LA NOSTRA ZER Estructura i organitzaci ORGENS Situaci

LA NOSTRA ZER Estructura i organització

ORÍGENS • Situació als pobles als anys 80: tothom sol i sense recursos. • Coordinació: FOPI de rurals zona nord i zona sud. mestres itinerants (de support) • 1989 -90 1 a Zona Escolar: Borredà i Vilada 6 aules + 2 itinerants Claustre Zer Normativa Consell escolar de Zer • 1997 -98 Agrupació Operativa Vilada-Borredà(pas a l’IES als 12 anys)

• 1999 -2000 • Situació a les 3 escoles: La Valldan: 5 mestres , 50 alumnes Vilada: 2 mestres, 20 alumnes Borredà: 3 mestres, 30 alumnes Necessitats: Compartir recursos Sortir de l’aïllament Potenciar l’intercanvi Asegurar independència entre escoles ZER BERGUEDÀ CENTRE: La Valldan-Vilada-Borredà Creem les estructures amb un compromís mínim que anem ampliant cada curs. Objectius : Fer cultura de Zer a poc Compartir i augmentar el grau de cohesió a partir de les necessitats. Claustre : Pedagògic – 1 r dimecres de mes de 17 : 30 a 19 : 30 Organitzatiu- 3 r dijous de mes de 12: 30 a 13: 30 Recursos: 1 r any 3 mestres itinerants A partir del 2 n any 4 mestres itinerants ½ jornada d’administrativa a partir del curs 2002 -03 Consell escolar de ZER

ESTRUCTURA DE ZER Ò R G A N S D E Z E R • ESCOLAR : Òrgan participatiu/ consultiu Representació : Pares Ajuntament Mestres Equip Directiu • CLAUSTRE DE ZER: Òrgan participatiu/ consultiu / decisori El formen els i les mestres de les 3 escoles • EQUIP DIRECTIU de ZER: Òrgan executiu / representatiu Directora Cap d’estudis Secretària

Actuacions Treball intern de mestres Claustres organitzatius Organització Valoració i creació de documents Recull de compromisos i Activitats P L A A N UA L Treball amb els alumnes Claustres pedagògics Treball pedagògic Treballs conunts Sortides Trobades Diverses temàtiques Patum/ Escriptors Il·lustradors Participació de les famílies – alumnes -mestres Per cicles Conjuntes Trobades de tota la ZER Anual visites Esportives Primària Altres aspectes depenents de la Zer: • MESTRES ITINERANTS • ADMINISTRATIVA • CÀRRECS: Coordinador/a Informàtica/ Riscos Laborals / LIC (Llengua i Cohesió Social)

ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT Autonomia de cada escola ----- Coordinació amb les altres escoles Decidim Què volem decidir conjuntament Què volem compartir Compromisos • Dues estructures ESCOLA ZER Plena autonomia en tot el referent a l’estructura, organització, personal, currículum, … Equips directius/Consells escolars/AMPAS Compartim recursos i decidim sobre ells: • Mestres itinerants • Coordinacions (Informàtica, Riscos Laborals, LIC) • Administrativa (1/2 jornada) • Econòmics

Proposem Actuacions Conjuntes en àmbits que hem definit com a comuns Treball de mestres Pedagògic / Organitzatiu Reflexiu (Teoria educativa) Treball amb els nens/es Aspectes curriculars: Treballs conjunts Activitats (Treball de i amb valors) Compartir/Comunicar/ Valorar/ Tolerar Aquest treball no és fixat per sempre, sinó que es revisa cada curs, un cop realitzat i es fan noves propostes de més o menys implicació. - Per què no hem arribat a un grau d’implicació més gran? O Per experiencia prèvia O Per necessitat ( 3 realitats molt diferents) O Per interès personal de mantenir viva la identitat de cada escola. - A la pràctica suposa mantenir una doble estructura ( escola I Zer). Es podria arribar a nivells de coordinació/implicació més alts i compartir recursos si no existís tanta reticència/desconeixement.

ON SOM I QUÈ VOLEM PEL FUTUR? El futur immediat és l’aplicació de la Sisena hora. 1 hora més a primària (30 h els nens/es) Què suposa a nivell estructural mestres 23 h lectives i 7 d’exclusiva compaginar horaris mestres/ alumnes No tots els mestres farem el mateix horari Obligació de fer 2 h conjuntes de reunions a la setmana ZER: podem fer 2 claustres al mes (segons normativa) Això puposa buscar espais de 2 h comuns per a tots/es mestres PROPOSTA Com compensem l’horari: Treballar sense nens/es 1 tarda Setmanal – 2 tardes reunions de Zer i 2 tardes reunions d’escola Quinzenal – 2 tardes al mes Si són setmanals afegir a l’horari dels nens/es aproximadament 20 minuts cada dia (matí i/o tarda). Si són quinzenals afegir a l’horari dels nens/es aproximadament 10 minuts cada dia (matí i/o tarda). Aquest càlcul, perquè sigui real, serà en base al calendari de cada any i repartit equitativament

QUÈ FAN ELS NENS LA TARDA DEL DIMECRES? Poden quedar-se a casa, a jugar, llegir, etc…Aprofitar per a fer activitats familiars amb els nens/es. És a dir que cada familia busqui l’alternativa que més li convingui. Podem organitzar activitats a l’escola o fora, les que ja es fan o d’altres. Piscina Algunes que es fan Ceràmica Anglès Kàrate Activitats de teatre Tennis Altres Manualitats Tennis taula Patinatge Música Esplai Esport … …

I TOT AIXÒ PER QUÈ ? Perquè valorem que el treball dels mestres s’ha de fer amb les millors condicions, en un espai I un horari digne, sense demanar “sacrificis” extres a ningú. Perquè no ho podem continuar fent com ara: hem de lligar molts horaris I es fa difícil trobar buits a dintre l’horari lectiu dels nens/es per a coordinar-nos fora de l’escola. Perquè volem fer un treball ben coordinat, que sigui útil a tothom: mestres, alumnes i pares i professionalment volem donar el millor de nosaltres mateixos. Perquè una tarda de treball suposa poder dedicar molta atenció al que fem i obtenir uns millors resultats. Perquè volem incrementar el nostre treball conjunt, el nostre grau de compromís, ja que ho trobem més rentable. Perquè sabem, positivament, que és una mesura organitzativa que produeix un rendiment molt positiu i cohesionador. Fa implicar més a tothom i crea esperit de grup. Potencia el treball en equip i optimitza recursos, ànims i ganes de treballar. .

L’infant és aquí, davant nostre, i per poc que sapiguem fer que s’hi trobi bé, ens ofereix espontàniament les seves alegries i les seves penes, o ens tira a la cara els seus rancors i les seves decepcions. C. FREINET