PETITA INTRODUCCI A LA GRAFOLOGIA UTILITAT I SENTIT

PETITA INTRODUCCIÓ A LA GRAFOLOGIA

UTILITAT I SENTIT DE LA GRAFOLOGIA n En psicologia la grafologia s’interpreta com una tècnica d’anàlisi projectiu de la personalitat, d’especial interès en psicoanàlisi. n També en psicologia i en psiquiatria l’anàlisi grafològica ens pot proporcionar informació addicional sobre l’evolució cognitiva d’un infant o sobre l’evolució d’un malalt. n Fora de l’àmbit estricte de la psicologia l’anàlisi grafològica és emprada en investigació criminal, tot i que no sol ser admesa com a evidència en un judici.

ORIGEN DE LA GRAFOLOGIA n Des de temps antics ha existit un corrent pensament que tendeix a veure en el gest de l’escriptura una projecció de les característiques psicològiques –de l’ànima- de qui l’executa. Així, trobem els primers antecedents d’aquesta disciplina en la Xina del segle IV a. C. , en l’antic Egipte i en la Grècia clàssica (Demetri de Falera, s. IV a. C). n Podem considerar com els primers manuals de grafologia, els textos de Jean-Hypplyte Michon (1806 -1881): Els misteris de l’escriptura, Diari de la grafologia i Sistema de grafologia. n Jules Crépieux-Jamin, deixeble de Michon, perfecciona els plantejaments d’aquest en eliminar la tendència descriptiva anomenada del “tret fix”, enunciar la “teoria de les resultants” i desenvolupar l’anàlisi de conjunt. Així mateix, Crépieux-Jamin compararà i relacionarà els criteris i els resultats de les anàlisi grafològiques amb els dels test d’intel. ligència de Binet, obtenint resultats confirmatoris que aportaren major versemblança i certesa a la grafologia.

ESCOLES GRAFOLÒGIQUES ESCOLA CLÀSSICA FRANCESA (O ESCOLA MÍMICA) Seguidora de les idees de Michon i Crépieux-Jamin, constitueix el plantejament més difós i seguit en grafologia. ESCOLA ITALIANA Sorgeix a partir dels treballs de Girolamo Moretti (1879 -1963), sacerdot italià que el 1914 escriurà Tractat de grafologia. Intel. ligència. Sentiment, on desenvolupa un mètode grafològic complex a partir l’exhaustiva classificació de signes amb importància grafològica a partir de les categories de signe substancial, signe modificant, signe accidental, simplicitat i complexitat. En el sistema de Moretti cada signe s’avaluarà en la seua qualitat i en la seua quantitat. ESCOLA SIMBÒLICA Relaciona la psicologia analítica amb la grafologia, assenyalant la significació arquetípica dels diferents espais en els quals pot dividir-se la superfície sobre la qual s’escriu. L’iniciador d’aquesta escola grafològica fou el psicòleg suís Max Pulver (1889 -1952). ESCOLA EMOCIONAL Amplia el concepte freudià de lapsus calami per incloure-hi les modificacions evidents en el patró general de l’escriptura que apareixen a l’hora d’escriure mots (“estímuls”, “reflexos”) que es considerarà que tenen una càrrega emocional especial per al subjecte. Així , es representarà descendent, petit i confús allò que ens causa disgust o confusió, mentre que s’escriurà clar, ascendent i més gran allò que ens inspira respecte, amor i ens resulta agradable. Els iniciadors d’aquest plantejament foren els alemanys Raphael Scherman i Honroth (“dubta la ment, tremola la mà”).

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ESCRIPTURA EN FUNCIÓ DEL SEXE n Escriptura masculina: angulositat, senzillesa i fermesa en la pressió n Escriptura femenina: predomini de traços curvilinis, llaçades i guarniments ü Cal tenir en compte que el fet que una escriptura sigui més masculina o més femenina no ens permet intuir amb seguretat el sexe del seu autor. ü En definitiva, els trets a tenir en compte abans de realitzar una anàlisi grafològica són el sexe, el nivell cultural i l’edat del subjecte l’escriptura del qual s’analitza, a més, és clar de si és esquerrà o dretà.

PARTICULARITATS DE L’ESCRIPTURA DELS ESQUERRANS q Solen escriure en línies menys horitzontals i rectes que els dretans. q És habitual que la separació existent entre lletres i paraules no q q q sigui del tot regular. Els enllaços entre lletres sol presentar particularitats estranyes. Les lletres tenen tendència a decantar-se cap a l’esquerra, en comptes de fer-ho cap a la dreta. El traç sol ser més fi i menys precís. La lletra sol ser més gran. Els ovals tendeixen a tancar-se en la part esquerra. L’escriptura no ofereix sensació de velocitat i presenta petites parades.

CLAUS INTERPRETATIVES DE L’ESCRIPTURA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Ambient gràfic Simbolisme zonal Els moviments de l’escriptura Ordre en l’escriptura Dimensió de la lletra Pressió de l’escriptura Velocitat de l’escriptura Direcció de l’escriptura Continuïtat o cohesió en l’escriptura Gestualitat de l’escriptura

1. AMBIENT GRÀFIC Ø Constitueix l’anomenat ambient gràfic d’un escrit el seu aspecte general. Ø L’ambient gràfic ens oferirà la base interpretativa de l’escriptura analitzada, de manera que els trets en ella detectats s’interpretaran en relació amb allò deduït del context general, que sempre ens parlarà de la capacitat d’adaptació del seu autor a l’entorn i de la seua maduresa psicològica. Ø L’ambient gràfic ens dirà si un escrit és o no harmònic. Ø Un escrit es considerarà harmònic si reuneix les següents característiques: q q q Res no hi destaca ni per excés ni per defecte No s’ha deixat ni massa poc espai en blanc en els marges L’espaiat de les línies és regular i no excessiu La separació entre paraules i lletres és regular i no excessiu. La lletra tendeix a la simplicitat sense arribar a ser illegible. El patró cal·ligràfic ha estat adaptat (no constitueix una repetició mímica i sense vida del patró après). En definitiva, l’escriptura segueix un ritme metòdic però no rígid.

2. SIMBOLISME ZONAL El paper en blanc representa l’espai vital en el qual es mou el subjecte. n Zona superior: intel·lecte, imaginació, afany de transcendència, altruisme. n Zona inferior: instints i pulsions, necessitats i interessos materials, pragmatisme n Zona esquerra: jo íntim, introversió, passat, continguts inconscients, normes i models adquirits en la infantesa n Zona dreta: jo social, extraversió, desitjos i objectius, futur, capacitat d’enfrontar-se als problemes i desafiaments, els altres, el món extern n Zona central: jo actual, present, autocontrol, lucidesa, principi de realitat ü Aquest simbolisme zonal és aplicable a la línia, a les paraules i a cadascuna de les lletres.

RESERVA NOSTÀLGIA ANGOIXA SOLITUD REPRESSIÓ INTROVERSIÓ EGOCENTRISME NARCISISME PASSAT INTIMITAT POR INHIBICIÓ REGRESSIÓ AUTISME ATRACCIÓ CAP A LA MARE DEFENSA EGOISME EXALTACIÓ MISTICISME INTEL·LECTUALITAT IDEALISME ESPIRITUALITAT IDEALISME ÈTICA ART JO PRESENT QUOTIDIÀ PRÀGMATISME EXCITACIÓ SEXUALITAT NECESSITATS ORGÀNIQUES TENDÈNCIES MATERIALS PREDISPOSICIÓ A L’ACTIVITAT FÍSICA INTERESSOS MATERIALS COS INCONSCIENT POLÈMICA ORGULL ATAC REBEL·LIA EXPANSIÓ AMBICIÓ INICIATIVA ACTIVITAT ALTRUISME FUTUR EXTRAVERSIÓ SOCIABILITAT AUDÀCIA ATRACCIÓ CAP AL PARE OBSTINACIÓ DESENCORATJAMENT DESESPERANÇA

3. ELS MOVIMENTS DE L’ESCRIPTURA n Moviment d’extensió (cap amunt): moviment de dintre cap n n enfora, cap a les idees, cap allò abstracte i teòric. Moviment de flexió (cap avall): de fora a dintre, cap a l’instintiu i intuïtiu. Moviment dextrogir (d’esquerra a dreta): inclinació cap al futur i cap als altres. Moviment levogir o sinistrogir (de dreta a esquerra): inclinació cap al passat, cap a la introversió. Espai entre dues lletres: el camí entre el tu i el jo (la relació) La gestualitat manifesta actituds i comportaments. L’escriptura és només un gest automatitzat, producte directe de la persona que escriu, amb tots els seus components i maneres d’actuar i enfrontar-se a la vida.

4. ORDRE EN L’ESCRIPTURA Aspectes que determinen l’ordre d’un d’escrit: n Confusió o no confusió de línies, mots i lletres: la confusió expressa tendència envair l’espai dels altres, a imposar les pròpies opinions i a reclamar l’atenció dels altres. L’excés de separació expressa dificultat de relació i subordinació a les normes. n Organització de l’escriptura: una escriptura desorganitzada implica un estat de pressió psicològica o bé és indici d’un mal orgànic, d’un incident que ha afectat la motricitat o de senilitat. L’escriptura inorganitzada (no-organitzada) és pròpia de la infantesa o bé indici d’endarreriment.

5. DIMENSIÓ DE LA LLETRA Ø La dimensió d’una lletra ve determinada pel seu cos central (el diàmetre de l’oval). Ø Els ovals de la a i de la o es consideren una representació arquetípica de la personalitat. Ø Com més gran és l’oval de les lletres d’un escrit, més extraversió i autoestima manifesta el seu autor. Ø Les mesures de la lletra: a) b) c) d) e) Molt petita: oval menor de 1’ 5 mm Petita: oval entre 1’ 5 mm i 2’ 5 mm Normal: oval entre 2’ 5 mm i 3’ 5 mm Gran: oval entre 3’ 5 i 4’ 5 mm Molt gran: oval superior a 4’ 5 mm

6. PRESSIÓ DE L’ESCRIPTURA n Grafològicament, la pressió té a veure amb l’energia psíquica de l’autor, la seua libido i autoafirmació. n Una escriptura exercida amb poca pressió (de tensió feble) indica timidesa, manca de decisió, dèbil voluntat. n Una escriptura exercida amb pressió forta (de tensió forta) expressa capacitat de comandament, seguretat i assertivitat, creativitat i vitalitat. n Altres factors que poden influir en la pressió exercida a l’hora d’escriure són: la peresa, la por, l’angoixa, el cansament, la temperatura, el soroll, l’agressivitat, etc. ü Passar la mà per sota del full escrit és la manera més ràpida de valorar la pressió exercida en el moment d’escriure.

7. VELOCITAT DE L’ESCRIPTURA Entenem per velocitat de la lletra la seua agilitat, recognoscible per: q q La senzillesa (absència de guarniments) La manca de resseguiments (realització a partir d’un únic moviment) La velocitat en l’escriptura expressa vivacitat en la intel·ligència i en les reaccions, facilitat en la resolució de problemes, espontaneïtat, comunicativitat i extraversió.

8. DIRECCIÓ DE L’ESCRIPTURA Des del punt de vista de la direcció (línia del traçat de l’escriptura), podem distingir: • • Escriptures horitzontals i ascendents: expressen força de voluntat i fermesa en els propòsits. Escriptures horitzontals i descendents: expressen continuïtat i pessimisme. Escriptures sinuoses: expressen indecisió i volatilitat. Escriptures fluctuants: expressen indecisió i manca de claredat. üLa direcció de les línies és un dels aspectes que més afectats poden veure’s pels estats d’ànim puntuals.

9. CONTINUÏTAT O COHESIÓ EN L’ESCRIPTURA La continuïtat de l’escriptura fa referència a l’existència o no d’enllaç entre les lletres i en el si d’una mateixa lletra (com ara la d o la g) i entre aquestes i la resta de signes gràfics (signes de puntuació, accents, dièresis, punts de les i. . . ). En aquest cas no ens fixem tant en la manera com es resol l’enllaç sinó en el nombre de cops que alcem l’eina d’escriptura de la superfície escrita. En base a aquest criteri les escriptures poden classificar-se en: • • • Hiperlligades Lligades Agrupades Deslligades Molt deslligades Reenganxades El grau de cohesió existent entre les lletres i entre aquestes i la resta de símbols gràfics posa de manifest el grau de sociabilitat, la constància en les idees i les accions, la capacitat de pensament lògic i la intuïció del seu autor. D’altra banda, tindrem en compte també si les escriptures enllaçades presenten una cohesió uniforme o desigual o si es troben unides per la part de dessota o per la part de sobre dels ovals.

10. GESTUALITAT DE L’ESCRIPTURA Entenem per gestos tipus de l’escriptura (GT) moviments característics i identificables de l’escriptura d’un subjecte concret. La valoració que farem d’aquests gests dependrà del nombre de cops que es repeteixen i de la claredat o qualitat en el seu traçat. Els gestos tipus més freqüents són: Cop de sabre b. Cop de fuet c. Ganxo d. Arpó e. Triangle f. Angle g. Llaçada h. Espiral i. Urpa de gat j. Inflat k. Incisió l. Maça a.

10. a. ELS COPS DE SARBRE I DE FUET Consisteixen en un moviment brusc cap enrere seguit d’un moviment enèrgic cap endavant (típic en les t però que també apareix en les parts inferiors de les lletres). Si aquest traç es presenta endolcit per un recorregut curvil·lini rep el nom de cop de fuet, cas contrari parlem de cop de sabre). Tant l’un com l’altre són manifestacions de decisió, dinamisme i assertivitat (en un context positiu) o d’agressivitat, irritabilitat i violència (en un context negatiu).

10. b. GANXOS I ARPONS Traços de tendència reflexiva (descrivint un semicercle) que, habitualment, apareixen al final d’una lletra o d’un mot. Si els ganxos són de dimensions considerables reben el nom d’arpons. Els traços assenyalen, a un mateix temps, manca de seguretat i fermesa (fins i tot, obstinació) per la tendència a ferrar-se a coses (si apareixen en la zona inferior de l’escriptura) o a idees concretes (si apareixen en la zona superior de l’escriptura). Si en comptes de ganxos parlem d’arpons, la interpretació serà la mateixa, si bé, en aquest cas, es posarà de manifest més decisió, fins i tot, radicalisme.

10. c. TRIANGLES Si en l’escriptura apareixen, a l’hora de compondre grafismes com la lletra A o la lletra D, formes geomètriques que recorden un triangle, ens trobem davant d’una persona de caràcter rígid, que té tendència a imposar els seus criteris altres, amb actituds dogmàtiques. üA l’hora de valorar aquesta interpretació caldrà que tinguem en compte la freqüència i la qualitat amb les quals es presenten aquests traços en l’escriptura.

10. d. ANGLES Únicament parlarem d’escriptura angulosa si en ella, els angles que hi apareixen són clars i freqüents. Podríem dir que considerarem que una escriptura és angulosa si allí on haurien d’aparèixer corbes pareixen angles. En qualsevol cas, l’escriptura angulosa expressa agressivitat, però aquesta té una interpretació diferent en funció del lloc en el qual es localitzin els angles traçats: n n Zona inferior de l’escriptura: agressivitat continguda i duradora, font de rancúnies. Zona superior de l’escriptura: hostilitat i rebel. lia a l’autoritat

10. e. LLAÇADES Reben el nom de llaçades els bucles enllaçats (tancat) que poden aparèixer en la zona inferior de l’escriptura. Les llaçades expressen intuïció facilitat de convicció, diplomàcia, imaginació, sensualitat i capacitat de seducció, capacitat per al treball manual i narcisisme (fins i tot, egolatria).

10. f. URPES DE GAT Reben els nom d’urpes de gat els traços en forma de ganxo orientat cap avall, de circumferència oberta i que fàcilment traspassen el límit inferior de la línia de l’escriptura. Aquesta mena de traços posen de manifest avarícia i, en definitiva desig d’acaparar béns materials.

10. g. INFLATS Els inflats corresponen a traços exagerats que incrementen d’una manera visible els òvals i el volum general dels diversos grafismes. Poden a aparèixer en qualsevol zona de l’escriptura. La presència d’inflats posa de manifest tendència a l’exageració i la possessió d’una gran imaginació, a més d’optimisme i tendència ala vanitat i l’exhibicionisme.

10. h. INCISIONS Anomenem incisions als traços efectuats per finalitzar lletres o altres grafismes, que fugint de la forma en cop de sabre o de fuet, són realitzats, per contra, aixecant l’estri d’escriure de la superfície per traçar a continuació una línia en forma d’agulla. També parlem d’incisions quan qui escriu condueix l’estri d’escriure, sense aixecar-lo de la superfície on es guixa, a finalitzar una lletra en forma d’agulla i sense completar-ne l’oval. La presència d’incisions posa de manifest un caràcter combatiu i un esperit crític, de vegades impulsiu, irritable i, fins i tot, agressiu (l’anàlisi en el marc del context ens indicarà si la interpretació de les incisions ha de ser considerada en termes positius o negatius).

10. i. MACES Parlem de maces quan ens trobem en traços realitzats en finalitzar l’escriptura de certs grafismes en les quals es produeix un increment ascendent en el gruix del traç i en la pressió exercida a mesura que el completem. Les maces indiquen agressivitat continguda i serien pròpies de subjectes impulsius que han d’exercir constantment un exercici d’autocontrol. Si les maces observades són d’especial gruix i pressió podríem parlar de violència, inadaptació i, fins i tot, brutalitat.

LLETRES ESPECIALMENT SIGNIFICATIVES g En grafologia la g és la lletra del sexe (el peu de la g parteix d’un mateix per endinsar-se en la dimensió inferior –instintivaper tornar a alçar-se a la recerca de la unió amb el grafisme que segueix –l’altre-). m Aquesta lletra ens permet valorar amb especial claredat la qualitat d’extraversió o introversió del seu autor. Així, una m còncava és indicadora d’introversió, mentre que una m convexa (en arcada) de tot el contrari.

ANÀLISI DE LA SIGNATURA CONSIDERACIONS GENERALS n L’evolució en la manera de signar és paral·lela a l’evolució de la n n personalitat de l’autor i un reflex d’aquesta. La signatura presenta l’autorepresentació (autoconcepte), no sempre conscient, de la personalitat individual. La rúbrica (entenem per rúbrica els traços que acompanya la signatura completant-la i, tot sovint, substituint-la) constitueix un dibuix inconscient en el qual projectaríem aspectes del nostre inconscient personal, especialment els mecanisme de defensa que protegeixen el nostre equilibri i, a partir dels quals, podríem obtenir una imatge de les nostres tendències i pors més íntimes. Realitzar una anàlisi a partir exclusivament de la signatura és gairebé una garantia d’errors i confusions. El valor de l’anàlisi de la firma ha de descansar en l’anàlisi paral·lela del cos escriptural del text, de la seua distribució espacial i del seu aspecte general. Totes els aspecte i claus interpretatius exposats per a l’anàlisi general de l’escriptura són, igualment, aplicables a l’anàlisi concreta de la signatura.

LA SIGNATURA xxxxxxxxxxxxxxxxx

CONSELLS BÀSICS PER A LA INTERPRETACIÓ DE LA SIGNATURA n La coincidència bàsica en les pautes d’escriptura de la signatura i del text és indicador d’autenticitat i sinceritat (sobretot si, tant el text com la signatura, són llegibles i, a més, aquesta darrera és senzilla), per contra, la manca de coincidència entre l’un i l’altra posaria de manifest l’intent d’amagar-se sota una màscara i, per tant, una pluralitat en el jo. n La màscara sota la qual l’autor d’un escrit podria estar posant de manifest que s’oculta no es deduiria ni de l’anàlisi del text ni del de la signatura per separat, sinó a partir de la comparació entre l’anàlisi de tots dos i tenint en compte el que hem dit sobre el significat general de la firma i de la rúbrica. n Cal tenir en compte que no serà el mateix analitzar la signatura d’una persona que no ha de firmar gaire sovint que la d’algú que ha de ferho un gran nombre de cops al dia. n Les persones amb gran variabilitat emocional o caràcter inestable presenten també una gran variació en la manera de signar.

ANÀLISI DE LA SIGNATURA. CLAUS INTERPRETATIVES. EL NOM I ELS COGNOMS EN LA SIGNATURA §Signar únicament amb el nom: expressa narcisisme i absència de records negatius o traumàtics durant la infantesa. Sentiment d’inseguretat en les relacions socials i tendència a tancar-se en la família. §Absència del nom al signar (o presència únicament de la inicial): manifesta voluntat d’oblidar el passat i certa actitud conservadora. Si se signa únicament usant el primer cognom el subjecte expressa atracció per la vida social i professional, valoració de la jerarquia i de l’estatus socials i minusvaloració la vida familiar. §Presència del primer cognom: indica acceptació de si mateix i orgull. D’altra banda, en el primer cognom expressem la manera com voldríem ser reconeguts (el nostre jo social). Si aquest cognom és més gran que el nom ens trobem davant de l’expressió d’acceptació i orgull cap al nucli familiar, a més de tendència cap al proteccionisme i l’autoritarisme. (figura paterna). §Presència del segon cognom: estima especial cap a la mare i/o la branca materna de la família. §Absència del primer cognom (signar amb el nom i el cognom matern només amb aquest darrer): pot posar de manifest una relació problemàtica amb el pare (per no superació del complex d’Èdip, amb tota la problemàtica que això pot comportar). Es tracta. d’un característica poc habitual i indicadora de conflictes (la interpretació anirà en aquesta mateix sentit si el primer cognom està present però és illegible, en contrast amb el que passaria amb el segon). §Distància significativa entre els cognom patern i el matern: experiència de tensions entre els progenitors o expressió d’un desig inconscient de no ser adult. üSignatura gran: egocentrisme, exclusivisme (sobretot si la signatura se situa en la part central del paper). üA l’hora d’analitzar la signatura cal tenir en compte elements culturals, com ara la possible pèrdua del cognom de soltera en contraure matrimoni, la consideració de vulgar que recau sobre laguns cognoms, el possible caràcter malsonant d’uns altres.

ANÀLISI DE LA SIGNATURA. CLAUS INTERPRETATIVES. LLEGIBILITAT DE LA SIGNATURA Considerarem illegible una signatura si resulta impossible identificar cada traç amb una lletra (i no si, malgrat resultar molt difícil, resulta, no obstant, possible). n. Signatura llegible: sol indicar claredat d’idees (que no, necessàriament, idoneïtat d’aquestes), precisió en els objectius personals, sentit del deure i responsabilitat. La signatura llegible en persones que, per motius professionals han de signar molt sovint, és indicador de capacitat de treball i constància. n. Signatura illegible: indica dinamisme, però també reserva i ocultació. Una signatura illegible seguint un text igualment illegible pot indicar duplicitat en la personalitat de l’autor (existència d’un jo ocult). Si la signatura, a més d’illegible, presenta una execució lenta, sol indicar por a assumir responsabilitats.

ANÀLISI DE LA SIGNATURA. CLAUS INTERPRETATIVES. GRANDÀRIA DE LA SIGNATURA §Les diferències de grandària entre el nom i els cognoms que pareguin en la signatura són indicatives de les relacions existents entre el qui signa i la seua família. §Una signatura en general petita expressa infravaloració, inseguretat i escassa autoestima (aquests aspectes serien més destacables com més gran sigui el contrast entre la grandària de l’escrit i la de la signatura que hi ha al seu peu). §Una signatura grossa denota vitalitat, hipervaloració, autoconfiança, autoestima, necessitat de ser reconegut i presumpció (aquests aspectes serien més destacables com més gran sigui el contrast entre la grandària de l’escrit i la de la signatura que hi ha al seu peu). §La coincidència entre la grandària dels grafismes del text i de la signatura dóna a entendre autenticitat i sinceritat, coincidència entre el jo íntem i el comportament extern (absència de màscares o, més infreqüentment assumpció de la imatge externa que es vol projectar).

ANÀLISI DE LA SIGNATURA. CLAUS INTERPRETATIVES. UBICACIÓ DE LA SIGNATURA n Signatura a l’esquerra i allunyada del text: poca n n sociabilitat, retraïment, poca implicació amb allò escrit Signatura a la dreta i a distància normal del text: sinceritat, autenticitat, espontaneïtat, consideració Signatura en el centre i petita: cohibició, relacions socials marcades per l’interès i la conveniència Signatura gran i en el centre: voluntat de destacar, narcisisme, megalomania Signatura invadint el text: tendència imposar les pròpies idees i a controlar els altres.

ANÀLISI DE LA SIGNATURA. CLAUS INTERPRETATIVES. DIRECCIÓ DE LA SIGNATURA n Signatura ascendent: vitalitat, capacitat per a superar els n n problemes, força d’esperit, optimisme, capacitat de superació Signatura molt inclinada (més de 30º d’inclinació): gran vitalitat i força perfeccionisme, tendència a la insatisfacció, minusvaloració dels propis èxits Signatura enfiladissa (tendència a la verticalitat): immaduresa, excessiva valoració de les pròpies capacitats, histerisme, pretensió, tendència a deformar la realitat, ambició excessiva Signatura horitzontal: estabilitat emocional, equilibri, satisfacció amb la pròpia situació personal Signatura descendent: desànim, tristesa, manca d’autoconfiança, tendències depressives

ANÀLISI DE LA SIGNATURA. CLAUS INTERPRETATIVES. COHESIÓ EN LA SIGNATURA n Signatures lligades (amb continuïtat entre els seus diversos elements): sociabilitat, persistència, constància, coherència (tots aquest aspectes resulten especialment subratllats si en la signatura apareixen també lligades lletres majúscules (excepte t, p, n, v i w). n Signatures deslligades: dissociació entre el que es pensa i es fa, menor persistència, dificulatats en les relacions socials i tendència a l’aïllament

SIGNATURES SIMBÒLIQUES Anomenem d’aquesta manera les signatures en els quals, el conjunt format pel nom i la rúbrica, o bé única aquesta sola, esquematitzen una figura reconeixible. Segons allò simbolitzat, la signatura ens dirà unes coses o unes altres (així, per exemple, la rúbrica en forma de clau de sol denota sensibilitat, la signatura o la rúbrica en forma de cor assenyala afecte i afectivitat, signatura en o rúbrica en forma fetal: dependència, recerca de seguretat).

SIGNATURES INFLADES Les signatures inflades impliquen vanitat, desig de rebre la consideració aliena, tendència a l’exageració, personalitat creativa i imaginativa (això darrer sobretot en el cas que els inflats es trobin en lletres la forma de les quals permeti traçar-los amb facilitat).

ANÀLISI DE LA SIGNATURA. LA RÚBRICA I §Rúbrica propera a la signatura: capacitat de connexió social §Rúbrica realitzada amb anterioritat a la firma: planificació i reflexió prèvies a l’inici de les tasques §Rúbrica ubicada sobre la firma: insatisfacció i desig de millorar, ocultació, rebuig cap a si mateix o cap algun membre de la família §Rúbrica gran (més gran que la firma): autodefensa, ocultació §Absència de rúbrica: ingenuïtat, senzillesa, autenticitat i, alguns cops, personalitat forta o mediocritat §Rúbrica subratllant la firma: seguretat, confiança, autoestima, fermesa de caràcter, sobrietat, desig de reconeixement, dinamisme. Com més s’allargui la rúbrica i s’allunyi de la firma interpretarem orgull, afany de notorietat i d’estatus social. Si la rúbrica que subratlla comença en la inicial ens troben davant d’un subjecte organitzador i, si a més és ascendent, d’algú amb voluntat de superar reptes i dificultats. §Rúbrica horitzontal ubicada damunt la firma: orgull i voluntat d’ocultar la vida personal i privada, però, en funció de la resta de característiques i d’allò observat en el text, pot significar immaduresa, sentiment d’inferioritat, autocensura, negació i tendència a autoprovocar el fracàs de les pròpies accions. §Rúbrica consistent en dues línies paral. leles tancant la firma: manca de confiança, autolimitació, tendència a deixar-se portar, conservadurisme, convencionalisme. Ara bé, en funció de la resta de dades deduïdes en l’anàlisi, podria interpretar-se més aviat coma perseverança, estar en possessió d’objectius clars, concentració i tendència a descartar distraccions. §Rúbrica encerclant la firma: desig d’intimitat, egocentrisme, inseguretat, desconfiança, poca sinceritat, dependència, immaduresa i inadpatació. Es tracta d’una signatura típica de l’adolescència que no sol perdurar. §Rúbriques complexes i complicades: desconfiança, tendència a eludir compromisos, reserva i voluntat de mantenir les distàncies

ANÀLISI DE LA SIGNATURA. LA RÚBRICA II § Rúbriques en espiral: obsessió, idees fixes, poca capacitat d’adaptació, facilitat per complicar les coses § Rúbriques en zig-zag: coratge, voluntat, decisió, enginy i agudesa i entusiasme § Rúbriques amb traces al final, a la dreta: prudència, tendència acomprovar-ho tot i no donar res per bo d’entrada § Rúbriques amb traces finals descendents, de dreta a esquerra: intel. ligència, capacitat de comandament i d’improvisació, desig d’imposició § Rúbriques amb traces al final verticals descendents: independència, orgull, autoritarisme, pragmatisme, convicció, coratge (però també, en funció de la resta de dades deduïdes: tristesa i personalitat gris) § Signatura en forma de X oberta a l’esquerra: subjecte reservat que tendeix a obrir-se únicament amb la família i els íntims. § Signatura en forma de X oberta a la dreta: adaptabilitat i sociabilitat § Rúbrica senzilla: autoconfiança, naturalitat, equilibri § Rúbrica distanciada de la firma: distanciament psicològic respecte a la família i les persones més properes üL’existència d’una o dues ratlletes que travessen o puntuen una traça horitzontal sota la firma denota gust pel detall, capacitat per a les relacions humanes i ostentació.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA q. Elena Giner i Teresa Girona: La grafologia, Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona, 2007 qwww. juliocavalli. com. ar