GUIA DAUDICI per a lpera Turandot de Puccini

GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera Turandot de Puccini (1924/26) ANÀLISI:

Presentac ió Amb Turandot Puccini, músic lent i meticulós, fa la seva tretzena i última òpera. El llibret, dividit en tres actes, és de G. Adami i R. Simoni, que adaptaven l’obra teatral, del mateix nom, de Carlo Gozzi. Segons explicà el mateix autor, va ser l’obra que més li va costar d’escriure. De fet, Puccini no la va poder acabar per culpa d’un càncer. El compositor només va arribar fins a la mort de Liù i el dol consegüent. El duet dels protagonistes (Principessa di morte) i l’escena final (en total prop de 15 minuts últims) són de Franco Alfano, que va partir de les anotacions de Puccini i d’alguns dels leitmotivs de la part anterior. L’òpera va ser estrenada pòstumament el 1926 (dos anys més tard de la mort de l’autor) pel director Toscanini, amic de Puccini, encara sense els afegitons d’Alfano. A Catalunya es va estrenar al Liceu el 1928, per cert, sense massa bona acollida per part de la crítica. MÚSICA Per tal de donar exotisme, tant a la Butterfly com a la Turandot, Puccini diversificà el protagonisme de les famílies d’instruments, augmentant els metalls, les fustes i la percussió, incloent un nombre important d’instruments sense afinació. Les fonts xineses van ser dues de petites: un opuscle sobre la música xinesa i una caixa de música (un enginy mecànic mogut amb una maneta). O sigui, que Puccini resta fidel a la seva tradició de procurar informar-se, però, fa la seva pròpia recreació personal, generalment reeixida, de l’ambient a descriure. En l’obra hi ha dues sopranos, amb paper rellevant. Turandot està present durant tota l’obra (tant si apareix en escena com si no) però només comença a cantar a partir de la meitat de l’espectacle. Els seu cant és especialment exigent i espectacular. És curiós, però, que els fragments CANVI DE TENDÈNCIA Encara que Puccini anava per la seixantena d’anys i era un autor totalment reconegut, va optar per “tentar vie non battute” (provar camins no explorats). Encara que l’autor havia estat un dels més significats operistes del realisme (versime), a Turandot Puccini escull un argument clarament, encara que de manera tardana, del simbolisme. En el simbolisme allò enigmàtic, l’espiritual, els símbols amb un significat ocult tenen el seu camp propi, a l’extrem oposat d’un realisme, contra el qual el simbolisme reacciona. Efectivament, assistim a l’ambient exòtic d’una Xina mítica, un ambient de passions i instints primaris, amb protagonisme dels desitjos, de les pors. Aquests institns primaris apareixen perfectament representat pel cant col·lectiu del cor que representa el poble en el primer acte. També són importants els símbols, el principal del quals correspon als nombres, particularment el número tres que es fa present a cada moment (tres gongs per iniciar les proves, tres enigmes, tres ministres, …). L’esperit simbolista del contingut de l’òpera també està molt present amb el protagonisme de la dona fatal: Turandot és el prototipus de dona que atreu però que exemples dona fatal d’estèticausant simbolista també destrueix als Tres homes. Perdecontraposició, el llenguatge maniqueista dels contrastos, també de gust Harpia, per Mossa Sirena, per Bocklin Salomé, per Beardley simbolista, Liù representa l’extrem oposat: l’esclava maternal amb el rei i pare destronat i la dona que està disposada a donar la vida per aquell que estima. p. 1 (de 6)

Timur (Baix) Rei tàrtar destronat, pare de Calaf. Vell i cec fuig amb Liù a l’exili Liù (Soprano lírica) Esclava que acomnpany Timur. Està secretament enamorada de Calaf (Tenor de força) Príncep mongol, fill intrèpid de Timur. Vol aconseguir Turandot (Soprano dramàtica) Princesa de la Xina. Menysprea els homes i fa matar els pretendents que no superin 3 endevinalles Personatge s Altoum (Tenor) Emperador xinès, pare de Turandot. Preocupat per l’actitud cruel de la. Ping, Pang, Pong (Baríton i dos tenors filla còmics) Ministres. En alguns moments fan un contrapunt buffo, amb actituds còmiques que contrasten amb el drama. En la versió original porten màscara, donada la seva inspiració en la commedia dell’arte p. 2 (de 6)

A Pequín, en una plaça Un pregoner declara que la princesa Turandot només es casarà amb el pretendent que, d’origen reial, resolgui la prova dels tres enigmes. La pena per fracassar en l’intent és la mort. La multitud reclama el botxí que haurà d’efectuar una decapitació, la de l’últim aspirant, el príncep de Pèrsia, quan surti la lluna. En mig de la multitud un vell cau. És Timur, rei tàrtar destronat, acompanyat ara només per Liù, la seva fidel i jove esclava. També acut a ajudar al caigut Calaf qui reconeix en el vell al seu pare. Després d'abraçar-se el vell demana discreció per no ser descoberts pels enemics. Calaf pregunta a l’esclava Liù com és que ha assumit el perill d’ajudar al seu pare. La noia li contesta al príncep: Perquè un dia em vas somriure. Mentre, la multitud comença a rugir davant de la propera execució: quan la gent veu el jove reu es produeix una reacció de pietat, tot demanant una clemència que la cruel princesa Turandot, que també acut, no està disposada a atorgar. Quan Calaf veurà a la indiferent i freda reina, queda tant impressionat per Turandot que decideix presentar-se com aspirant a les perilloses proves. Ningú pot fer canviar a Calaf: ni els tres ministres xinesos (Ping, Pang i Pong, que ho intenten), ni el seu pare, ni tant sols Liù que li diu Signore ascolta. El contestarà consoladorament, però sense renunciar al seu propòsit amb el seu Non piangere Liù (No ploris, Liù). Tot seguit Calaf colpeja tres vegades el fatídic gong: ja no hi ha marxa enrere. Els guàrdies l’agafen i el porten Acte 1 (de 3) 1’ 27” La Scala 1958 6’ 58” Liceu 2009 (sots. català) 7’ 42” Frittoli i Larin (sots. castellà) 2’ 06” Genova 1989 4’ 02” Rotterda m, 1996 7’ 59” Borsi, Alagna. Orange 2012 Orquesta i mandarí: Què: Popolo di Pekino : Poble de Pequín, la llei és aquesta. És l’inici, comença l’orquestra fent el tema de de l’execució (leitmotiv que es repetirà) Exemple de protagonisme del cor i modernitat musical (influènmcia de Stravinski) Cor: Escena: Gira la Cote! : Gira la mola!, animant al botxí a esmolar l’espasa. La multitud fa al llarg de l’acte com un personatge col·lectiu que remarca les situacions dramàtiques. Quan cantarà un cor de nens s’està presentant el leitmotiv de Turandot. LIÙ / CALAF / concertant final: Dues àries i concertant de fi d’acte: Signore, ascolta! / Non piangere Liù / Ah! Per l’ultima volta : Escolta senyor! / No plois, Liù / Ah, Per última vegada. Els qui envolten Calaf el volen convèncer que no s’arrisqui a les proves però aquest està totalment decidit. Es tracta d’un típic final del primer acte de Puccini amb un crescendo musical i “Man dramàtic. si é !!!” p. 3 (de 6)

Acte 2 (de Al palau imperial Els tres ministres Ping, Pang i Pong, en les seves estances privades, es lamenten de les inútils crueltats i anhelen que Turandot acabi per Ping, Pang Pong: Tercet: trobar una parella. Els mandataris enyoren en Olà Pang! Olà Pong! : Amb 9’ 45” 9’ 49” canvi la pau dels seus llocs d'origen. aquesta salutació comença un Liceu, Pequín, Al saló del tron s’apleguen dignataris i gent 1999 1998 tercet còmic que marca un descans del poble per a presenciar les proves dels tres o contrapunt al dramatisme narratiu. enigmes que ha de superar Calaf. Primerament Un diu que prepara, per si de cas, l’emperador intenta convèncer el jove que les noces i l’altre les exèquies (segons el destí del nou pretendent). renunciï a ser candidat, però Calaf insisteix per Els tres ministres estan tips de tenir tres vegades que vol afrontar la prova. cura de les cruels proves. També Turandot compareix i explica la causa del Turandot: Ària: questa anyoren els seus llocs. Ind’origen. seu odi als homes. L’àvia de la princesa va patir Reggia : En aquest palau. 6’ 25” 6’ 16” l’engany d’un estranger que li va causar la mort. Maria Eva Turandot explica la causa de la Calaf desxifra els tres enigmes i per tant ha Guleghin Marton seva fòbia als homes explicat com (1983, ) guanyat la mà d ela prinecesa, però aquesta es a, 2008 un va enganyar, molts anys enrere, nega a doanr-se. El rei recorda aleshores que la a una seva ària. És la primera llei és imperativa. Calf, però, declara que vol tenir intervenció de la primera soprano, a Turandot amb el consentiment d’aquesta. Li quan ja estem a la meitat de l’obra. proposa un enigma a la princesa: Turandot haurà El cant ha de reflectir la ràbia de la de saber el nom del príncep guanyador. Si el protagonista: els aguts a tota potència hi són presents descobreix Calaf es lliurarà voluntàriament a la In questa Reggia: la gran ària de L’orquestra ha començat acompanyant amenaça els prínceps que arriben amb mort. amb la fusta i la trompa en sordina. Més les seves caravanes i promet: ningú em 3) Turandot La intervenció de Turandot és més una declamació serena, com a mínim en el seu inici, que no una típica cançó d’ària. tard acompanyaran els cors i, a la part final, el diàleg amb Calaf. A mitja ària la princesa eleva els seus aguts quan arriba al si agut quan Turandots històrique s S’ha dit d’elles 6’ 17” Inge Borkh 1959 Llumio sa 6’ 19” Callas, 1959 Misterio sa tindrà. La tessitura més alta (do agut) la té Turandot quan repeteix per tercera vegada Gli enigmi sono tre, la morte è una, en resposta a Calaf 6’ 52” Sutherla nd 1973 Freda, impecable Insolen t 5’ 47” Birgit Nilsson, p. 4 (de 6)

Pels carrers de Pequín En la llunyania se senten veus dels vigilants de la ciutat que fan crides amb l’ordre de la princesa Turandot: que ningú dormi a Pequín aquesta nit. La pena és de mort i tothom ha d’intentar esbrinar el nom de l’estranger que ha superat els tres enigmes. Calaf està confiat i espera que es faci de dia mentre canta la seva més famosa ària: Nessun dorma. Els tres ministres (Ping, Pang i Pong) s’acosten al jove i li ofereixen tot tipus de riqueses i plaers, també el perdó, si declara el seu nom. Però Calaf resta tossut amb el seu objectiu de guanyar Turandot. Mentrestant uns soldats tenen presoners a Timur i Liù perquè se’ls han sigut vistos parlant amb el pretendent. Turandot mana torturar Timut però Liù declara que ella és l’única que coneix el nom desitjat. La princesa mana ara la tortura de Liù. Ella es manté ferma i Turandor preguntarà a Liù què la manté fidel. La resposta és : “l’amor”. Quan el botxí està a punt d’encadenar-la, conscient que potser no podrà resistir, Liù s’apodera d’un punyal i se’l clava. Però abans de morir encara li queda a la jove fidel serventa temps per parlar a Turandot, amb l’ària Tu che di gel sei cinta: diu a la cruel princesa: encara que siguis de gel també l’estimaràs. No només es va morir Liù el 1924, sinó que també Puccini va expirar poc després d’acabar el relat amb el final d el’esclava. A partir d’aquí va ser el deixeble del mestre, Franco Alfano, qui va escriure el duo de Calaf i Turandot i el final. Alfano fa aprofitar alguns apunts de Puccini i va reelaborar temes musicals de la mateixa obra per compondre un final en el qual Calaf retreu Turandot per la seva crueltat a la vegada, però, que l’atreu i la besa. Això faria acabar de trencar el gel de la princesa i el final seria feliç. No sabem quin final hagués triat Puccini perquè ell mateix no l’havia encara decidit. Als espectadors ens queda en regust d’injustícia quan la parella celebra el seu amor sobre el sacrifici de Liù. Acte 3 (de 3’ 17” P. Domingo, Met, 1988. Sots. castellà 3) 3’ 27” Pavarotti Sots castellà Histò riques CALAF: ària: Nessun dorma! : Que ningú dormi!. El príncep ve a rumiar que la princesa també deu estar desperta, com ell i com tothom, contemplant les mateixes estrelles. Acaba proclamant confiadament: amb l’albada venceré. 2’ 49” Franco Corelli, ca 1960 2’ 56” Leona Mitchell, Met 1988, Sots castellà 3’ 12” Caballé, 1975, Liceu, concert Dues escenografies espectaculars 8’ 52” 4’ 36” Dr. Zubin Mehta, a Pequín, 1998. Sots castellà Dr. James Levine. Met 1988 Per a alguns, el millor 3’ 23” Carreras 1983 Bona versió 2’ 48” Pavarotti 2006 Comiat últim Bella ! LIÙ: ària: Tu che di gel sei cinta : (abans de suïcidar-se li diu Liù a Turandot): Tu que estàs recoberta de gel, vençuda pel teu ardor, tu també l’estimaràs! Abans d’aquesta aurora, cansada tancaré els ulls, per a que ell segueixi vivint. . . per a no El que pot. . . per a no tornar-lo a veure! fer l’amor Conjunt: final: Diecimila anni / Padre augusto, conosco il nome dello straniero! Il suo nome. . . è Amor! : Deu mil anys de vida al nostre emperador / Pare august, conec el nom de l’estranger”, el seu nom és amor! p. 5 (de 6)

Enregistraments i referències Mitjà CD. Mítica versió ENREGISTRAMENTS REFERÈNCIES 1973. DECCA. Dr. Zubin Mehta amb Sutherland, Pavarotti i Caballé Alier, Roger. Guía universal de la ópera. Barcelona: Ed. Robinbook, 2007 Elías, Pedro. Turandot. Hamburg: Edilibro, 1999 DVD 1987. Dr. James Levine, amb Marton, Domingo i Mitchell (al Met. amb escenografia de Zefirelli) Lippmann, F. , Porter, A, i Carner, M. Maestros de la ópera italiana. Barcelona: Muchnik editors. 1988 DVD 1999. BMG. Dr. Zubin Mehta, amb Casolla, Larin, Friotti (a la ciutat Olivares, Juan Carlos (Coord. ) Turandot. Barcelona. Gran t. Tatre del Liceu, 2005 prohibida de 1 2 Pequin) 3 4 Accés íntegre i gratuït amb You Tube 5 6 7 8 Versió del Liceu del 1999. Subtitulat en 9 10 11 12 13 14 15 català 2 h 02’ 59” València 2008 Sots castellà Per Les Arts (italià-català) 1 h 53’ 31” Pequin (Mehta) 2 h 07’ 14” Sots castellà Met Per Kareol (Italià-castellà) Una obra de finalització La. LIBRETT història de la principessa di morte ha estat el final de diversos cicles: O ● Turandot és l’obra pòstuma de Puccini ● És el títol que es preparava quan s’incendià el Liceu el 1994 ● El Nessum dorma va ser escollit com a comiat de Pavarotti, ja malalt el 2006 ● Turandot és l’última gran òpera popular del repertori clàssic Turand ot Vs. Liù Samaranch, Rosa (Coordinació) Temporada d’òpera 1999 -2000. Barcelona: Associació d’Amics del Liceu, 1999. Albert Galceran, “Turandot”, (reportatge 54’ 40”) a Moments d’Òpera. COMRàdio, 2011 Juanba, Turandot. Bilbao, 2011 http: //misoperasfavoritas. blogspot. com. es/2011/02/tu randot-g-puccini. html Altres guies d’audició Associació d’amics AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, octubre 2012 / 2016 / 2019 p. 6 (de 6)