Narcs Oller va nixer a Valls el 1846

Narcís Oller va néixer a Valls el 1846. Orfe de pare als tres anys, es va educar a casa de l’oncle matern, un jurista culte i il·lustrat. A setze anys es traslladà a Barcelona a estudiar Dret i va exercir la seva carrera com a procurador dels tribunals. Però la seva autèntica vocació era ser escriptor, i aprofitava les estones de lleure que li deixava la seva professió per escriure. Va començar escrivint narracions de caràcter romàntic i costumista en castellà, però al cap de poc decidí escriure en la seva llengua per la influència dels escriptors de la revista Renaixença i perquè va arribar al convenciment que el català li permetia retratar més fidelment la societat de la seva època en les seves novel·les. A partir de 1880 va publicar les obres més importants, amb les quals conegué l’èxit i la popularitat. Va morir a Barcelona el 1930, quan tenia 84 anys. Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)

Narcís Oller 1. El gran novel·lista de la Renaixença Narcís Oller és el novel·lista més important de la literatura catalana del segle XIX. Les seves novel·les, tot i mantenir elements propis del Romanticisme, s’inscriuen dins el corrent del Realisme. El Realisme va néixer com a reacció al Romanticisme. Els escriptors realistes entenen que l’art ha de reproduir fidelment la realitat social de la seva època; l’artista, doncs, ha d’actuar com un científic que observa i analitza la societat per tal de mostrar-la amb exactitud i objectivitat en la seva obra. Seguint aquesta teoria, doncs, Narcís Oller ens mostra en les seves novel·les la societat catalana de la seva època: ens descriu l’estil de vida de la burgesia barcelonina, el progrés tecnològic i industrial, els enfrontaments polítics i sindicals, la vida problemàtica dels individus marginats, etc. Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)

Narcís Oller 2. La papallona: pobresa i marginació a la Barcelona industrial La papallona (1882) narra la història d’una noia òrfena de classe baixa, la Toneta, que és seduïda per un estudiant de classe benestant, en Lluís ( «el papallona» ). Toneta tindrà un fill d’en Lluís, però aquest no en vol saber res i fuig de tota responsabilitat. Toneta, abandonada i sense recursos, patirà un desequilibri nerviós que li provocarà la mort. L’obra conté elements realistes (és la crònica d’un problema social ambientat a la Barcelona contemporània de l’autor) i també elements romàntics (està escrita amb un llenguatge emotiu i poètic i amb un to moralitzador o exemplar). Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)

Narcís Oller 3. L’estudi del caràcter d’individus marginals L’Escanyapobres (1884) i La bogeria (1899) són dues novel·les els protagonistes de les quals són persones marginals de la societat: § L’Escanyapobres tracta el cas d’una persona molt avara (l’Oleguer, l’escanyapobres) que és incapaç d’adaptar-se al progrés industrial i a la nova economia de mercat, perquè la seva «naturalesa» (és a dir, la seva herència biològica) li ho impedeix. § La bogeria tracta el cas d’un jove que es torna boig. En aquesta novel·la, Narcís Oller recull i planteja les dues teories que estaven en debat en els ambients científics de l’època; la primera afirmava que un es torna boig perquè la societat l’hi fa tornar (determinisme social); la segona defensava que un es torna boig perquè ja ho tenia determinat per les lleis de l’herència (determinisme biològic). Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)

Narcís Oller 4. La febre d’or: l’enriquiment i la ruïna de la burgesia La febre d’or (1890 -1892) és una novel·la que ens mostra el món de la burgesia i la transformació de la ciutat de Barcelona del final del segle XIX, concretament en el període conegut com «la febre d’or» (1871 -1885). L’obra narra la història d’un fuster que s’enriqueix ràpidament gràcies a les seves inversions en la borsa. Amb els grans beneficis obtinguts, entra a formar part de la nova classe burgesa (els nous rics). Però la seva conducta tan poc assenyada, el tren de vida que porta i la brusca caiguda de la borsa fan que s’arruïni ràpidament, i es torna a trobar al mateix punt d’on havia partit: l’ofici de fuster i una vida social modesta. L’obra denuncia la part més negativa del capitalisme i els esperits vanitosos i egoistes. Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)

Narcís Oller Unitat 3. La literatura contemporània (del segle XIX al segle XXI)