La narrativa de postguerra I Merc Rodoreda 1

La narrativa de postguerra (I). Mercè Rodoreda 1. La lenta recuperació de la narrativa La recuperació de la narrativa, després de la Guerra Civil Espanyola (1936 -1939), va ser especialment lenta i difícil: fins a mitjan anys cinquanta no es podran publicar els primers reculls de contes -com, per exemple, Cròniques de la veritat oculta (1955) de Pere Calders o Vint-idos contes (1958) de Mercè Rodoreda- , i fins a la dècada dels seixanta no arribaran les primeres novel·les importants de la postguerra: Bearn o la sala de les nines (1961) de Llorenç Villalonga i La plaça del Diamant (1962) de Mercè Rodoreda. Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)

La narrativa de postguerra (I). Mercè Rodoreda 2. La incorporació de noves tècniques i nous continguts La narrativa de postguerra va incorporar noves tècniques i nous continguts, alguns dels quals ja havien triomfat a Europa o a Amèrica durant la primera meitat del segle XX. Per la seva transcendència destacarem la introducció de la novel·la psicològica, el realisme màgic, la novel·la de ciència-ficció i la novel·la negra. 2. 1. La novel·la psicològica es planteja com a objectiu principal l’anàlisi profunda del caràcter dels personatges i la seva vida interior. Per això, els autors recorren sovint a la tècnica del monòleg interior. Així el lector entra en contacte directe amb el pensament, el record i les contradiccions dels personatges. Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda són els principals impulsors d’aquesta tècnica literària en la literatura catalana. Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)

La narrativa de postguerra (I). Mercè Rodoreda 2. La incorporació de noves tècniques i nous continguts 2. 2. El realisme màgic es planteja narrar una realitat farcida d’elements màgics o fantasiosos, la qual cosa provoca situacions insòlites i efectes sorprenents. La tècnica consisteix a donar versemblança o credibilitat a un argument en què realitat, fantasia i somni formen una unitat inseparable. A continuació te’n presentem dos exemples ben curts: Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)

La narrativa de postguerra (I). Mercè Rodoreda 2. La incorporació de noves tècniques i nous continguts 2. 3. La novel·la de ciència-ficció i la novel·la negra La novel·la de ciència-ficció presenta uns personatges i un argument ambientats en un món extraordinari que es caracteritza per l’existència d’elements que, suposadament, la ciència o la tècnica poden fer possibles en un futur. Si bé hi ha narracions que presenten un món paradisíac, moltes altres descriuen les catàstrofes que provoquen els grans avenços tècnics en mans de persones malvades o poc previngudes. Aquest gènere sorgí a la segona meitat del segle XIX amb Jules Verne (Viatge al centre de la Terra, 1864) i H. G. Wells (La màquina del temps, 1893). Després de la Segona Guerra Mundial (1939 -1945), la ciència-ficció adquireix una gran popularitat. Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)

La narrativa de postguerra (I). Mercè Rodoreda 2. La incorporació de noves tècniques i nous continguts 2. 3. La novel·la de ciència-ficció i la novel·la negra La novel·la negra presenta uns personatges que viuen immersos en un món dominat per la violència i la corrupció. Aquest gènere, que deriva de la novel·la policíaca, sol tenir com a protagonista un antiheroi que viu en la frontera entre el bé i el mal: un «fora la llei» obligat per les circumstàncies. Com en les novel·les d’intriga, la tècnica narrativa es basa a mantenir el lector en suspens fins al final de la novel·la. Manuel de Pedrolo és l’escriptor que més va destacar en el conreu de la novel·la de ciència-ficció i la novel·la negra. A més a més, va traduir un gran nombre d’autors nord-americans de novel·la negra, com Dashiell Hammett o Raymond Chandler. Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)

La narrativa de postguerra (I). Mercè Rodoreda 3. Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona l’any 1908. La seva infantesa i la seva joventut van ser més aviat solitàries, ja que era filla única i als nou anys va haver de deixar l’escola, fet que va recordar amb certa recança tota la vida. Tot i així, l’ambient familiar li va ser molt favorable per a la formació com a escriptora. L’avi li encomanà la seva admiració per Verdaguer (de qui havia estat amic) i el gust per les flors (que tindran un paper rellevant en la seva obra literària) i el pare, ja de ben petita, li llegia en veu alta textos literaris dels grans autors catalans de l’època, entre d’altres, de Verdaguer i Guimerà. A més a més, Mercè Rodoreda va demostrar de seguida una gran afició per la lectura. A partir dels vint anys, Rodoreda va començar a publicar narracions curtes en revistes i diaris, i entre 1932 i 1936 va publicar quatre novel·les, que més endavant va rebutjar per considerar-les simples exercicis d’aprenentatge. L’any 1938 va aparèixer la seva primera novel·la important: Aloma. Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)

La narrativa de postguerra (I). Mercè Rodoreda 3. Mercè Rodoreda La Guerra Civil Espanyola (1936 -1939) va tallar en sec la seva trajectòria literària. Va haver de marxar a l’exili i va viure durant molts anys en una situació dramàtica de gran pobresa i amb una salut precària. Les circumstàncies, doncs, van fer que se sentís incapaç de continuar escrivint. Van haver de passar vint anys abans no tornà a publicar un altre llibre (l’any 1958) i el 1962 va escriure la seva segona gran novel·la: La plaça del Diamant. L’any 1973 va deixar la ciutat suïssa de Ginebra on vivia i es va establir definitivament a Catalunya, a Romanyà de la Selva. A partir de 1958 Rodoreda va publicar cinc novel·les, entre les quals hi ha Mirall trencat (1974), i quatre reculls de contes. L’any 1980 la institució Òmnium Cultural la va guardonar amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement al gran valor del conjunt de la seva obra literària. Mercè Rodoreda va morir a Girona l’any 1983. Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)

La narrativa de postguerra (I). Mercè Rodoreda 3. 1. Aloma: el final de l’adolescènciai l’entrada a l’edat adulta L’argument de la novel·la Aloma gira a l’entorn de l’experiència traumàtica que viu, al llarg d’un any, una noia barcelonina de classe baixa. En la vida d’Aloma, aquest any representa el pas de l’adolescència (farcida d’il·lusions i de somnis) a la vida adulta (plena de desolació i desengany). L’evolució del personatge es produeix en paral·lel a les estacions de l’any: a la primavera Aloma coneix Robert, un home més gran, amb experiència, acabat d’arribar d’Amèrica; a l’estiu s’estableix la relació amorosa entre els dos personatges; a la tardor arriba la desgràcia: la mort d’un nebot, la venda de la casa i el retorn a Amèrica de Robert; finalment, a l’hivern Aloma es troba sola, embarassada i amb un futur incert. En resum, Aloma dóna una visió pessimista de la vida adulta, que representa la pèrdua de la felicitat infantil i de les il·lusions juvenils: la protagonista se sent defraudada perquè els seus somnis mai no es faran realitat, i mai ningú no li ho havia dit. Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)

La narrativa de postguerra (I). Mercè Rodoreda 3. 2. La plaça del Diamant: el plany d’una dona que ha conegut l’horror La plaça del Diamant és el millor exemple de literatura parlada: la protagonista, Natàlia, parla directament al lector, i el lector l’escolta. Així doncs, la novel·la no és res més que el plany contingut d’aquesta dona que, per les circumstàncies històriques (primera meitat del segle XX), s’ha vist obligada a viure intensament les desgràcies personals –com a dona en una societat masclista– i les desgràcies col·lectives –la guerra, la fam i la desesperació. La protagonista és una noia senzilla, sense grans il·lusions. En casar-se, el marit l’obligarà a tenir un colomar a casa –tot i que a ella els coloms li fan fàstic– i, a més, li canviarà el nom: a partir d’ara l’anomenarà Colometa. Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)

La narrativa de postguerra (I). Mercè Rodoreda 3. 2. La plaça del Diamant: el plany d’una dona que ha conegut l’horror La guerra durà el marit i els amics al front. Aleshores Natàlia ha de sortir a fer feines per les cases per mantenir els seus dos fills i coneixerà l’explotació econòmica. Acabada la guerra, sense marit (mort al front) i sense recursos, Natàlia serà la dona desesperada que pren la decisió de matar els fills i de suïcidar-se. La intervenció oportuna de l’adroguer del barri impedirà la tragèdia. Aquest li ofereix feina a la seva botiga i la Colometa estabilitza la seva situació personal: es casa amb l’adroguer i recupera el seu nom. La plaça del Diamant és la novel·la catalana traduïda a més idiomes i la més reeditada del segle XX. El seu llenguatge popular, senzill i directe, el seu to intimista, reflexiu i poètic i la relativa proximitat històrica i geogràfica de l’argument la converteixen en una novel·la apta per a lectors de gairebé totes les edats i de tots els gustos. Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)

La narrativa de postguerra (I). Mercè Rodoreda 3. 3. Mirall trencat: una família, una casa abandonada i un jardí desolat Mirall trencat és una novel·la complexa i densa, amb molts personatges, amb secrets i misteris, amb tragèdies, crims i suïcidis i amb la destrucció final d’una família i un ambient refinats i selectes. L’argument narra el naixement, l’esplendor i la decadència d’una saga familiar, presidida sempre per la seva fundadora, Teresa Goday. I l’escenari és una torre –a l’interior de la qual els adults duen una vida més aviat monòtona i avorrida– amb un jardí enorme i magnífic, que es converteix en el refugi dels nens i representa la felicitat de la infantesa. Mercè Rodoreda, en les seves obres, converteix diversos elements en símbols de les realitats viscudes pels personatges. L’aigua i el mirall són dos dels símbols més importants de Mirall trencat. L’aigua, sempre present al jardí de la torre, és alhora el símbol de la infantesa i de la mort: un dels nens mor ofegat a l’estany. I el mirall, que dóna títol a la novel·la, és el símbol del pas del temps, de l’envelliment dels personatges i de la decadència familiar cap a la desfeta final. Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)

La narrativa de postguerra (I). Mercè Rodoreda Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)