GUIA DAUDICI per a lpera Farnace dAntonio L

  • Slides: 9
Download presentation
GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera Farnace d’Antonio L. VIVALDI (1727) ANÀLISI:

GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera Farnace d’Antonio L. VIVALDI (1727) ANÀLISI:

Presentació Encara que Vivaldi és popular sobretot per la seva música concertant, en realitat

Presentació Encara que Vivaldi és popular sobretot per la seva música concertant, en realitat va tocar moltíssim el gènere operístic, cosa que professionalment era important i en ocasions més lucratiu que la composició de concerts. De fet Vivaldi és un gran compositor operístic, cosa queda perfectament palpable en Il Farnace. Aquesta és l’obra que porta per referència de catàleg vivaldià el RV 711. Abans ja n’havia compost una vintena d’un total d’unes cinquanta òperes conegudes de Vivaldi (ell manifestà que n’havia realitzat 94 ). El llibret va ser escrit per Antonio Maria Lucchini. Inicialment el va escriure per al reputat compositor operístic Dibuix del L’estrena de l’òpera es va fer del moment Leonardo Vinci, que va arribar a posar-hi desaparegut a Venècia, al Teatro Sant’Angelo, Teatro música. Vivaldi va fer servir el mateix llibret. el 10 de febrer del 1727, amb un Sant’Angelo bon èxit Com anècdota comentarem que l’òpera fou estrenada en el paper femení protagonista de Tamiri per la cantant predilecta de Vivaldi, Anna Girò. Tradicionalment s’ha suposat que aquesta jove va ser amant de Vivaldi. Encara que el música i capellà ho va negar, en canvi va reconèixer en altre moment que cohabità durant 14 anys amb la noia i la seva germana. DIVERSES VERSIONS En vida de Vivaldi l’obra es va representar en diversos llocs i sovint amb canvis. Es coneixen set versions, reconegudes pel mateix compositor, cosa típica en el barroc. Es feia per tal d’adaptar-se a les companyies i repartiments específics de cada lloc. Les dues versions bàsiques són la de l’estrena a Venècia, del 1727, i la que Vivaldi va preparar per a Ferrara, l’última i del 1738, versió que no va acabar perquè l’encàrrec es va suspendre i va quedar sense adaptar el tercer i últim acte. És interessant constatar com en el 1727 Vivaldi està en el seu punt àlgid, en canvi, el fracàs de la reedició del 1738 Vivaldi ha perdut terreny davant les noves tendències de la música galant napolitana, EL FARNACE OPERÍSTIC VS. EL Farnaces HISTÒRIC El protagonista que dóna títol a l’òpera és un personatge històric, conegut en la historiografia antiga com un dels adversaris amb què va haver de lluitar Roma, a mitjans del segle I a. C, en el moment d'estendre el seu domini als voltants del Mar Negre (Pont Euxí clàssic). Farnaces fa ser un personatge intrigant, fill natural de Mitrídates a qui va succeir després d’una conjura obligant al seu pare a suïcidar-se. Aprofitant les lluites civils romanes el rei del Pont es va aixecar contra els seus teòrics aliats. Finalment, però, va ser derrotat l’any 47 a. C a la batalla de Zela (Turquia), en una ràpida campanya per Juli Cèsar. Farnaces va poder fugir però va morir poc després en situació no ben esclarida. La campanya militar del romà durà 5 dies i va ser aleshores que Cèsar va proclamar la seva Veni, cèlebre frase: Vaig venir, vaig veure, vaig vèncer vidi, Vinci. [Juli Cèsar, després de derrotar Farances Caràtula per a la producció d’Estrasburg 2012 Bust antic de Juli Cèsar p. 1 (de 8)

L’òpera Barroca i Vivaldi S’han catalogat prop d’una cinquantena d’òperes de Vivaldi. Només setze

L’òpera Barroca i Vivaldi S’han catalogat prop d’una cinquantena d’òperes de Vivaldi. Només setze es conservaven íntegres a inicis del segle XXI. Amb tot, amb el temps es van fent troballes, per exemple, el 2014 s’ha donat a conèixer una versió diferent de les desconegudes del Orlando Furioso ▲. L’autor va compondre, a més, força música vocal: 39 cantates i més de seixanta obres sacres (per exemple el fantàstic oratori Juditha Truimphans) i alguna altra obra escènica menor [Talbot: 153]. L’autor va ser, doncs, ben prolífic en la composició per a veu, en tal sentit podem constatar com el 1727 a part del Farnace Vivaldi va compondre tres òperes més: Ipermestra, Siroè re di Persia i Orlando Furioso. LA TIPOLOGIA OPERÍSTICA VIVALDIANA En el barroc en general i en el primer terç del segle XVIII l’òpera estava condicionada per moltes convencions o normes que l’encotillaven i li trien força després de cada ària el cantant sortís d’escena per facilitar la recollida dels aplaudiments. O, i molt important, les àries havien D’una escenificació del 1982 de Farnace al Teattro d’estar repartides en nombre i En el barroc quasi sempre els arguments es Giocosa importància segons la categoria basaven en el món clàssic, bé fos amb dels cantants participants. contingut mitològic, bé fos amb passatges És curiós d’aquell moment històrics. El Farnace és un exemple de que no s’escollís per contingut històric, també és una bona mostra repartiment de cantants en de que el rigor amb el qual s’explica no funció d’una música, sinó que la preocupava als llibretistes. música s’ajustava a les Els personatges en Vivaldi i en el barroc són característiques de les veus força tòpics. I responen a unes tipologies d’una companyia d’òpera o Puede observarse que los romanos aparecen pintados con colores más amables que sus enemigos bárbaros. En d’una tria de cantants prèvia. Farnace, Pompeyo es un conquistador más amable que Per això hi podia haver canvis su aliada, la reina de Capadocia, Berenice, y el significatius, amb diverses lugarteniente romano Aquilio, más difícil de sobornar que Gilade, capitán de la soberana. […] Esta discriminación versions, quan l’obra es repetia étnica, heredada, desde luego, de los propios escritores en un nou teatre. Per aquest clásicos, servía para elogiar a los patrones del género motiu es coneixen un mínim de operístico, que, como la corte vienesa o los senadores venecianos, se veían a sí mismos como romanos de su 7 versions del Farnace. época. [Talbot, 1999: 168] Per la seva autoconfiança Farnace es veu afectada del característica i/o per la pressa, convencionalisme barroc que fa que la història Vivaldi escrivia els recitatius i sigui edificant i que acabi bé. S’esperava el en ocasions les àries Lieto fine, el “Final feliç”, gairebé obligat. En directament sobre el paper l’òpera que comentem la reposició final de pautat, assumint que de Farnaces en el poder resulta poc coherent vegades hi quedava algun error amb els fets narrats. Sobretot, que el i rectificacions. També personatge de Berenice, amb un odi obsessiu l’ajudaven copistes: en el cas cap al rei pòntic, s’hi reconciliï tan fàcilment al p. 2 del Farnace en la partitura final de l’obra no és gens convincent. (de primitiva s’hi distingeixen tres 8)

Personatges Recreació lliure de l’aspecte dels protagonistes Aquilio (Contralt, inicialmen t castrat) Prefecte de

Personatges Recreació lliure de l’aspecte dels protagonistes Aquilio (Contralt, inicialmen t castrat) Prefecte de les legions romanes Selinda (Sopran o) Germana de Farnace Contralt en travesti Rei del Pont Personatge d’un mosaic hel·lenístic Tamiri (Contralt) Reina, esposa de Farnace Berenice (Soprano ) Mare de Tamiri i reina de Capadòcia Gilade (Soprano, inicialmen t castrat) Pompeo (Contralt, inicialment castrat) Príncep, capità de Berenice Romà, procònsol d’Àsia Vestimenta creada per a Berenice, Madrid 2001 Muntatge a partir d’un bust de Pompeu p. 3 (de 8)

1) 2) 3) 4) La música al Farnace Els cors són escassos i no

1) 2) 3) 4) La música al Farnace Els cors són escassos i no massa llargs, propi del barroc. Vivaldi sol fer cantar el cor a l’uníson, sense distinció de tipus de veus, posant inclús la part cantada en un sol pentagrama. No hi ha gaire peces de conjunt, en el cas del Farnace gairebé només un duet i un quartet. DESCRIPCIÓ DEL DESNVOLUPAMENT MUSICAL DEL QUARTET DE FARNACE: Io crudel? Vivaldi sigue una práctica común en la época al introducir sus personajes por separado, uno después del otro, para que se puedan establecer sus personalidades diferentes (e informar de ello al público con sus palabras). La siguiente etapa es solapar Caricatura feta sus frases, lo que a veces da pie a diseños contrapuntísticos muy a Roma, en la complicados. En la preparación de las cadencias principales las Vivaldi donava importància expressiva als visita que el voces se unen homófonamente. El cuarteto de Farnace seus recitatius en moments en què l’acció músic hi va fer demuestra, con sus 105 compases, el soberbio control del espacio cap a 1724 dramàtica així ho aconsella, més que tenías Vivaldi, su talento para la caracterización sucinta y su per Pier Luigi seguro sentido de la forma. Se inicia sin dilación alguna con una altres compositors barrocs. Ghezzi. La invectiva de Berenice contra su odiado yerno Farnace, ahora inscripció diu: cautivo suyo. Más concisamente y con menos ferocidad, Pompeyo “El prete rosso El músic amplia en les òperes la plantilla [capellà roig, (Pompeo) repite los sentimientos de la mujer. Tamiri, esposa de Farnace, le suplica histéricamente entonces a su madre que le d’instruments, en comparació de la fent al·lusió al perdone la vida al joven; su línea vocal entrecortada, totalmente cabell], música instrumental. Així, freqüentment inestable, plasma gráficamente el estado de ánimo de Tamiri. Por compositor de inclou dues trompes, que donen un cert música fin, Farnace hace su entrada aceptando estoicamente su destino. que va Unos pocos intercambios más conducen a un ritornello en la caire militar en alguns moments. És el fer òpera al mediante menor. A lo largo de esta primera sección (compases 1 Capranica el cas de l’ària “Nell intimo del petto” del 40), sólo hay dos compases (31 -2) escritos para el conjunto; 1723”. És Farnace, en què dues trompes a l’uníson Berenice y Pompeo cantan en terceras. En la segunda sección l’únic retrat al mantenen la nota en pedal durant 13 (compases 41 -83) se recorre el texto de nuevo, como en el aria Forta implicació de Vivaldi en l’activitat natural de convencional, y se regresa a la tonalidad original para un ritornello compassos. Vivaldi. operística conclusivo. Esta vez, sin embargo, las frecuentes imbricaciones y un pasaje de escritura para el conjunto (compases 63 -5), Dentro de la increíble capacidad activa de nuestro aumentan la urgencia e intensidad. En la tercera sección, músico, no hay que dar de lado al Vivaldi equivalente a la sección B del aria, las voces se emparejan, de acuerdo con el libreto (Brenice-Pompeyo y Tamiri-Farnace), y empresario: no sólo escribía la música de sus obras, finalmente se juntan en una peroración. La repetición de las dos sino que gestionaba personalmente los contratos de Links per primeras secciones no es necesaria; sin embargo, Vivaldi los cantantes, tramoyistas e instrumentistas, p. 4 escoltarredondea l’ària el movimiento con un ritornello. [Talbor, 1999: 170] adelantaba estipendios y hasta llegó, en ocasiones, (de a la pàg. 7 a ocuparse personalmente de la taquilla. [Károlyi, 8)

Acte 1 (de A mitjans segle I a. C prop del Mar Negre, al

Acte 1 (de A mitjans segle I a. C prop del Mar Negre, al voltant del qual s’havia formar el regne del Pont. Farnaces, rei del Pont –fill i successor de Mitrídates, el gran opositor de l’imperi romà-, ha estat derrotat i expulsat d’Heraclea, capital del regne pòntic. Les súpliques de la seva muller Tamiri no aconsegueixen fer-lo desistir dels seus propòsits de revenja i, com que dubta que aconsegueixi la victòria, li ordena que abans de caure en mans de l’enemic sacrifiqui el fill de tots dos i es mati. A camp obert es veu de fons el mar Apareix Berenice, reina de la Capadòcia i mare de Tamiri, la qual, perquè odia Farnace, s’ha aliat amb Pompeu, cap de les tropes romanes vencedores, i ha pactat amb ell la mort del rei derrotat. Selinda, germana de Farnaces capturada pel prefecte romà Aquili, aconsegueix seduir-lo: també sedueix Gilade, capità de Berenice, per tal que tots dos s’enfrontin, la qual cosa afavorirà la causa del seu germà. Mausoleu dels reis del Pont, amb una piràmide Mentrestant, Tamiri decideix salvar els eu fill amagant-lo a la piràmide, sepulcre dels reis del Pont. Fet això, i quan es disposa a matar-se amb el punyal que el seu marit li ha lliurat , apareix Berenice i li ho impedeix. Mare i filla discuteixen. L’arribada de Pompeu amb el seu 3) 5’ 23” Dr. D. Fasolis, 2011 3’ 27” Max E. Cencic (contratenor) 2012 Estrasburg 5’ 14” Dr. M Carraro Heroic a 3’ 43” Vivica Genaux (mezzo) Airosa 3’ 35” ORQUESTRA: Obertura: Simfonia: En la versió que enregistrà Savall, va canviar l’obertura de Vivaldi per una un xic posterior de Francesco Corselli 9’ 02” FARNACE: ària: Ricordati che sei : Recorda que ets reina, mare i esposa, i que la majestat et vol de l’honor gelosa . [Escena I] TAMIRI: ària: Combattono quest’alma : Dilema per l’ànima: la glòria o la pietat? El marit o el fill? La mare i reina no sap què fer davant de la cruel exigència que li acaba de demanar el marit [Escena II] SOLDATS CAPADOCIS: Cor: Dell’Eusino con aura feconda : Amb 2’ 21” Director D. gran prestigi arriba del Pont Euxí la Fasolis guerrer, la reina sublim. Benvinguda a la reina Berenice, que arriba navegant pel Mar Negre (Pont Euxí). [Escenes III i V] GILADE: ària: 3’ 37” 3’ 48” Nell’intimo del petto : Cinzia Vivica Forte Genaux Ben endins del meu pit un tendre i car afecte 4’ 03” Bona! 3’ 44” m’assetja el cor. Karina 3’ 52” [Escena VII]. Una idea Gauvin Robert molt aproximada de a l’eufòria que sent qui Gilade per Vivica Mameli estima Nenaux. Estrasburg 2012 BERENICE: ària: Guapa Da quel ferro, ch'ha svenato 4’ 03” 4’ : Del ferro negat en sang del M. E. p. 5 26” Nesi, meu marit infortunat vaig (de 2011 aprendre la crueltat. 8) 2’ 55” Sara Mingardo Marie. Nicole Lemieux, 2005

Acte 2 (de 3) Per Julián García León, a Savall i altres (2002) Max

Acte 2 (de 3) Per Julián García León, a Savall i altres (2002) Max Emanuel Cencic com a Farnace. Estrasburg 2012 3’ 25” Raquel Pierotti 3’ 46” Adriana Fernande z 8’ 16” Max E. Cencic 6’ 29” Philippe Jaroussk y Emotiv 14’ 00”a C. Bartoli i Il Giardino Armonico 4’ 25” Susan L. Solustri 9’ 52” M. E. Cencic 2012, Estrasburg 9’ 59” Langue misero quel valore : Miserable jau el valor fet estralls per amor. [Escena III] FARNACE: ària: Perdona, o figlio amato : Perdona, fill estimat . [Escena V]. Lament de Farnaces en la versió de Ferrara de 1738 l’Hivern de Hi fa servir en l’inici lel principi de ès que es , at aldi Viv teix l ma <Les Estacions> de refereix al fred FARNACE: ària: Gelido in ogni vena : Em sento córrer gelada la sang per les venes recordant l’ombra del fill mort . [Escena VI]. Lament de Farnaces en la Tex versió de Venècia del 1727 t FARNACE: ària: Spogli pur 4’ 32” L’únic duet: Bé 2’ 37” 3’ 40” D. Dessy i R. Garaziot i BERENICE: ària: 8’ 31” S. Kerm es Espaiosa estança del palau d’Heraclea L’actuació de Selinda entre Gilade i Aquili comença a ser útil per a l’estratègia d’ella, que fingeix que els rebutja tots dos. Berenice, que ha ordenat la recerca de Farnaces i del seu s’enfronta amb el seu Mausoleu delsfill, reis del Pont capità. Mentrestant Farnaces, desesperat, intenta suïcidar-se, però l’aparició de Tamiri atura el cop, la qual cosa propicia una corrua d’improperis dirigits a ella per la seva Dues desobediència, tot i que fa creure al fantàstique seu marit que ha complert l’ordre pel s àries que fa al seu fill. Irromp Berenice – Vivaldi Farnaces s’ha amagat- i ordena la alternà en destrucció del mausoleu. Vist això, diferents Tamiri descobreix el seu nét i el versions presenta a Berenice, li implora pietat, però la mare la sevareials filla i A repudia les estances s’enduu el nen. Selinda suplica a Gilade que salvi el seu nebot i, per una altra banda, ofereix l’ajuda que espera de Gilade i Aquili a Farnaces, el qual ha entrat furtivament al palau. Farnaces la rebutja. Els dos capitans advoquen davant Berenice per la vida del nen hereu, la custòdia del qual Pompeu encomana a Aquili. A. Kolosov ai E. Gonzále z l'ingiusta Roma : Arranqui la injusta Roma del meu front la corona. AQUILIO i SELINDA: duet: Io sento nel petto : Ho noto en el meu pit. Duet amorós. p. 6 (de 8)

Acte 3 (de Una plaça d’Heraclea, amb trofeus de la victòria Berenice i Gilade

Acte 3 (de Una plaça d’Heraclea, amb trofeus de la victòria Berenice i Gilade són amb Pompeu i Aquili, i amb les troper romanes. Berenice exigeix a Pompeu la mort del fill de Farnaces, ja que no pot matar el rei del Pont, i a canvi li ofereix la meitat del seu regne. Tamiri fa el mateix i suplica al general que intercedeixi per la vida del seu fill. A les estances de palau, amb jardins Selinda obté de Gilade la promesa de matar Berenice i, al mateix temps convenç Aquili perquè assassini Pompeu. Arriba Farnaces en l’instant en què, coincidint amb Aquili, tots dos es disposen a matar el general romà. L’acció resulta fallida i Pompeu interroga el guerrer sense sospitar que es tracta del rei. L’arribada de Berenice en revela la identitat i Farnaces és encadenat. Als pavellons reials Finalment Farnaces, és alliberat per Gilade i Aquili, que intenten matar Berenice. Pompeu salva la vida de la reina de la Capadòcia, mostra clemència i perdona i convenç Berenice perquè oblidi el seu odi envers Farnaces, amb el qual es reconcilia i abraça com a fill. 3) Selinda entre els seus admiradors, Aquili i Gilade. Estrasburg 2012 Bella 6’ 35” R. Donose 2012 4’ 03” Max F Cenci c 7’ 10” Sara Mingard o, 2012 6’ 18” V. Genoaux (versió Orlando Fufioso) Agradab le 4’ 14” 3’ 54” Cinza Forte Vivica Genaux 2’ 55” Carol García, 2012 3’ 21” A Kolosova 2011 TAMIRI: ària: Forse, o caro, in queste accenti : Estimat, potser d’aquesta manera. Invoca a alguna divinitat que li suavitzi els patiments. [Escena III] FARNACE: ària: Sorge l'irato Nembo : Sorgeix el núvol furiós i la fatal tempesta. Exclamació en què el protagonista exterioritza la seva fúria. Ària que seria reaprofitada aquell mateix any 1727 a l’òpera del mateix Vivaldi “Orlando Furioso”. [Escena III] GILADE: ària: Scherza l’aura lusingiera : Juga l’aura falaguera. El militar declara a Selinda que cedeix a la seva bellesa. [Escena IV] SELINDA: ària: Ti vantasti, oh mio guerriero : T’ufanaves, guerrer meu. Ella reclama a Gilade que compleixi el seu desig. [Escena V] Interessa BERENICE, POMPE 0, FARNACE i 2’ 17” TAMIRI : quartet: Io crudel? Giusto nt 2’ 05” A Colònia 2011 1’ 09” Dr. D. Fasolis 2011 1’ 47” rigore : Jo cruel? Rigor just. Beredice vol la mort de Farnace i els demés demanen clemència. [Escena VIII] COR: final: Coronata di gigli e di rose : Coronada de lliris i p. 7 de roses. (de Celebren la reconcicliació 8) [Escena X]

Enregistraments i referències Mitjà CD CD REFERÈNCIES ENREGISTRAMENTS KÁROLYI, Ottó. Los grandes compositores. Madrid,

Enregistraments i referències Mitjà CD CD REFERÈNCIES ENREGISTRAMENTS KÁROLYI, Ottó. Los grandes compositores. Madrid, Alianza, 1983 Aliavox, 2002. Dr. Jordi Savall. Amb Furio Zanasi (F), Sara Mingardo (T), Adriana Fernández (B), Sonia Prina (P), Gloria Banditelli (S), Cinzia Forte (G), Fluvio Vettini (A) La quinta de Malher. Farnace. Antonio Vivaldi. Consultat el 1 -VII-2014 (en castellà) http: //www. laquintademahler. com/shop/detalle. aspx? id=52996 Virgin Classics, 2010. Dr. Diego Falolis. Amb Max Emanuel Cencic (F), Le Magazine de l’opéra baroque, Farnace. Consultat el 18 -VI-2014 (en francès) Ruxandra Donose(T), Mary-Ellen Nesi (B), Daniel Behle (P), Ann Hallenberg (S), Karina Gauvin (G), Emiliano González. Toro(A) 3 h 12’ 06” Accés íntegre i gratuït amb You Tube LIBRETT O http: //www. librettidopera. it/farnace. html Libretti d’Opera Italiani. Farnace. Consultat el 27 -VI 2014. (en italià) http: //jean-claude. brenac. pagespersoorange. fr/VIVALDI_FARNACE. htm Dr. Diego Fasolis OTERO , Maricarmen i altres [redacció]. Maestros de la música (vol I). Barcelona, Planeta 1990 (Versió de Ferrara de 1738) Roughol, Sophie. Autour de Farnace à l'On. R. Conferència, 54’ 03”, del 2012 (en francès) Libretto (senser, en italià) Per Librettidopera. it En Pdf, 47 pp. https: //www. youtube. com/watch? v=5 Wn. H 8 ers. Cu 8 Savall, Jordi, Alier, Roger, i altres. “Farnace. Dramma per múica” [llibret amb textos i 3 CD]. Cerdanyola del Vallès, Aliavox, 2002 Talbot, Michael Vivaldi. Madrid, Alianza, 1999. Escena de Il Farnace Al Maggio Fiorentino (Florència 2013) Altres guies d’audició Associació d’amics AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, juny 2014 p. 8 (de 8)