GUIA DAUDICI per a lpera La traviata de

GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera La traviata de Giuseppe VERDI (1853) ANÀLISI:

Presentació La traviata és l’obra més popular de Giuseppe Verdi (180131901). És la més interpretada a nivell mundial a inicis del segle XXI (amb dades d’Operabase). L’argument es basa en La dame aux camélias, títol que Alexandre Dumas, fill, va adaptar primerament en una novel·la (1848) i posteriorment en peça teatral (1852). L’obra es basa en una personatge real de París, la cortesana Marie Duplessis, amb la. Entre qual els el literat hi va una relació sentimental. amants demantenir la Duplessis hi va haver el duc de Gramont (ministre amb Napoleó III) i el músic. Franz List. L’estrena va tenir lloc el 6 -III-1853 al teatre de La Fenice de Venècia. És ben conegut que l’estrena va constituir un fracàs. Les causes del desastre inicial poden ser diverses i en part donat el repartiment poc adequat dels cantants. Després d’algunes revisions l’òpera es va reinterpretar al cap de poc temps assolint un èxit que mai ha deixat d’acompanyar-la. a al 1845 fet per Camille Roqueplan. La noia va Retrat de Marie. L’estrena Duplesis cap Catalunya va produir-se al Liceu morir el de tisi el 1847 1856. L’obra respon a la sensibilitat artística d’un realisme que a mitjans segle XIX està esdevenint dominant en literatura i paulatinament en música. Trobem plasmat el realisme en la temàtica: contemporània (tot i que la pressió de la censura va portar a ambientar les primeres representacions en el segle XVII) i centrada en els motius problemàtics de la prostitució i la malaltia. En música, però, encara no s’havia manifestat el moviment verista de manera que La traviata s’inscriu encara en convencions musicals romàntiques, tot i que preludia algunes tendències que recollirà el verisme, com ara l’interludi musical inclòs per Verdi en iniciar-se el tercer acte. VERDI S’IDENTIFICAVA AMB EL CONTINGUT DE L’OBRA Sense que haguem d’entendre que l’argument de La traviata sigui autobiogràfic en relació a Verdi, sí que apareix en l’obra una cert identificació personal entre els esdeveniments i la vida del músic Quan Verdi composà La traviata era vidu i convivia, sense estar casat, amb una ex cantant, Giuseppina Strepponi, dona que abans havia mantingut diverses relacions sentimentals. Aquesta convivència va ser criticada per paisans de Verdi. També es pot fer un paral·lelisme entre el personatge de Gregorio Germont i el sogre del músic (pare de la primera dona de Verdi), Antonio Barezzi. Aquest havia ajudat econòmicament al jove Verdi en la seva joventut. Sabem que Barezzi va criticar l’aparellament Verdi i de fet VERDI CREIA EN LAde. SEVA OBRA conservem unaser carta del i compositor que Verdi va moltdolguda conscient va quedar molt recordava l’antic sogre que ell tenia el dret nit, de dolgut pel afracàs de l’estrena. La tot mateixa viure amb qui volgués. arribant a l’hotel va escriure diverses cartes a amics explicat el fiasco. En una carta, encara “en calent” al seu amic Angelo Mariani Verdi escriu: “La traviata fue un inmenso fiasco, y lo peor de todo es que la gente se rió. ¿Qué se podías esperar si no? No estoy disgustado. O yo estoy equivocado o lo están ellos. Por lo que a mí respecta, creo que la última palabra sobre La traviata no se dijo anoche. ¡Volverán a verla y ya veremos! Sea como fuere, p. 1 un querido Mariani, quédate con la idea que fue (de fiasco. ” [Phillips-Matz (2001): 400] 9)

Com anava la preparació i llançament d’una òpera En primer lloc un teatre feia un encàrrec a un compositor. En aquest cas La Fenice de Venècia. Tenien un gran interès a contractar Verdi, ja autor de prestigi, per salvar uns moments difícils per al teatre, amb diversos fracassos i alguna temporada molt fluixa. A mitjans d’abril un representant del teatre acudí a negociar amb Verdi. Al cap de tres dies es signava un preacord que va establir un pagament de 8. 000 lliures austríaques. El llibretista seria Piave, home de confiança de Verdi, amb el qual ja havia treballat abans. El tema no s’havia escollit encara. El maig del 1852 es signa el contracte formal. A l’estiu del 52, entre compositor i llibretista, s’inicia la cerca d’un tema pel llibret. Sembla que Verdi buscava un tema “original” i “provocatiu” encara que es manifestava preocupat per la censura i per la mediocritat de la companyia de cantants de què disposava. Després de descartar dos temes a mitjans d’octubre Verdi es va entusiasmar amb el contingut d’una obra teatral: La Dame aux camélias. Entre Piave i Verdi van elaborar un esborrany del llibret en cinc dies. Quan el teatre encarregava una obra podia aportar el llibret’ el llibretista i una companyia. De vegades, però, en el moment de negociar el contracte un músic reconegut podia exigir determinat llibretista i/o uns intèrprets concrets. De fet Verdi solia donar molta importància a assegurar-se intèrprets de solvència, cosa bàsica per a una bona estrena. Amb tot, pel cas de La traviata, Verdi no va poder influir a gust en el repartiment, tot i que va estar discutint força sobre el tema. Com que el compositor solia conèixer els cantants previstos per l’obra, moltes vegades composava en funció de les prestacions de les veus de què disposava, cosa que en el present cas no es va ser determinant. Francesco Maria Piave, el llibretista Verdi cap a 1850 Fanny Salvini. Donatelli, la soprano que va estrenar el paper de Violetta. El músic va treballar en la composició en la seva vila rural de Sant’Agata. Verdi sovint era persona de caràcter difícil. Encara que li agradava l’argument i estava satisfet de l’obra que preparava, cap al mes de gener Piave, el llibretista, comentava que el compositor estava d’un humor de mil dimonis perquè , entre d’altres contratemps, no li agradava la companyia de cantants seleccionada. Era habitual que els compositors estiguessin presents en la preparació de l’estrena supervisant els assajos de l’òpera. Així s’estipulava normalment en el contracte. En el present cas Verdi va arribar amb retard, iniciats ja els assajos, i es va allotjar en una suite de l’hotel Europa de Venècia, on ja li col·locaven un piano a les seves estances. Verdi va dirigir alguns dels últims assaigs, per cert no gaire convençut de l’escenografia, vestuari i de com ho feien els cantants. L’estrena d’una òpera solia ser força interactiva entre el públic i el compositor. Si al públic li agradava l’obra s’aplaudia en els números d’èxit i el compositor sortia a escena a mitja representació per a recollir els aplaudiments. En l’estrena d e La traviata aquestes aclamacions es van donar en diversos moments del primer acte: Verdi va sortir a saludar després del Preludi (va haver de saludar diverses vegades), després del brindis i en una tercera ocasió, després del duet dels dos enamorats. La cosa es va complicar en el segon acte. Inclús es van sentir riures entre el públic. La vetllada va acabar com un clar fracàs. Amb tot l’obra es va representar un total de nou jornades a La Fenice i ja durant les primeres funcions va tenir més acceptació. La taquilla va acabar sent positiva per al teatre. p. 2 L’òpera es va reposar poc després en altres teatres, com ara el San Benedetto de Venècia. Verdi fa ver(de alguns arranjaments a la versió original. Ben aviat, 9)i a

Personatges Baró Douphol (Baríton ) Protector de Violetta Dottor Grenvil (Baix) Metge amic de Violetta Annina (Sopran o) Serventa fidel de Violetta (Soprano líricospinto) Cortesana d’èxit a París. Ella és la traviata (escarriada) El paper té la dificultat que al primer acte ha de cantar agut, i amb coloratura mentre que els altres actes resulten força lírics Alfredo Germont (Tenor líric) Giorgio Germont (Baríton líric) Jove de províncies que estudia a París Pare d’Alfredo. Intervé oposantse als amors del fill El paper no és tan protagonista com el de la soprano Marquis d’Obign y (Baix) Parella de Flora. Al primer quadre del segon acte té el seu moment de lluïment, participant en duets i amb una bonica ària: Di Provenza Flora (Mezzo) Cortesana, amiga de Violetta i amant del marquès p. 3 (de 9)

A París, vers 1840, en un saló a casa de Violetta Veléry El teló s’aixeca durant una gran festa que se celebra a casa de Violetta Valéry, una cortesana. Arriben els convidats, entre els quals es troba Gastone, vescomte de Letorières, que presenta un jove a Violetta. Es tracta d’Alfredo Germont que, segons informa Gastone, és un admirador de la cortesana des de fa temps fins al punt d’haver demanat cada dia per la seva salut durant una recent malaltia d’ella. Violetta se sent commoguda per la devoció d’Alfredo. En el transcurs de la conversa Gastone suggereix que el seu amic pronunciï un brindis per a tothom. D’entrada s’hi resisteix, però quan és Violetta qui ho demana, Alfredo s’hi llença tot d’una (Libiamo ne’ lieti calici), cantant els plaers del vi i de l’amor. De la sala adjacent arriba la música del ball. Violetta, de sobte, es troba malament i ha de seure per recuperar-se una mica. Queda sola amb Alfredo. Ell adverteix, preocupat, que la vida que porta la matarà i finalment li declara el seu amor. Diu que ja fa un any que està enamorat d’ella i descriu la felicitat que va sentir la primera vegada que la va veure (Un dì felice, eterea). Ella li aconsella que l’oblidi però, al mateix temps, agafa una flor i li demana que torni tan bon punt sigui marcida. Ple d’alegria, Alfredo veu que això vol dir l’endemà mateix. Agafa la flor i marxa. Violetta queda sola i amb gran sorpresa sent que la declaració d’Alfredo l’ha tocada ben endins (È strano!). Acte seguit expressa el seu delit d’estimar i ser estimada (Ah, fors’è lui), però aviat escombra aquests pensaments que considera una veritable bogeria (Sempre libera), de manera que val més continuar amb aquesta vida de plaer, com sempre. De lluny se sent la veu d’Alfredo que la fa repensar un Acte 1 (de 3) 4’ 09” Dra. Xian Zhang, 2013 3’ 33” Dr. G. Solti 1994 ROH La més cèlebre 3’ 41” S. Pipper i S. Bonfad elli Violetta vivint al dia Orquestra: Preludi: : * Alfredo, Violeta, cor: Arioso acompanyat: Libiam 4’ 3 9 3’ 33” 3’ 5 1 Un ne’ lieti calici : Flashmob Beguem en el plaent a Rio de la calze que adorna la Sots Plata 2013 3’ 2 8 4’ 1 castellà bellesa [Esc 2]. El 3’ 36 famós brindis Alfredo i Violeta: DUET: 9 Un di, Villazón 3’ 47” Netrebko felice, eterea : Un dia feliç, com una Opera 2005 aparició vas passar davant meu. París, Sots 2014 [Esc 3] Violetta: RECITATIU i ÀRIA: È castellà strano! È strano! [. . . ] Ah, fors'è lui 3’’ 55” 3’ 01” che l'anima : Que estrany, aquestes Michaele Maria paraules s’han gravat al meu cor Dinu, Callas [. . . ] Potser aquest sigui aquell que 2009 1953 la meva ànima imaginava anhelant. [Esc 5] Quan la soprano ha d elluir en agut si agilitats Violetta [de fons Alfredo]: TEMPO 4’ 45” 5’ 28” Edita Gru. DI MEZZO i CABALETTA : Follie!. . . Anna berova Netreb-ko. follie!. . . [. . . ] Sempre libera degg'io: 1992, La 2005 Fenice Bogeria, aquest és un 3’ 37” 4’ 39” desig va [. . . ] Sempre lliure aniré N. Dessay Svetla de plaer en plaer. Vassileva 2009 Met 3’ 04” Ha d’acabar p. 4 Sutherlan amb un mi (de d bemoll agut 9) 3’ 058 Flóres. Damrau !

Violetta i Alfredo ja fa tres mesos que viuen junts. El jove manifesta la felicitat que ha viscut durant aquest temps (De’ miei bollenti spiriti). Entra Annina, la donzella de Violetta. Torna de París on la seva senyora l’ha enviada per vendre alguna de les seves possessions per poder mantenir la vida que porten. Alfredo resta molt sorprès amb la notícia i decideix anar immediatament a París per posar-hi remei, tot retraient-se a si mateix no haver-se’n adonat abans (Oh mio rimorso! Oh infamia!). Entra Violetta a qui Annina entrega una nota de la seva amiga Flora. L’està convidant a una festa a casa seva, fet que desperta la seva total indiferència. De sobte arriba un visitant: és Giorgio Germont, el pare d’Alfredo. Aquest ve per acusar Violetta de portar el seu fill a la ruïna. Només quan veu els papers relatius a la venda de la seva hisenda Germont se n’adona que és ella qui manté econòmicament a la parella. Malgrat constatar que Violetta estima el seu fill, vol demanar-li un sacrifici. Explica que té una filla i que, si Alfredo no torna al si de la família, el casament de la noia no podrà tenir lloc (Pura siccome un angelo). D’entrada, Violetta el mal interpreta i li diu que d’acord, que deixarà Alfredo una temporada, però Germont vol que la separació sigui per sempre. Per reforçar els seus arguments, el vell li diu que quan el temps esborri els seus encants, potser Alfredo se’n cansarà d’ella (Un dì, quando le veneri). Els seus precs gradualment vencen la resistència de Violetta i finalment aquesta accedeix a realitzar el gran sacrifici (Ah! Dite a la giovine sì bella e pura). Quan queda sola redacta ràpidament una nota pel Baró Douphol, el seu antic protector, demanant Annina que l’hi entregui. Tot seguit escriu una carta per Alfredo i tot just l’ha acabada quan aquest arriba. Veient la confusió de Violetta vol saber-ne el motiu, però està encara més preocupat per una nota que ha rebut del seu pare. Violetta es llença als braços d’Alfredo i li prega que l’estimi sempre. Alfredo queda sol i un servent li diu que Violetta ha marxat amb el carruatge. Al cap de poc un missatger entra amb la nota que ha escrit Violetta on informa al seu estimat que el deixa per tornar a la seva antiga vida. Alfredo està enfonsat. Arriba el pare que, per suavitzar el cop, li recorda la seva llar (Di Provenza il mar, il suol), però no serveix de res. Veient Acte 2 (de 3), Quadre 1 r Violetta feliç, però … Scena sencera amb les 3 parts tradicionals Alfredo: ESCENA, ÀRIA I 6’ 57” G. Filianoti Només recitatiu i ària 6’ 29” L Nucci i A Gheorghi u 1994 ROH 4’ 55” Netrebko i Hampson Sots Castellà CABALETTA: Lunge da lei per me non v’ha diletto [. . . ] De' miei bollenti spiriti [. . . ] Oh mio rimorso!. . . Oh infamia. . . : Alfredo, feliç i despreocupat, 6’ 22” P. Beczala descobreix que Violetta està gastant tots els seus estalvis per mantenir la parella. [esc 1] 3’ 57” 8’ 35” Josep Carreras Roberto Alagna 1980 Viena S. O. 1992 10’ 57” Milnes. Freni 9’ 57” R. Fleming i Hvorostovs ky Una de les grans pel baríton 5’ 24” T. Hampson 2005, Sots Castellà 8’ 24” Renato Bruson Giorgio G. i Violetta: DUET: Pura siccome un angelo : Déu em va donar una filla pura com un àngel. [Esc 5] Violetta i Giorgio G: 2 a part del DUET. Catanbile i Cabaletta: Dite alla giovine sì bella e pura [. . . ] Morrò!. . . la mia memoria : Digueu a la jove tant bella i pura. . . Giorgio Germont: ÀRIA: Di Provenza il mar il Suol : Qui et va esborrar del cor el mar i el sol de Provença? p. 5 (de 9)

[reproduït de: Amics de l’Òpera de Sabadell, Acte 2 (de 3), Quadre 2 n Lluïdes i amb ballet La festa va transcorrent a casa de Flora. Tant ella com el Doctor Grenvil estan sorpresos perquè Violetta i Alfredo s’han separat. Un grup de convidades, disfressades de gitanes, fan broma tot dient la bonaventura (Noi siamo zingarelle). Gastone i uns quants convidats irrompen en escena vestits de toreros (Di Madride noi siam mattadori) i entreté la concurrència amb una història d’amor d’un matador biscaí. Els convidats passen a les taules de joc. Arriba Alfredo i tot seguit ho fa Violetta, del braç del Baró Douphol. Alfredo guanya diversos cops. El Baró, furiós per l’actitud del jove, el desafia a una partida. Alfredo continua afortunat en el joc. El sopar és anunciat. Violetta i Alfredo es reuneixen i ella li suplica que se’n vagi de seguida. Té por d’una baralla amb el Baró. Ell, però, li diu que no té por. Finalment accepta marxar si ella també hi va, però això és impossible degut a la promesa que ella ha fet. Violetta menteix i li diu que estima el Baró. Alfredo, boig de ràbia, crida tothom. Davant dels convidats diu que Violetta s’ha gastat el seu patrimoni per mantenir-lo a ell i que ha arribat el moment de pagar-li els deutes. Agafa un feix de bitllets i els llença damunt Violetta, que es desmaia. Tots els convidats retreuen Alfredo la seva actitud i arriba també el seu pare, qui menysprea el comportament del fill (Di sprezzo degno se stesso rende ▲ (1’ 53”) ▲ (1’ 10”) ). Calmat, Alfredo és ple de remordiments. Violetta, amorosament, li diu que no pot comprendre com l’arriba a estimar i el que ha fet per ell (Alfredo, di questo core). El Baró aprofita per desafiar-lo a un duel. Gitanes: COR: Noi 3’ 20 Bastille parís 2018 3’ 45” Verona 2019 3’ 23” Versió film de 1982 2’ 37” Glyndebo urne 2014 De tensió 3’ 45” teatral 3’ 45” París 2000 4’ 09” Tokio 1996 4’ 51” Netrebko al Mariinski Salzburg 2005 3’ 43” Arena de Verona 4’ 18” Tenerife 2018 siamo zingarelle : Son gitanes. . . Venim de molt lluny i a cadascú llegim a la mà la bonaventura. [Esc 10] Violetta és humiliada 3’ 01” Versió curiosa, en animació Gastone i cor: COR: Di Madride noi siam matadori : Som toreros de Madid. . . Venim a fruir de la festa de Carnaval que es fa a París [Esc 11] Tots: ESCENA: Alfredo!. . . Voi! [. . . ] - Qui desiata giungi : Quan la descripció de la trobada dels recents amants, narrada amb breus diàlegs, forma un crescendo de tensió Alfredo i Violetta: DUET i escena: Mi chiamaste? . . . Che bramate? : Em cridaves? . . . Què vols? . Ella el vol advertir que el baró pot ser perillós. Ell la increpa i acaba ofenent públicament [Esc. 13] Violetta i tots: ÀRIA i escena fi d’acte: Alfredo, di questo core : Alfredo: tu no saps quan d’amor conté el meu cor. . . I per ell he pagat el preu del teu menyspreu [Esc 15] p. 6 (de 9)

Violetta jeu al llit. S’està morint consumida per la seva malaltia. Arriba el Doctor Grenvil, que intenta reconfortar-la dient-li que la seva convalescència és a prop, però quan marxa li diu a Annina que només li queden unes hores de vida. És Carnaval i Violetta decideix donar als pobres els pocs diners que li queden. Un cop sola, treu una carta de Giorgio Germont que llegeix en veu alta. En aquesta carta li explica que Alfredo va ferir el Baró en el duel i que finalment el seu estimat, que és a l’estranger, ha estat informat del seu sacrifici. Tots dos, pare i fill, vindran per demanar el seu perdó. Violetta diu que és massa tard i tot seguit diu adéu als somnis del passat (Addio del passato). En el carrer se sent una alegre comparsa de Carnaval (Largo al quadrupede) ▲ (0’ 54”). Alfredo entra d’una revolada a la cambra. Abraça Violetta amb passió i li demana perdó. Violetta, oblidant per un moment la gravetat de la seva condició, fa plans amb Alfredo per deixar París i començar una nova vida (Parigi, o cara, noi lasceremo). Violetta vol anar a l’església a donar gràcies pel retorn d’Alfredo, però en aquell moment cau exhausta per l’esforç. La pobra dona explota tot protestant pel seu destí (Ah, gran Dio! Morir sì giovine). Alfredo plora amb ella. Annina torna amb el Doctor i també arriba Germont. Aquest, ple de remordiments, abraça Violetta. Conscient que el seu final s’apropa, Violetta dóna a Alfredo un retrat seu en miniatura. Aquest objecte, diu, li recordarà sempre aquella que tant el va estimar. De sobte, Violetta diu que ja no sent dolor i que la força retorna al seu cos. Només és un moment de revifada ja que, tot 3’ 56” Dr. C. Rizzi Salzburg 2005 3’ 40” Dr. G. Solti 1994 ROH 6’ 10” 5’ 52” A. Netrebk o 2005, Sots castellà Gran ! 5’ 47” Diana Damrau 2013 Angela Gheorghi u 1994 ROH 6’ 44” 3’ 13” Maria Callas 1953 El final de Violetta Acte 3 (de A París, al dormitori en un pis de Violeta 3)ORQUESTRA: Preludi al 3 r acte: Intermezzo : D’una gran utilitat dramàtica. Adverteix del canvi de clima des del segon acte i després de l’intermedi: posa en situació a l’espectador. Violeta: ÀRIA: Addio, del passato : Adéu bells records del passat. Comiat de la protagonista dels temps feliços i de la vida [Esc 4] R. Fleming 2006, Los Angeles 4’ 32” Calleja. Fleming ROH 3’ 57” Carreras. Scotto, 1973 Tokio 3’ 46” Netrebko. Villazón 3’ 47” Fleming. Villazón 2006 4’ 26” Fleming, Villazon, 2005 Alfredo i Violetta: DUET: Parigi, o cara noi lasceremo! : Deixarem París, oh estimada. Volen tornar al seu vell refugi [Esc 6] Violetta: DUET: Tempo di mezzo i cabaletta: Ah, non più. . . a un tempio. . . [. . . ] Gran dio!. . . Morir sì giovane : Moments de desesperació per la certesa de la mort [Esc 6 -7] Violetta i altres: Escena final: 4’ 46” Netrebko, Villazón. Prendi , quest’è l’immagine: Ella li lliura una seva imatge acomiadant-se. Sembla que té un ressorgiment però tot és un miratge terminal. . p. 7 (de 9)

Anècdotes AMBIENTACIONS ANTIGUES Per tal d’evitar escàndols morals amb la censura, era freqüent justificar els comportaments moralment problemàtics, com els que presenta La traviata, en un context històric, llunyà al públic. Per això es va acabar situant les primeres representacions de La traviata en l’èoca Lluís XIV. Fins al 1906, a Milà, no es va fer una funció ambientada amb vestuari de mitjans segle XIX CORREPONDÈNCIA de STREPPONI En la fase final de preparació de La traviata i mentre Verdi estava a Venècia la seva companya, Giuseppina Strepponi, havia restat a la finca de Sant’Agata. Ella li escriu [Phillips-Matz (2001): 401 -404]. La dona es queixa de trobar-se malament i es lamenta que Verdi no li escrivia prou. Un aspecte curiós són les expressions que li diu: Ella saluda a Verdi dient-li: “El meu pobre Fetiller” i després “estimat Pasticcio (embolic)”, mentre lamenta les freqüents discussions domèstiques de la relació mútua, que creu que superaran. En una carta del 2 -III-1953 ella s’acomiada apassionadament: : “Et desitjo com OPERA EN PARAL·LEL AL TEATRE Els ciutadans de Venècia van tenir ocasió de veure simultàniament l’estrena de La traviata i de la versió teatral de La Dama de les camèlies de Dumas que s’interpretava en aquell moment al Teatre Apollo, a poc distància del recinte operístic de La Fenice LA SALUT DE VERDI Al llarg de la seva vida Verdi va patir algunes xacres de salut que li dificultaren la composició. Durant la creació de La traviata patia d’un reuma que li afectava el braç. Per tal motiu Verdi va enviar certificats mèdics al teatre que el contractava per a justificar els retards en el ritme de composició. Giuseppina Strepponi, * retratada en la dècada de 1840. Ella era la companya de Verdi a la segona meitat de la vida del compositor. Sembla que Verdi identificava els prejudicis socials de la protagonista de La traviata amb alguns dels rebutjos que patí la Strepponi. . p. 8 (de 9)

Enregistraments i referències Mitjà CD ENREGISTRAMENTS REFERÈNCIES EMI 1955. Dr. CM Giulini. Amb Maria Amics del Liceu, 2002. “La traviata”, a Temporada d’Òpera 2001 -2002. Barcelona (pp. 70 a 81) Callas, Giusepe di Stefano i Ettore Bastianini. Mític enregistrament que, encara que antic s’ha considerat que Callas, amb la seva amplitud de registres i la seva expressivitat, va donar la Violeta més aconseguida. Amics de l’Òpera de Sabadell, 2013. Argument. Publicat pel web del Teatre Auditori de Granollers [baixat el 5 -VII-2014] DECCA, 1979. Dr. Richard Bonynge. http: //www. teatreauditoridegranollers. cat/programacio/t emporades/temporada-2012 -2013/la-traviata Amb Joan Sutherland, Luciano Pavarotti i Matteo Manuguerra. Elías, Pedro [Direcció i text], 1999. La traviata de Giuseppe Verdi. Hamburg: Edilibro [ISBN: 84 -8265 -117 (O. C)] EMI, 1981. Dr. Riccardo Muti. Amb Renata Scotto, Alfredo Kraus, Renato Bruson. Amb protagonistes d’una gran qualitat tots ells. DVD Fraga, Fernado i altres, 2007. Verdi. La traviata. Madrid: Prisa Innova [ISBN: 978 -84 -935428 -0 -1]. TDK, 2004. Dr. Lorin Maaazel. Amb Patizia Ciofi, Roberto Saccà i Dmitri Hvorostovsky. Galcerán, Albert, 2013. Trilogia popular verdiana: La traviata. Programa radiofònic d’Olesa ràdio, accessible a: http: //blogs. laxarxa. com/momentsdopera/201 3/10/14/trilogia-traviata/ Deutsche Grammofon, 2005. Dr. Carlo Los Angeles Bussetto 2006 Salzburg, 2005 Anna Netrebko, Rizzi. Amb Rolando Villazón 2 h 19’ 17” 2 h 20’ 32” 2 h 13’ 25” i Thomas Hampson Sots. castellà Accés íntegre i gratuït amb Palau Arts València català Kareol El atril Sots. castellà T. Villamarta Jerez You Tube LIBRETT O AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, 2014 / 2020 Altres guies d’audició Phillips-Matz, Mary Jane, 2001. Verdi. Una biografía. Barcelona: Paidós [ISBN: 84 -4931128 -4] Associació d’amics p. 9 (de 9)