Marketing Cultural per a les Societats Musicals Moraira

Marketing Cultural per a les Societats Musicals Moraira 4 d’octubre de 2003

• Ha afectat en general a totes les organitzacions sense ànim de guany • Estan generant canvis normatius (p. e. La Llei del mecenatge, o la Llei Valenciana de la Música o la nova Llei d’associacions) • Provocarà l’aparició de noves funcions que han esta ben lluny de les activitats tradicionals de les SM (p. e fund raising, màrketing social) Finançament La pervivència i la competitivitat social de les SM

II INPUTS PRODUCTOS INTERMEDIOS SERVICIOS FINALES FORMACIÓN PROD. FONOGRÁFICOS INFRAESTRUCTURAS FORMACIÓN INSTRUMENTOS CONCIERTOS PASACALLES INGRESOS SECCIONES TRABAJO INFORMAL/VOLUNTARIO TRABAJO PROFESIONAL TRABAJO AMATEUR SOCIEDADES MUSICALES ESPACIOS DINÁMICA ASOCIATIVA OUTPUTS RECREATIVOS OTROS OUTPUTS CULTURALES OTROS INTANGIBLES ASOCIATIVOS

II Producto Único Formación Musical Concierto Orientación al mercado Orientación al producto Cd’s para vender CD’s de un festival Producción en serie

II Valors del moviment associatiu musical • L’associacionisme. • Identitat. • Foment de la Música. • Formació cultural • Formació Professional • Impacte Econòmic

II

II

II III. Diagnòstic, l’estat de la qüestió III. 1 La importància econòmica de les Societats Musicals. Un fenomen emergent. 1991 2001 3. 500 milions de pessetes 7 -10. 000 milions de pessetes (Entre el 20% i el 40% del total de la despesa pública)

II III. Diagnòstic, l’estat de la qüestió

II III. Diagnòstic, l’estat de la qüestió III. 2 L’estructura actual del ingressos. 4 1. El conjunt de les aportacions privades s’aproximen al 85% dels ingressos de les Societats Musicals, si considerem que realment les aportacions dels ajuntaments realment són convenis per serveis 2. En termes pressupostaris el paper de les escoles de música és cada vegada més rellevant, el que mostra que també que l’orientació de les Societats va centrant-se més en l’aspecte formatiu. 3. Les aportacions públiques de les Diputacions i la Generalitat semblen prou ridícules

II

II III. Diagnòstic, l’estat de la qüestió III. 3 Una aproximació a l’estructura actual de les despeses Reparació Instruments Altres despeses Festivals o Concerts Col·lab. Extraord. músics Seg. Soc. Compra d'instrum. s Sous 2, 4% 3, 7% 3, 8% 4, 3% 4, 9% 11, 1% 53, 0% Mat. d'ofic. Impremta Transports Comunic. Suminist 1, 5% 1, 6% 2, 0% 2, 4%

Contextualització V. A mena de reflexions i propostes 12 V. 1. DE LES APORTACIONS PRIVADES INCREMENT DE LES QUOTES DELS SOCIS A LA RECECERCA D’APORTACIONS PRIVADES. LES SM SÓN TAMBÉ DELS NOSOCIS V. 2. EL PAPER DEL SECTOR PÚBLIC EN EL FINANÇAMENT DE LES SM I LES ESCOLES DE MÚSICA. DESENVOLUPAMENT DE LA LLEI VALENCIANA DE LA MÚSICA (ESPECIALMENT TITOLS 3, 4 I 7) GENERALITAT I CORPORACIONS LOCALS, EN EL MARC DE LA LLVM HAN D’ASSUMIR EL 60% DELS COSTOS DE L’ENSENYAMENT MUSICAL ELABORACIÓ D’UN CONVENI MARC PER A LES RELACIONS AMB ELS AJUNTAMENTS ANÀLISI D’ALTRES POSSIBLITATS DE FINANCIACIÓ PÚBLICA. EUROPA

Contextualització V. 3. DE LA ACCIÓ CONCERTADA DE LES SM. CREACIÓ D’UN CENTRAL DE COMPRES D’INSTRUMENTS, PARTITURES, MATERIAL FUNGIBLE E INVENTARIABLE CREACIÓ D’UN CONVENI MARC AMB LES INSTITUCIONS FINANCERES V. 4. DE LES FORMES INSTITUCIONALS DE LES SM EN UN TERMINI DE 5 ANYS, AL MENYS UN 60% DE LES SM S’HAN DE CONVERTIR EN INSTITUCIONS D’UTILITAT PÚBLICA V. 5 DELS ASPECTES DE GESTIÓ NORMALITZACIÓ, REGULARITZACIÓ I TRANSPARÈNCIA FISCAL I COMPTABLE DE LES SOCIETATS MUSICALS PROFESSIONALITAZIÓ DE LA GESTIÓ