Tot lenyor de dem Bibliografa de Joan Salvat

Tot l’enyor de demà

Bibliografía de Joan Salvat Papasseit L’autor és Joan Salvat Papasseit, va néixer a l’any 1894 i va morir a l’any 1924. Va ser un escriptor Barceloní d’extracció humil, esperit rebel i molt autodidacta. Fou un dels poetes catalans més importants amb una vida dura degut a la seva economia i la seva greu malaltia, la tuberculosi. Quan tenia 7 anys va afrontar la mort del seu pare. No va anar mai a escola i va aprendre a escriure i a llegir a casa. Des de ben jove va treballar en oficis com a aprenent d'adroguer o tallista d’escultures religioses. A conseqüència de la seva feina com a tallista va comença a assistir a classes a la Llotja durant poc temps. Quan Papasseit tenia 17 anys va conèixer el llibreter anarquista Emili Eroles, propietari d’una parada de llibres vells al Mercat de Santa Mandrona. En aquest context va començar a llegir pobres de diversos autors com Ibsen i Gorki. Més tard el 1914 ja era un aficionat de l’escriptura. A finals d’any va entrar amb Eroles a la redacció de la revista Los Miserables, en la qual hi va col·laborar fins al 1916. Per tal de guanyar diners va comne´çar a treballar com a vigilant nocturn al Moll de Barcelona. A partir d’aquell moment la seva salut ja començava a ser delicada, i les diverses nits d’hivern al port no l’ajudaven. El 1918 Joan Salvat va publicar una recopilació d’articles de caràcter polític redactats en Castellà titulats Humo de Fàbrica. El seu primer llibre amb pròleg de Samblancat, va ser possible gracies al suport de les Galeries Laietanes on treballava.

Al 1920 fa una breu estada a París, fet que influeix en el llibre L'irradiador del port i les gavines. Col·labora assíduament en la pàgina de lletres d'El dia de Terrassa i publica com a pamflet Contra els poetes en minúscula. Primer manifest futurista català. L'any 1921 edita la revista Proa, de la qual només sortiran dos números, i col·labora a La Publicidad. Apareix el seu segon llibre de poemes L'irradiador del port i les gavines. El desembre d'aquell mateix any és internat al sanatori de La Fuenfría, (Madrid). Des d’aquell moment escriu poemes plens d'exaltació nostàlgica de Catalunya, de Les conspiracions (1922). Aquell mateix any neix Núria, la seva segona filla. Però la malaltia avança i Salvat-Papasseit comença un peregrinatge per diferents sanatoris d'Andorra i la Catalunya Nord. Pero no para de escriure i té idees de cara al futur. Publica La gesta dels estels (1922) i El poema de la rosa als llavis (1923) El febrer de 1924 mor la seva filla Núria; la tuberculosi pulmonar de Salvat-Papasseit entra en una fase crítica. Mor el 7 d'agost de 1924, a casa seva, al carrer de l'Argenteria, de Barcelona. D’aquesta manera acaba la vida d’un poeta de gran importància dins la literatura avantguardista Catalana. .

Context històric Aquest poema de Joan Salvat- Papasseit (Barcelona, 1894 -1924) pertany al 1921. L’objectiu d’aquest poema és explicar des de el punt de vista del autor com veure la vida sota l’estat de la malaltia, donant-li importància a les coses realment senzilles. És un poema líric i el seu subgènere és la oda, ja que el autor expressa una emoció. El títol fa referència a els sentiments que són expressats al poema. Aquest poema està considerat un poema molt emotiu de la literatura catalana i va ser publicat al llibre de “L’irradiador del port i les gavines” a l’any 1921. L’irradiador del Port i les gavines cercava una poètica personal després de les idees modernistes. Publicat el 1921 va sintetitzar la trajectòria poètica entre la avantguarda i la tradició. L’autor vol ajuntar dos mons, per aquesta raó explica la vida quotidiana peró amb una certa visió al futur. A més a més es un poema avantguardista ja que hi ha una sèrie d’elements innovadors respecte a les formes convencionals. És un dels poemes més personals que Joan Salvat Papasseit escriu al llarg de la seva vida.

TOT L’ENYOR DE DEMÀ • ESTRUCTURA DEL POEMA: Ara que estic al llit 6 malalt, 2 estic força content. 6 -Demà m'aixecaré potser, 8 i heus aquí el que m'espera: 7 Unes places lluentes de claror, 9 i unes tanques amb flors 6 sota el sol, 4 sota la lluna al vespre; 6 i la noia que porta la llet 9 que té un capet lleuger 6 i duu un davantalet 6 amb unes vores fetes de puntes de coixí, 10 i una rialla fresca. 8 • Hi ha una estructura interna i una externa • A l'estructura externa hi trobem 2 parts: - 11 estrofes Tots els versos tenen diferent nombre de síl·labes (poema polimètric) 66 versos No té rima Consta de versos trencats Versos de manera lliure Trenca amb el que s’havia fer sempre (avantguardisme) 1 era Estrofa i 2 ona estrofa: Tot i que está malalt té l’esperança de qué demà s’aixecará, donant a entendre les ganes i la convincció qué te que aixó passi. Ens descriu el dia a Barcelona s. XX. • - A l’estructura interna Hi predomina el jo poètic i no trobem personatges essencials el propi autor explica el que veu. I encara aquell vailet que cridarà el diari, 8 i qui puja als tramvies 3 i els baixa 4 tot corrent. 6 I el carter 3 que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa 7 perquè no sé el secret 6 de les altres que porta. 6 3 era i 4 rta Estrofa: En la 3 era la descripció continua peró en aquest cas és el vailet. I en la cuarta és el carter i a la fi fa servir l’optimisme.

I també l'aeroplà 6 que em fa aixecar el cap 6 el mateix que em cridés una veu d'un terrat. 8 I les dones del barri 7 matineres 4 qui travessen de pressa en direcció al mercat 10 amb sengles cistells grocs, 6 i retornen 4 que sobreïxen les cols, 6 i a vegades la carn, 6 i d'un altre cireres vermelles. 8 I després l'adroguer, 6 que treu la torradora del cafè 8 i comença a rodar la maneta, 9 i qui crida les noies 6 i els hi diu: -Ja ho té tot? 6 I les noies somriuen 7 amb un somriure clar, 6 que és el baume que surt de l'esfera que ell volta. 9 I tota la quitxalla del veïnat 8 qui mourà tanta fressa perquè serà dijous 8 i no anirá a l'escola. 6 I els cavalls assenyats 6 i els carreters dormits 6 sota la vela en punxa 6 que dansa en el seguit de les roderes. 9 5 ena estrofa: Les protagonistes són les dones que caminen depresa i les descriu segons les bosses. 6 ena estrofa: El protagonista és l'adroguer i fa una petita descripció i explica la seva feina 7 tena estrofa: Com és Barcelona en el s. XX i com és la situació en aquell moment precís i ens demostra lo que ho troba a faltar. I el vi que de tants dies no he begut. 8 I el pa, 2 posat a taula. 5 I l'escudella rossa, fumejant. 10 8 tena estrofa: Ens explica que hi ha sobre la taula I vosaltres 6 9 ena estrofa: Es dirigeix als perquè em vindreu a veure 8 seus amics que té ganes de i ens mirarem feliços 8 veurel’s. Tot això bé m'espera 6 si m'aixeco 3 demà. 2 Si no em puc aixecar 6 mai més, 2 heus aquí el que m'espera: 8 10 ena estrofa: Ens diu que tot el que acaba d’explicar es el que vol fer i veure demà si s’aixeca. Vosaltres restareu, 6 per veure el bo que és tot: 6 Última estrofa: Explica que i la Vida 4 potser demà no s’aixecarà. i la Mort. 4

TOT L’ENYOR DE DEMÀ: que treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta, Ara que estic al llit i qui crida les noies malalt, i els hi diu: -Ja ho té tot? estic força content. I les noies somriuen -Demà m'aixecaré potser, amb un somriure clar, i heus aquí el que m'espera: que és el baume que surt de l'esfera que ell volta. Unes places lluentes de claror, I tota la quitxalla del veïnat i unes tanques amb flors qui mourà tanta fressa perquè serà dijous sota el sol, i no anirá a l'escola. sota la lluna al vespre; I els cavalls assenyats i la noia que porta la llet • FIGURES RETÓRIQUES: i els carreters dormits que té un capet lleuger sota la vela en punxa i duu un davantalet que dansa en el seguit de les roderes. amb unes vores fetes de puntes de coixí, Anàfora: sota el sol (vers 8), sota la I el vi que de tants dies no he begut. i una rialla fresca. lluna (vers 9), els cavalls assenyalats I el pa, I encara aquell vailet que cridarà el diari, (vers 45), els carreters dormits (vers posat a taula. i qui puja als tramvies 46) I l'escudella rossa, i els baixa Diminutius: Capet (vers 11) i fumejant. tot corrent. davantalet (vers 12) I vosaltres I el carter perquè em vindreu a veure Epítet: Cireres Vermelles (vers 32) que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa i ens mirarem feliços. Optimisme perquè no sé el secret Tot això bé m'espera Mètafora de les altres que porta. si m'aixeco I també l'aeroplà Polísindeton: versos demà. que em fa aixecar el cap (7, 10, 12, 14, 15, 16, 19, 20, 21, 23, 26, 30, 3 Si no em puc aixecar el mateix que em cridés una veu d'un terrat. 2, 33, 34, 36, 38, 39, 40, 41, 43, 44, 45, 46, 49, mai més, I les dones del barri 50, 52, 54, 56, 65, 66) heus aquí el que m'espera: matineres Al·literació -Vosaltres restareu, qui travessen de pressa en direcció al mercat per veure el bo que és tot: Àntitesi amb sengles cistells grocs, i la Vida Polisíndeton i retornen i la Mort. Interrogació retórica que sobreïxen les cols, i a vegades la carn, Paradoxa i d'un altre cireres vermelles. I després l'adroguer,

Explicació del Poema • Joan Salvat Papasseit, ens transmet les seves ganes de viure, encara que a de sofrir l´ agonia de la seva enfermetat. Es resigna a morir. Es fixa en les coses simples quotidianes i en petits detalls que nom´`es pot contemplar ja que la seva enfermetat no el deixa viure de la mateixa manera. Ens fa veure tot el que anyora com es reflecteix en el titol (Tot l’enyor de dema). Per Salvat Papasseit la mort no es dolenta. • El tema principal del poema és la mort i com a subtemes: la enfermetat, records i durant tot el poema és descriu un dia quotidiá de Barcelona al segle XX. SÍMBOLS: El bailet que vol vendre els diaris representa la joventut i la vitalitat, la claror i les flors el color de la vida. La noia que porta la llet la bellesa, la sensualitat i la delicadesa. • Es una poesia personal de monòleg en estil directe (només ho fa una sola persona). Les oracions que apareixen son simples i amb un vocabulari comú. A més transmet al lector les ganes i l’esperança de viure d’una manera molt senzilla. • En el poema es fan servir tòpics literaris: Sic transit gloria mundi. Fa referència a la fugacitat de la vida envers la persistència de la mort. Carpe diem: Viure el moment, o en relació amb el poema, gaudir de cada dia.

Vocabulari • Vocabulari: Aeropla: Avió Sengles: Un o una per a cadascuna de dues o mes persones. Adroguer: Persona que te una adrogueria o qui o despatxa Quitxalla: Conjunt de nens i nenes petites, canalla. Fressa: Soroll, enrenou, brogit.

Conclusions En conclusió en aquest poema de Joan Salvat-Papasseit amb una estètica avantguardista, que ens presenta una visió de la vida i de la mort, mitjançant records que es centren en petits detalls de la vida quotidiana de la que ell esta privat per la seva greu malaltia. A més es un poema polimètric (on la mètrica no es variable i es totalment diferent) a més te carència de rima. Es el primer poema que m’ha tocat analitzar d’aquest estil pero he tingut la oportunitat d’analitzar un poema on es veu molt reflectit tot alló que Papasseit veu amb un lèxic molt proper. Martí Morancho Rosell