4 Els nous moviments socials 4 1 Els

4. Els nous moviments socials 4. 1. Els orígens del moviment obrer (1) sorgeix entre la fi del s. XVIII i mitjan s. XIX va adoptar per causa de diverses formes i mètodes -la implantació de les noves condicions de vida i treball que implicava el capitalisme -la reivindicació dels drets polítics dels treballadors -la difusió dels primers idearis crítics i igualitaristes a partir de El moviment obrer associacions d’ofici que són cercaven defensar el seu treball i millorar-ne les condicions davant la competència de les manufactures van produir escalada de conflictes laborals, dura repressió i prohibició d’associacions de treballadors (1790 -00) confraries de caràcter religiós, festiu o assistencial apropament a grups de pensament crític oficials dels gremis moviments radicals de caràcter polític directe com ara grups que propugnaven reformes en l’organització de la societat grups que denunciaven les injustícies i cercaven un desenvolupament més just (que van passar a formar part del socialisme utòpic) ludisme que era un moviment que destruïa les màquines (1810 -40) perquè considerava que la seva expansió provocava atur i rebaixa de salaris

4. Els nous moviments socials 4. 1. Els orígens del moviment obrer (2) que són la coincidència entre el ludisme, l’agitació radical a l’entorn del dret d’associació i la reforma electoral (matança de Peterloo, 1819, abolició de les Combination Acts, 1824), i l’inici de l’era de la fàbrica amb les condicions laborals que van imposar-s’hi arran de primeres organitzacions sindicals -Associació Nacional per a la Protecció del Treball (1830): agrupació d’unions d’oficis (Trade Unions) locals d’obrers qualificats -Great Trade Union (1833), de treballadors no qualificats -altres a França i Espanya (dècada de 1840) com ara reclamaven reducció de jornada, augment de salari, dret d’associació un moviment social sorgit dels treballadors però amb un contingut més polític que sindical (Carta del Poble, 1836 -48) era moviment cartista reformes democràtiques (sufragi universal masculí, vot secret. . . ) i laborals (reducció jornada. . . ) reclamava socialisme utòpic era criticava un moviment social i polític propugnava la injustícia de la societat industrial i la misèria que provocava el desenvolupament econòmic dignitat de l’individu i solidaritat col·lectiva com a principis morals cercava accions pacífiques com la difusió de nous valors o la fundació de comunitats que servissin com a exemple (els falansteris de Fourier, Icaria de Cabet, la fàbrica tèxtil de New Lanark d’Owen) una societat ideal amb igualtat social accions violentes d’una minoria (Babeuf, Blanqui) mitjançant sufragi universal i tallers cooperatius estatals (Blanc)

4. Els nous moviments socials 4. 2. L’època de la Primera Internacional (1) L’Associació Internacional de Treballadors (AIT, Londres, 1864) (o Primera Internacional) fou producte de la proliferació d’associacions d’obrers qualificats l’experiència acumulada (en especial la Revolució de 1848) l’impuls del socialisme i de la consciència internacionalista entre els treballadors donat que confrontació social: els treballadors van demanar drets socials (Blanc: Tallers Nacionals) però la burgesia els va negar i va fer servir l’exèrcit per reprimir-los va suposar -increment del moviment reivindicatiu -debat sobre una alternativa obrera degut al marxisme (socialisme científic) anarquisme a partir de fonamentat en a partir de les obres de Marx i Engels (Manifest del Partit Comunista, 1848) -anàlisi del passat en funció de la lluita de classes deguda a les relacions socials predominants -crítica del funcionament del sistema capitalista -projectes d’implantar una societat comunista igualitària mitjançant la presa del poder polític per part dels treballadors Proudhon proposava treball autònom i expansió del mutualisme i després tendències diverses amb elements comuns rebuig de l’autoritat i anarquia com a model de societat fonamentada en: llibertat individual en un marc de solidaritat col·lectiva, defensa de la propietat col·lectiva i oposició a tota organització jeràrquica com ara

4. Els nous moviments socials 4. 2. L’època de la Primera Internacional (2) societats obreres, grups, moviments socials, personalitats. . . integrava L’Associació Internacional de Treballadors (AIT, Londres, 1864) (o Primera Internacional) en seccions nacionals, dirigides per un Comitè Central i un Consell General s’organitzava i adoptava van ser acords comuns va exercir forta influència social en tant que celebrava va entrar en Congressos (Ginebra, 1866; Lausana, 1867; Brusel·les, 1868) crisi irreversible -tribuna de discussió sobre l’emancipació dels obrers -elaboradora i impulsora de programes reivindicatius comuns -difusió d’un sentiment supranacional de classe degut a contestats per la desvinculació del TUC -decisius per impulsar les mobilitzacions obreres -importants per configurar els eixos d’acció sindical com ara la minoria anarquista (Proudhon i Bakunin) la repressió arran de -jornada de 8 hores -supressió treball infantil -millora condicions laborals de la dona -desaparició exèrcit permanent -socialització mitjans de producció -etc després de suport de l’AIT a la revolució la Comuna de París (1871) de l’expulsió de les tendències anarquistes defensava la insurrecció general i espontània de les masses per comptes de l’actuació política i l’autonomia de les diverses seccions nacionals la no acceptació de l’anàlisi i les decisions que van prendre com ara degut al la formació de partits obrers nacionals per garantir la direcció dels canvis (Londres, 1871; L’Haia, 1872)

4. Els nous moviments socials 4. 3. L’expansió del moviment obrer (1) fenomen determinant per a l’evolució de les societats industrials degut a va convertir-se en la seva expansió i conversió en un sindicalisme de masses El moviment obrer a través de l’augment de la capacitat de pressió social la formació dels partits socialistes com ara l’increment del proletariat l’aparició de grans sindicats nacionals organitzats per sectors professionals per motiu de impulsats per canvis en el sistema productiu induïts per l’expansió imperialista i la segona revolució industrial partits socialistes (llevat de GB) SPD, 1875 defensava reformes immediates i objectius que serien importants al s. XX: democratització de la societat, estat del benestar i regulació del mercat laboral PSF, 1905 després de superar els efectes de la Comuna i unificar els partits que hi havia PL, 1900 -06 aparegut de bases reformistes i sota la dependència directa dels sindicats (TUC) PSOE, 1879 PSI, 1892 dificultats per la forta presència anarquista

4. Els nous moviments socials 4. 3. L’expansió del moviment obrer (2) degut a la formació dels partits socialistes intenses polèmiques van viure la riquesa no es va concentrant en poques mans, sinó que es redistribueix -l’expansió del moviment obrer entre les classes mitjanes -els nous problemes socials -la pràctica electoral i l’experiència de gestió pública per causa de sobre el caràcter (revolucionari o reformista) que havien de tenir austromarxisme (Otto Bauer) implicava el sistema capitalista capaç d’autoregular-se i d’evitar les crisis i la polarització social les reformes i la presa pacífica del poder possibles en el marc de la democràcia parlamentària centrat en entre marxisme revisionista el problema de les nacions i les nacionalitats considerava i per tant defensat per Bernstein -Kautsky -Jaurès l’objectiu final no era el socialisme sinó la democratització del capitalisme els corrents anarquistes anarcocomunisme (Kropotkin, Malatesta) dividits en sindicalisme revolucionari o anarcosindicalisme marxisme revolucionari propugnava -Rosa Luxemburg -Karl Liebknecht -Lenin -Jules Guesde l’acció directa i violenta contra els poders de la societat: burgesia, polítics i militars la lluita sindical amb els propietaris i la vaga general (CNT, 1910)

4. Els nous moviments socials 4. 4. La Segona Internacional com a -organització homogènia de partits socialistes -confederació de partits autònoms, sense centralitzar l’acció París (1889) La Segona Internacional una divisió en tres grups va celebrar que són va forjar patriotes: partidaris de la guerra, feien costat als governs burgesos l’esclat de la PGM pacifistes moderats: contraris a la guerra i defensors de la neutralitat per bé que revolucionaris: volien convertir la guerra en revolució proletària es fundà a diversos congressos reclamant i va acordar -lleis per protegir els treballadors -condemnar la guerra -l’afiliació dels treballadors als partits socialistes i la lluita pel sufragi universal -normes per a l’extensió de la democràcia, l’accés al poder polític dels partits socialistes, la fi de la discriminació sexual i de les altres desigualtats condemnar el revisionisme denunciar el colonialisme afirmant -la lluita de classes com a base per a l’acció política -la participació en governs burgesos només en casos excepcionals rebutjar la guerra vist com a segons l’acord de fet realitat a Rússia (presa del poder el 1917 per part dels bolxevics de Lenin) negant va suposar forma d’explotació del sistema capitalista - la colonització com a factor civilitzador - la suficiència de criticar la barbàrie però no el sistema l’aparició de nous partits (comunistes) i una nova organització (Tercera Internacional), trencant la unitat del moviment socialista