfora: consisteix a repetir el mateix mot al començament de successives clàusules o versos.

Mètrica I Rima • La mètrica i la rima d’aquest poema es lliure ja que no segueix cap estructura similar.

• Ens transmet les seves ganes de viure, encara que a de sofrir l´ agonia de la seva infermetat. • Es resigna a morir. • Es fixa en les coses simples quotidianes i en petits detalls i en el poema fa una valoració de tot això que només pot contemplar. • Manifesta la seva filosofia contingudament i emotivament. • Ens fa veure tot el que enyora (com es reflecteix en el títol). • Per a Salvat Papasseit la mort no es dolenta i també creu que sempre hi ha vida, que la vida es eterna.