La Restauraci De linici al desastre 1 Concepte

La Restauració. De l’inici al “desastre”.

1) Concepte de Restauració. n n n n Fracàs de la instauració d’un règim democràtic durant el Sexenni (1868 -1874) 1857 Cop d’Estat de Martínez Campos. Suport dels conservadors i l’exèrcit. Retorn a una situació anterior. Monarquia en la figura d’Alfons XII. Polític cabdal: Antonio Cánovas del Castillo: regent fins el gener de 1875. Dura més de 50 anys. Règim constitucional i parlamentari. No del tot democràtic. Domini de la burgesia oligàrquica de base agrària.

2) El rei Alfons XII. n n Fill d’Isabel II. Regna des de 1875 a 1885. Proposa una monarquia constitucional. Acaba amb el conflicte carlí. 3) Manifest de Sandhurst. n n n Manifest redactat per Alfons XII el desembre de 1874. Alfons XII reclama la restauració de la monarquia. Defensa el paper arbitrari de la monarquia. Partidari del sistema liberal: Corts i constitució. Recorda el seu exili.

4) Ramon Cabrera i la fi de la guerra carlina. n n Militar i líder carlí. Va participar en la primera i la segona guerra carlina. Ramon Cabrera No participa en la tercera guerra carlina. Reconeix a Alfons XII com a rei. Alfons XII li reconeix tots els títols. Alfons XII ofereix una amnistia. Proposa als carlins adherir-se a la nova monarquia constitucional. 3/1876 Carles VII (pretendent), derrotat, s’exilia a França.

5) La conversió del carlisme. n n n El carlisme es manté fort a Navarra, el País Basc i Catalunya. 1886 Nou programa del partit carlí adaptat a la nova situació: n Unitat catòlica, el furisme, autoritat del pretendent carlí. n Oposició a la democràcia. n Renuncien a l’A. R. i accepten l’ordre liberalcapitalista. 1886 Escissió del partit carlí Apareix el Partido Católico Nacional. Els clergues van mantenir postulats més tancats. Accepten el nou sistema i defensen l’abandonament de l’inserruccionisme carlí. El carlisme català evoluciona cap a l’autonomisme n Rebuig al centralisme estatal. n Recuperació de furs i privilegis.

6) Bipartidisme i torn pacífic. n n Breu període dictatorial de Cánovas: (1/1875 a 1/1876) a) Es recolza en polítics de la Unió Liberal. b) Creació de dos grans partits. - Partit Conservador. Cánovas - Partit Liberal. Sagasta Sistema ideat per Cánovas del Castillo.

Objectius del sistema bipartidista 1) Integrar dins el sistema les societats hegemòniques. 2) Acabar amb l’ intervencionisme dels militars en la política. 3) Garantir l’estabilitat de la monarquia. 4) Reprimir els sectors socials i polítics antimonàrquics. 5) Reprimir el moviments popular i republicà. 6) Fer que tots els sectors dominants se sentissin representats

n n Sistema basat en l’alternança en el poder dels dos grans partits. - El torn pacífic garanteix l’estabilitat institucional Participació en el poder dels dos grups de liberals. n n Conservadors Liberals Es posa fi a la intervenció militar en els canvis de govern. (Els pronunciaments) Paper de l’exèrcit Subordinat al poder civil. Defensa de la seguretat i independència del país.

7) Partits dinàstics. n n Pretenen agrupar totes les forces polítiques que acceptaven la monarquia alfonsina. Coincidien ideològicament en les qüestions fonamentals. n n n La monarquia La Constitució La propietat privada Consolidació de l’Estat liberal, unitari i centralista. Partits de minories notables, elits econòmiques i classe mitjana benestant.

Partits fora del sistema Oposició al sistema bipartidista n Republicans (Castelar, Salmerón, i Pi i Margall) Classes populars. n Ultracatòlics (Pidal, Carles VII) Noblesa, clero, n Nacionalistes (Prat de la Riba, Sabino Arana (PNB)) n Socialistes (Pablo Iglesias (PSOE)) Classe obrera. classes mitjanes rurals. Burgesia, professionals.

8) La Constitució de 1876. n n n n n Té una redacció flexible. Fórmula de democràcia liberal i parlamentària. Sobirania compartida entre la monarquia i les corts. Poder clau La figura del monarca. Té el poder executiu. Dret de vet. Potestat per convocar les corts, suspendre-les o dissoldre-les. Monarquia considerada una institució superior. Era el poder moderador. No es fixa el tipus de sufragi. Sufragi censatari / Sufragi universal masculí. Confessionalitat catòlica de l’Estat. Tolerància d’altres creences però no en públic. Declaració de drets a base de lleis ordinàries.

9) Alternança de poder. Pacte d’ El Pardo (1885) n n n Entre 1876 i 1898 el sistema de torn va funcionar. Eleccions 6 les guanyen els conservador i 4 els liberals. 1875 -1881 Govern de Cánovas. Conservadors. 1881 Triomf liberal: Sufragi universal masculí per les eleccions municipals. 1884 Govern conservador. Por mort d’Alfons XII sense descendent. Pacte d’El Pardo n n Acord entre el partit liberal i el conservador per garantir l’estabilitat del sistema Consolidar el sistema Canovista i garantir que el liberals no tindrien reaccions insurreccionals i es mantindrien fidels tot i la futura regència.

Condicions històriques del pacte n n n n Imminent mort del monarca Alfons XII. Reina embarassada. Una nova regència suposaria conflictes de nou. 1885 Sagasta: Reformes. Llei d’associacions. Sufragi universal masculí. 1890 Cánovas. 1892 Sagasta. 1895 Cánova (assassinat el 1897) 1897 -1899 Sagasta. “desastre”

10) Falsejament electoral. Caciquisme. Tupinada. n n n n Corrupció electoral. Utilització de la influència i poder econòmic de certs individus. Cacics Persones notables, amb poder econòmic i influència. n Orientaven el vot i “agraïen” favors”. Suport dels governadors civils. Caciquisme A tot Espanya. Sobretot a Andalusia, Galícia i Castella. Adulteració del vot per garantir el triomf del partit convocant de les eleccions. n Sufragi censatari, grans districtes rurals i falsejament de resultats. El triomf electoral garantia una àmplia majoria parlamentària. TUPINADA Conjunt de trampes electorals que ajudava a garantir l’adulteració sistemàtica dels resultats electorals.