3 John Stuart Mill 1806 1873 Pgina 366

3. John Stuart Mill (1806 -1873) Pàgina 366 3. 4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista A. B. Plantejament del problema: els límits de la llibertat social o civil Problema: No és el lliure albir sinó la llibertat social o civil (relacions entre l’individu i la societat). Objectiu: Fins on i en quines circumstàncies la societat pot limitar legítimament les possibilitats d’acció d’una persona? Les amenaces a la llibertat: les lleis, el costum i la tirania de la majoria a) b) Introducció: Preocupació que en els governs democràtics les minories puguin ser oprimides. Tesis de S. Mill: Hi ha una tendència a estendre indegudament els poders de la societat sobre l’individu mitjançant: 1. La legislació (les lleis). 2. L’opinió (tirania de la majoria). 3. El costum (el sentiment que preval). • En què sentit? : Vol imposar als altres, com a regla de conducta, les seves pròpies opinions i la seva forma de vida. • Quina n’és la valoració? : És una intromissió en la llibertat individual que intenta legislar aspectes més nombrosos i fins i tot privats dels individus amb nefastes conseqüències: a) Viola els seus drets (a pensar i viure d’acord amb les seves pròpies idees). b) Té efectes contraris a la utilitat, ja que: i. Redueix la diversitat (uniformitza la societat). ii. Impedeix i limita el desenvolupament de les individualitats.

3. John Stuart Mill (1806 -1873) Pàgina 368 3. 4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista C. Límits a la intervenció legítima de l’opinió col·lectiva en la llibertat individual: el principi del dany Text pàgina 368 • • • S. Mill s’oposa a les doctrines que intenten reglamentar la vida privada dels individus i els obliga viure d’acord amb una determinada idea moral o social. Parteix de la idea il·lustrada d’un ésser humà dotat d’autonomia i raó per poder elegir les seves pròpies opinions o la seva forma de vida, Per tant, cadascú ha de buscar el seu propi bé pel seu propi camí i ha de tenir una total llibertat amb un únic límit, el principi del dany: “només es pot limitar la seva llibertat quan la seva acció pugui produir un dany als altres” • • Per tant, cadascú ha de guiar la seva vida i assumir els seus riscos [ser responsable del seu propi bé (o mal) físic o mental], de manera que: No considera legítim protegir un individu de si mateix.

3. John Stuart Mill (1806 -1873) Pàgina 369 3. 4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista D. S’ha de matisar que: 1. Queden exclosos: a) Els menors d’edat. b) Les persones amb les seves facultats mentals minvades. c) Les societats que encara estan en una “minoria d’edat” (poc civilitzades on la lliure discussió d’idees en lloc de ser un mitjà de millora, esdevé una font de desordre i guerra civil). 2. També podem fer dany a un altre per omissió de fer coses que tenim el deure de fer (testificar en un judici, auxiliar a un accidentat, etc. ). 3. S'exclouen aquelles accions que, fins i tot afectant als altres, han estat lliure, voluntària i reflexivament consentides per aquests. Justificació d’aquest principi des del principi d’utilitat • Afavoreix els interessos de l’ésser humà com a ésser progressiu perquè és més útil i millor per la humanitat que cadascú visqui com vol que obligar-lo a viure com viuen els altres. • Per què? : Perquè genera diversitat. Àmbits de la llibertat Que tota societat ha de respectar per poder ser considerada una societat lliure: 1. El domini intern de la consciència: llibertat de pensament i sentiment (llibertat de consciència), d’opinió, judici i publicació en tots els assumptes i matèries. 2. Els nostres gustos i la determinació dels nostres fins: viure i obrar com vulguem (sempre que siguem responsables i no perjudiquem als altres). 3. Associació i reunió (sempre que siguem majors d’edat, no anem forçats i ho fem per a fins que no perjudiquin a tercers).

3. John Stuart Mill (1806 -1873) Pàgina 370 3. 4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista E. De la llibertat de pensament i discussió Objectiu: Argumentar la utilitat de la llibertat de premsa per al benestar intel·lectual de la humanitat en considerar ja superada la necessitat de defensar-la: a) Com a instrument enfront d’un govern tirànic o corrupte, o b) La idea de que cap govern pot fiscalitzar (censurar) les opinions, doctrines o arguments que està autoritzat a sentir un poble. Tesis: Oposar-se a la difusió i discussió d’una idea no és útil en cap cas. Argumentació: considera les tres opcions possibles: a) Si es vertadera. La lliure discussió i l’experiència són les úniques formes de sortir dels nostres errors (comparar i corregir la nostra opinió amb la dels altres): se’ns privaria d’aquesta possibilitat. b) Si conté només parcialment l’error. També tindria una part de veritat que és útil per reflexionar, ampliar o millorar la nostra idea. c) Si és falsa. No es pot prohibir amb l’excusa de protegir-nos d’individus malvats. En veure’ns obligats a demostrar la seva falsedat ens permet una més clara percepció de les nostres veritats i conèixer el seu sentit amb més profunditat (el seu valor real: si no es debaten, amb el temps, tenen el mateix valor que els prejudicis). Conclusions: L’ésser humà ha de ser lliure per formar-se les seves pròpies opinions, ja que: 1. A nivell individual: potència la seva intel·ligència i el seu desenvolupament moral. 2. A nivell social: i. És imprescindible per a la formació de grans pensadors. ii. Fa possible un poble que sigui intel·lectualment actiu (reflexiu i crític). Text pàgina 370 José Vidal González Barredo