LITERATURA temes 1 2 3 La literatura medieval

LITERATURA temes 1 -2 -3 La literatura medieval Les crónique medievals La literatura religiosa i moral

LA LLENGUA I ELS PARLANTS ELS ORIGENS DE LA NOSTRA LLENGUA LA LITERATURA MEDIEVAL: RAMON LLULL (24 -5) LA INFLUÈNCIA DELS VISIGOTS I DEL MON ÀRAB (46) LES CRÓNIQUES MEDIEVALS (47) RECURSOS LITERARIS: La personificació La descripció

1 -ELS ORIGENS DE LA NOSTRA LLENGUA A/ ELS IBERS: * La primera gran civilització a la peninsula iberica a partir del segle V a. C va ser la ibera • Tenien alfabet propi encara sense desxifrar. • B/ LA ROMANITZACIÓ: • Els romans conquestare la península ibèrica al segle II a. C. • La cultura romana es va desenvolupar en tot el territori i el LLATI s´adoptá com a llengua. • C/ Els romans parlaven el llatì vulgar que adoptant paraules iberes i gregues va donar lloc al naiximent de les LLENGUES ROMÁNIQUES: Castellá , gallec i catalá

LA ESCRITURA IBERA Los Iberos hablaban una lengua indoeuropea, aunque se conoce el alfabeto y se dispone de bastantes textos escritos sobre piedra cerámica , bronce o Hueso, la lengua no ha sido descifrada.

Poblat Iber :

Hallan los primeros restos de Saitai, la antigua Xàtiva íbera , del siglo IV a. C. La dama d´Elx La Bastida de les alcuses Moixent

La Bastida de les Alcuses - Moixent

Del arte ibero destaca la escultura muy influida por Fenicios y Griegos Las más representativas son: LAS DAMAS como la de l´Alcudia en Elche y la de Cabezo Lucero en Guardamar. Son hieráticas y estan ataviadas con joyas y vestidos simbolo del estatus. LA CERAMICA decorada con motivos geométricos, vegetales, y figurativos , escenas de caza , guerra, danza , mobiliario o indumentaria. El principal centro de produccion cerámica y distribución fue el poblado de EDETA en Lliria LOS EXVOTOS encontrados en tumbas y santuarios como el santuario de la serreta de Alcoy

La Dama de Baza es una escultura ibera labrada en piedra caliza policromada, del siglo IV a. C. Estaba dentro de una cámara funeraria donde había además un ánfora púnica que se comunicaba con la superficie por medio de un embudo, a través del cual seguramente se hacían desde el exterior, libaciones como ofrendas

Armas y objetos personales quemados encontrados junto a la dama de baza

es un busto íbero tallado en piedra caliza que se data entre los siglos V y IV a. C. Mide 56 cm de altura y tiene en su espalda una cavidad casi esférica de 18 cm de diámetro y 16 de profundidad, que posiblemente servía para introducir reliquias, objetos sagrados o cenizas como ofrendas al difunto. Otras muchas figuras ibéricas de carácter religioso, halladas en otros lugares, tienen también en su espalda un hueco y, como la Dama de Elche, sus hombros se muestran ligeramente curvados hacia delante. La pieza se encontró cerca de Elche (España), donde existe un montículo que los árabes llamaron Alcudia ('montículo') y que en la antigüedad estaba casi rodeado por un río. Se sabe que fue un asentamiento íbero denominado Helike (en griego) y que los romanos llamaron Colonia Iulia Illici Augusta. Cuando llegaron los árabes, situaron la ciudad más abajo, en la parte llana, conservando el topónimo romano de Illici, que fue arabizado por el sonido en «Elche» .

Lleva la Dama unas joyas características de los íberos: unas ruedas que cubren las orejas y que cuelgan de unas cadenitas sujetas a una tira de cuero que le ciñe la frente. Unos collares y coronas con esferitas y filigranas. Son reproducciones de joyas que tuvieron su origen en Jonia en el siglo VIII a. C. y que después pasaron a Etruria (Italia). En los últimos análisis se descubrió un pequeño fragmento de pan de oro en uno de los pliegues de la espalda. Esto induce a suponer que las joyas de la escultura estaban recubiertas de pan de oro. Algunas mujeres ibéricas llevaban collares de hierro y grandes armazones en la cabeza, sobre la que se ponían el velo a manera de sombrilla, que les cubría el semblante. Pero otras mujeres se colocaban un pequeño tympanon alrededor del cuello que cerraban fuertemente en la nuca y la cabeza hasta las orejas y se doblaba hacia arriba, al lado y detrás.

Su indumentaria es totalmente ibérica. Lleva una túnica azul de fino lino, mantilla sostenida por una peineta , que cae atravesada sobre el pecho. Esta mantilla era rojiza y en ella aún quedan restos de pintura gastados. Sobre la mantilla, un gran manto de tela gruesa y pesante la cubría. Era de color marrón con un ribete rojo. Los labios conservan también restos de su color rojo. Está hecha de caliza fina, naranja y la cara tiene el color natural de esta piedra, probable color natural de su tez.

GERRERO IBERO ENCONTADO EN LA BASTIDA DE MOIXENT es una pequeña figura de bronce de origen ibérico que reproduce a un jineteguerrero íbero montando a caballo. Data del siglo IV o V a. c. y fue encontrada en el año 1931. Se cree que se trata de un exvoto, o sea, una ofrenda a los dioses que se depositaba en santuarios o lugares de culto.

Entre los siglos III y II a. C. Se produjo la conquista romana y la asimilacion de la población al mundo romano , lengua , cultura y sistema económico A mediados del siglo IV , LOS CARTAGINESES capitaneados por los caudillos militares : AMILCAR BARCA , su yerno ASDRUBAL y su hijo ANIBAL , empezaron una gran ofensiva por el sudeste peninsular , atravesando los Pirineos y los Alpes , para conquistar Roma. En su avance , los cartagineses destruyeron la ciudad romana de Sagunto. Como represalia , los Romanos desembarcaron en Ampurias (218 a. C. ) y en pocos años reconquistaron toda la costa mediterránea y conquistaron CARTAGO NOVA 209 Ac. Los cartagineses fueron expulsados y los romanos afianzaron su presencia entre el Ebro y el Segura

El Imperi roma

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits. Amb més precisió, la romanització, es la adopció de les formes culturals romanes, i la llatinització, que seria l'adopció de la llengua llatina. La romanització és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena. La romanització dels territoris de futura parla catalana va començar el 218 a. C en el marc de la Segona Guerra Púnica per Empúries. EXPLICA EL CONCEPTE DE ROMANITZACIÓ

Todo el territori quedó incorporado a la provincia de HISPANIA CITERIOR administrado desde Tarraco. Las ciudades Iberas de Edeta Saetabis etc continuaron su papel de centros regionales. La ciudad de Valentia fue fundada por el Consul Junio Bruto el año 138 Ac. Sobre una isla fluvial del rio Turia y fué poblada con los soldados licenciados de la guerra contra Cartago.

La ALMOINA Valencia- De la época romana podemos encontrar termas, tabernas, un santuario, un granero, vías romanas, un foro; que era el centro de las reuniones políticas, religiosas y judiciales, una curia, un mercado, un collegium. En otro orden de cosas, cabe destacar el descubrimiento de esqueletos (soldados) de la época. Ya fuera del recinto, en la parte oriental, también se encontró un circo romano.

El Centro historico de Valencia ha cumplido la misma funcion , central , religioso, politico administrativa desde su fundacion hasta hoy. El lugar que ocupa la Catedral gótica fue santuario ibero, templo romano, iglesia visigoda y mezquita islamica

VILLAS Y CIUDADES SAGUNTO XATIVA

Durante 500 años se producira un proceso llamado Romanización , la cultura romana creó un imperio basado en tres pilares: La lengua, la ley romana , y las vias y calzadas que pusieron en comunicación todo el Imperio. Los intercambios entre las ciudades del Imperio universalizaran la lengua , la cultura , las creencias y el arte. El centro de la vida social politica economica y cultural son las ciudades.

La via Augusta unia Roma con el Sur de la Península y atravesaba las ciudades mas importantes , Barcia, Tarraco, Sagunto, Saetabis ( Xativa) etc. hasta Gades.

VILLA

Insulae - ínsulas es un tipo de casa urbana popular. Es el precursor de nuestros edificios de viviendas actuales. Para aprovechar el espacio de las ciudades, se proyectaron construcciones de hasta cuatro pisos. En la planta baja se abrían tiendas y en las superiores, apartamentos de varios tamaños. Todos los estancias comunicaban con un patio central comunitario adornado con fuentes o jardines.

SAETABIS- XATIVA

En Xàtiva han aparecido estelas funerarias, un acueducto y se ha descubierto que era una ciudad que rendía culto a Marte, era la deidad preferida, aunque también eran famosos los templo de Sol-Júpiter y Hércules. El castillo es de origen ibérico, los romanos también eligieron ese punto para levantar su fortaleza, de esta época se conserva la torre cuadrada del castillo menor, cuya base es romana y la base de los aljibes. También destaca la calzada romana del Portet.

Las primeras acuñaciones efectuadas por Saiti son del último tercio del siglo III a. C. , es decir, se trata de piezas contemporáneas a la presencia bárquida en suelo ibérico. La ceca de Saiti emitió por entonces dracmas, didracmas y hemidracmas con la leyenda ibérica “Saitabietar”. Son monedas influidas por modelos griegos y púnicos, tales como las que presentan la cabeza de Herakles en los anversos y el águila con las alas explayadas en los reversos (Domínguez Arranz, en Alfaro et al. , 1997, 133

LA INFLUÈNCIA DELS VISIGOTS I DEL MON ÀRAB A L´ANY 395 L´IMPERI ROMÀ ES DESMENBRÀ EN DOS: Orient Constantinopla i Occident Europa acupada desde el segle V per els pobles germànics Els visigots s´instalaren el 415 en la Tarraconense tinguent com a capital Barcelona i Tolosa de Llenguadoc Al 554 -711 la capital va estar en Toledo MOTS GERMÀNICS: Gerra, tovalla, sabò, blanc, blau , Alfons, Carles Alfred

Les paraules derivades del llati cult s´anomenen CULTISMES MOTS PATRIMONIALS I CULTISMES La majoria de les aportacions al vocabulari valencià provenen del llatí. Es poden diferenciar dos grans grups de mots : a)Mots patrimonials o populars : provenen de paraules llatines que s'han transformat fins convertir-se al català. aquestes paraules tenen el seu origen al llatí popular , constitueixen caracteristiques de la nostre llengua i es pot diferenciar de les altres llengues romàniques. b)Cultismes : provenen del llatí culte a partir de la Edat Mitjana , es van introduir pero omplir buits lèxics. Van ser adaptats sense cap canvi fonètic. Els al. lòtrops o doblets provenen d'una arrel llatina però un per evolució popular i l'altre per adaptació culta. Per exemple : ignorare -> enyorar(mot patrimonial) i ignorar (cultisme) radiu -> raig(mot patrimonial) i radi (cultisme) organu -> orgue(mot patrimonial) i òrgan (cultisme) articulu -> artell(mot patrimonial) i article(cultisme) spatula -> espatlla(mot patrimonial) i espatula (cultisme)

DOBLETS LÈXICS Ompliu els buits amb la forma correcta 1. rendible/rentable El negoci més ____ és comprar lletres del Tresor. 2. aclarir/clarificar Ha dit l’encarregat que _____ aquest vi no és convenient. 3. doblar/doblegar Des que va tenir l’accident, no pot ______ el genoll. 4. cristall/vidre Aquest matí s’ha trencat el _______ de la porta de la cuina. 5. ona/onada Per als pròxims dies es preveu una _____ de calor. 6. nomenar/anomenar Durant la conversa, et van _____ unes quantes vegades. 7. afamat/famós S’havia fet un metge _______ gràcies a l’èxit dels seus trasplantaments de cor. 8. arravatar/arrabassar Es trobà un lladre en el replanell que li va ____ la bossa. 9. estança/estada Va escriure la novel·la durant la seva _____ a París. 10. ceguesa/encegament La llum del sol la va enlluernar tant que li va produir _____. 11. mig/mitjà El tren és un ____ de transport públic. 12. el full/la fulla Han repartit ____ informatiu

LA LITERATURA MEDIEVAL -Les primeres manifestacións literaries en llengües romániques apareixen a l´edat mitjana -La poesia trobadoresca va naixer al sud de França en llengua PROVENÇAL El trobador no tan sols redactava el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual aquella havia d'ésser difosa per mitjà del cant. El trobador era, músic i poeta alhora;

L'adveniment de la dinastia Trastàmara a la Casa reial d'Aragó (1410 -1412 La mort sense hereu de Martí l'Humà (1410) suposà l'extinció del llinatge dels comtes de Barcelona i l'adveniment de la Dinastia Trastàmara castellana, a la Casa reial d'Aragó. Segle d'or valencià Al segle XV (especialment la primera meitat), València se situa com la capital cultural i econòmica de la Corona d´Aragó, sent una de les ciutats més importants d'Europa en aquest segle. Després d'alguns anys d'inestabilitat consecutius a una crisi de successió, la Corona d'Aragó es llança a una política exterior agressiva amb l'adveniment d'una dinastia castellana sortida del compromís de Casp (1412) i el regnat d'Alfons el Magnànim (14161458), que conquereix el Regne de Nàpols. La guerra civil esclata al Principat, creant inseguretat a Barcelona com a cort. De fet, Alfons el Magnànim tingué una seu itinerant entre Barcelona i València, fins a instal·lar-se definitivament a Nàpols. El Regne de València va consolidar-se durant tot el segle XIV, el seu pes en la Corona d'Aragó va fent-se major amb personatges com ara Sant Vicent Ferrer. Tot això permet que la ciutat i el regne de València comencen el segle XV amb tota la seua esplendor.

La primera impremta de la Península es posa en funcionament a València, així com el primer llibre imprès de la Península, Les Troves en Lahors de la Verge Maria, 1474. Apareix el primer diccionari en llengua romànica: Liber Elegantiarum, així com el primer tractat sobre escacs moderns, el Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, de Francesc Vicent, imprès a València el 15 de maig de 1495. D'altres exemples de l'esplendor econòmic i cultural són la Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València, la construcció de la Llotja de la Seda a la mateixa ciutat, la creació de la Universitat de València, o el sufragament del viatge a Amèrica de Colom per banquers valencians. la guerra civil catalana La Guerra civil catalana (1462 -1472) és l'enfrontament armat entre Joan II d'Aragó , i les institucions catalanes (Diputació del General i Consell de Cent) de l'altre, per tal de tenir el control polític. La mort de Carles de Viana –protegit de Catalunya i enfrontat amb el seu pare Joan II- serà l'excusa per a formalitzar l'inici d'un enfrontament que, de fet, es venia covant des del seu predecessor Alfons el Magnànim. Tanmateix, la guerra és el resultat d'una controvèrsia política que enfronta la monarquia i l'oligarquia i entre l'estil absolutista i el pactisme. També és sobre la taula la capacitat política de la Generalitat per assumir la sobirania i governar. Al començar les hostilitats, tota la societat es veu obligada a optar per un o altre bàndol en funció del seus interessos i ideologies La unió dinàstica amb la Corona de Castella El 1476, Ferran el Catòlic (rei d'Aragó) i Isabel la Catòlica (reina de Castella) van contraure matrimoni, la qual cosa va tenir com a conseqüència, a la mort d'ambdós, que els seus respectius territoris fossin regits conjuntament en la persona del seu nét: Carles I.

RAMON LLULL: Va naixer a Mallorca el 1232, unic fill d´una familia noble de catalans asentats a l´illa des-de la conquesta de Jaume I. Va compondre per la cort de Jaume II. Casat en Blanca Picany va tindre 2 fills però se li va apareixer Crist crucificat y va abandonar la seua vida per a convertir infidels, difondre el cristianisme y fundar escoles i monasteris on s´ensenyaren llengues orientals al missioners. CIENTIFIC, FILOSOF, ESCRIPTOR Estatua de Ramón Llull en la Universidad de Barcelona

OBRA: Va escriure mes de dues-centes obres redactades en catalá, occitá llatì i arab. Obres principals Llibre de contemplació en Déu. Llibre d'Amic e Amat (part del Blanquerna). Text al·legòric i místic que desenvolupa la relació entre l'Amic, l'home que contempla, i l'Amat, la part espiritual i transcendent. Tots dos s'uneixen mitjançant l'amor. El text està format per un seguit d'aforismes, un per a cada dia de l'any, tot i que no en conté exactament 365. Arbre de filosofia d'amor Llibre de les bèsties (part del Fèlix), que critica els costums humans a través d'una faula. Llibre dels mil proverbis Fèlix, o Llibre de les meravelles. Fèlix, que representa l'ésser humà, viatja per tot el món per admirar la creació divina. Blanquerna Ars magna 'Gran art', que ensenya un llenguatge formal basat en la combinatòria per poder parlar de tot allò rellevant en filosofia tot superant la barrera de les llengües. Ars brevis 'Art breu', una versió abreujada de l'Ars magna.

EL LLIBRE DE LES MERAVELLES: El Llibre de les meravelles és una enciclopèdia que recopila el diàleg entre mestre i deixeble, el protagonista del qual és el deixeble, Fèlix; i el seu mestre, el seu pare. El jove Fèlix, tot seguint els consells del seu pare, recorre el món, “meravellant-se de les seves meravelles” fetes per Déu, el gran creador. El llibre de les meravelles consta de deu parts o llibres més petits dedicats respectivament a Déu, als àngels, al cel, als elements, a les plantes, als metalls, als animals, a l'home, al paradís i a l'infern. Tots aquests llibres estan encadenats entre ells, ja que és la progressió del temps en que Fèlix va descobrint les meravelles del món. En tot el conjunt podem trobar un gran nombre d'eximplis que serveixen per reforçar les teories i pensaments de l'autor i així facilitar-ne la comprensió

EL LLIBRE DE LES BÈSTIES DESCRIPCIÓ: El Llibre de les bèsties és una breu i deliciosa novel·leta moral on l'univers dels animals projecta el món dels homes. Els protagonistes són els animals, els quals reprodueixen simbòlicament el comportament humà. La narració, dividida en set capítols, va precedida d'una introducció clarament deslligada de la resta de l'obra, on Fèlix és només apareix simplement com a espectador-narrador de l'historia. A més a més, afegeix un petit epíleg on diu q vol fer arribar El llibre de les bèsties en mans del rei perquè s'adoni que el món dels animals reflecteix el dels humans. El Llibre de les bèsties és una sàtira de les ambicions humanes. Ramon Llull intercala un episodi novel·lesc en el qual les bèsties actuen segons la psicologia que a cada una d'elles és atribuïda nombroses vegades, i així el món dels animals, simbolitzat en la cort reial del Lleó, esdevé una caricatura del món dels homes. Aquest llibre no és una sàtira antifeudal, sinó de la mala política del rei. El llibre podria servir per a instruir als reis i aquesta idea es repeteix durant el llibre.

EL LLIBRE DE LES BÈSTIES RESUM: De l'elecció del rei: Moltes bèsties estaven elegint qui havia de ser el rei. Va sortir elegit el Lleó, encara que el Bou s'hi oposés ja que creia que el Lleó era un animal ferotge i carnívor, i que es menja la resta de bèsties, pel que va proposar com a rei al Cavall. Na Renard va defensar el Lleó ja que viu de les sobres del seu menjar. Després d'un parlament, el rei i els seus companys tingueren gana i van decidir, aconsellats per Na Renard, de menjar-se el fill del Cavall i el Bou. Aquests indignats van anar al poble a cercar esperança, però hom va fer arar la terra al Bou i va fer cavalcar al Cavall. El Bou anava a ser matat per servir de menjar als homes, pel que va recomanar al Cavall que fugís amb el Lleó. Del consell del rei: El Lleó va anunciar que necessitava un consell i elegiren l'Ós, el Lleopard, el Linx, la Serp i el Llop. Na Renard, en no ser escollida, va explicar al rei q seria millor d'agafar bèsties amb menys poder (herbívores) ja que així se sentiria superior el Lleó. Els herbívors estaven d'acord i pensaven que elles i Na Renard Havien de ser del Consell. El Lleopard i el Linx S'adonaren que Na Renard manipulava al rei, i van fer el possible perquè no entrés, ja que, a més, tenia el suport dels herbívors. El Lleopard va dir al rei que Na Renard era molt astuta i posaria fi al poder del Lleó com a rei. Aquest, en entendre-ho, va fer entrar al gall a la cort.

De la traïció que Na Renard tractà del rei: Na Renard va pensar un pla per venjar-se del rei: va prometre a l'Orifany que faria el possible per destronar al Lleó, i que així l'Orifany pogués ser rei. Aquest no se'n refiava per por a la traïció i Na Renard amb por que el descobrís li va dir que faria tot el q volgués i que podria guanyar al rei amb astúcia i matar-lo. En qual manera Na Renard fo porter del rei: A la cort es va decidir que el Ca i el Gat serien porter i cambrer respectivament. Na Renard va marxar a buscar al Bou , aquest li explica lo dura q és la vida amb els humans i Na Renard li diu que es quedi en un prat bramulant ben fort, d'aquesta manera tots els animals s'espanten. Na Renard diu que anirà a veure quin problema hi ha per solucionar-lo. Parla amb el bou i li diu que demani perdó al rei, ell ho fa, posant com a excusa la maldat dels humans. Na Renard guanya molt de prestigi. Na Renard proposa que s'enviïn ambaixadors al rei dels homes per tal d'evitar enfrontaments. També proposa que els ambaixadors siguin els que li han posat problemes: Lleopard, Onça, Gat, Ca…) D'aquesta manera, Na Renard ascendeix a porter. Dels missatgers que el Lleó tramès al rei dels hòmens: Els ambaixadors parlaren amb el rei dels humans. Aquest acceptà els regals. Durant el banquet va aparèixer un pobre dient que tots eren males persones ja que no se'n recordaven de Déu. El rei es defensà dient que ell era bo i misericordiós però que no perdonaria cap pecat per injust que fos. El Linx i el Lleopard comentaren l'incident amb el hostaler, i aquest els digué que el rei s'aprofitava dels seus ciutadans. Mentrestant Na Renard aconsella al rei que es casi amb la Lleoparda ja que la troba molt bella. Quan l'ambaixada tornà i el Lleopard s'assabentà del que el rei havia fet amb la Lleoparda, aquest s'enfurismà.

De la batalla del lleopard i l'Onça: El Lleopard culpà al Lleó de la traïció i va voler enfrontar-se amb el Lleó, el que guanyés, tindria la raó. El Lleó no va voler enfrontar-se i el Linx es va oferir per substituir-lo. Va guanyar el Lleopard i va demostrar la culpabilitat del Lleó. La Serp va dir que des que el Bou i Na Renard havien entrat a la cort van sorgir els problemes. El Bou es va excusar dient que ell havia estat manipulat per Na Renard, i aquesta enfurismada per la traïció del Bou, com que passaven gana a la cort, va decidir que podien menjar-se al Bou. El Gall va proposar de afegir més animals a la Cort ja que només hi era ella, però Na Renard va dir que millor era de només tenir una persona, perquè hi havia menys discussions. El Gall temia a Na Renard i va dir que no se'n fiava d'ella perquè tard o d'hora el mataria. I Na Renard el va matar davant del rei. . De la mort de Na Renard: Na Renard va dir a l'Orifany que ja era hora que el rei morís i el pla era el següent: Faria creure al rei que el senglar el vol matar i al senglar li diria que el rei el vol matar, d'aquesta manera estarien enfrontats. Hi hauria una baralla en la que lògicament guanyaria el rei, però com aquest ja no tindria forces Na Renard aprofitaria per matar-lo. L'Orifany acceptà, però va pensar d'enganyar-la i va dir a Na Renard que volia q hi haguessin uns testimonis d'aquest tracte, i elegiren al Conill i al Peó que li eren enemics a Na Renard. L'Orifany va anar a parlar amb el rei i el Senglar i els explicà el que Na Renard volia fer, i per demostrar-ho va fer parlar al Conill i al Paó, així que el Lleó matà per fi a Na Renard.

AUTOAVALUACIÓ tema 1 1/ llig la noticia EL CINEMA EN VALENCIÁ i contesta -Parts : titular i cos -Tipográficament estan titular lletres mes grans i mayuscules. El cos en lletra redona -L´estructura gramatical del tuitular es una oració simple -Les preguntes del periodisme que contesta son: que, qui, quan on, com perquè. - La noticia te estructura piramidal quan comença per lo mes importat i va avançan a les dades menos importants. -La declaracio entre cometes , el nom i el crrec -Predomina el punt de vista objetiu -Està escrita en un nivell de llengua estandart. -EXERCICIS PAG. 28 -9

LITERATURA: 1º/ Explica els origens de la nostra llengua 2ª/ explica el concepte de romanització 3ª/ Mots partimonials i cultismes 4ª/ Quan apareixen les pimeres manifestacións literàries en llengua romànica? 5ª/ Trovadors i Joglars 6ª/ els primers textos escrits en català 7ª/ Quan es va formar la corona d´Aragò 8ª/ Cuantes llengues oficials hi habìen? 9ª/ Ramón Llull – vida i obra 10ª/ Com era la societat medieval i com la seua relaciò amb la literatura

GRAMÀTICA: Ompliu els buits amb la forma correcta 1. rendible/rentable El negoci més ____ és comprar lletres del Tresor. 2. aclarir/clarificar Ha dit l’encarregat que _____ aquest vi no és convenient. 3. doblar/doblegar Des que va tenir l’accident, no pot ______ el genoll. 4. cristall/vidre Aquest matí s’ha trencat el _______ de la porta de la cuina. 5. ona/onada Per als pròxims dies es preveu una _____ de calor.

TEMA 2: LA DESCRIPCIÓ DE PERSONATGES LES FUNCIÓNS DE L´ORACIÓ DIFTONGS – HIATS REFRANS L´HISTORIA DE LA LLENGUA : L´INFLUÈNCIA DELS VISIGOTS I DEL MON ÁRABÇ CRÒNIQUES MEDIEVALS FER EXERCICIS D´AUTOAVALUACIÓ PAG. 50 -51

3ª AVALUACIÓ

Tirant lo Blanc, considerat com la primera novel·la moderna de la literatura occidental. Es caracteritzen pel seu realisme, amb una geografia coneguda, narrant gestes creïbles. Inclús les relacions amb la dama, presidides per l'amor cortès, es donaven realment en les relacions sentimentals aristocràtiques. Però mentre que la primera encara resta enganxada a la tradició medieval, la segona es pot considerar ja renaixentista. Tirant lo Blanc fou escrit per Joanot Martorell entre els anys 1460 i 1468, llevat d'un tros final. Havia fet ja un tractat d'orde de cavalleria, basat en part en el Llibre d'orde de cavalleria de Ramon Llull. Ell mateix, Martorell, era un cavaller de tarannà lluitador que va tenir diverses aventures, amb "requesta de batalla a ultrança" inclosa, o sigui reptes de desafiament a mort. Tirant lo Blanc no és tan sols una novel·la de cavalleries, és en realitat una declaració de principis, i és així mateix una narració amorosa. Les passions que relata el Tirant corresponen a molts dels elements que conflueixen en el nostre estudi. I si algú dubta de la permanència del mite de Tirant, només ha de passar a llegir les pàgines següents per convèncer-se de l’actualitat i la vigència dels seus continguts. L’estructura del llibre consta de set apartats, precedits per una introducció i arrodonits per una coda, que fins i tot podria semblar una conclusió. La divisió en set capítols està basada en la possibilitat d’analitzar diferents conceptes. Hem anat centrant en cadascun dels capítols l’aspecte a desenvolupar, la qual cosa ens permetia tractar de manera més ordenada questions com: els referents històrics, les mirades de l’art, els mitjans de comunicació, els elements tecnològics, els fonaments ideològics, la cultura visual, o la globalització com a estigma. Ara bé, tal i com ja veníem advertint, no podem cisallar dràsticament aquests continguts, ja que generen un fluxe constant de connexions i, degut a la seua naturalesa híbrida, resultaria nefast emmarcarlos en compartiments estancs. Finalment, el número set (com a element auràtic i metafòric) ens ha semblat oportú, tot tenint en compte les seues reminiscències cabalístiques. Si la setmana té set dies, l’arc de Sant Martí set colors, i les ermites místiques de l’orde dels Templers són heptagonals, per què no hauríem d’establir nosaltres un esquema tan rodó? . Així es va establir l’ordenació, i així s’ha consumat.

Tirant lo Blanc’ s. XV d. C El valencià Joan Martorell (1413/15 -1468) es va inspirar en la pròpia vida per escriure una de les obres més importants de la literatura occidental, ‘Tirant lo Blanc’. L’autor del famós ‘Quixot’, Miguel de Cervantes, va arribar a assegurar que el ‘Tirant lo Blanc’ de Joanot Martorell era el millor llibre del món. Al ‘Quixot’, ‘el ingenioso hidalgo’ observa que al ‘Tirant’ els cavallers mengen, descansen i fan testament quan moren, uns costums ben humans que la novel·la de cavalleries, fins a aquell moment, havia passat per alt. L’obra de Martorell, impresa per primera vegada a València l’any 1490 i publicada a Valladolid en la traducció castellana, el 1511, és doncs una obra innovadora. Ho és perquè el que narra és creïble i perquè els personatges són humans i, com a tals, éssers complexos, amb debilitats i virtuts. ‘Tirant lo Blanc’ és també una novel·la total, perquè té registres lúdics i transcendents, i les aventures i desventures bèl·liques i sentimentals del protagonista, el cavaller bretó Tirant, se succeeixen en diferents escenaris, el cavalleresc, el militar, el cortesà i l’amorós. Tot plegat converteix el text de Joanot Martorell en una obra moderna. Martorell va gestar segurament l’obra arran de la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs (1453). L’escriptor i cavaller somiava un alliberament de la ciutat gràcies al protagonista cristià. La va començar a escriure a Barcelona el gener del 1460 i la precarietat econòmica el va obligar a empenyorar-la a Martí Joan de Gualba, que va intentar obtenir algun guany amb la novel·la inèdita fins al 1490, quan la va lliurar a impremta. L’obra, de 487 capítols, és narrada en tercera persona per un narrador que gairebé no hi intervé. L’autor de ‘Tirant lo Blanc’ va ser un cavaller amb una vida força convulsa. Sota el regnat de Martí I, la seva família havia gaudit d’una certa influència, però amb la mort del pare es va haver de fer càrrec de set germans i va començar un declivi econòmic i social. Martorell va dedicar part de la seva vida a bregar per defensar el seu honor i afrontar deutes. Va tenir alguns adversaris, com el seu cosí Joan de Monpalau, a qui retreia no complir les obligacions matrimonials, després d’unes noces secretes amb la seva germana. Sovint el desenllaç d’aquestes disputes no va ser favorable a l’escriptor, que va traslladar aquestes vivències a la novel·la, com és el cas de la boda secreta de Tirant i Carmesina. El fet que s’inspirés en la seva vida va enriquir notablement l’obra. Martorell va ser un cavaller amb prestigi a qui les corts de França, Anglaterra o Portugal van donar audiència. D’aquestes vivències, en va treure força matèria primera, que va donar matisos, profunditat psicològica i versemblança als personatges.

En temps de Martorell, la condició de cavallers estava en clara decadència. Ja no protegien els territoris dels senyors, sinó que es dedicaven a la pràctica militar. L’escriptor, però, en defensa la validesa, reformula funcions i els fa participar en tornejos i justes. Per exemple, a la novel·la, Tirant es dóna a conèixer en un exercici d’armes que celebra el matrimoni del rei d’Anglaterra. Malgrat tot, Martorell no va defugir la realitat del seu temps. De fet, el mateix protagonista acaba integrant-se en l’aparell militar de l’Imperi Grec, mor en una situació ridícula i el nouvingut Hipòlit és proclamat nou emperador. La gran majoria de novel·les de cavalleries tenien una inspiració fantàstica i els escenaris de les aventures acostumaven a ser llunyans i exòtics. Els cavallers havien de bregar amb monstres ferotges que se’ls interposaven pel camí i succeïen fets màgics. ‘Tirant lo Blanc’, però, no recorre a la fantasia. Tampoc ho va fer ‘Curial e Güelfa’, una altra novel·la catalana anònima del segle XV, si bé hi ha algun episodi fantasiós. En aquesta novel·la anònima, l’element fantàstic és l’aventura en què el cavaller Espèrcius entra a la cova d’un drac per desencantar una donzella. En general, però, les dues obres catalanes tenen com a protagonistes personatges desmitificats i els referents històrics i geogràfics són reals. El món descrit és palpable i, alhora, Martorell deixa clar que els cavallers poden formar part de la societat dels seus contemporanis. Un altre tret característic és la humanitat de l’heroi, que destaca més per la intel·ligència que no pas per la força. Tirant utilitza infinitat d’estratègies bèl·liques terrestres i marítimes i se serveix de l’enginy. I com tot home, també té una vida sentimental amb alguns moments eròtics i carnals. És un cavaller i, per tant, ha de retre homenatge amb heroïcitats a una dama de qui està enamorat. L’amor focalitza debats, parlaments i cartes i el to és sensual i lúdic, sobretot quan es descriuen els ardits de la Vídua Reposada, la picardia de la donzella Plaerdemavida, els amors de l’emperadriu amb Hipòlit i la relació de Tirant amb Carmesina. Martorell no tan sols beu de l’experiència a l’hora de donar a llum el ‘Tirant lo Blanc’. Abans d’escriure-la, l’escriptor havia fet un esbós de novel·la sobre el comte Guillem de Varoic, que es presenta als primers capítols com a precedent del Tirant. Ambdós es troben i Guillem adoctrina sàviament el jove cavaller. Les aventures de Guillem s’inspiren en el romanç anglès ‘Guy de Warwick’, del segle XII, i en el ‘Llibre de l’orde de cavalleria’, de Ramon Llull. Aquests primers capítols defineixen l’ideal de la cavalleria com el concebien aquestes obres i el mateix Martorell en ple segle XV. De fet, els cavallers llegien tractats de cavalleria en què aprenien l’ofici. És el cas de Guillem de Varoic, que quan se li apropa un joveníssim Tirant està immers en la lectura de l’‘Arbre de batalles’ de Bouvet.

LITERATURA DEL RENAIXIMENT VALENCIÁ